Logo

Història Antiga de Roma

Codi: 108100
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història OB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Joan Oller Guzman
Correu electrònic :
joan.oller@uab.cat

Equip docent

Oriol Olesti Vila
Isaias Arrayas Morales
Carlos Heredia Chimeno

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No es requereixen prerequisits específics.

Objectius

L’assignatura té com a objectiu principal introduir l’alumnat en el coneixement dels principals fenòmens històrics, socials, polítics i econòmics de la Roma Antiga, proporcionant-li les eines conceptuals i metodològiques necessàries per a la seva comprensió i anàlisi crítica. Així mateix, es pretén que l’alumnat conegui les principals fonts històriques i literàries de cada període de la història romana i que sigui capaç d’interpretar-les críticament a la llum de les corrents historiogràfiques més rellevants. Igualment, l’assignatura busca desenvolupar la capacitat d’integrar les dades arqueològiques en la construcció del discurs històric, identificant els jaciments i conjunts materials més significatius i valorant-ne l’aportació al coneixement de la societat romana.

Resultats d'aprenentatge

  • CM11 (Valorar de manera crítica les diferents realitats socials de l’antiguitat clàssica per operar canvis en els mètodes d’estudi que responguin a les necessitats i les demandes del nostre temps.) Valorar de manera crítica les diferents realitats socials de l’antiguitat clàssica per operar canvis en els mètodes d’estudi que responguin a les necessitats i les demandes del nostre temps.
  • CM12 (Incorporar la perspectiva de gènere en l’estudi de la història antiga.) Incorporar la perspectiva de gènere en l’estudi de la història antiga.
  • CM13 (Avaluar hipòtesis específiques sobre les societats de l’antiguitat clàssica a partir d’un correcte ús dels diferents tipus de fonts històriques.) Avaluar hipòtesis específiques sobre les societats de l’antiguitat clàssica a partir d’un correcte ús dels diferents tipus de fonts històriques.
  • KM18 (Explicar els principals esdeveniments i processos històrics identificats en el món antic des d’una perspectiva crítica.) Explicar els principals esdeveniments i processos històrics identificats en el món antic des d’una perspectiva crítica.
  • KM19 (Reconèixer els diferents tipus de fonts històriques, primàries i secundàries, així com els mètodes de recerca necessaris per avançar en el coneixement de les civilitzacions del món clàssic.) Reconèixer els diferents tipus de fonts històriques, primàries i secundàries, així com els mètodes de recerca necessaris per avançar en el coneixement de les civilitzacions del món clàssic.
  • KM20 (Identificar els contextos en què han sorgit els diversos relats històrics sobre les civilitzacions antigues.) Identificar els contextos en què han sorgit els diversos relats històrics sobre les civilitzacions antigues.
  • SM17 (Aplicar els principals mètodes i instruments de l’anàlisi històrica, particularment els aportats per les anomenades ciències de l’antiguitat, per aprofundir en el coneixement de les civilitzacions antigues.) Aplicar els principals mètodes i instruments de l’anàlisi històrica, particularment els aportats per les anomenades ciències de l’antiguitat, per aprofundir en el coneixement de les civilitzacions antigues.
  • SM18 (Elaborar treballs escrits i presentacions orals amb la terminologia i les tècniques pròpies dels estudis en història antiga.) Elaborar treballs escrits i presentacions orals amb la terminologia i les tècniques pròpies dels estudis en història antiga.

Continguts

BLOC 1. Els orígens de Roma.

1.- Introducció a la Història de Roma.

2.- La Roma arcaica i monàrquica. Servi Tul·li.


BLOC 2. La República romana.

3.- El sorgiment de la República i el conflicte patrici-plebeu.

4.- Funcionament i institucions de la República romana.

5.- Els inicis de l'expansionisme romà. La conquesta d'Itàlia.

6.- La conquesta del Mediterrani. Les Guerres Púniques: de la multipolaritat a la unipolaritat.

7.- La "Crisi de la República". Dels Gracs a les Guerres Civils: Mari i Sul.la; Pompeu i Cèsar.

8.- August i la "revolució romana".


BLOC 3. L'ALT IMPERI.

9.- El 'Principat': funcionament i institucions.

10.- Les dinasties imperials i les seves aportacions: dels Julioclaudis als Severs.

11.- La "Crisi del segle III".


BLOC 4. EL BAIX IMPERI I L'ANTIGUITAT TARDANA.

12.- El 'Dominat'. Dioclecià i la Tetrarquia.

13.- Constantí i Teodosi I. El Cristianisme i la divisió de l'Imperi.

14.- La fi de l'Imperi d'Occident. Les "invasions bàrbares".

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Pràctiques d'aula 15 0,6 CM11, CM12, CM13, KM18, KM19, KM20, SM17, SM18
Classes teòriques 41 1,64 CM11, CM12, CM13, KM18, KM19, KM20, SM17
Estudi dels materials de curs i comentaris de textos i mapes 94 3,76 CM11, CM12, CM13, KM18, KM19, KM20, SM17, SM18

- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor/a.

- Assistència a sessions de pràctiques d’aula dirigides pel professor/a.

- Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.

- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.

- Estudi personal.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Anàlisi de fonts primàries 20% 0 0 CM12, CM13, KM19, KM20, SM17
Treball i presentació oral 30% 0 0 CM12, KM19, SM17, SM18
Examen 1 25% 0 0 CM11, KM18, KM20, SM17
Examen 2 25% 0 0 CM11, KM18, KM19, KM20, SM17

L'avaluació d'aquesta assignatura constarà de quatre proves:


  • Examens parcials: dos examens parcials sobre el contingut teòric de l'assignatura (30% cadascun, 60% de la nota en total)


  • Activitat de comentari de fonts primàries realitzada a classe (20%)


  • Elaboració d'una presentació en grup sobre una temàtica vinculada a l'assignatura. La presentació serà gravada on-line, i entregada via moodle (20%).


En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.


La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat.


Els estudiants Erasmus/intercanvi que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).


Per superar l'assignatura caldrà haver realitzat les quatre activitats avaluatives. Per a poder fer mitja, caldrà haver obtingut una nota mínima de 4 a cada activitat. L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.


La recuperació consistirà en la repetició només de les proves no superades.


En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.


Aquesta assignatura no contempla l’Avaluació Única.


En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.


Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, a criteri del professorat. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

ALFÖLDY, Geza (1987), Historia social de Roma, Alianza, Madrid (reed. ampliada i actualitzada, Universidad de Sevilla, Sevilla 2012).

BEARD, Mary (2016), SPQR: una historia de la antigua Roma, Crítica, Madrid.

BRADLEY, Keith (1998), Esclavitud y sociedad en Roma, Península, Barcelona.

BROWN, Peter (1989), El mundo en la Antigüedad tardía, Taurus, Madrid.

CANTARELLA, Eva (1997), Pasado próximo. Mujeres romanas de Tácita a Sulpicia, Cátedra, Valencia.

CAMERON, Averil (1998), El mundo mediterráneo en la Antigüedad Tardía, 395-600, Crítica, Barcelona.

CAMERON, Averil (2001) El Bajo Imperio Romano: 284-430 d.C., Encuentro, Madrid.

CHRISTOL, Michel, NONY, Daniel (1992), De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras, Akal, Madrid.

CORNELL, Timothy (1999), Los orígenes de Roma (c. 1000-264 aC), Crítica, Barcelona.

DAVID, Jean-Michel (2000), La République romaine de la deuxième guerre punique à la bataille d'Actium, Seuil, París.

ECKSTEIN, Arthur (2006), Mediterranean Anarchy, Interstate War, and the Rise of Rome, University of California Press, Berkeley.

ECKSTEIN, Arthur (2008) Rome Enters the Greek East. From Anarchy to Hierarchy in the Hellenistic Mediterranean, 230-170 BC, Blackwell, Oxford (reed. 2012).

ERSKINE, Andrew (2010), Roman Imperialism. Debates and Documents in Ancient History, Edinburgh University Press, Edinburgh.

GARNSEY, Peter, SALLER, Richard (1991), El Imperio romano. Economía, sociedad y cultura, Crítica, Barcelona.

GIARDINA, Andrea (ed.) (1991), El hombre romano, Madrid.

GOLDSWORTHY, Adrian (2006), Caesar, Life of a Colossus, Yale University Press, New Haven.

GOLDSWORTHY, Adrian (2014) Augusto, de revolucionario a emperador, La Esfera de los libros, Madrid.

LE ROUX, Patrick (2005), L'Empire romain, Presses universitaires de France, París.

LÓPEZ BARJA, Pedro, LOMAS, Francisco Javier (2001), Historia de Roma, Akal, Madrid.

NAVARRO, Milagros (2023), Perfectissima Femina: Femmes de l'élite dans l'Hispanie romaine, Ausonius, Bordeaux.

PINA POLO, Francisco (1999), La crisis de la República (133-44 aC), Síntesis, Madrid.

POMEROY, Sarah B. (1990), Diosas, rameras, esposas y esclavas: mujeres en la antigüedad clásica, Akal, Madrid.

ROLDÁN, José Manuel (1999), Historia de Roma (2 vols.), Cátedra, Madrid.

SYME, Ronald (1989), La revolución romana, Taurus, Madrid.

WARD-PERKINS, Brian (2007), La caída de Roma y el fin de la civilización, Espasa-Calpe, Madrid.

ZANKER, Paul (1992), Augusto y el poder de las imágenes, Alianza, Madrid.

Programari

Cap en específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt