Filosofia de la Cultura
Codi: 108159Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Humanitats i Gestió de la Cultura | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Joan Carles Cirera Izquierdo
- Correu electrònic :
- joancarles.cirera@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquesta assignatura no té cap prerequisit, atès que és obligatori cursar-la a 1e.
Objectius
Vivim dins el biòtop de la cultura, aquest medi invisible i alhora omnipresent on es desplega la nostra veritable naturalesa, encara que sovint no en siguem del tot conscients. No hi accedim des de fora: hi estem sempre immersos. Ho fem en les històries que ens narrem per sostenir el sentit de la nostra existència, en les formes en què ens relacionem dins dels espais i les estructures que hem anat habitant, en la tecnologia que prolonga i transforma la nostra experiència, o en els jocs i les festes que celebrem com a interrupcions del quotidià que, paradoxalment, el revelen.
Aquesta assignatura convida a pensar aquest teixit de significats i a preguntar-nos què ens fa humans, i com hem anat construint, entre totes i tots, els símbols, els imaginaris i les formes de vida que donen forma al món compartit. És també un recorregut que es fa amb les dones que han creat, transmès, transformat i obert la cultura, fent visible una dimensió fonamental de la nostra condició que massa sovint ha quedat relegada en el relat dominant.
L’objectiu és, en definitiva, cultivar una mirada, curiosa i crítica sobre el món que habitem, per comprendre millor d’on venim, què som i quins horitzons s’obren davant nostre, per poder així imaginar presents possibles.
Resultats d'aprenentatge
- CM07 (Debatre la influència de la diversitat cultural en la complexitat de les societats actuals.) Debatre la influència de la diversitat cultural en la complexitat de les societats actuals.
- KM11 (Identificar els elements i processos principals que defineixen la cultura contemporània europea.) Identificar els elements i processos principals que defineixen la cultura contemporània europea.
- KM12 (Reconèixer les manifestacions constituents i els conceptes definidors d’un bagatge cultural contemporani des d’una perspectiva filosòfica.) Reconèixer les manifestacions constituents i els conceptes definidors d’un bagatge cultural contemporani des d’una perspectiva filosòfica.
- KM13 (Identificar els principals corrents, autores i contextos històrics del pensament feminista, així com la seva influència en la configuració de discursos culturals contemporanis.) Identificar els principals corrents, autores i contextos històrics del pensament feminista, així com la seva influència en la configuració de discursos culturals contemporanis.
- SM09 (Debatre la influència que els textos dels filòsofs i les filòsofes, tant clàssics com actuals, han tingut en la cultura contemporània.) Debatre la influència que els textos dels filòsofs i les filòsofes, tant clàssics com actuals, han tingut en la cultura contemporània.
- SM10 (Analitzar les reflexions de diferents pensadors i pensadores sobre què és la cultura, què anomenem cultura i en quines condicions es manifesta.) Analitzar les reflexions de diferents pensadors i pensadores sobre què és la cultura, què anomenem cultura i en quines condicions es manifesta.
- SM11 (Utilitzar eines de la crítica cultural per identificar les influències dels principals corrents culturals en les obres contemporànies.) Utilitzar eines de la crítica cultural per identificar les influències dels principals corrents culturals en les obres contemporànies.
Continguts
Filosofia de la cultura 1e curs.
1a Part. ¿Què és la cultura? D’on ve la cultura?
1. La incompletesa de l’ésser humà i la neotènia.
2. Lévi-Strauss i las regles de l’intercanvi social. L’animal simbòlic.
3. Sylvia Wynter. "L’Homo Narrans".
2º Part. Tècnica i espai sagrat ( El joc i la festa)
1. Hannah Arendt."L’Homo Faber", el món de les coses.
2. La mort de la terra i el mecanicisme. La tècnica como a pròtesis cultural humana (Carolyn Merchant i Martín Heidegger).
3. Huizinga, Ortega y Gasset i Caillois. El cercle màgic del joc.
4. Entre Bataille i Eliade. El poder sagrat de la festa.
3a Part. El mapa de la cultura en els cossos.
1. El malestar en la cultura. Un diàleg permanent entre Freud i Nietzsche.
2. La invenció cultural del sexe (Gènere i performance)
3. Interseccionalitat i colonialitat.
4a Part. La cultura actual: algoritmes, xarxes socials, pantalles i futur.
1. La indústria cultural i l’estímul algorítmic addictiu (Adorno, Han i Heidegger)
2. Subjectes autoexplotant-se i economia de l’atenció (Byung-Chul-Han)
3. Posthumanisme i supervivència simbiòtica (Braidotti, Haraway)
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories individuals per fer el seguiment de l’aprenentatge de l’estudiantat, orientar el seu progrés en l’assignatura i resoldre dubtes conceptuals, metodològics i de contingut. | 8 | 0,32 | KM11, KM12, KM13 |
| Estudi i preparació d’exàmens i de debats a classe en el marc dels seminaris | 45 | 1,8 | CM07, SM09, SM10, SM11 |
| Tutories grupals realitzades al despatx per orientar, supervisar i donar suport a l’elaboració del treball col·lectiu. | 8 | 0,32 | CM07, SM09, SM10, SM11 |
| Lectura i estudi dels materials docents disponibles al campus virtual i de la bibliografia necessària de l’assignatura. | 26 | 1,04 | KM11, KM12, KM13, SM10 |
| Classes magistrals | 45 | 1,8 | KM11, KM12, KM13, SM09, SM10 |
La metodologia de l’assignatura es basa en un model d’aprenentatge actiu que combina l’aula invertida, els seminaris de discussió i l’aprenentatge basat en projectes (ABP). Els continguts teòrics es treballen a través de materials disponibles al campus virtual, mentre que les sessions presencials es dediquen a l’anàlisi crítica, el debat i l’aplicació dels conceptes. Aquest enfocament es complementa amb tutories individuals i grupals per al seguiment del procés d’aprenentatge.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Seminari. Participació en una discussió acadèmica guiada i preparada prèviament al final de cada bloc temàtic. | 15% | 4 | 0,16 | CM07, KM13, SM09 |
| Prova individual que consta de preguntes de desenvolupament breu i una pràctica d'anàlisi de text. | 25% | 1 | 0,04 | KM11, KM12, KM13, SM09, SM10 |
| Diari reflexiu del curs. L'estudiant elaborarà quatre petits assajos, un per cada bloc temàtic del curs, a partir de les qüestions proposades pel docent. | 30% | 4 | 0,16 | CM07, KM12, SM09, SM10 |
| Projecte, en grup, de crítica cultural. Els estudiants treballaran sobre un fenomen cultural contemporani, a escollir, però emparant-se sempre sota el paraigua dels continguts exposats a classe. Es demana informe escrit i exposició oral. | 30% | 9 | 0,36 | CM07, KM11, KM12, SM11 |
Revisió i recuperació
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Avaluació continuada.
La recuperació serà una prova general de tota la matèria exposada a classe. Per participar en la recuperació, és necessari haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats equivalent a un mínim de 2/3 parts de la qualificació final. La qualificació mínima, exigible, en la mitjana de l’assignatura serà de 3.5.
Avaluació única.
Per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver lliurat totes les proves previstes al llarg del curs.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
No avaluable.
L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
Irregularitats (plagi/frau).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Ús de la IA.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de recerca i consulta de fonts bibliogràfiques o d’informació, revisió i correcció de textos, segons els criteris establerts pel docent. Es poden considerar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor o professora. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.”
Alumnat d'intercanvi:
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia d’especialització en el temari, per apartats.
1e Apartat.
Cassirer, Ernest (2019). Antropología filosòfica. FCE.
Lévi-Strauss, Claude (1981). Las estructuras elementales del parentesco. Editorial Paidós.
Lévi-Strauss, Claude (2016). Tristos tròpics. Anagrama
Wynter, Silvya(2003).Unsettling the coloniaty of being/power/truth/freedom: Towards the human,after Man, its overrepresentation- An argument. The New Centennial Rewiew.
Valdés García, F (Coord). (2017). Antología del pensamiento critico caribeño. Clacso.
2n Apartat.
Arendt, Hannah (2023). La condició humana. Ed 62.
Merchant, Carolyn (1983). La muerte de la naturaleza: las mujeres, la ecologia y la revolución científica. Icaria Editorial.
Heidegger, Martín (2021). La pregunta por la técnica. Herder.
Huizinga, Johan (2012). Homo Ludens. Alianza Editorial.
Ortega y Gasset, José (2012).Meditación de la técnica. Diálogo Editorial
Ortega y Gasset, José (2022). Un tema de nuestro tiempo. Alianza Editorial.
Ortega y Gasset, José (2017). El origen Deportivo del Estado en El Espectador VIII. Alianza Editorial.
Caillois, Roger (2015). Los juegos y los Hombres. La Máscara y el vertigo. FCE.
Bataille, Georges (2007). La parte maldita. Las Cuarenta.
Eliade, Mircea (2018). Lo sagrado y lo profano. Austral.
3r Apartat.
Freud, Sigmund (2008). El malestar de la civilització. Accent/Galatea.
Freud, Sigmund (2016). El porvenir de una ilusión. Amorrortu.
Nietzsche, Friedrich (2011). La genealogia de la moral. Alianza Editorial.
Nietzsche, Friedrich (2018). De la utilidad y los inconvenientes de la historia para la vida. Segunda consideración intempestiva. Tecnos.
Beauvoir, Simone de (2017). El segundo sexo. Cátedra.
Butler, Judith (2023). El género en disputa. Paidós.
Lugones, María (2008). Colonialidad y género. Tabula Rasa. Revista de Humanidades.
4t apartat
Adorno T.W.,Horkheimer M. (2016).Dialéctica de la Ilustración. Trotta.
Han, Byung-Chul (2024). La Sociedad del cansancio. Herder.
Braidotti, Rosi (2025). Lo Posthumano. Herder.
Haraway, Donna (2019).Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno. Consonni.
Bibliografia general
Arendt , Hannah; Finkielkraut, Alain.(1989): La crisi de la cultura. Pòrtic.
Bauman, Zygmunt (2026). La cultura como praxis. Paidós.
Benjamin, Walter (2017). La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. La Marca.
Benedict, Ruth. (1989): El hombre y la cultura. Edhasa.
Benhabib, Sheyla (2017). Existeix el dret a tenir drets? Breus 83. CCCB.
Bohannon, Cat (2025): Eva. Seix Barral.
Eagleton, T (2001). La idea de cultura. Paidós.
Coccia, Emanuelle (2007). La vida de las plantas. Miño y Dávila editores.
Federici, Silvia (2010). Calibán y la bruja .Mujeres, cuerpo y acumulación primitiva. Traficantes de sueños.
Fisher, Marc (2022). Realisme capitalista. No hi ha alternativa? Virus Editorial
Fraser, Nancy (2014). Repensar el capitalisme. Breus .CCCB.
Fraser, Nancy (2012). Sobre la justícia. Breus 57. CCCB.
Gadamer, H-G (1990). La herencia de Europa. Península
Geertz, C (2005). La interpretación de las culturas. Gedisa.
Gehlen, Arnold (1980). El hombre y su lugar en el mundo. Editorial Sígueme.
Leroi-Gourhan, André (1971). El gesto y la palabra. Universidad Central de Venezuela.
Mead, Margaret (1998). Masculino y Femenino. Minerva Ediciones.
Mead, Margaret (2019). Cultura y compromiso. Gedisa.
Preciado, Paul B. (2020). Manifiesto Contrasexual. Anagrama.
Sobrevilla, D. (Ed.) (2006). Filosofía de la cultura. Trotta
.
Programari
Ja que de moment no sembla necessari, pel normal desenvolupament de l'assignatura, pensar en períodes de virtualitat acadèmica, no es proposa cap mena de programari o plataforma de connexió telemàtica per poder-ho portar a terme. En cas contrari tornaríem a elles (teams, meet, zoom..etc), així com a sistemes de transport de dades (WeTransfer, per exemple).
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |