Lingüística de les Llengües de l'Àsia Oriental
Codi: 108296Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis de l'Àsia Oriental | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Sara Rovira Esteva
- Correu electrònic :
- sara.rovira@uab.cat
Equip docent
- Esther Torres Simon
- Makiko Fukuda
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits quant a continguts. L'assignatura s'imparteix principalment en català, però puntualment també s'usa el castellà com a idioma vehicular.
Objectius
L'objectiu d’aquesta assignatura és iniciar l’estudiant en el coneixement dels aspectes enciclopèdics fonamentals relacionats amb les tres llengües principals de l’Àsia Oriental: el xinès, el japonès i el coreà. En acabar aquesta assignatura l’alumne serà capaç de:
- Conèixer i comprendre els principis que regeixen la variació lingüística en xinès, japonès i coreà.
- Determinar els valors, creences i ideologies presents a les llengües asiàtiques (xinès, japonès, coreà).
- Desenvolupar un pensament i raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva.
Resultats d'aprenentatge
- CM06 (Examinar els problemes de l’etnocentrisme en l’estudi de la llengua i la literatura i fomentar el respecte a la diversitat i a la igualtat de gènere.) Examinar els problemes de l’etnocentrisme en l’estudi de la llengua i la literatura i fomentar el respecte a la diversitat i a la igualtat de gènere.
- KM11 (Identificar les característiques gràfiques, morfològiques, lèxiques, sintàctiques i pragmaticodiscursives pròpies de xinès, japonès i coreà, així com el seu desenvolupament històric.) Identificar les característiques gràfiques, morfològiques, lèxiques, sintàctiques i pragmaticodiscursives pròpies de xinès, japonès i coreà, així com el seu desenvolupament històric.
- SM08 (Analitzar els valors, creences i ideologies, inclosos els mecanismes de desigualtat de gènere presents en la llengua i la literatura, per dur a terme una anàlisi crítica del discurs.) Analitzar els valors, creences i ideologies, inclosos els mecanismes de desigualtat de gènere presents en la llengua i la literatura, per dur a terme una anàlisi crítica del discurs.
- SM09 (Aplicar els conceptes clau, terminologia i marcs teòrics de la sociolingüística per distingir els factors socials i culturals i històrics que regeixen la variació lingüística en les llengües de l’Àsia Oriental.) Aplicar els conceptes clau, terminologia i marcs teòrics de la sociolingüística per distingir els factors socials i culturals i històrics que regeixen la variació lingüística en les llengües de l’Àsia Oriental.
Continguts
El curs s’estructura en tres parts: la Xina, Japó i Corea. Amb cinc setmanes de classe en el cas de la Xina i Japó, mentre que a Corea s'hi dedicaran quatre setmanes. Els continguts que es treballaran en cadascun dels tres blocs es detallen a continuació:
Xina:
- L’escriptura xinesa: una visió diacrònica i sincrònica
- Evolució i descripció del xinès estàndard modern
- Les llengües de la Xina
- El xinès en el context internacional
- Situació sociolingüística a les diferents comunitats xineses i reptes de futur
Japó:
- La llengua japonesa en el context internacional
- Història de la formació del japonès i l’escriptura japonesa
- Comunicació en la societat japonesa i temes sociolingüístics relatives al japonès
- Variació lingüística del japonès
- Ideologies lingüístiques i llengües minoritzades al Japó
- Polítiques lingüístiques del Japó
Corea:
- Història de la formació de la llengua coreana
- Trets de la llengua i l'escriptura coreana contemporànies
- Qüestions sociolingüístiques relatives al coreà
- Polítiques lingüístiques en relació amb la llengua coreana
- El coreà en el context internacional
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Revisió matèria donada | 50 | 2 | CM06, KM11, SM08, SM09 |
| Debat sobre els temes tractats a classe | 3 | 0,12 | CM06, KM11, SM08, SM09 |
| Lectures recomanades | 18 | 0,72 | CM06, KM11, SM08, SM09 |
| Comentari crític de les lectures | 4 | 0,16 | CM06, KM11, SM08, SM09 |
| Preparació d'exercicis proposats pel professorat | 16 | 0,64 | CM06, KM11, SM08, SM09 |
| Classes magistrals | 45,5 | 1,82 | CM06, KM11, SM08, SM09 |
| Lectures recomanades | 10,5 | 0,42 | CM06, KM11, SM08, SM09 |
El curs s'estructura en tres parts: el Japó i la Xina, amb 10 sessions cadascuna (inclosa la seva avaluació), 8 sessions dedicades a Corea, més una darrera sessió que es dedicarà a l'avaluació conjunta de tots els continguts de l'assignatura, incloent-hi les tres parts.
Activitats formatives
Les activitats formatives s’organitzen en quatre categories basant-se en el grau d’autonomia dels estudiants:
- Activitats dirigides: dutes a terme d'acord amb un calendari establert i en presència del professorat (classes magistrals, comentari crític de les lectures, debat sobre els temes tractats a classe). Aquest serà l’espai idoni per aclarir dubtes d’interès comú.
- Activitats supervisades: dutes a terme sota la supervisió d'un professor o tutor (lectures recomanades).
- Activitats autònomes: dutes a terme pels estudiants sense supervisió, que hagin de organitzar el seu propi temps i treball, ja sigui en grups o individualment (lectures recomanades, preparació d'exercicis proposats pel professorat, revisió matèria donada).
- Activitats d’avaluació: proves presencials, que s’especifiquen a l’apartat d’avaluació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats d'avaluació continuada del bloc de la Xina | 35% | 1 | 0,04 | CM06, KM11, SM08, SM09 |
| Examen amb preguntes obertes sobre la part del Japó | 35% | 1 | 0,04 | CM06, KM11, SM08, SM09 |
| Activitats d'avaluació continua del bloc de Corea | 30% | 1 | 0,04 | CM06, KM11, SM08, SM09 |
Avaluació continuada
L'alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d'avaluació. Aquestes activitats apareixen detallades a la taula d'aquesta la Guia Docent.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d'avaluació s'acordarà entre les professores i l'alumnat.
Recuperació
Podrà accedir a la recuperació qui s'hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més. En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l'acta de l'assignatura, les professores comunicaran per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació. En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l'estudiant és un 5.
Consideració de "no avaluable"
S'assignarà un "no avaluable" quan les evidències d'avaluació que hagi aportat l'alumne/a equivalguin a un màxim d'una quarta part de la qualificació total de l'assignatura.
Irregularitats en les activitats d'avaluació
En cas d'irregularitat (plagi, còpia, suplantació d'identitat, etc.) en una activitat d'avaluació, la qualificació d'aquesta activitat d'avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d'avaluació, la qualificació final de l'assignatura serà 0. S'exclouen de la recuperació les activitats d'avaluació en què s'hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d'identitat).
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu l'avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i els criteris d'avaluació de la FTI. L'estudiant ha de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l'assignatura perquè en tingui constància. L'avaluació única es farà en un sol dia de la setmana 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i hora a la web de la Facultat. El dia de l'avaluació única el professorat sol·licitarà la identificació de l'alumnat, que haurà de presentar un document d'identitat vàlid amb fotografia recent (carnet d'estudiant, DNI o passaport).
Activitats d'avaluació única
La qualificació final de l'assignatura s'establirà d'acord amb els següents percentatges:
- Prova de la part de la Xina: 35 %
- Prova de la part del Japó: 35 %
- Prova de la part de Corea: 30 %
Els processos de revisió de les qualificacions i de recuperació de l'assignatura són els mateixos que s'apliquen a l'avaluació continuada. Vegeu-los més amunt en aquesta guia docent.
Ús de la IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap fase de les activitats d’avaluació. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i es qualificarà amb un 0, independentment del procediment disciplinari que es pugui iniciar.
Bibliografia
JAPÓ
- Backhaus, Peter. 2005. “Signs of multilingualism in Tokyo — a diachronic look at the linguistic landscape”, International Journal of the Sociology of Language, 175/176: 103-121.
- Carroll, Tessa. 2010. "Japanese as an International Language". Patrick Heinrich & Christian Galan (Eds.) Language life in Japan : Transformations and prospects.Taylor & Francis Group. pp. 218-236.
- Coulmas, Florian. 1989. The writing systems of the world. Oxford: Blackwell Publishers.
- Coulmas, Florian. 2013. Sociolinguistics. The Study of Speakers' Choices. 2nd edition. Cambridge: Cambridge University Press.
- Fukuda, Makiko. 2008. “Colonias japonesas en el extranjero: miniatura de la sociedad japonesa”. Inter Asia Papers, 3. Bellaterra: Institut d’Estudis Internacionals i Interculturals; Grup de recerca INTER-ASIA, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
- Fukuda, Makiko. 2022. "El sistema de tractaments en la llengua japonesa". Neus Nogué; Josep Besa; lluís Payrató; Montserrat Sendra (eds.) Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelon. Pp.131-144.
- Goelbel Noguchi, Mary.; Fotos, Sandra. (eds.). 2001. Studies in Japanese Bilingualism. Clevedon: Multilingual Matters.
- Goodman, Roger. 1993. Japan’s International Youth.The Emergence of a New Class of Schoolchildren. Oxford: Clarendon Press.
- Gottlieb, Nanette. 2009. Language and Society in Japan. 3rd edition. Cambridge: Cambridge University Press.
- Gottlieb, Nanette. 2011. Language Policy in Japan. The Challenge of Change. Cambridge: Cambridge University Press.
- Hagerman, Craig. 2009. “English Language Policy and Practice in Japan”, The Journal of Osaka Jogakuin University, 6: 47-64.
- Heinrich, Patrick; Galan, Christian. 2010. "Modern and late modern perspectives on language life in Japan". Patrick Heinrich & Christian Galan (Eds.) Language life in Japan:Transformations and prospects.Taylor & Francis Group. pp. 25-40.
- Hashimoto, Kayoko. 2000. “'Internationalisation' is 'Japanisation': Japan's foreign language education and national identity”, Journal of Intercultural Studies, 21(1): 39-51.
- Kanno, Yasuko. 2003. Negotiating bilingual and bicultural identities: Japanese returnees betwixt two worlds. New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates Publishers.
- Lee, Yeounske. 2009. The ideology of kokugo: nationalizing language in modern Japan. University of Hawaii Press.
- Liddicoat, Anthony. 2007. Internationalising Japan: Nihonjinron and the Intercultural in Japanese Language-in-education Policy, Journal of Multicultural Discourses, 2:1, 32-46.
- Maher, John; Yashiro, Kyoko. (eds.). 1995. Multilingual Japan. Clevedon: Multilingual Matters.
- Maynard, Senko K. 1997. Japanese communication: language and thought in context. University of Hawaii Press.
- Onishi, Takuichiro. 2009. “Dialectology in the National Institute for Japanese Language”, Dialectologia, 2: 37-50.
- Okamoto, Shigeko., & Shibamoto-Smith, Janet. S. 2016. The Social Life of the Japanese Language: Cultural Discourse and Situated Practice. Cambridge: Cambridge University Press.
- Spolsky, Bernard. 2004. Language policy. Cambridge: Cambridge University Press.
XINA
- Casas-Tost, Helena; Rovira-Esteva, Sara. 2009. "Orientalism and Occidentalism: Two Forces Behind the Image of the Chinese Language and Construction of the Modern Standard." Journal of Multicultural Discourses, 4(2): 107-21.
- Casas-Tost, Helena; Rovira-Esteva, Sara. 2008. "Orientalismo y Occidentalismo: Dos fuerzas subyacentes en la imagen y la construcción de la lengua china." Inter Asia Papers, 2: 1-25.
- Casas-Tost, Helena; Rovira-Esteva, Sara (Eds.). 2015. Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Biblioteca tècnica de política lingüística, 2. doi: 10.2436/15.8040.02.1. / https://ddd.uab.cat/record/133473.
- Chang, Raymond; Chang, Margaret Scrogin. 2001. Speaking of Chinese. A Cultural History of the Chinese Language. New York etc.: W.W. Norton.
- DeFrancis, John. 1986. The Chinese Language: Fact and Fantasy. Honolulu: University of Hawaii Press.
- Gao, Mobo C. F. 2000. Mandarin Chinese. An Introduction. Melbourne, Oxford: Oxford University Press.
- Gu, Yueguo. 2006. "Chinese." Encyclopedia of Language & Linguistics. Keith E. Brown (ed.). 2nd ed. Amsterdam: Elsevier. Pp. 343-350.
- Handel, Zev J. 2025. Chinese characters across Asia. How the Chinese Script Came to Write Japanese, Korean, and Vietnamese. Washington: University of Washington Press.
- Hannas, William. C. 1997. Asia's Orthographic Dilemma. Honolulu: University of Hawaii Press.
- Hannas, William. C. 2003. The Writing on the Wall: How Asian Orthography Curbs Creativity. University of Pennsylvania Press.
- Huang, Xingtao. 2023. A Cultural History of the Chinese Character "Ta (她, She)". Invention and Adoption of a New Feminine Pronoun, Oxon, New York. Routledge, Taylor & Francis Group.
- Kane, Daniel. 2006. The Chinese Language. Its History and Current Usage. North Clarendon: Tuttle Publishing.
- Martínez Robles, David. 2007. La lengua china: historia, signo y contexto. Una aproximación sociocultural. Barcelona: Editorial UOC.
- Moore, Oliver J. 2000. Chinese. University of California Press.
- Norman, Jerry. 1988. Chinese. Cambridge etc.: Cambridge University Press.
- Rovira-Esteva, Sara. 2015. "Chinese Linguistics in Spain: Historical and Institutional Review." Encyclopedia of Chinese Language and Linguistics Online. Brill.
- Rovira-Esteva, Sara. 2010. Lengua y escritura chinas: Mitos y realidades. Barcelona: Edicions Bellaterra.
- Rovira-Esteva, Sara; Casas-Tost, Helena (eds.). Casas-Tost, Helena; Fustegueres i Rosich, Sílvia; Qu, Xianghong; Rovira-Esteva, Sara; Vargas-Urpí, Mireia. 2015. Guía de estilo para el uso de palabras de origen chino. Adeli Ediciones: Madrid. https://ddd.uab.cat/record/180644.
COREA
- Cho, Sungdai; Whitman, John. 2020. Korean: A linguistic introduction. Cambridge: Cambridge University Press.
- Kang, Hyeon-Seok. "Korea: Recent trends in sociolinguistic research." The Routledge Handbook of Sociolinguistics Around the World (2023): 217-226. Lee, Kimoon; Ramsey, S. Robert. 2011. A history of the Korean language. Cambridge: Cambridge University Press.
- Lee, Kimoon. 2006. (1ª edició 1961). Gukeosa-gaeseol (traduc. Introducció a la Història de la llengua coreana). Seoul: Taehaksa.
- Ruhlen, Merritt. 1994. The Origin of Language: Tracing the Evolution of the Mother Tongue. New York: John Wiley & Sons.
- Song, Jaejung. 2006. The Korean language: Structure, use and context. London and New York: Routledge.
- Yeon, Jaehoon. 2012. Korean dialects: A general survey. The languages of Japan and Korea. London and New York: Routledge. Pp. 168-185.
Programari
Cap.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |