Logo

Història de l'Alta Edat Mitjana (s. V-X)

Codi: 108102
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Ferran Esquilache Marti
Correu electrònic :
ferran.esquilache@uab.cat

Equip docent

Nuria Pacheco Catalan
Vicente Royo Perez
Ramón Marti Castello

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No

Objectius

L'assignatura fa un recorregut sobre les diverses etapes i els principals processos i esdeveniments que van tenir lloc durant l'Alta Edat Mitjana entre els segles V-IX, a través de diversos enfocaments temàtics de la ciència històrica (social, polític, econòmic, ideològic, cultural) i mitjançant activitats de caràcter teòric i pràctic.

L'objectiu principal de l'assignatura és proporcionar a l’alumnat els recursos adequats per adquirir el coneixement bàsic sobre el marc històric de l'Alta Edat Mitjana, la qual cosa els servirà per fonamentar l'aprenentatge de moltes de les assignatures posteriors del Grau.

Tot el contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.

Resultats d'aprenentatge

  • CM14 (Integrar nous mètodes d’anàlisi històrica a l’estudi de l’edat mitjana.) Integrar nous mètodes d’anàlisi històrica a l’estudi de l’edat mitjana.
  • CM15 (Aplicar criteris de responsabilitat ètica i respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics tant en la construcció de relats sobre l’edat mitjana tant en contextos acadèmics com divulgatius.) Aplicar criteris de responsabilitat ètica i respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics tant en la construcció de relats sobre l’edat mitjana tant en contextos acadèmics com divulgatius.
  • CM16 (Examinar les desigualtats per raó de gènere i sexe en l’estudi de l’edat mitjana.) Examinar les desigualtats per raó de gènere i sexe en l’estudi de l’edat mitjana.
  • KM21 (Descriure els esdeveniments polítics, socials, econòmics, culturals i ideològics, així com els processos històrics de l’edat mitjana, en els seus diferents contextos regionals i temporals.) Descriure els esdeveniments polítics, socials, econòmics, culturals i ideològics, així com els processos històrics de l’edat mitjana, en els seus diferents contextos regionals i temporals.
  • KM22 (Reconèixer els diferents tipus de fonts d’informació i les tècniques d’anàlisi per generar dades històriques i arqueològiques sobre l’edat mitjana.) Reconèixer els diferents tipus de fonts d’informació i les tècniques d’anàlisi per generar dades històriques i arqueològiques sobre l’edat mitjana.
  • KM23 (Reconèixer les principals tendències historiogràfiques del medievalisme des d’un punt de vista crític.) Reconèixer les principals tendències historiogràfiques del medievalisme des d’un punt de vista crític.
  • KM24 (Relacionar les aportacions recents de la historiografia sobre l’edat mitjana amb les dutes a terme des d’altres disciplines.) Relacionar les aportacions recents de la historiografia sobre l’edat mitjana amb les dutes a terme des d’altres disciplines.
  • SM19 (Fer servir fonts històriques i estudis de cas per perioditzar els relats històrics relatius a l’edat mitjana.) Fer servir fonts històriques i estudis de cas per perioditzar els relats històrics relatius a l’edat mitjana.
  • SM20 (Fer servir el registre adequat en treballs escrits o presentacions orals de l’àmbit de la història medieval.) Fer servir el registre adequat en treballs escrits o presentacions orals de l’àmbit de la història medieval.
  • SM21 (Aplicar en l’estudi de casos el pensament i el raonament crítics en l’àmbit de la història medieval.) Aplicar en l’estudi de casos el pensament i el raonament crítics en l’àmbit de la història medieval.

Continguts

1. L’edat mitjana: conceptes, convencions, eines i metodologies

2. Continuïtat i canvi: el pas del món romà al medieval (s. III-V)

3. Les migracions bàrbares i els primers regnes germànics (s. V-VI)

4. L’Imperi romà d’Orient fins a l’expansió de Justinià (s. V-VI)

5. L’origen i expansió de l’Islam i els primers estats islàmics (s. VII-VIII)

6. L’Imperi carolingi: del regne franc a la crisi dinàstica (s. VII-IX)

7. L’Imperi bizantí medieval: dels heràclides al cisma d’Orient (s. VII-IX )

8. La divisió política de l’Islam i el procés d’islamització: (s. VIII-IX)

9. El sistema dominical carolingi i el camí cap al feudalisme (s. VII-IX)

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories d'orientació per a la confecció de treballs (orals i escrits) i per a la preparació del contingut teòric i pràctic 20 0,8 CM14, CM15, CM16, KM23, KM24
Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat 15 0,6 CM14, CM15, CM16, KM22, KM23, SM19, SM20, SM21
Classes teòriques dirigides pel professorat 21 0,84 CM14, CM15, CM16, KM21, KM22, KM23, KM24, SM21
Estudi individual 48 1,92 CM14, CM15, CM16, KM21, KM22, KM23, KM24
Realització de treballs i comentaris analítics 30 1,2 CM14, CM15, CM16, KM21, KM22, KM24, SM19, SM20, SM21

1. Activitats dirigides:

  • Classes teòriques dirigides pel professorat.
  • Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat. Les pràctiques poden tenir lloc fora de la UAB en forma de visites a museus, monuments o paisatges.
  • Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.

2. Activitats supervisades:

  • Tutories d’orientació per a la confecció de treballs (orals i escrits) i per a la preparació del contingut teòric i pràctic.

3. Activitats autònomes:

  • Estudi personal.
  • Realització de treballs i comentaris analítics.

El professorat informarà al començament del curs de l’horari de tutories presencials que tindrà al llarg del quadrimestre, amb la finalitat d’orientar a l’alumnat en la realització dels treballs i en la preparació general del contingut pràctic i teòric de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova de síntesi 2 30% 1,5 0,06 CM16, KM21, KM22, KM23, KM24, SM20
Prova de síntesi 1 30% 1,5 0,06 CM16, KM21, KM22, KM23, KM24, SM20
Control de lectura 25% 2 0,08 CM16, KM21, KM22, KM23, KM24, SM19, SM21
Treballs pràctic 15% 11 0,44 CM14, CM15, CM16, KM21, KM22, KM23, KM24, SM19, SM20, SM21

El sistema d’avaluació es regirà per la realització de quatre activitats. Tot seguit, s’expressen els tipus de prova i el percentatge que representa cadascuna en el global de l’avaluació:

1. Prova de síntesi 1: 30%.

2. Prova de síntesi 2: 30%.

3. Control de lectura: 25%

4. Treball pràctic: 15%


En el moment de realització de cada activitat avaluativa el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Per superar l'assignatura cal obtenir una nota mitjana de 5 o superior entre totes les activitats avaluatives. A més, per poder fer mitjana, cal aprovar necessàriament una de les dues proves de síntesi amb una nota mínima de 5. L'alumne/a que hagi suspès les dues proves de síntesi haurà de presentar-se a l'examen de recuperació, sigui quina sigui la mitjana ponderada final. Qualsevol tasca avaluativa no feta o no lliurada serà qualificada amb un 0 als efectes de fer mitjana.

Es podrà optar a tenir 0,5 punts addicionals a la nota mitjana final del curs si s’assisteix a seminaris, congressos, conferències o altres actes prèviament indicats pel professorat de l’assignatura i sempre que estiguin estrictament relacionats amb el contingut de la matèria. S’haurà de certificar l’assistència i també s’haurà de lliurar una memòria breu de les activitats realitzades. El professorat proporcionarà les instruccions pertinents sobre aquestes activitats al començament del quadrimestre. Aquests 0,5 punts addicionals serviran per pujar nota si l’assignatura està aprovada, i en cap cas es podran fer servir per arribar a 5 i aprovar l’assignatura sense haver d’acudir a la recuperació si la nota mitjana final no assoleix el mínim exigit. De la mateixa manera, l’alumnat tampoc no podrà superar la nota màxima de 10 punts en el global de l’assignatura.

Es podrà accedir a la recuperació sempre que les activitats d'avaluació hagin estat lliurades o realitzades en els terminis establerts pel professorat de l'assignatura. No es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el període de recuperació.

Per participar en el procés de recuperació l’estudiant ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt suficient d’activitats, el pes de les quals equivalgui a 2/3 parts de les proves avaluables.

Per tenir dret a accedir a la recuperació l’alumnat ha d’haver obtingut una qualificació mínima mitjana de 3,5 entre totes les activitats avaluatives. Si la mitjana de totes les notes no arriba a 3,5 no podrà participar en la recuperació.

La recuperació de les proves de síntesi consistirà en un examen escrit sobre la totalitat del temari del curs i es realitzarà en la data establerta per la facultat.

La nota màxima de qualsevol exercici de recuperació serà un 5. La recuperació en cap cas es considerarà una alternativa per pujar nota.

L’estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable" sempre que no hagi lliurat o realitzat les 2/3 parts de les activitats d’avaluació.

La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tret de casos excepcionals justificats. Els i les estudiants Erasmus que vulguin avançar un examen, hauran de presentar al professorat un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, plagi, ús no autoritzat de rellotges digitals, smartphones, auriculars o altres dispositius semblants) seran qualificats amb un 0 i no seran recuperables.

En aquesta assignatura no es permet l'ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

En tots els exercicis es valorarà la correcció ortogràfica, la claredat expositiva i la correcció en la redacció. Les mancances greus en aquests aspectes podran suposar la no superació de l’assignatura.

Al llarg del quadrimestre es podrà realitzar una visita a un arxiu, un museu o a altre lloc relacionat amb el contingut teòric i pràctic de l’assignatura. Aquesta sortida serà voluntària i no tindrà cap efecte sobre la qualificació final. El professorat informarà de les característiques d’aquesta activitat durant el quadrimestre. L’alumnat haurà d’assumir les possibles despeses generades durant la visita, com ara el desplaçament i l’entrada a l’indret visitat.

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

Bibliografia

Bibliografia específica d’Alta Edat Mitjana

  • Brown, Peter: The World of Late Antiquity: AD 150-750 (World of Art). Londres: Thames and Hudson Ltd., 2024.
  • Faci Lacasta, Javier: Introducción al mundo bizantino. Madrid: Editorial Síntesis, 1996.
  • Feller, Laurent: Campesinos y señores en la Edad Media: siglos VIII-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2015.
  • Fiore, Alessio i Poloni, Alma: L'economia medievale. Un profilo storico (secoli V-XV). Roma: Carocci Editori, 2024.
  • García Sanjuán, Alejandro: Las sociedades islámicas clásicas (siglos VII-XV). Madrid: Editorial Síntesis, 2022.
  • Halsall, Guy: Las migraciones bárbaras y el occidente romano, 376-568. València: Publicacions de la Universitat de València, 2012.
  • Haywood, John: Los Hombres del Norte: la saga vikinga (793-1241). Barcelona: Ariel, 2016.
  • Heather, Peter: Cristiandad. El triunfo de una religión. Barcelona: Crítica, 2024.
  • Herrin, Judith: Bizancio: el imperio que hizo posible la Europa Moderna. Barcelona: Editorial Debate, 2022.
  • Kennedy, Hugh: Las grandes conquistas árabes. Barcelona: Grupo Planeta, 2007.
  • Morsel, Joseph: La aristocracia medieval: el dominio social en Occidente, siglos V-XV. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008.
  • Sanz Serrano, Rosa: Las migraciones bárbaras y la creación de los primeros reinos de Occidente. Madrid: Editorial Síntesis, 1999.
  • Toubert, Pierre: Europa en su primer crecimiento. De Carlomagano al año mil. València: Publicacions de la Universitat de València, 2006.
  • Wickham, Chris: Una historia nueva de la Alta Edad Media. Europa y el mundo mediterraneo. 400-800. Barcelona: Editorial Crítica, 2001.
  • Wickham, Chris: El legado de Roma. Una historia de Europa de 400 a 1000. Barcelona: Ediciones de Pasado y Presente, 2014.

Bibliografia complementària (obres generals d’Edat Mitjana i manuals)

  • Bartlett, Robert: Fire and Water: The Medieval Judicial Ordeal. Oxford (UK): Oxford University Press, 2014.
  • Blockmans, Wim i Hoppenbrouwers, Peter: Introduction to Medieval Europe 300-1500. Abingdon (UK): Routledge, 2023.
  • Boucheron, Patrick, Denis Menjot i Marc Boone: Historia de la Europa Urbana. II. La ciudad medieval. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010.
  • Bresh, Henri, Pierre Guichard i Robert Mantran: Europa y el Islam en la Edad Media. Barcelona: Editorial Crítica, 2001.
  • Contamine, Philippe, Bompaire, Marc, Lebecq, Stéphane i Sarrazin, Jean-Luc: La economía medieval. Madrid: Akal, 2000.
  • Donado Vara, Julián i Ana Echevarría Arsuaga: Historia Medieval I (siglos V-XII). Madrid: UNED, 2014.
  • García de Cortázar y Ruiz de Aguirre i José Ángel Sesma Muñoz: Manual de Historia Medieval. Madrid: Alianza Editorial, 2008 (quarta reimpressió, 2012).
  • Ladero Quesada, Miguel Ángel: Historia de la Edad Media. Siglos IV a XV. Madrid: Editorial Dykinson, 2025.
  • Salrach i Marès, Josep Maria: Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident Medieval. Vic: Eumo, 2002.
  • Wickham, Chris: Europa en la Edad Media. Una nueva interpretación. Barcelona: Editorial Crítica, 2017.

Bibliografia instrumental

  • Bonnassie, Pierre: Vocabulario básico de la historia medieval. Barcelona: Editorial Crítica, 1983.
  • Duby, Georges: Atals histórico mundial. Barcelona: Larousse, 2007.
  • Kinder, Hermann i Werner Hilgemann: Atlas Histórico Mundial. Madrid: Editorial Istmo, 1999, 2 vol.
  • Le Goff, Jacques i Jean-Claude Schmitt (eds.): Diccionario razonado del Occidente Medieval. Madrid: Ediciones Akal, 2003.
  • Loyn, Henry Royston. Diccionario Akal de Historia Medieval. Madrid: Akal, 1998.
  • MacKay, Angus i David Ditchburn (eds). Atlas de Europa Medieval. Madrid: Cátedra, 1999.
  • Salrach i Marès, Josep Maria: Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident Medieval. Vic: Eumo, 2002.

Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html


Programari

No

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 3 Català segon quadrimestre matí-mixt