
Antropologia Social Aplicada a la Història
Codi: 108093Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Laia Narciso Pedro
- Correu electrònic :
- laia.narciso@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No té prerequisits.
Objectius
Introducció a l’Antropologia Social és una assignatura de 6 ECTS que ofereix una primera aproximació a la disciplina antropològica des d’una perspectiva d’anàlisi basada en l’afirmació d’una humanitat compartida i, alhora, diversa. Es tracta d’un recorregut panoràmic per la disciplina que inclou els seus objectes d’estudi —l’anàlisi de les cultures i la seva diversitat—, el seu desenvolupament històric, la metodologia i les tècniques de recerca, centrades en el treball de camp i l’etnografia, les seves principals àrees d’estudi i les seves possibles aplicacions en el món contemporani.
Per als estudiants d’Història, aquesta assignatura proporciona eines conceptuals i metodològiques fonamentals per comprendre les dimensions socioculturals dels processos històrics, superant visions etnocèntriques i desenvolupant una mirada crítica sobre la diversitat humana.
Objectius generals
- Oferir una primera aproximació a l’Antropologia Social i Cultural com a disciplina científica.
- Il·lustrar etnogràficament la diversitat cultural humana.
- Debatre conceptes i explicacions teòriques sobre la diversitat sociocultural.
- Abordar textos d’autors clau —tant clàssics com contemporanis.
- Reflexionar críticament sobre l’estudi científic de les diferències socioculturals i la construcció de la desigualtat.
- Desenvolupar perspectives crítiques per construir una convivència igualitària.
- Apropar-se a una manera de mirar i analitzar el món sense caure en plantejaments simplistes ni en postures excloents.
Aquesta assignatura contribueix al desenvolupament de les competències del Grau en Història proporcionant eines conceptuals i metodològiques pròpies de l’Antropologia Social. En finalitzar el curs, l’estudiant serà capaç de:
- Desnaturalitzar categories històriques (família, poder, propietat, gènere, etc.) reconeixent-ne el caràcter construït i culturalment situat, evitant així l’anacronisme.
- Comparar sistemes socioculturals des d’una perspectiva diacrònica i sincrònica, utilitzant marcs conceptuals antropològics (parentiu, intercanvi, autoritat).
Resultats d'aprenentatge
- CM03 (Integrar els coneixements teòrics de l’antropologia en l’estudi de la diversitat humana, social i cultural.) Integrar els coneixements teòrics de l’antropologia en l’estudi de la diversitat humana, social i cultural.
- CM04 (Mostrar la interdependència entre contextos locals i globals en el passat.) Mostrar la interdependència entre contextos locals i globals en el passat.
- KM05 (Reconèixer els conceptes bàsics de l’antropologia social integrant-los en l’anàlisi històrica dels fenòmens culturals i socials.) Reconèixer els conceptes bàsics de l’antropologia social integrant-los en l’anàlisi històrica dels fenòmens culturals i socials.
- KM06 (Identificar els fonaments teòrics de l’antropologia social útils per a la història i establir-ne les relacions.) Identificar els fonaments teòrics de l’antropologia social útils per a la història i establir-ne les relacions.
- SM05 (Relacionar elements i factors que intervenen en la interpretació de contextos socials i culturals estudiats per l’antropologia social.) Relacionar elements i factors que intervenen en la interpretació de contextos socials i culturals estudiats per l’antropologia social.
- SM06 (Incorporar la perspectiva antropològica en l’anàlisi de fenòmens històrics.) Incorporar la perspectiva antropològica en l’anàlisi de fenòmens històrics.
- SM07 (Utilitzar adequadament els conceptes fonamentals de l’antropologia social tant en l’expressió oral com en l’escrita.) Utilitzar adequadament els conceptes fonamentals de l’antropologia social tant en l’expressió oral com en l’escrita.
Continguts
Bloc I. Introducció a l’Antropologia Social
- Què és l’Antropologia Social? Definició, objecte d’estudi i subdisciplines.
- El concepte de cultura: usos i abusos del concepte. Etnocentrisme, relativisme cultural i colonialitat.
- Història de l’Antropologia: dels antecedents a la consolidació disciplinària.
- Metodologia antropològica: el treball de camp i l’observació participant.
Bloc II. Àrees d’estudi
- Parentiu: sistemes de parentiu, aliança i filiació.
- Antropologia econòmica: modes de producció, intercanvi i consum.
- Antropologia política: poder, organització social i conflictes.
- Antropologia de la religió: sistemes de creences, rituals i simbolisme.
Bloc III. Perspectives contemporànies
- Antropologia i globalització: migracions, transnacionalisme i noves identitats.
- Antropologia de gènere: construcció sociocultural de les diferències de gènere.
- Antropologia aplicada: usos i compromís social de la disciplina. Ètica i Antropologia.
- Debats actuals: interculturalitat, racisme, desigualtat i drets humans.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi i preparació de proves | 55 | 2,2 | CM03, KM05, KM06, SM07 |
| Tutories del treball grupal | 5 | 0,2 | CM03, SM05, SM06, SM07 |
| Sessions teòriques | 33,33 | 1,333 | CM03, CM04, KM05, KM06, SM05, SM06, SM07 |
| Seminaris de lectura i debats | 16,67 | 0,667 | CM03, KM05, KM06, SM06 |
| Treball en equip | 40 | 1,6 | CM03, CM04, KM06, SM05, SM07 |
L'alumnat és el protagonista del procés d'ensenyament-aprenentatge. D'acord amb aquesta premissa, s'ha dissenyat una metodologia basada en el treball continu, la participació activa i la responsabilitat compartida en el desenvolupament de l'assignatura. Per aquest motiu, l'assistència i la participació regular a les activitats presencials són especialment importants.
El seguiment adequat de l'assignatura requereix la implicació activa de l'alumnat tant en les activitats desenvolupades a l'aula com en el treball autònom fora d'ella.
El Campus Virtual (CV) constitueix l'espai oficial de comunicació de l'assignatura. És responsabilitat de l'alumnat consultar-lo regularment i mantenir actualitzat el seu perfil de correu electrònic per tal d'estar informat de les novetats, materials i avisos que es publiquin al llarg del curs.
Sobre les sessions:
L'assignatura s'organitza mitjançant classes teòriques, seminaris de lectura i debat, tutories de seguiment i treball autònom de l'estudiant.
Les classes teòriques es destinaran a la presentació i explicació dels continguts fonamentals del programa per part del professorat. Aquestes sessions es desenvoluparan amb el conjunt del grup classe i combinaran exposicions magistrals amb l'ús de materials audiovisuals, exemples etnogràfics i l'anàlisi de casos que facilitin la comprensió crítica dels conceptes i perspectives antropològiques.
Els seminaris de lectura i debat tindran com a objectiu aprofundir en els continguts de l'assignatura a partir de la discussió de textos clàssics i contemporanis de l'Antropologia Social. Per tal d'afavorir el debat i l'aprenentatge col·laboratiu, l'alumnat haurà de preparar prèviament les lectures assignades i participar activament en les discussions a l'aula.
El treball en equip consistirà en l'elaboració, en grups de 3 o 4 estudiants, d'un petit projecte de recerca sobre una temàtica antropològica relacionada amb els continguts de l'assignatura. Aquest treball requerirà aproximadament 40 hores de dedicació autònoma i finalitzarà amb una presentació oral i defensa pública dels resultats davant del grup classe.
Les tutories estaran orientades principalment al seguiment dels treballs en equip, així com a la resolució de dubtes relacionats amb els continguts, les lectures i les activitats d'avaluació. Les tutories es realitzaran preferentment de manera presencial i amb cita prèvia.
El treball autònom inclou, entre altres activitats, la lectura i l'estudi comprensiu dels textos obligatoris, la preparació dels seminaris, la cerca i revisió de bibliografia, l'elaboració del treball en equip i la preparació de les proves d'avaluació. Es preveu una dedicació aproximada de 60 hores a l'estudi i preparació de les proves escrites.
Sobre la comunicació:
Tota la informació sobre l'assignatura es publicarà al Campus Virtual, que constitueix el canal oficial de comunicació.
Sobre els treballs:
L'alumnat haurà de consultar les instruccions específiques relatives a cada activitat d'avaluació, incloent-hi els requisits formals, els procediments d'entrega i els criteris d'avaluació i qualificació, que es publicaran oportunament al Campus Virtual.
Assistència: L'assistència a les classes teòriques i als seminaris és recomanable; l'assistència als seminaris de debat és obligatòria per poder optar a la qualificació de participació.
Llengua: Les proves escrites i els treballs es podran realitzar en castellà o català, segons el grup i la preferència de l'estudiant.
Adaptacions: L'alumnat amb necessitats educatives específiques podrà sol·licitar adaptacions en les proves d'avaluació.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació a debats | 20% | 0 | 0 | CM03, CM04, KM05, KM06, SM05, SM06 |
| Prova escrita 2 | 30% | 0 | 0 | CM03, KM05, KM06, SM07 |
| Prova escrita 1 | 30% | 0 | 0 | CM03, KM05, SM07 |
| Treball en equip | 25% | 0 | 0 | CM03, CM04, KM06, SM05, SM07 |
El sistema d'avaluació es basa en l'avaluació continuada i es compon dels elements següents:
Prova escrita 1 (30%): Examen parcial sobre els continguts corresponents al Bloc I de l'assignatura. Durada: 1,5 hores.
S'avaluarà la comprensió dels conceptes fonamentals, així com la capacitat de síntesi i d'expressió escrita de l'alumnat.
La no presentació a aquesta prova implicarà que l'estudiant no serà avaluable.
Prova escrita 2 (30%): Examen parcial que inclourà preguntes de desenvolupament i anàlisi de textos sobre els continguts corresponents als Blocs II i III. Durada: 1,5 hores.
Es valorarà la capacitat d'argumentació, l'ús adequat dels conceptes antropològics i la capacitat per relacionar críticament els continguts de l'assignatura.
Treball en equip (25%): Els grups, formats per tres estudiants, hauran d'elaborar un projecte de recerca amb perspectiva i tècniques antropològiques sobre una temàtica contemporània prèviament acordada amb el professorat (per exemple: anàlisi d'un ritual contemporani, estudi d'una comunitat migrant, antropologia de l'alimentació, etc.).
S'hauran de presentar les evidències següents:
- Memòria escrita (8-10 pàgines) que inclogui: introducció, marc teòric, metodologia, anàlisi i conclusions.
- Presentació oral a classe (15 minuts), que inclourà l'exposició i defensa del treball, així com un torn de preguntes.
- Material de suport utilitzat durant la presentació oral.
Es valorarà l'aplicació adequada de conceptes antropològics, el disseny i l'aplicació de tècniques de recerca antropològica, la coherència argumentativa, la capacitat de treball en equip i la qualitat de l'exposició oral.
Participació a debats (20%): L'alumnat haurà de llegir els textos assignats per a cada seminari i completar la fitxa de treball elaborada pel professorat.
Durant el desenvolupament dels debats es valorarà la qualitat de les intervencions, la capacitat per plantejar preguntes rellevants i l'habilitat per relacionar els textos amb els continguts de l'assignatura.
L'assistència als seminaris és obligatòria per poder optar a aquesta qualificació. Així mateix, caldrà lliurar les activitats i els textos sol·licitats en les corresponents fitxes de treball.
Superació de l'assignatura:
Per superar l'assignatura serà necessari obtenir una qualificació mínima de 4,9 (aprova amb 5) sobre 10 en la mitjana ponderada de les activitats avaluatives.
Així mateix, serà requisit imprescindible haver realitzat totes les activitats d'avaluació per poder ser qualificat.
L’estudiant rebrà la consideració de no avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Recuperació:
En cas de no assolir la qualificació mínima requerida, l'estudiant podrà presentar-se a la prova de recuperació (convocatòria extraordinària), que consistirà en un examen global sobre el conjunt dels continguts de l'assignatura.
Per a tenir accés a la recuperació, cal haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l’avaluació continuada.
Aquesta assignatura no preveu sistema d'avaluació única.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
Bloc I. Introducció a l' Antropologia Social: concepte de cultura, històriade la disciplina i metodologia
- Augé, Marc (1998). Hacia una antropología de los mundos contemporáneos. Barcelona: Gedisa.
- Boas, Franz (1947). Cuestiones fundamentales de antropología cultural. Buenos Aires: Lautaro.
- Geertz, Clifford (2003). La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa.
- Harris, Marvin (1999). El desarrollo de la teoría antropológica: historia de las teorías de la cultura. Madrid: Siglo XXI.
- Kottak, Conrad (última edición). Antropología cultural. Madrid: McGraw-Hill.
- Llobera, Josep R. (1990). La identidad de la antropología. Barcelona: Anagrama.
- Malinowski, Bronislaw (1986). Los argonautas del Pacífico occidental. Barcelona: Planeta-Agostini.
- Mauss, Marcel (1979). Sociología y antropología. Madrid: Tecnos.
- Reynoso, Carlos (1998). El surgimiento de la antropología posmoderna. Barcelona: Gedisa.
- Stocking, George W. (1989). La evolución de la antropología. Madrid: Júcar.
- Tylor, Edward B. (1977). Cultura primitiva. Madrid: Ayuso.
- Velasco, Honorio M. (comp.) (1995). Lecturas de antropología social y cultural: La cultura y las culturas. Madrid: UNED.
Bloc II. Àrees d'estudi (parentiu, economia, política i eligió)
- Asad, Talal (2003). Formations of the Secular: Christianity, Islam, Modernity. Stanford: Stanford University Press.
- Balandier, Georges (1969). Antropología política. Barcelona: Península.
- Bourdieu, Pierre (2000). Las estructuras sociales de la economía. Barcelona: Anagrama.
- Clastres, Pierre (1981). Investigaciones en antropología política. Barcelona: Gedisa.
- Douglas, Mary (1973). Pureza y peligro. Madrid: Siglo XXI.
- Durkheim, Émile (1982). Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Akal.
- Evans-Pritchard, E. E. (1976). Brujería, magia y oráculos entre los Azande. Barcelona: Anagrama.
- Evans-Pritchard, E. E. (1977). Los Nuer. Barcelona: Anagrama.
- Fox, Robin (1986). Parentesco y matrimonio. Madrid: Alianza Editorial.
- Geertz, Clifford (1994). "La religión como sistema cultural". En: La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa.
- Godelier, Maurice (1989). Lo ideal y lo material. Madrid: Taurus.
- Graeber, David (2014). En deuda: una historia alternativa de la economía. Barcelona: Ariel.
- Lévi-Strauss, Claude (1981). Las estructuras elementales del parentesco. Barcelona: Paidós.
- Lévi-Strauss, Claude (1987). Antropología estructural. Barcelona: Paidós.
- Mamdani, Mahmood (2003). Ciudadano y súbdito: África contemporánea y el legado del colonialismo tardío. Madrid: Siglo XXI.
- Mauss, Marcel (2009). Ensayo sobre el don. Madrid: Katz.
- Mead, Margaret (2006). Adolescencia y cultura en Samoa. Barcelona: Paidós.
- Morris, Brian (2009). Religión y antropología: una introducción crítica. Madrid: Akal.
- Polanyi, Karl (1989). La gran transformación. Madrid: La Piqueta.
- Sahlins, Marshall (1977). Economía de la Edad de Piedra. Madrid: Akal.
- Schneider, David M. (1984). A Critique of the Study of Kinship. Ann Arbor: University of Michigan Press.
- Scott, James C. (2000). Los dominados y el arte de la resistencia. México: ERA.
- Spencer, Jonathan (2007). Anthropology, Politics, and the State. Cambridge: Cambridge University Press.
- Strathern, Marilyn (1992). After Nature: English Kinship in the Late Twentieth Century. Cambridge: Cambridge University Press.
- Turner, Victor (1988). El proceso ritual. Madrid: Taurus.
- Wolf, Eric (1987). Europa y la gente sin historia. México: FCE.
Bloque III. Perspectives contemporànies i crítiques (globalizació, gènere, postcolonial, antropologia crítica)
- Appadurai, Arjun (2001). La modernidad desbordada. Buenos Aires: FCE.
- Bayat, Asef (2013). Life as Politics: How Ordinary People Change the Middle East (2ª ed.). Stanford: Stanford University Press.
- Bourdieu, Pierre (1991). El sentido práctico. Madrid: Taurus.
- Butler, Judith (2007). El género en disputa. Barcelona: Paidós..
- Escobar, Arturo (1996). La invención del Tercer Mundo. Bogotá: Norma.
- Fanon, Frantz (2009). Los condenados de la tierra. Madrid: FCE.
- Foucault, Michel (1975). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI.
- González Alcantud, José Antonio (2025). Sur poscolonial. Ensayos críticos y políticos. Granada: Comares.
- Graeber, David (2006). Fragmentos de una antropología anarquista. Barcelona: Virus.
- Haraway, Donna (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres. Madrid: Cátedra.
- Krotz, Esteban (2002). La otredad cultural entre utopía y ciencia. México: UAM.
- Latour, Bruno (2008). Reensamblar lo social. Buenos Aires: Manantial.
- Malkki, Liisa (1995). Purity and Exile. Chicago: University of Chicago Press.
- Mbembe, Achille (2011). Necropolítica. Madrid: Melusina.
- Mignolo, Walter (2003). Historias locales/diseños globales. Madrid: Akal.
- Ortner, Sherry B. (1979). "¿Es la mujer con respecto al hombre lo que la naturaleza con respecto a la cultura?". En: Antropología y feminismo. Barcelona: Anagrama.
- Quintero, Pablo (2014). Antropología y Desarrollo. Quito: Abya-Yala.
- Restrepo, Eduardo (2016). Etnografía: alcances, técnicas y éticas. Bogotá: Envión Editores.
- Rubin, Gayle (1986). "El tráfico de mujeres: notas sobre la 'economía política' del sexo". En: El género: la construcción cultural de la diferencia sexual. México: PUEG.
- Santos, Boaventura de Sousa (2010). Descolonizar el saber, reinventar el poder. Montevideo: Trilce.
- Spivak, Gayatri Chakravorty (1988). "¿Puede hablar el subalterno?". En: La poscolonialidad explicada a los niños. Buenos Aires: El Cuenco de Plata.
- Spivak, Gayatri Chakravorty (2010). Crítica de la razón poscolonial. Madrid: Akal.
- Stoler, Ann Laura (2010). Carnal Knowledge and Imperial Power. Berkeley: University of California Press.
- Strathern, Marilyn (1995). El género de la donación. Madrid: Cátedra.
- Wolf, Eric (1980). Antropología social. Barcelona: Paidós.
Nota per a l'alumnat
Aquesta bibliografia intenta cobrir tant els clàssics fundacionals (Tylor, Boas, Malinowski, Mauss, Durkheim, Evans-Pritchard) com les perspectives crítiques dels anys seixanta (Clastres, Wolf, Balandier), els girs postmoderns i postcolonials (Geertz, Reynoso, Said, Spivak, Escobar, Mignolo) i les veus del Sud Global (Appadurai, Bayat, Asad, Mbembe, Mamdani, Santos, Fanon, Restrepo, Krotz). També s'hi inclouen autors clau per a l'estudi del gènere (Butler, de Beauvoir, Haraway, Rubin, Strathern, Ortner) i de l'antropologia econòmica i política crítica (Graeber, Polanyi, Sahlins, Scott, Bourdieu).
Programari
No requereix programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |