Primeres Societats Humanes
Codi: 108097Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Ermengol Gassiot Ballbe
- Correu electrònic :
- ermengol.gassiot@uab.cat
Equip docent
- Paloma Gonzalez Marcen
- Eni Soriano Llopis
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
-
Objectius
L’assignatura té com a objectiu principal introduir l’alumnat en l’anàlisi de les societats humanes des d’una perspectiva àmplia, crítica i no eurocèntrica, abordant la diversitat d’experiències històriques en diferents espais del planeta. Es proposa comprendre què caracteritza una societat humana, atenent aspectes com l’organització social, les formes de subsistència, les creences, la cultura material i les dinàmiques de poder i resistència.
Així mateix, la matèria inclou una introducció a l’evolució humana des dels seus orígens, posant atenció a les diferents espècies del gènere Homo i als processos biològics i culturals que culminen en l’aparició de l’Homo sapiens. S’analitzaran les relacions entre evolució biològica i comportament cultural, així com l’adaptació a diversos entorns geogràfics a l’Àfrica i altres continents, subratllant el paper central del continent africà en la història de la humanitat.
Un altre objectiu clau és que l’alumnat identifiqui els grans processos de canvi a llarg termini, com el pas d’economies basades en la caça i la recol·lecció a formes de producció alimentària, el desenvolupament d’assentaments permanents, l’especialització del treball i la creixent complexitat social. Aquests processos es tractaran de manera comparada en diferents regions del món, destacant l’aparició de les primeres formes estatals en àrees com el Pròxim Orient, la vall del Nil, l’Indus o la Xina.
L’assignatura també pretén familiaritzar l’alumnat amb la metodologia arqueològica com a via fonamental de coneixement de les societats sense escriptura. S’introduiran tècniques i enfocaments de recerca, així com la interpretació crítica de les restes materials.
Finalment, es busca fomentar el pensament crític, la sensibilitat envers la diversitat cultural i la capacitat de comprendre les múltiples trajectòries històriques que han configurat les societats humanes.
Resultats d'aprenentatge
- CM09 (Integrar els mètodes de recerca arqueològica i la seva relació amb altres tècniques en l’estudi global de la història humana.) Integrar els mètodes de recerca arqueològica i la seva relació amb altres tècniques en l’estudi global de la història humana.
- CM10 (Integrar en la visió global de la història humana des de la prehistòria i les primeres civilitzacions mesopotàmiques una perspectiva no androcèntrica ni eurocèntrica que incorpori la perspectiva de gènere.) Integrar en la visió global de la història humana des de la prehistòria i les primeres civilitzacions mesopotàmiques una perspectiva no androcèntrica ni eurocèntrica que incorpori la perspectiva de gènere.
- KM14 (Descriure els principals processos històrics en el sorgiment i el desenvolupament de les primeres societats humanes en la prehistòria i l’edat antiga i reconèixer-ne els respectius àmbits geogràfics i temporals, així com les principals situacions que es van derivar d’aquests processos.) Descriure els principals processos històrics en el sorgiment i el desenvolupament de les primeres societats humanes en la prehistòria i l’edat antiga i reconèixer-ne els respectius àmbits geogràfics i temporals, així com les principals situacions que es van derivar d’aquests processos.
- KM15 (Identificar les diferents metodologies d’estudi i els diferents tipus de fonts en les societats prehistòriques.) Identificar les diferents metodologies d’estudi i els diferents tipus de fonts en les societats prehistòriques.
- KM16 (Identificar les diferents metodologies i fonts per a l’estudi de les societats del Pròxim Orient antic.) Identificar les diferents metodologies i fonts per a l’estudi de les societats del Pròxim Orient antic.
- KM17 (Reconèixer el potencial de restes arqueològiques prehistòriques i de l’antiguitat per a la divulgació del patrimoni.) Reconèixer el potencial de restes arqueològiques prehistòriques i de l’antiguitat per a la divulgació del patrimoni.
- SM14 (Aplicar metodologies de recerca per a la construcció de representacions inicials sobre les primeres societats humanes a la prehistòria i a l’edat antiga.) Aplicar metodologies de recerca per a la construcció de representacions inicials sobre les primeres societats humanes a la prehistòria i a l’edat antiga.
- SM15 (Interpretar de manera general i sintètica els principals processos econòmics i socials de les societats prehistòriques i del Pròxim Orient antic, així com la seva successió en el temps.) Interpretar de manera general i sintètica els principals processos econòmics i socials de les societats prehistòriques i del Pròxim Orient antic, així com la seva successió en el temps.
- SM16 (Explicar a través de treballs escrits o presentacions orals les relacions socials intracomunitàries i extracomunitàries, les relacions de gènere i la diversitat cultural en la prehistòria i en les primeres civilitzacions mesopotàmiques.) Explicar a través de treballs escrits o presentacions orals les relacions socials intracomunitàries i extracomunitàries, les relacions de gènere i la diversitat cultural en la prehistòria i en les primeres civilitzacions mesopotàmiques.
Continguts
1. Societats humanes: conceptes i diversitat
- Definició de societat des de perspectives històrica i antropològica
- Elements bàsics: organització social, subsistència, cultura i poder
- Diversitat de formes socials en el temps i l’espai
- Perspectives no eurocèntriques i crítica als models lineals
- Introducció a la variabilitat i complexitat de les experiències humanes
2. Conèixer sense textos: l’arqueologia com a mètode
- L’arqueologia com a disciplina clau per a l’estudi del passat humà
- Tipologies d’evidències: cultura material, paisatge i bioarqueologia
- Tècniques de treball: prospecció, excavació i registre
- Mètodes de datació i anàlisi
- Interpretació del registre arqueològic
- Abast, límits i debats actuals en arqueología
3. Orígens humans: evolució i expansió
- Introducció a l’evolució humana
- Principals espècies del gènere Homo
- Aparició de l’Homo sapiens
- Àfrica com a nucli central de l’evolució i la dispersió global
- Adaptacions a diferents entorns
- Relacions entre evolució biològica i desenvolupament cultural
4. Societats sense estat: formes de vida diverses
- Característiques de les societats caçadores-recol·lectores
- Estratègies de subsistència i relació amb l’entorn
- Organització social, mobilitat i territorialitat
- Cultura material, simbolisme i primeres expressions culturals
- Diversitat de models socials no estatals
5. Canvis en la subsistència i formes de vida
- Transicions cap a la producció d’aliments
- Orígens de l’agricultura i la ramaderia en diferents regions
- Sedentarització i noves formes d’organització social
- Canvis demogràfics, tecnològics i ambientals
- Diversitat de trajectòries en els processos de transformació
6. Desigualtat, poder i complexitat social
- Aparició de jerarquies socials
- Quan comença el patriarcat?
- Especialització del treball i diferenciació social
- Xarxes d’intercanvi i circulació de recursos
- Formes emergents de poder i autoritat
- Dinàmiques de conflicte i resistencia
7. Primers estats en perspectiva comparada
- Definició i característiques de l’estat primerenc
- Processos d’urbanització
- Administració, control territorial i organització política
- Aparició de l’escriptura i sistemes de registre
- Ideologia, religió i legitimació del poder
- Diversitat de formes estatals en perspectiva comparada
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Seminaris de discusión | 15 | 0,6 | CM10, KM14, KM15, KM17 |
| Aprenentatge i estudi autònom | 50 | 2 | CM09, CM10, KM14, KM15, SM15 |
| Classes teòriques | 20 | 0,8 | CM09, CM10, KM14 |
| Seguiment treball individual i en grup | 25 | 1 | CM09, CM10, KM14, KM15, KM16, SM14 |
| Pràctiques arqueològiques | 15 | 0,6 | KM15, KM16, KM17 |
L’assignatura es fonamenta en un model d’aprenentatge actiu en què l’alumnat no es limita a rebre coneixements de forma passiva, sinó que els construeix progressivament a partir del plantejament de problemes històrics i del treball directe amb evidències. Es fomenta una aproximació a la disciplina històrica que combina la reflexió teòrica amb la pràctica analítica, posant un èmfasi especial en el paper de la cultura material i de l’evidència arqueològica com a fonts clau per al coneixement del passat. Al llarg del curs, l’estudiantat desenvolupa habilitats pròpies del mètode històric, com la capacitat d’anàlisi crítica, la interpretació de fonts, l’argumentació fonamentada i la comprensió de la diversitat de les societats humanes en perspectiva global. Aquest enfocament busca, a més, afavorir la participació activa, el treball col·laboratiu i l’autonomia en l’aprenentatge, especialment en un context d’introducció als estudis històrics.
Eixos metodològics
- Aprenentatge basat en estudis de cas
- Debats estructurats
- Pràctiques del mètode arqueològic, experimentació i anàlisi de materials arqueològics
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Estudis de cas | 40 | 10 | 0,4 | SM14, SM15, SM16 |
| Proves escrites | 40 | 5 | 0,2 | CM09, CM10, KM14 |
| Participació als seminaris de discussió i a les sessions pràctiques | 20 | 10 | 0,4 | KM15, KM16, KM17 |
Avaluació
L'alumnat ha de participar activament a les discussions que es plantegen a classe i els seminaris, així com a les sessions pràctiques (20%)
L'alumnat haurà d'elaborar i presentar dos casos d'estudi (40%)
Proves escrites (40%)
*Aquesta assignatura no incorpora el sistema d'AVALUACIÓ ÚNICA.
Calendari d'avaluació
A l'inici de curs s'informarà l'alumnat dels terminis de realització/lliurament de les diferents activitats d'avaluació.
La programació de les proves d’avaluació no es pot modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat.
Els estudiants Erasmus/Intercanvi que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen)
Requisits per superar l'assignatura
Presentació/realització dels exercicis d'avaluació en els terminis establerts. Aconseguir una puntuació mitjana dels exercicis d'avaluació de 5 o més en una escala de 10.
Un/a estudiant que no lliuri una de les activitats avaluables en els terminis establerts es considerarà que té un 0 en aquesta activitat.
Revisió de les qualificacions
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Procediment de recuperació
La recuperació de l'avaluació única seguirà el mateix sistema de recuperació que per lavaluació continuada. Es podran presentar a la recuperació els estudiants que hagin realitzat/presentat les activitats supervisades i autònomes en els terminis establerts i tinguin una qualificació mínima mitjana de 3,5.
Condicions per a la qualificació ‘No avaluable’
L'estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que hagi lliurat/realitzat nomes el 30% o menys de les activitats d'avaluació.
Calendari de recuperació
Les dates de recuperació estan fixades per la Facultat de Lletres. Aquestes dates estan publicades a la web de la facultat al mes de juliol del curs anterior. És responsabilitat de l'alumnat saber la data que li correspon fer la recuperació de la seva assignatura. La darrera prova de l'avaluació continuada es programarà com a mínim una setmana abans de la data de recuperació.
Plagi i Intel·ligència Artificial (IA)
Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d'informació i de correcció de textos o traduccions.
L'estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com han influït en el procés i el resultat final de l'activitat presentada.
Si el professorat en qualsevol moment de l'avaluació d'un treball detecta un plagi evident es qualificarà l'activitat com a “No presentat”. La no transparència de l'ús de la IA es considera manca d'honestedat acadèmica i comporta que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar.
Bibliografia
Bibliografia general de l'assignatura
Childe, Vere G. (1984), Los orígenes de la civilización. Fondo de Cultura Económica.
González-Ruibal, Alfredo (2023). Tierra arrasada. Un viaje por la violencia del Paleolítico al siglo XXI. Editorial Crítica.
Graeber, David; Wengrow, David (2021). El amanecer de todo: Una nueva historia de la humanidad. Editorial Ariel.
Harari, Yuval N. (2014). Sapiens: de animales a dioses: breve historia de la humanidad. Editorial Debate.
Higham, Tom (2023). El mundo antes de nosotros. GeoPlaneta Ciencia.
Patou-Mathis, Marylène (2021). El Hombre prehistórico es también una mujer: una historia de la invisibilidad de las mujeres. Editorial Lumen.
Sánchez Romero, Margarita (2022). Prehistorias de mujeres: descubre lo que no te han contado sobre nosotras. Ediciones Destino.
Teyssandier, Nicolas (2024). Nuestras primeras veces. 30 (pre)historias extraordinarias. Editorial Periférica.
Manuals de prehistòria i arqueologia
Burenhult, Göran (1995). Atlas culturales de la Humanidad (10 vols.) Editorial Debate
González-Ruibal, Alfredo; Ayán, Xurxo (2018). Arqueología. Una introducción al estudio de la cultura material. Editorial Akal
López García, Pilar (coord.) (2017): La Prehistoria en la península Ibérica. Ed. Istmo.
Muñoz Ibáñez, Francisco (coord.) (2021). Prehistoria II. Las sociedades metalúrgicas. Editorial Universitaria Ramón Areces-UNED (3ª edición).
Renfrew, Colin; Bahn, Paul (2022). Arqueología: teorías, métodos y práctica. Akal (edición revisada y actualizada)
Ripoll López, Sergio (coord.) (2020). Prehistoria I. Las primeras etapas de la Humanidad. Editorial Universitaria Ramón Areces-UNED (3ª edición)
Rosas, Antonio (2019). Los fósiles de nuestra evolución: Un viaje por los yacimientos paleontológicos que explican nuestro pasado como especie. Ariel
Per a cada bloc temàtic es proporcionarà bibliografía i webgrafía específiques.
Programari
Moodle (Campus Virtual)
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |