Història de l'Àsia Oriental I
Codi: 108294Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis de l'Àsia Oriental | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Maria Gemma Rubi Casals
- Correu electrònic :
- mariagemma.rubi@uab.cat
Equip docent
- Miguel Angel Rio Morillas
- Jordi Sancho Galan
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n’hi ha.
Objectius
- Conèixer i comprendre els temes relatius a la història d’Àsia Oriental (Xina, Japó, Corea i Taiwan, principalment) des de la Prehistòria, Història Antiga, Història pre-Moderna fins a la Història Moderna.
- Emprar tècniques i documentació per entendre les relacions i interaccions historicoculturals entre aquests països, basant-se en el marc geogràfic i cronològic d'Àsia Oriental.
Resultats d'aprenentatge
- CM05 (Implementar l'ús sostenible, professional i crític de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per a la consulta i recopilació eficient de fonts i per a l'anàlisi i presentació clars de la informació sobre geografia i història.) Implementar l'ús sostenible, professional i crític de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per a la consulta i recopilació eficient de fonts i per a l'anàlisi i presentació clars de la informació sobre geografia i història.
- KM06 (Identificar i descriure els processos i fets de la història premoderna, moderna i contemporània de l’Àsia Oriental tenint en compte la perspectiva de gènere.) Identificar i descriure els processos i fets de la història premoderna, moderna i contemporània de l’Àsia Oriental tenint en compte la perspectiva de gènere.
- KM07 (Identificar les estructures, agents, institucions i organismes que conformen els processos històrics de la història premoderna, moderna i contemporània mundial en relació amb l’Àsia Oriental.) Identificar les estructures, agents, institucions i organismes que conformen els processos històrics de la història premoderna, moderna i contemporània mundial en relació amb l’Àsia Oriental.
- SM06 (Analitzar els fenòmens socials (migració interna i internacional, la diversitat ètnica i cultural i els mecanismes de desigualtat de gènere) en contraposició a les seves circumstàncies geogràfiques i històriques dels països de l’Àsia Oriental.) Analitzar els fenòmens socials (migració interna i internacional, la diversitat ètnica i cultural i els mecanismes de desigualtat de gènere) en contraposició a les seves circumstàncies geogràfiques i històriques dels països de l’Àsia Oriental.
- SM07 (Aplicar els conceptes clau i el marc teòric de la geografia i la història en l’anàlisi de la regió d’estudi.) Aplicar els conceptes clau i el marc teòric de la geografia i la història en l’anàlisi de la regió d’estudi.
Continguts
Introducció. Què és la Història? La ciència històrica. La construcció de la necessitat social duna consciència del passat. L'evolució de la historiografia. La història al món contemporani: entre el discurs legitimador i la disciplina acadèmica.
- Àsia? Europa? La relativitat i la historicitat dels conceptes geogràfics i polítics. Una breu introducció a la història de les paraules i a l'equívoc de les formes corrents de designar els altres i específicament els subjectes de l'assignatura. El punt de partida eurocèntric. La història d'Àsia que hem après els europeus. La progressiva assumpció de les limitacions del “nostre” punt de vista: i si els europeus hem après. La progressiva assumpció de les limitacions del “nostre” punt de vista: i si Europa no fos el centre del món? i si tampoc ho fos “Occident”? i si resulta que el món no té “centre”?
- Les grans cultures i civilitzacions asiàtiques abans de despertar-se d'Europa. Introducció als diversos escenaris d'Àsia Oriental.
- La fascinació per Orient. Comerciants, viatgers, aventurers i pirates: entre la literatura i la gana d'expansió econòmica. Mites europeus sobre la realitat oriental. La presència real d'Orient a Occident.
- Xina, Japó i Corea (ss. XIII-XVI). Espai xinès: l'Imperi Mongol i la dinastia Yuan (1206-1368): Espai japonès: el primer shogunat, Kamakura (1185-1333). Espai coreà: la dinastia Joseon (1312-1600)-
- L'atac europeu a Àsia (ss. XVI-XVIII). Europeus i la Ruta de la Seda. Colonialisme i imperialisme. De les empreses privades a les conquestes públiques. Els primers missioners al Japó i la Xina.
- Xina, Japó i Corea (ss. XVI-XX). Espai xinès: els Ming (1368-1644), els Qing (1644-1911) i les Guerres de l'Opi. Espai japonès: Ashikaga (1333-1573), Tokugawa (1600-1868) i el règim Meiji (1868-1912). Espai coreà: la dinastia Joseon (1600-1910).
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Realització d'informes, pràctiques i feines | 15 | 0,6 | CM05, KM06, KM07, SM06, SM07 |
| Estudi personal. Lectura de texts. Redacció de treballs. Preparació de comentaris de text. Cerca d'informació bibliogràfica | 75 | 3 | CM05, KM06, KM07, SM06, SM07 |
| Classes dirigides | 45 | 1,8 | CM05, KM06, KM07, SM06, SM07 |
| Exercicis pautats d'aprenentatge | 5 | 0,2 | KM06, KM07, SM06, SM07 |
Classes teòriques dirigides pel professorat, pràctiques dirigides per professorat, lectura comprensiva de textos acadèmics, aprenentatge destratègies de cerca dinformació, treballs i comentaris analítics, així com estudi personal. Totes les activitats tenen un termini que cal complir estrictament segons el calendari de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves escrites | 30% | 2 | 0,08 | CM05, KM06, KM07, SM06, SM07 |
| Treball pràctic històric | 40% | 6 | 0,24 | CM05, KM06, KM07, SM06, SM07 |
| Prova individual | 30% | 2 | 0,08 | KM06, KM07, SM06, SM07 |
Avaluació continuada
L’alumnat ha de demostrar el seu progrés mitjançant la realització de diverses activitats d’avaluació. Aquestes activitats es detallen a la taula que figura al final d’aquest apartat de la Guia Docent.
Activitats d’avaluació
- Prova individual: 30 %
- Proves escrites: 30 %
- Treball pràctic d’història: 40 %
Revisió
En el moment de fer pública la qualificació final prèvia al tancament de l’acta, el professorat comunicarà per escrit la data i l’hora de la revisió. La revisió de les diferents activitats d’avaluació es durà a terme d’acord amb el professorat i l’alumnat.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats d’avaluació amb un pes equivalent, com a mínim, al 66,6 % (dos terços) de la qualificació final i que hagin obtingut una qualificació mitjana ponderada igual o superior a 3,5.
En el moment de publicar la qualificació final prèvia al tancament de l’acta, el professorat comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es podrà proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada, o bé agrupar diverses activitats en una única prova. En cap cas la recuperació podrà consistir en una única activitat d’avaluació final equivalent al 100 % de la qualificació de l’assignatura.
En cas de recuperació, la qualificació màxima que podrà obtenir l’estudiant serà de 5.
Consideració de «no avaluable»
L’estudiant rebrà la qualificació de «no avaluable» quan les evidències d’avaluació presentades representin com a màxim una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas que es detecti alguna irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, aquesta serà qualificada amb un 0. Si les irregularitats es produeixen en més d’una activitat d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà de 0. Les activitats d’avaluació en què s’hagin detectat irregularitats no seran recuperables.
Ús de la IA
En aquesta assignatura no està permès l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) en cap fase de les activitats d’avaluació. Qualsevol treball que incorpori fragments generats amb eines d’IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i serà qualificat amb un 0, amb independència del procediment disciplinari que, si escau, es pugui iniciar.
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu el sistema d’avaluació única en els termes establerts per la normativa acadèmica de la UAB i pels criteris d’avaluació de la Facultat de Traducció i d’Interpretació (FTI). L’alumnat que vulgui acollir-s’hi haurà de presentar la sol·licitud electrònica dins el calendari establert per la Facultat i enviar-ne una còpia a la persona responsable de l’assignatura perquè en tingui constància.
L’avaluació única es durà a terme en un únic dia de les setmanes 16 o 17 del semestre. La Gestió Acadèmica publicarà la data i l’hora a la pàgina web de la Facultat. El dia de l’avaluació, el professorat sol·licitarà la identificació de l’alumnat, que haurà de presentar un document oficial d’identitat vigent amb fotografia recent (carnet d’estudiant, DNI o passaport).
Activitats d’avaluació única
La qualificació final de l’assignatura s’establirà d’acord amb la ponderació següent:
- Prova escrita de desenvolupament de conceptes: 40 %
- Prova tipus test: 30 %
- Treball amb exposició oral: 30 %
Els procediments de revisió de les qualificacions i de recuperació de l’assignatura seran els mateixos que s’apliquen en el sistema d’avaluació continuada.
Bibliografia
GENERAL I INTRODUCTÒRIA
- HOLCOMBE, Charles, Una historia de Asia Oriental. De los orígenes de la civilización al siglo XXI, México, Fondo de Cultura Económica, 2016.
- KRUGMAN, Paul, El internacionalismo "moderno". La economía internacional y las mentiras de la competitividad, Barcelona, Crítica, 1997.
- LIVI-BACCI, Massimo, RODINSON, Maxime, Historia mínima de la población mundial Islam y capitalismo, Barcelona, Ariel, 1990.
- SCHIROKAUER, Conrad & BROWN, Miranda, Breve historia de la civilización china, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2006.
- SCHIROKAUER, Conrad, LURIE, David & GAY, Suzanne, Breve historia la civilización japonesa, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2014.
- SETH, Michael J., A History of Korea: From Antiquity to the Present (2nd ed.), Lanham, MD, Rowman & Littlefield, 2020.
- SELLIER, Jean, Breve historia de la civilización japonesa Atlas de los pueblos del Asia meridional y oriental, Barcelona, Paidós, 2002.
- TAKAHASHI, Hachiroemon Koachiro. Del feudalismo al capitalismo. Problemas de la Transición, Barcelona, Crítica, 1986.
PERSPECTIVES I VISIONS DEL MÓN ENTRE ORIENT I OCCIDENT
- GOLDEN, Seán, Multilateralismo versus unilateralismo en Asia: el peso internacional de los 'valores asiáticos',Barcelona, Ediciones CIDOB, 2004.
- LACH, Donald F., Asia in the making of Europe, Chicago, University of Chicago Press (3 vols.), 1970-1994.
- LOUI, Kam, "Los valores asiáticos y la internacionalización del confucianismo", en Seán Golden, ed., Multilateralismo versus unilateralismo en Asia: el peso internacional de los 'valores asiáticos', Barcelona, Ediciones CIDOB, 2004, pp. 173-195.
- OLLÉ, Manel, La empresa de China: De la Armada Invencible al Galeón de Manila, Barcelona, Acantilado, 2002.
- SAID, Edward W., Orientalismo, Barcelona, Debate, 2002 [ed.revisada 1997].
ASIA ORIENTAL FINS S. XX
- BEASLEY, William, G. La restauración Meiji, Gijón, Editorial Satori, 2007.
- CUMINGS, Bruce, Korea's Place in the Sun: A Modern History (ed. revisada), New York, W. W. Norton & Company, 2004.
- GERNET, Jaques, El mundo chino, Crítica, Barcelona, 2005.
- HANE, Mikiso, Breve historia del Japón, Madrid, Alianza, 2000.
- KAMENAROVIC, Ivan P., La Chine Classique, París, Les Belles Lettres, 2002.
Docvuments digitals accessibles: https://ddd.uab.cat/pub/guibib/224929/bibrecdigitals.pdf.
Programari
No hi ha.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |