Guia en format PDF

Cultura de la Imatge

Codi: 108155
Crèdits: 6

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Humanitats i Gestió de la Cultura	FB	1

Professor/a de contacte

Nom :: Daniel Rico Camps
Correu electrònic :: daniel.rico@uab.cat

Equip docent

: Maria Mar Valls Fuste

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Seria convenient tenir, com a mínim, un nivell de lectura d’anglès per tal de poder accedir a la bibliografia especialitzada. Es recomana interès per la cultura visual, la història de l’art i els llenguatges audiovisuals.

Objectius

Cultura de la Imatge és una assignatura de caràcter introductori i transversal que té per objectiu proporcionar a l’estudiant les eines fonamentals per comprendre el llenguatge visual, interpretar les imatges en els seus diversos suports i analitzar críticament el paper que han ocupat —i continuen ocupant— en la cultura occidental.

Acabat el curs l’estudiant haurà de ser capaç de:

Distingir els trets que caracteritzen una imatge i comprendre l’efectivitat dels seus elements bàsics —color, forma i composició— en la construcció del significat visual.
Identificar els diferents tipus d’imatges i suports (fotografia, pintura, gravat, dibuix, vídeo, publicitat, xarxes socials) que configuren el llenguatge visual, i reconèixer què aporta cadascun en termes de funció, ús i percepció.
Entendre els codis visuals que estructuren la imatge per tal de poder analitzar com transmet idees, emocions i missatges en contextos diversos.
Evidenciar la relació entre la imatge i l’evolució del pensament humà, i comprendre com les formes de pensar d’una època determinen la creació, la interpretació i la circulació de les imatges.
Interpretar correctament el context històric, cultural i mediàtic en què s’ha produït una imatge, analitzant el seu context productiu original, el sistema de creences que la sosté i la seva recepció social o pública.
Analitzar imatges a partir de diferents metodologies —formalisme, iconografia i semiòtica— i aplicar-les de manera adequada segons el tipus d’imatge i el seu suport.
Detectar representacions de gènere i identificar estereotips visuals, valorant-ne les implicacions culturals.
Presentar oralment i per escrit anàlisis visuals de manera coherent i adequada, emprant el vocabulari específic propi de la cultura visual i la teoria de l’art.

Resultats d'aprenentatge

CM01 (Avaluar les imatges artístiques des de perspectives innovadores, com el gènere, l’alteritat o l’etnocentrisme.) Avaluar les imatges artístiques des de perspectives innovadores, com el gènere, l’alteritat o l’etnocentrisme.
CM02 (Integrar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de la cultura de la imatge, identificant i avaluant els estereotips de gènere i les representacions inclusives.) Integrar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de la cultura de la imatge, identificant i avaluant els estereotips de gènere i les representacions inclusives.
KM01 (Descriure la influència de l’evolució del pensament humanístic en el desenvolupament del llenguatge visual.) Descriure la influència de l’evolució del pensament humanístic en el desenvolupament del llenguatge visual.
KM02 (Distingir els trets que configuren el llenguatge visual, la imatge i la seva composició, els diferents tipus d’imatges i els seus suports en una obra artística.) Distingir els trets que configuren el llenguatge visual, la imatge i la seva composició, els diferents tipus d’imatges i els seus suports en una obra artística.
KM03 (Definir el fenomen artístic des de la perspectiva de les idees, els creadors i els receptors, considerant el context cultural en què es produeix i s’interpreta.) Definir el fenomen artístic des de la perspectiva de les idees, els creadors i els receptors, considerant el context cultural en què es produeix i s’interpreta.
SM01 (Analitzar les imatges artístiques, a partir dels conceptes i les perspectives que aporten les idees estètiques i la teoria de l’art.) Analitzar les imatges artístiques, a partir dels conceptes i les perspectives que aporten les idees estètiques i la teoria de l’art.
SM02 (Analitzar els codis que conformen la imatge en diversos contextos culturals i mediàtics, comprenent el seu impacte en la percepció i el pensament humans.) Analitzar els codis que conformen la imatge en diversos contextos culturals i mediàtics, comprenent el seu impacte en la percepció i el pensament humans.
SM03 (Explicar oralment i per escrit els resultats de l’anàlisi d’imatges artístiques, emprant la terminologia adequada.) Explicar oralment i per escrit els resultats de l’anàlisi d’imatges artístiques, emprant la terminologia adequada.

Continguts

BLOC 1: Fonaments i llenguatge de la imatge

*Què és la imatge i com funciona

1. Fonaments de la cultura visual

Concepte i evolució dels estudis de cultura visual.
La imatge com a construcció cultural. Funcions de la imatge.
Pensament humanístic i desenvolupament del llenguatge visual.

2. Llenguatge visual: codis i elements

Components del llenguatge visual: forma, color, composició, perspectiva.
Tipologies d’imatges: figuració, simbolisme, abstracció.
Suports i formats: dibuix, pintura, fotografia i dispositius digitals (vídeo), com a principals mitjans de producció i circulació de la imatge.
Introducció a la semiòtica visual.

3. Imatge, percepció i pensament

Psicologia de la percepció visual.
Relació entre imatge i imaginari col·lectiu.

BLOC 2: Art i context cultural

* Com s’analitza la imatge en relació amb l’art i el context cultural.

4. Imatge, art i context cultural

La imatge artística: creador, obra, receptor.
Idees estètiques i teoria de l’art aplicades a la imatge.
Interpretació crítica de les imatges.

5. Anàlisi d’imatges: mètodes i aplicacions

Mètodes d’anàlisi visual (formalisme, iconografia, semiòtica).
Presentació oral i escrita d’anàlisis visuals.

BLOC 3: La imatge contemporània

*Com opera la imatge en la cultura contemporània i en els imaginaris actuals.

6. Imatge i mitjans audiovisuals contemporanis

Publicitat: estratègies visuals i construcció de desitjos.
Cinema: narrativa visual, muntatge, plans i enquadraments.
Videoclip: ritme, estil i identitat visual.

7. Perspectiva de gènere en la cultura de la imatge

Representacions de gènere en la història de la imatge.
Estereotips visuals i construcció de rols.
Mirada crítica i l’auge de la perspectiva de gènere.

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Estudi	70	2,8	CM01, CM02, KM01, KM02, KM03, SM01, SM02
Sessions teòriques i pràctiques a l'aula	60	2,4	CM01, CM02, KM01, KM02, KM03, SM01, SM02
Orientació metodològica i bibliogràfica	4	0,16	CM02, KM01, KM02, KM03

Classes presencials a l'aula:

Sessions teòriques i pràctiques a classe.
Exposició i discussió, si escau, de treballs elaborats per l'alumnat.
Eventuals conferències (sobre casos d’imatges paradigmàtiques).

Tutories:

Orientació metodològica i bibliogràfica.
Activitats supervisades.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Exposició oral: anàlisi d’una imatge	25%	2	0,08	CM01, CM02, KM02, SM01, SM03
Prova escrita: Parcial 1	30%	6	0,24	CM01, CM02, KM01, KM02, KM03, SM01, SM02, SM03
Ressenya escrita o Prova de lectura	15%	2	0,08	KM03, SM01, SM02
Prova escrita: Parcial 2	30%	6	0,24	CM01, CM02, KM01, KM02, KM03, SM01, SM02, SM03

Revisió

En el moment de publicació dels resultats de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Campus Virtual) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Recuperació

La data de la recuperació la fixa la Facultat.

La recuperació només s’aplica a les dues proves parcials i s’hi pot accedir en el cas següent: que la mitjana dels dos parcials sigui inferior a 5 (Aprovat) o haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 3/4 parts de la qualificació total.

No avaluable

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi realitzat més del 30% de les activitats d’avaluació. Altrament, l’assignatura serà avaluada.

Avaluació única

L'avaluació continuada consisteix en 3 tipus de proves:

Prova Escrita (Parcials 1 i 2): 60% de la qualificació final.
Prova de Lectura: 15% de la qualificació final.
Anàlisi imatge: 25% de la qualificació final.

Procediment de recuperació de l’avaluació única:

Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver lliurat totes les proves previstes.

IMPORTANT

En la valoració dels exàmens parcials i dels treballs es tindran en compte la claredat en l’expressió dels conceptes i idees treballats al llarg de l’assignatura, la maduresa del raonament, l’ús i la citació de bibliografia específica i de recursos digitals de qualitat, així com la correcció en la redacció i l’ortografia. Les faltes ortogràfiques i els errors de forma en el lliurament dels treballs es penalitzaran.
Qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació comportarà la qualificació de 0 en aquell acte, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas de diverses irregularitats en una mateixa assignatura, la qualificació final serà 0.
El plagi total o parcial de qualsevol exercici es considerarà automàticament un Suspens (0). Es considera plagi copiar frases o fragments de fonts no identificades, incloent-hi textos extrets d’internet, traduïts o no, incorporats al treball com a producció pròpia. Cal respectar la propietat intel·lectual i identificar sempre les fonts utilitzades, garantint l’originalitat del text.
Pel que fa a l’ús d’eines d’intel·ligència artificial, l’alumnat haurà d’explicitar-ne l’ús i la finalitat en una nota annexa o en l’apartat metodològic. La manca d’aquesta declaració, si el/la docent detecta indicis d’ús d’IA, pot comportar la qualificació de Suspens. No s’acceptaran treballs redactats íntegrament mitjançant IA, i es considera una falta d’honestedat acadèmica presentar textos generats amb IA com a producció pròpia, fet que comportarà la qualificació de 0 i la impossibilitat de recuperar l’activitat.

Bibliografia

ARASSE, Daniel. “The Art of Painting” a Vermeer. Faith in painting. Princeton: Princeton University Press, 1993, pp. 40-58.
ARNHEIM, Rudolf. Arte y percepción visual: psicología de la visión creadora. Madrid: Alianza, 2002.
BACCI, Michele. The many faces of Christ: Portraying the holy in the East and the West (300 to 1300). Londres: Reaktion Books, 2014.
BARASCH, Michael. Giotto y el lenguaje del gesto. Madrid: Akal, 1999.
BAXANDALL, Michael. Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte y experiencia en el Quattrocento. Madrid: Gustavo Gili, 1980.
BAXANDALL, Michael. Modelos de intención: sobre la explicación histórica de los cuadros. Madrid: Hermann Blume, 1989.
BAXANDALL, Michael. Giotto y los oradores: la visión de la pintura en los humanistas italianos y el descubrimiento de la composición pictórica, 1350-1450. Madrid: Visor, 1996.
BELTING, Hans. Antropología de la imagen. Katz Barpal Editores, 2013.
BERGER, John. Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili, 2007.
BRUSATIN, Manlio. Historia de las imágenes. Madrid: Julio Oller, 1992.
BURKE, Peter. Visto y no visto. El uso de la imagen como documento histórico. Barcelona: Crítica, 2005.
BURKE, Peter. El Renacimiento italiano: cultura y sociedad en Italia. Madrid: Alianza, 2015.
CALABRESE, Oman. Cómo se lee una obra de arte. Madrid: Cátedra, 2000.
CASTIÑEIRAS, Manuel A. Introducción al método iconográfico. Barcelona: Ariel, 1998.
CHADWICK, Whitney. Mujer, arte y sociedad. Madrid: Destino, 1999.
CHILVERS, Ian; OSBORNE, Harold. Diccionari d’art d’Oxford. Barcelona: Edicions 62, 1996.
CHIPP, Herschel B.; TAYLOR, Joshua C.. Teorías del arte contemporáneo. Madrid: Akal, 1995.
D’ALLEVA, Anne. Methods & Theories of Art History. Londres: Laurence King Publishing, 2005.
ECO, Umberto. Tratado de semiótica general. Barcelona: Lumen, 2000.
ELKINS, James. Stories of Art. Londres: Routledge, 2002.
FIED, Michael. El lugar del espectador: estética y orígenes de la pintura moderna. Madrid: A. Machado Libros, 2000.
FOUCAULT, Michel. “Capítulo 1: Las Meninas” a Las palabras y las cosas. Madrid: Siglo XXI, 1999, pp. 13-26.
FRANCO, Borja; MOLINA, Álvaro; VIGARA, José A.. Imágenes de la tradición clásica y cristiana. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces, 2024.
FRANCO, Borja; MORENO, Francisco J.. Pintando al converso. Madrid: Cátedra, 2019.
FURIÓ, Vicenç. Sociología del arte. Madrid: Cátedra, 2000.
FURIÓ, Vicenç. Arte y reputación. Barcelona: Memoria Artium, 2013.
GARCÍA, Rafael. Iconografía e iconologia, Vol. I. Madrid: Encuentro Arte, 2008.
GARRARD, Mary D.. Artemisia Gentileschi. El poder del arte femenino. Madrid: Akal, 2020.
GOMBRICH, Ernst. Imágenes simbólicas. Madrid: Alianza, 1983.
GOMBRICH, Ernst. Arte e ilusión. Phaidon, 2002.
GOMBRICH, Ernst. La imagen y el ojo. Madrid: Debate, 2000.
GOMBRICH, Ernst. Història de l’art. Barcelona: Columna, 2002.
GOMBRICH, Ernst. “Estilos artísticos y estilos de vida” a Los usos de las imágenes. Madrid: Debate, 2003.
GOODMAN, Nelson. Los lenguajes del arte. Barcelona: Seix Barral, 1976.
GRABAR, André. Las vías de la creación en la iconografía cristiana. Madrid: Alianza, 2008.
HALL, James; CLARK, Kenneth. Diccionario de temas y símbolos artísticos. Madrid: Alianza, 1987.
HARRISON, Charles. Primitivismo, cubismo y abstracción. Madrid: Akal, 1988.
HASKELL, Francis. La historia y sus imágenes. Madrid: Alianza, 1994.
HUEGHES, Robert. El impacto de lo nuevo. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2001.
JACKSON, Eleanor; HARRISON, Julian (Eds.). Medieval women. Voices & Visions. Londres: The British Library, 2024.
KRESS, Gunther; VAN LEEUWEN, Theo. Reading Images. Londres: Routledge, 2016.
LAFUENTE, Enrique. La fundamentación y los problemas de la historia del arte. Madrid: Instituto de España, 1985.
LANEYRIE-DAGEN, Nadeije. Leer la pintura. Madrid: Larousse, 2008.
MANGEL, Alberto. Leyendo imágenes. Bogotá: Norma, 2002.
NOCHLIN, Linda. ¿Por qué no ha habido grandes mujeres artistas? Madrid: Cátedra, 2020.
PANOFSKY, Erwin. El significado en las artes visuales. Madrid: Alianza, 2008.
PANOSFSKY, Erwin. Idea: contribución a la historia de la teoría del arte. Madrid: Cátedra, 1989.
PEÑA GÓMEZ, María del Pilar. Manual básico de Historia del arte. Badajoz: Universidad de Extremadura, 2013.
RAMON, Magdalena (Coord.). Vocabulari d’història de l’art. Palma: UIB, 2006.
REAU, Louis. Iconografía del arte cristiano, Vol. I. Barcelona: Serbal, 2008.
RIPA, Cesare. Iconología I y II. Madrid: Akal, 2007.
RUEDA, Francesc-Josep (Coord.). Introducció a la història de l’art. Barcelona: Pòrtic, 1999.
SETTIS, Salvatore. La “Tempestad” interpretada. Madrid: Akal, 1990.
SHINER, Larry. La invención del arte. Madrid: Paidós, 2014.
SHONE, Richard; STONARD, John-Paul (Eds.). The Books that shaped Art History. Londres: Thames & Hudson, 2013.
STOCKSTAD, Marilyn; COTHREN, Michael W.. Art History, 2 vols. Pearson Prentice Hall, 2017.
STOICHITA, Victor. La invención del cuadro. Barcelona: Serbal, 2000.
WHITE, John. Nacimiento y renacimiento del espacio pictórico. Madrid: Alianza, 1994.
WOODFORD, Susan. Cómo mirar un cuadro. Barcelona: Gustavo Gili, 2007.

Programari

No es requereix.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TE) Teoria	1	Català	primer quadrimestre	matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula	1	Català	primer quadrimestre	matí-mixt