Epistemologia i Mètodes de Recerca en Antropologia Social i Cultural
Codi: 107245Crèdits: 12
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Antropologia Social i Cultural | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Beatriz Ballestin Gonzalez
- Correu electrònic :
- beatriz.ballestin@uab.cat
Equip docent
- Dan Rodriguez Garcia
- Irina Casado Aijon
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per a poder cursar correctament l'assignatura és necessari haver completat prèviament l'assignatura de Treball de Camp Etnogràfic I.
Objectius
Aquesta assignatura forma part d’una seqüència d'assignatures metodològiques-tècniques que constitueix un model a escala de la investigació etnogràfica en Antropologia: Treball de Camp Etnogràfic I (fase exploratòria o prospectiva), Epistemologia i mètodes de recerca (disseny de l'objecte d'estudi), Tècniques de recerca en ASiC (disseny del projecte i les tècniques), Treball de camp Etnogràfic II (posada a prova de les hipòtesis segons els dissenys previstos, recollida de dades, anàlisi i conclusions), i Treball de fi de Grau (model a escala de la investigació etnogràfica en Antropologia).
L’assignatura d’Epistemologia i mètodes forma part de la Matèria 7: Mètodes, Tècniques i Instruments en Antropologia Social i Cultural, i els seus continguts es refereixen a la fase de disseny teòric de la investigació (formulació de les hipòtesis, elaboració de les línies bàsiques del marc teòric, proves de contrastació, etc.) i als supòsits epistemològics subjacents a la seqüència d'assignatures metodològiques i tècniques del grau.
Aquesta assignatura enllaça amb Treball de camp Etnogràfic I, i té els següents objectius:
1. Conèixer el desenvolupament històric de les diferents propostes de mètodes d'investigació i les diferents propostes d'anàlisi de les teories científiques, analitzant críticament l'oposició entre mètodes "científics" i mètodes "hermenèutics" o interpretatius.
2. Realitzar una primera aproximació als supòsits metodològics subjacents als treballs clàssics i contemporanis de de les ciències socials en general i de l'Antropologia en particular.
3. Arribar a conclusions respecte al debat sobre l'aplicació de mètodes "científics" i "interpretatius" en Antropologia i al paper que tenen en aquesta disciplina les estructures hermenèutiques de la pre-comprensió d'una banda, i per una altra les descripcions, els procediments interpretatius i les explicacions que donen compte de les relacions complexes entre fenòmens socioculturals.
4. Prendre consciència que el coneixement antropològic, i de manera general els coneixements disciplinaris, són productes culturals propis de societats desiguals, immersos en les cosmovisions compartides i estretament relacionats amb les relacions de poder, el que exigeix una crítica no empírica de teories i conceptes, afegint a la crítica metodològica l'epistemològica.
5. Adquirir la capacitat de desenvolupar per posar a prova una hipòtesi explicativa d'un problema sociocultural (formulada a partir d'una fase inicial de treball de camp) tenint en compte la seva plausibilitat, la seva adequació a les dades i la seva relació amb altres hipòtesis alternatives.
Resultats d'aprenentatge
- CM15 (Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte vers els drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics, aplicant, a més, el codi deontològic de l'àmbit del coneixement antropològic en la realització del treball de camp d'antropologia.) Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte vers els drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics, aplicant, a més, el codi deontològic de l'àmbit del coneixement antropològic en la realització del treball de camp d'antropologia.
- KM18 (Reconèixer els debats epistemològics i metodològics en antropologia i les formes principals de comparació i traducció cultural.) Reconèixer els debats epistemològics i metodològics en antropologia i les formes principals de comparació i traducció cultural.
- SM24 (Formular propostes explicatives de situacions socioculturals perquè siguin contrastades empíricament.) Formular propostes explicatives de situacions socioculturals perquè siguin contrastades empíricament.
Continguts
BLOC I INTRODUCCIÓ
0. Presentació de el curs: estructura, contingut, avaluació.
1. Definicions preliminars i supòsits bàsics. El concepte "folk" de ciència: suposada objectivitat, suposades veritats. Historicitat de les propostes de mètode científic. Crítica de les dicotomies tradicionals: ciències naturals / socials, disciplines nomotétiques i idiogràfiques, antropologia interpretativa i antropologia científica.
2. L'inici de la metodologia científica en antropologia: l'Evolucionisme, Tylor i la ciència de la cultura; les primeres aproximacions al mètode: el Funcionalisme estructural de Radcliffe-Brown i l'aplicació de l'inductivisme en antropologia: el mètode inductiu-verificacionista. Mètode inductiu i mètode deductiu.
BLOC II EPISTEMOLOGIA GENERAL DE LA CIÈNCIA: CORRENTS RACIONALISTES
3. El falsacionisme: de la certesa a la conjectura. Les primeres aproximacions: Herschel i Duhem ( "falsacionisme tou"). Popper ("falsacionisme dur") i el mètode hipoteticodeductiu-falsacionista: crítica a l'inductivisme; la relativitat del concepte "veritat"; la falsabilitat com a criteri de demarcació entre ciència i no-ciència.
4. El probabilisme lògic: Carnap, Kaplan i Manners. Explicació i predicció.
5. Hempel, conceptes metodològics clàssics: hipòtesi, implicació contrastadora, corroboració / falsació, suport teòric i suport empíric, probabilitat lògica, explicació nomológico-deductiva, etc. Els límits de la falsació i de la verificació de teories.
BLOC III : CIÈNCIA I ASPECTES SOCIALS I HISTÒRICS: TRENCAMENTS I CONTINUÏTATS AMB LES LÒGIQUES RACIONALISTES
6. Kuhn i la teoria dels paradigmes: ciència normal i revolucions científiques.
7. El falsacionisme sofisticat de Lakatos. Metodologia dels Programes d'Investigació Científica (PIC)
8. La crítica radical de Feyerabend (anarquisme metodològic, estils cognitius i racionalitats).
BLOC IV EPISTEMOLOGIA I MÈTODES EN LES CIÈNCIES SOCIALS I L'ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL
9. Fonaments de l'epistemologia i els mètodes en Ciències Socials : tradicions positivista i fenomenològica/constructivista/interpretativista/hermenèutica.
10. Explicació i interpretació en Ciències socials i en Antropologia social i cultural: un fals dilema. Bases i complementarietat de la metodologia qualitativa i quantitativa
11. Dues propostes epistemo-metodològiques integradores: el Constructivisme estructuralista de Pierre Bourdieu, i la Teoria de l'Estructuració i la Doble Hermenèutica d'Anthony Giddens
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Seminaris | 37,5 | 1,5 | CM15, KM18, SM24 |
| Estudi dels continguts teòrics | 93,75 | 3,75 | KM18 |
| Preparació dels seminaris (lectures, exercicis i activitats d'aprenentatge) | 28,12 | 1,125 | CM15, KM18, SM24 |
| Classes magistrals | 37,5 | 1,5 | CM15, KM18 |
| Tutories individuals PETNO per al desenvolupament d'un disseny de recerca a partir d'una hipòtesi de treball | 12,5 | 0,5 | CM15, KM18, SM24 |
| Sessions conjuntes de PETNO (orientació sobre les diferents fases del projecte de recerca, retorn de les activitats i seguiment) | 12,5 | 0,5 | CM15, SM24 |
| Elaboració del disseny teòric de recerca | 40,63 | 1,625 | CM15, KM18, SM24 |
L'assignatura combina diferents modalitats docents amb la finalitat d'afavorir una comprensió progressiva dels principals debats epistemològics i metodològics de l'antropologia social i cultural, així com la seva aplicació al disseny d'investigacions.
Les classes magistrals constitueixen l'espai principal d'exposició dels continguts teòrics i dels conceptes fonamentals de l'assignatura, proporcionant el marc necessari per a la comprensió dels diferents corrents epistemològics i de les seves implicacions metodològiques.
Els seminaris, desenvolupats en grups reduïts, tenen com a objectiu aprofundir en els continguts treballats a les classes magistrals mitjançant el desenvolupament d'activitats d'aplicació pràctica dels conceptes epistemològics i metodològics estudiats, així com la discussió crítica de la bibliografia obligatòria, el debat argumentat i l'anàlisi reflexiva de textos clàssics i contemporanis. Aquests espais estan orientats a fomentar la participació activa de l'alumnat, la seva capacitat d'anàlisi crítica i la integració dels continguts teòrics amb la pràctica de la investigació social. Important: serà obligatòria l'assistència de cada estudiant únicament al grup que tingui assignat. No s'acceptaran canvis puntuals de grup ni es comptabilitzarà l'assistència a cap altre grup diferent de l'assignat.
La part pràctica consisteix en l'elaboració progressiva d'un disseny teòric d'investigació a partir d'una hipòtesi de treball, que es desenvolupa en diferents fases al llarg del semestre d'acord amb l'assoliment dels continguts teòrics de l'assignatura. Aquest procés compta amb tutories individuals de seguiment i amb diverses sessions conjuntes dedicades a l'explicació dels guions pràctics del disseny inicial de recerca, a la resolució de dubtes, així com a la devolució i discussió de les correccions de les diferents entregues.
L'aprenentatge de l'assignatura es completa amb el treball autònom de l'alumnat, que inclou la lectura de la bibliografia obligatòria, la preparació dels seminaris, l'estudi dels continguts teòrics i l'elaboració del treball pràctic.
D'acord amb el calendari establert pel centre, es reservaran 15 minuts d'una sessió de classe perquè l'alumnat pugui emplenar les enquestes institucionals d'avaluació de l'actuació docent i de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats avaluables de seminari (aplicacions pràctiques, discussió de lectures i participació) | 20% | 17,5 | 0,7 | CM15, KM18, SM24 |
| Exàmens parcials | 50% | 3 | 0,12 | KM18, SM24 |
| Desenvolupament supervisat d'un disseny metodològic de recerca (PETNO) | 30% | 17 | 0,68 | KM18, SM24 |
El seguiment del curs en la part de Teoria suposarà el 50% de la qualificació final i s'avaluarà mitjançant dos exàmens parcials (25% + 25%) basats en els conceptes clau i la bibliografia obligatòria de l'assignatura.
La part de PETNO suposarà el 30% de la qualificació final i consistirà en l'elaboració progressiva, mitjançant diversos lliuraments, d'un disseny teòric de recerca a partir d'una hipòtesi de treball.
Els Seminaris suposaran el 20% de la qualificació final i s'avaluaran a partir de les activitats desenvolupades al llarg del curs, que podran incloure exercicis d'aplicació pràctica dels continguts epistemològics i metodològics, activitats relacionades amb la bibliografia obligatòria, debats, comentaris de textos o altres evidències d'aprenentatge plantejades pel professorat.
Els lliuraments de totes les activitats s'han de realitzar en les dates establertes. Pel que fa a la part de PETNO, és obligatòria l'assistència a totes les tutories de seguiment relacionades amb el desenvolupament del disseny de recerca. Igualment, l'assistència i la participació activa en els seminaris són obligatòries per al correcte desenvolupament de les activitats avaluables d'aquest bloc i per tant tindran control d'assistència.
Per superar l'assignatura en el període d'avaluació ordinària cal haver obtingut una qualificació mínima de 5 sobre 10 tant en la part de Teoria com en la mitjana ponderada conjunta de Seminaris i PETNOs.
Per poder optar a la reavaluació, l'estudiant haurà d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui, com a mínim, a dues terceres parts de la qualificació final de l'assignatura.
La part de Teoria serà reavaluable amb un examen parcial si l'alumne/a ha suspès només un dels exàmens i amb una prova global en el cas hagi suspès ambdós exàmens parcials. Les activitats corresponents a PETNO i als Seminaris es podran recuperar mitjançant la repetició de les activitats suspeses o mitjançant les activitats de recuperació que determini el professorat.
En cas que les proves d'avaluació no es puguin realitzar presencialment, el seu format s'adaptarà, mantenint-ne la ponderació, a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Les activitats docents i d'avaluació es podran desenvolupar mitjançant fòrums, wikis, Teams o altres recursos institucionals. El professorat vetllarà perquè tot l'alumnat hi pugui accedir o, si escau, facilitarà alternatives adequades.
En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, el professorat informarà l'alumnat, a través del Campus Virtual, del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
En cas que l'estudiant cometi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'una activitat d'avaluació, aquesta serà qualificada amb un 0, amb independència del procediment disciplinari que se'n pugui derivar. Aquesta activitat no serà recuperable. En cas que es produeixin diverses irregularitats en activitats d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final de l'assignatura serà de 0.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" quan hagi realitzat o lliurat activitats que representin un 30% o menys de la qualificació final.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o de cerca d'informació, correcció de textos o traduccions, d'acord amb els criteris establerts pel professorat. L'estudiant haurà d'identificar les parts generades amb IA, especificar les eines utilitzades i incorporar una reflexió crítica sobre la influència que aquestes han tingut en el procés i en el resultat final de l'activitat. La manca de transparència en l'ús de la IA es considerarà una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l'activitat sigui qualificada amb un 0 i no pugui ser recuperada, sens perjudici d'altres sancions en els casos de major gravetat.
Bibliografia
LA BIBLIOGRAFIA OBLIGATÒRIA SERÀ DETERMINADA A l'INICI DE CURS.
BIBLIOGRAFIA DE SUPORT
Agar, M. (1992). Hacia un lenguaje etnográfico. En C. Reynoso (Comp.), El surgimiento de la antropología postmoderna (pp. 117–137). Gedisa.
Bourdieu, P. (2003). Un mundo aparte: El «oficio» del sabio; autonomía y derecho de admisión; el capital científico, sus formas y su distribución; una lucha regulada. En El oficio de científico. Ciencia de la ciencia y reflexividad (pp. 63–126). Anagrama. (Obra original publicada en 2001).
Bourdieu, P. (2007). Crítica de la razón teórica: Objetivar la objetivación; la antropología imaginaria del subjetivismo; estructuras, habitus, prácticas; la objetividad de lo subjetivo. En El sentido práctico. Siglo XXI Editores. (Obra original publicada en 1980).
Bryman, A. (2025). Bryman's Social Research Methods (6th ed.). Oxford University Press.
Creswell, J. W., & Creswell, J. D. (2023). Research Design: Qualitative, Quantitative, and Mixed Methods Approaches (6th ed.). SAGE.
Chalmers, A. F. (1982). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Siglo XXI.
Feyerabend, P. K. (1982). La ciencia en una sociedad libre. En La ciencia en una sociedad libre (2.ª parte, pp. 82–142). Siglo XXI. (Obra original publicada en 1978)
Fricker, M. (2007). Epistemic Injustice: Power and the Ethics of Knowing. Oxford University Press.
Giddens, A. (1987). Conclusiones: Algunas nuevas reglas del método sociológico. En Las nuevas reglas del método sociológico. Crítica positiva de las sociologías interpretativas (pp. 159–167). Amorrortu. (Obra original publicada en 1967).
Giddens, A. (1993). New rules of sociological method (2nd ed.). Stanford University Press.
Goldman, A. I., & Blanchard, T. (2024). Social Epistemology. The Stanford Encyclopedia of Philosophy.
González Echevarría, A. (1987). La construcción teórica en antropología. Anthropos.
González Echevarría, A. (1989). Del estatuto científico de la antropología. En J. Contreras et al. (Dirs.), Antropología de los pueblos de España (pp. 177–191). Taurus.
González Echevarría, A. (2006). Del utillaje conceptual de la antropología: Los usos del término «inductivismo» y los usos del término «hermenéutica». Dos propuestas de clarificación. Revista de Antropología Social, 15, 327–372.
González Echevarría, A. (2011). De la certeza a la conjetura. Evolución de las propuestas de método científico.
Hempel, C. G. (1979). Filosofía de la ciencia natural. Alianza.
Kaplan, D., & Manners, R. A. (1979). Antropología: Métodos y problemas en la formulación de teorías; algunos temas viejos y nuevas direcciones. En Introducción crítica a la teoría antropológica (caps. 1 y 5, pp. 19–66, 313–341). Nueva Imagen.
Kuhn, T. S. (1971). Introducción y Posdata 1969. En La estructura de las revoluciones científicas (pp. 20–32, 268–319). Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada en 1962).
Lakatos, I. (1983). La falsación y los programas de investigación científica. En La metodología de los programas de investigación científica (pp. 17–72). Alianza. (Obra original publicada en 1978).
Popper, K. R. (1967). Panorama de algunos problemas fundamentales; sobre el problema de una teoría del método científico. En La lógica de la investigación científica (caps. 1–2, pp. 27–54). Tecnos. (Obra original publicada en 1935).
Radcliffe-Brown, A. R. (1975). Definición [de antropología social]. En J. R. Llobera (Ed.), La antropología como ciencia (pp. 47–53). Anagrama. (Obra original publicada en 1958).
Reiss, J., Sprenger, J., & Andersen, H. (Eds.). (2024). Global epistemologies and philosophies of science. Springer.
Risjord, M. (2023). Philosophy of Social Science: A Contemporary Introduction (2nd ed.). Routledge.
BIBLIOGRAFIA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
Alcoff, L., & Potter, E. (Eds.). (1993). Feminist epistemologies. Routledge.
Ashton, N. A., & McKenna, R. (2020). Situating feminist epistemology. Episteme, 17(1), 28–47.
Blázquez Graf, N. (2012). Epistemología feminista: Temas centrales. Centro de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades, UNAM.
Crasnow, S. (2013). Feminist philosophy of science: Values and objectivity. Philosophy Compass, 8(4), 413–423. https://doi.org/10.1111/phc3.12023
Crasnow, S., & Intemann, K. (Eds.). (2020). The Routledge handbook of feminist philosophy of science. Routledge.
Harding, S. (1996). Ciencia y feminismo. Ediciones Morata.
Hutchinson, K. (2022). Feminist epistemology. En The Routledge handbook of feminist bioethics (pp. 43–57). Routledge.
Longino, H. E. (2017). Feminist epistemology. En J. Greco & E. Sosa (Eds.), The Blackwell guide to epistemology (Cap. 14). Blackwell Publishing. (Obra original publicada en 1999).
Programari
A concretar a l'inici del curs.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 11 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 12 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PETNOintern) Pràctiques etnogràfiques (amb supervisió interna) | 99 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |