
Orígens de la Construcció d’Europa
Codi: 108162Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Humanitats i Gestió de la Cultura | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Nuria Pacheco Catalan
- Correu electrònic :
- nuria.pacheco@uab.cat
Equip docent
- María Isabel Molina Campuzano
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap prerequisit
Objectius
Realitzar un recorregut des de l’enfocament de la ciència històrica per les diferents etapes i processos de l’Edat Mitjana (segles IV-XV) que permeten entendre les bases socials, polítiques, econòmiques, ideològiques i culturals d’Europa.
A partir d’una organització temàtica, més centrada en els processos que els esdeveniments, s’incidirà en la relació de les persones amb l’espai i temps històrics, les manifestacions culturals i religioses, les formes d’organització política, les formes de treball i gestió dels recursos naturals, els vincles personals i l’alteritat.
Tot el contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
Resultats d'aprenentatge
- CM10 (Proposar respostes a preguntes d’investigació bàsiques sobre fets històrics i socials generals.) Proposar respostes a preguntes d’investigació bàsiques sobre fets històrics i socials generals.
- CM11 (Fer una anàlisi crítica de la història tenint en compte la perspectiva de gènere.) Fer una anàlisi crítica de la història tenint en compte la perspectiva de gènere.
- CM12 (Planificar la creació i presentació de projectes grupals que explorin l’evolució de la cultura i de la societat en diferents contextos històrics i geogràfics.) Planificar la creació i presentació de projectes grupals que explorin l’evolució de la cultura i de la societat en diferents contextos històrics i geogràfics.
- KM17 (Explicar la relació entre la reflexió historiogràfica i l’anàlisi històrica de les arrels de la cultura europea contemporània.) Explicar la relació entre la reflexió historiogràfica i l’anàlisi històrica de les arrels de la cultura europea contemporània.
- KM18 (Identificar els processos històrics que permeten comprendre la realitat actual.) Identificar els processos històrics que permeten comprendre la realitat actual.
- KM19 (Descriure els diferents processos històrics i les connexions que han conduït a una relació concreta de Catalunya amb Europa i el món.) Descriure els diferents processos històrics i les connexions que han conduït a una relació concreta de Catalunya amb Europa i el món.
- KM20 (Identificar i valorar la participació i l’impacte de les dones en les transformacions polítiques, socials i econòmiques dels segles XIX, XX i XXI.) Identificar i valorar la participació i l’impacte de les dones en les transformacions polítiques, socials i econòmiques dels segles XIX, XX i XXI.
- SM18 (Relacionar els processos històrics amb la cultura i la societat actuals, a partir de pràctiques d’anàlisi interdisciplinàries.) Relacionar els processos històrics amb la cultura i la societat actuals, a partir de pràctiques d’anàlisi interdisciplinàries.
- SM19 (Utilitzar les fonts d’informació adequades en la síntesi de processos històrics rellevants per a la societat actual.) Utilitzar les fonts d’informació adequades en la síntesi de processos històrics rellevants per a la societat actual.
- SM20 (Integrar el coneixement del factor històric i la tradició en la comprensió de l’impacte social d’accions culturals.) Integrar el coneixement del factor històric i la tradició en la comprensió de l’impacte social d’accions culturals.
- SM21 (Interpretar la influència dels processos històrics globals en la configuració de la societat catalana actual.) Interpretar la influència dels processos històrics globals en la configuració de la societat catalana actual.
Continguts
- Espai i temps, les coordenades de la Història.
- Les formes de poder: Estat i Església.
- Cultures en contacte: conflicte, assimilació i intercanvi.
- Les formes de treball i la gestió dels recursos naturals.
- El cicle de la vida, les relacions personals i l’alteritat.
- Les bases del món modern. Per què Europa?
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories d’orientació per a la confecció de treballs (orals i escrits) i per a la preparació del contingut teòric i pràctic | 20 | 0,8 | CM10, CM11, CM12, SM18, SM19 |
| Classes teòriques dirigides pel professorat | 21 | 0,84 | CM10, CM11, KM17, KM18, KM19, SM18, SM19, SM20, SM21 |
| Estudi individual | 49 | 1,96 | CM11, KM17, KM18, KM19, SM20, SM21 |
| Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat. Les pràctiques poden tenir lloc fora de la UAB en forma de visites a museus, monuments o paisatges. | 15 | 0,6 | CM10, CM11, KM17, KM18, KM19, SM18, SM19, SM20, SM21 |
| Realització de treballs i comentaris analítics | 30 | 1,2 | CM10, CM11, CM12, KM17, KM18, KM19, SM18, SM19, SM20, SM21 |
1. Activitats dirigides.
- Classes teòriques dirigides pel professorat.
- Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat. Les pràctiques poden tenir lloc fora de la UAB en forma de visites a museus, monuments o paisatges.
- Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals.
- Descriure les estructures socials i polítiques de l’Edat Mitjana.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i de síntesi.
2. Activitats supervisades (tutories).
- Preparació del contingut teòric i pràctic.
- Orientació per a la confecció de treballs (orals i escrits).
3. Activitats autònomes.
- Estudi personal.
- Realització de treballs i comentaris analítics.
- Llegir i interpretar textos historiogràfics.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Comunicar oralment i per escrit els resultats de les activitats.
El professorat informarà al començament del curs de l’horari de tutories presencials que tindrà al llarg del quadrimestre, amb la finalitat d’orientar a l’alumnat en la realització dels treballs i en la preparació general del contingut pràctic i teòric de l’assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova de síntesi 2 | 35% | 1,5 | 0,06 | CM10, CM11, KM17, KM18, KM19, KM20, SM20, SM21 |
| Prova de síntesi 1 | 35% | 1,5 | 0,06 | CM10, CM11, KM17, KM18, KM19, KM20, SM20, SM21 |
| Treball(s) pràctic(s) | 30% | 12 | 0,48 | CM10, CM11, CM12, KM17, KM18, KM19, SM18, SM19, SM20, SM21 |
Avaluació continuada
Sistema d'avaluació
El sistema d’avaluació es regirà per la realització de tres activitats. Tot seguit, s’expressen els tipus de prova i el percentatge que representa cadascuna en el global de l’avaluació:
- Prova de síntesi 1: 35%.
- Prova de síntesi 2: 35%.
- Treball pràctic: 30%.
Programació de les proves d'avaluació
El professorat anunciarà la primera setmana de classe, tant a l'aula com a través del Campus Virtual, les dates de realització i lliurament de les proves d'avaluació. La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat. Si cal introduir canvis en el procediment d'avaluació descrit a la guia docent o en les dates publicades al calendari d'avaluació per situacions sobrevingudes i justificades, el professorat exposarà i debatrà amb el grup classe afectat la proposta de modificació, que haurà de ser comunicada mitjançant el Campus Virtual de l'assignatura amb la màxima antelació possible.
En situacions de malaltia crònica o aguda acreditada, l’alumnat té dret a un ajornament fins al límit que permeti el calendari acadèmic. En aquests casos, la sol·licitud de canvi de data o hora s’ha de presentar amb una antelació mínima de set dies, aportant els justificants corresponents. Quan la causa és de força major sobrevinguda, la normativa permet que la petició es presenti després de la data prevista de la prova, sempre que s’aportin els justificants en un termini màxim de tres dies hàbils. Aquest supòsit inclou, per exemple, un naixement o adopció, o la defunció de la parella o d’un familiar fins a segon grau. En el cas de malaltia o altres circumstàncies, els justificants han d’acreditar de manera clara que l’estudiant no estava en condicions de dur a terme la prova en la data i hora programades. Queda a criteri del professorat tenir en consideració qualsevol circumstància fora de les anteriorment establertes.
Durant la realització de les proves, el professorat responsable podrà requerir la identificació de l’alumnat, que haurà d’acreditar la seva identitat mitjançant el carnet d’estudiant, el DNI, el NIE o el passaport.
Els estudiants Erasmus que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
Instruccions per a l'avaluació
Per superar l'assignatura, s’ha d’obtenir una nota mitjana de 5 o superior entre totes les activitats avaluatives. A més, per poder fer mitjana, s’ha d’aprovar necessàriament una de les dues proves de síntesi amb una nota mínima de 5. L'alumne/a que hagi suspès les dues proves de síntesi haurà de presentar-se a l'examen de recuperació, sigui quina sigui la mitjana ponderada final. Qualsevol tasca avaluativa no feta o no lliurada serà qualificada com a 0 per a propòsits de fer mitjana.
La nota final de l’assignatura constarà arrodonida a un decimal a l’expedient acadèmic. Quan la nota final es trobi a una dècima d’un canvi de qualificació qualitativa, s’arrodonirà a la puntuació superior (4,9 → 5; 6,9 → 7; 8,9 → 9).
Al llarg del quadrimestre, es preveu la realització d’una visita a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic en el marc d’una activitat d’innovació docent finançada per la Facultat de Filosofia i Lletres. Aquesta sortida estarà relacionada amb el treball pràctic i es durà a terme sempre que hi hagi finançament suficient per cobrir el desplaçament de l’alumnat fins a Vic.
Aquest treball pràctic estarà conformat per diferents exercicis, que combinaran el treball autònom de l'estudiant i la realització d'activitats avaluables a l'aula. El professorat informarà de les característiques d’aquesta activitat i de les dates d'aquestes activitats presencials obligatòries al començament de l’assignatura.
Es podrà optar a tenir 0,5 punts addicionals a la nota mitjana final del curs si s’assisteix a seminaris, congressos, conferències o altres actes prèviament indicats pel professorat de l’assignatura i sempre que estiguin estrictament relacionats amb el contingut de la matèria. S’haurà de certificar l’assistència i també s’haurà de lliurar una memòria breu de les activitats realitzades. El professorat proporcionarà les instruccions pertinents sobre aquestes activitats al començament del quadrimestre. Aquests 0,5 punts addicionals serviran per pujar nota si l’assignatura està aprovada, i en cap cas no es podran fer servir per arribar a 5 i aprovar l’assignatura sense haver d’acudir a la recuperació si la nota mitjana final no assoleix el mínim exigit. De la mateixa manera, l’alumnat tampoc no podrà superar la nota màxima de 10 punts en el global de l’assignatura.
En tots els exercicis es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.
Revisió i recuperació
En el moment de realització de cada activitat avaluativa el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Es podrà accedir a la recuperació sempre que les activitats d'avaluació hagin estat lliurades o realitzades en els terminis establerts pel professorat de l'assignatura. No es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el període de recuperació.
Per participar en el procés de recuperació, l’estudiant ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt suficient d’activitats, el pes de les quals equivalgui a 2/3 parts de les proves avaluables.
Per tenir dret a accedir a la recuperació, l’alumnat ha d’haver obtingut una qualificació mínima mitjana de 3,5 entre totes les activitats avaluatives. Si la mitjana de totes les notes no arriba a 3,5, no podrà participar en la recuperació.
La recuperació de les proves de síntesi consistirà en un examen escrit sobre la totalitat del temari del curs i es realitzarà en la data establerta per la facultat.
La nota màxima de qualsevol exercici de recuperació serà un 5. La recuperació en cap cas es considerarà una alternativa per a pujar nota.
L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Irregularitats i ús de la Intel·ligència Artificial (IA)
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) seran qualificats amb un 0 i no seran recuperables.
En aquesta assignatura no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Les sessions docents i els seus continguts estan protegits per la normativa de propietat intel·lectual i de protecció de dades. No es permet enregistrar, reproduir ni difondre classes o intervencions de les persones participants sense autorització expressa. Qualsevol enregistrament requerirà una autorització prèvia.
Avaluació única
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Bibliografia
Bibliografia bàsica recomanada
Aurell i Cardona, Jaume: La escritura de la memoria: de los positivismos a los postmodernismos. València: Publicacions de la Universitat de València, 2005.
Donado Vara, Julián i Ana Echevarría Arsuaga: Historia Medieval I (siglos V-XII). Madrid: UNED, 2014.
Donado Vara, Julián, Ana Echevarría Arsuaga i Carlos Baquero Goñi: Historia Medieval II (siglos XIII-XV). Madrid: UNED, 2014.
Duby, Georges i Perrot, Michelle (dir.): Historia de las mujeres. II. La Edad Media. Madrid: Taurus, 1993.
García de Cortázar y Ruiz de Aguirre i José Ángel Sesma Muñoz: Manual de Historia Medieval. Madrid: Alianza Editorial, 2008 (quarta reimpressió, 2012).
Goody, Jack: El robo de la Historia. Madrid: Akal, 2011.
Ladero Quesada, Miguel Ángel: Historia de la Edad Media. Siglos IV a XV. Madrid: Editorial Dykinson, 2025.
Mitterauer, Michael: ¿Por qué Europa? Fundamentos medievales de un camino singular. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008.
Wickham, Chris: Europa en la Edad Media. Una nueva interpretación. Barcelona: Editorial Crítica, 2017.
Bibliografia complementària (obres generals per períodes i temes)
Bartlett, Robert: La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. València: Publicacions Universitat de València, 2003.
Baschet, Jérôme: La civilización feudal. Europa del año mil a la colonización de América. Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2010.
Bois, Guy: La gran depresión medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis sistémica. València: Publicacions de la Universitat de València, 2001.
Boucheron, Patrick, Denis Menjot i Marc Boone: Historia de la Europa Urbana. II. La ciudad medieval. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010.
Bresh, Henri, Pierre Guichard i Robert Mantran: Europa y el Islam en la Edad Media. Barcelona: Editorial Crítica, 2001.
Brundage, James: Law, Sex and Christian Society in Medieval Europe. Chicago: The University of Chicago Press, 1987.
Calvo Gómez, José Antonio: El clero y los religiosos en la Edad Media. Madrid: Editorial Síntesis, 2017.
Contamine, Philippe, Bompaire, Marc, Lebecq, Stéphane i Sarrazin, Jean-Luc: La economía medieval. Madrid: Akal, 2000.
Faci Lacasta, Javier: Introducción al mundo bizantino. Madrid: Editorial Síntesis, 1996.
Feller, Laurent: Campesinos y señores en la Edad Media: siglos VIII-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2015.
García Espada, Antonio: El imperio mongol. Madrid: Editorial Síntesis, 2017.
García Sanjuán, Alejandro: Las sociedades islámicas clásicas (siglos VII-XV). Madrid: Editorial Síntesis, 2022.
Goody, Jack: La evolución de la familia y del matrimonio en Europa. València: Publicacions de la Universitat de València, 2009.
Guijarro González, Susana: Enseñanzas, saberes y universidades en la Europa medieval. Madrid: Editorial Síntesis, 2018.
Haywood, John: Los Hombres del Norte: la saga vikinga (793-1241). Barcelona: Ariel, 2016.
Heather, Peter: Cristiandad. El triunfo de una religión. Barcelona: Crítica, 2024.
Herrin, Judith: Bizancio: el imperio que hizo posible la Europa Moderna. Barcelona: Editorial Debate, 2022.
Hilton, Rodney: L'alliberament dels serfs. Els moviments camperols medievals i la revolta anglesa de 1381. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013.
Kennedy, Hugh: Las grandes conquistas árabes. Barcelona: Grupo Planeta, 2007.
Maalouf, Amin: Las cruzadas vistas por los árabes. Madrid: Alianza editorial, 1989.
Martínez García, Pedro (coord.): Alteridad ibérica: el otro en la Edad Media. Murcia: Monografías de la Sociedad Española de Estudios Medievales, 2021.
Mercuri, Chiara: La revolución del amor cortés. María de Francia y el nacimiento del feminismo medieval. Madrid: Altamarea, 2026
Morsel, Joseph: La aristocracia medieval: el dominio social en Occidente, siglos V-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008.
Mitre Fernández, Emilio: La Iglesia en la Edad Media. Madrid: Editorial Síntesis, 2010.
Sanz Serrano, Rosa: Las migraciones bárbaras y la creación de los primeros reinos de Occidente. Madrid: Editorial Síntesis, 1999.
Toubert, Pierre: Europa en su primer crecimiento. De Carlomagno al año mil. València: Publicacions de la Universitat de València, 2006.
Ullmann, Walter: Historia del pensamiento político en la Edad Media. Barcelona: Ariel, 1983.
Vinyoles Vidal, Teresa: Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida: Pagès Editors, 2005.
Bibliografia instrumental i recursos d'utilitat
Bonnassie, Pierre: Vocabulario básico de la historia medieval. Barcelona: Editorial Crítica, 1983.
Duby, Georges: Atlas histórico mundial. Barcelona: Larousse, 2007.
Kinder, Hermann i Werner Hilgemann: Atlas Histórico Mundial. Madrid: Editorial Istmo, 1999, 2 vol.
Le Goff, Jacques i Jean-Claude Schmitt (eds.): Diccionario razonado del Occidente Medieval. Madrid: Ediciones Akal, 2003.
Loyn, Henry Royston. Diccionario Akal de Historia Medieval. Madrid: Akal, 1998.
MacKay, Angus i David Ditchburn (eds). Atlas de Europa Medieval. Madrid: Cátedra, 1999.
Salrach i Marès, Josep Maria: Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident Medieval. Vic: Eumo, 2002.
Hernández, Bernat, Escriure història a la Universitat, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020 (online, català)
Com citar i elaborar una bibliografia
Argumenta. Competències lingüístiques i comunicatives en l’àmbit acadèmics
Programari
-
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |