Antropologia del Parentiu
Codi: 107241Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Antropologia Social i Cultural | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Anna Maria Piella Vila
- Correu electrònic :
- anna.piella@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Objectius
Resultats d'aprenentatge
- CM13 (Interpretar els models socials i culturals fent servir una varietat de perspectives analítiques i teòriques dels camps clàssics.) Interpretar els models socials i culturals fent servir una varietat de perspectives analítiques i teòriques dels camps clàssics.
- KM13 (Reconèixer els fonaments teòrics principals dels camps clàssics de l'antropologia per a la comprensió de les societats i els sistemes socials.) Reconèixer els fonaments teòrics principals dels camps clàssics de l'antropologia per a la comprensió de les societats i els sistemes socials.
- KM14 (Reconèixer la complexitat dels debats epistemològics i metodològics en els diversos camps clàssics de l'antropologia.) Reconèixer la complexitat dels debats epistemològics i metodològics en els diversos camps clàssics de l'antropologia.
- KM15 (Reconèixer la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar de manera crítica els materials etnogràfics estudiats pels camps clàssics de l'antropologia com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.) Reconèixer la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar de manera crítica els materials etnogràfics estudiats pels camps clàssics de l'antropologia com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
- KM16 (Aplicar la incidència de la cultura des d'una perspectiva holística als diversos sistemes institucionals d'acció social estudiats pels camps clàssics de l'antropologia.) Aplicar la incidència de la cultura des d'una perspectiva holística als diversos sistemes institucionals d'acció social estudiats pels camps clàssics de l'antropologia.
- KM17 (Reconèixer la influència dels contextos locals i globals en els fenòmens socioculturals estudiats pels camps clàssics de l'antropologia.) Reconèixer la influència dels contextos locals i globals en els fenòmens socioculturals estudiats pels camps clàssics de l'antropologia.
- SM19 (Interpretar i analitzar de manera crítica els models teòrics explícits i implícits en els materials etnogràfics estudiats pels camps clàssics de l'antropologia.) Interpretar i analitzar de manera crítica els models teòrics explícits i implícits en els materials etnogràfics estudiats pels camps clàssics de l'antropologia.
- SM20 (Analitzar exemples etnogràfics de diversitat cultural i la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, i la teoria antropològica relacionada.) Analitzar exemples etnogràfics de diversitat cultural i la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, i la teoria antropològica relacionada.
- SM21 (Fer servir de forma clara, explicativa i sintètica el llenguatge de les teories dels camps clàssics de l'antropologia.) Fer servir de forma clara, explicativa i sintètica el llenguatge de les teories dels camps clàssics de l'antropologia.
Continguts
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Debats grup classe | 10 | 0,4 | CM13, KM15, SM21 |
| Visionat i discussió documentals | 5 | 0,2 | KM15, SM19 |
| Tutories preparació treball escrit | 8 | 0,32 | SM19, SM20, SM21 |
| Treballs individuals o en equip | 15 | 0,6 | KM16, SM19, SM20, SM21 |
| Estudi Personal | 15 | 0,6 | KM13, KM14, KM17, SM19, SM20 |
| Exposició classe magistral | 40 | 1,6 | CM13, KM13, KM14, KM15, KM17, SM19 |
| Prova escrita | 2 | 0,08 | KM15, SM19, SM20, SM21 |
| Lectures textos | 15 | 0,6 | KM13, KM14, KM15, SM19 |
ACTIVITAS FORMATIVES / METODOLOGIA DOCENT
1 - Classes teòriques i pràctiques dirigides
1.1 - Classes magistrals amb suport de TIC
1.2 - Debats en el grup classe
2 - Lectura de textos i discussió en equip
2.1 - Lectura comprensiva i discussió de textos
3 - Anàlisis de productes audiovisuals de contingut
3.1 - Visionat i discussió de documentals etnogràfic etnogràfics
4 - Redacció i presentació de treballs. Treball en equip
4.1 - Recensions i assaigs bibliogràfics a partir d'una guia
4.2 - Redacció d'un treball en grup. Aplicació de conceptes teòrics a l'anàlisi de situacions etnogràfiques
5 - Estudi individual
5.1 - Realització de esquemes, mapes conceptuals i resums
6 - Avaluació
6.1 - Prova escrita
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació en les discussions visionat de documentals i entrega comentari | 15% | 6 | 0,24 | KM16, KM17, SM19, SM20, SM21 |
| Fitxes de lectures dossier | 15% | 20 | 0,8 | CM13, KM13, KM14, SM19, SM21 |
| Treball final (en grup). Reflexió, anàlisis i proposta definició del concepte família | 30% | 12 | 0,48 | KM15, KM16, KM17, SM20, SM21 |
| Prova escrita sobre conceptes bàsics | 40% | 2 | 0,08 | KM13, KM14, KM15, KM17, SM19, SM21 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Mòdul 1: treball
Treball final (en grup). Reflexió i proposta de definició del concepte 'família' a partir de l'anàlisi d'una unitat domèstica familiar. 30%.
El format de presentació s'explicarà el primer dia de classe i es penjarà la informació al Campus Virtual.
Fitxes de lectures Dossier. 15%. Lliurament d’un comentari sobre la pregunta plantejada. Activitat que es pot realitzar en grup
Mòdul 2: Participació
Participació i entrega d'evidències a partir de materials treballats a l'aula. 15%. Aquest mòdul no té recuperació.
Mòdul 3: prova escrita
Prova escrita sobre conceptes bàsics. 40%.
Les activitats d'aprenentatge seqüenciades al llarg del curs així com el calendari d'activitats avaluables es presentaran el primer dia de classe i estaran disponibles al Campus Virtual de l'assignatura per tal que els/les
estudiants hi tinguin accés.
L’estudiantat rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que hagi realitzat o lliurat activitats d’avaluació que representin un 30% o menys de la qualificació final
Per tal de SUPERAR l'assignatura cal aprovar els mòduls 1 i 3. La nota mínima per aprovar cada una d'elles és un 5, tant el Treball final, com les Fixtes de lectures com la prova escrita.
Procediment de REVISIÓ de les qualificacions: En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, la professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
RECUPERACIÓ: Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en els mòduls 1 i 3. El mòdul 2 no pot ser objecte de recuperació. La recuperació del mòdul 1 requereix refer el Treball final seguint les anotacions d'avaluació i el mòdul 3 es recupera mitjançant una nova prova. La qualificació mínima en ambdos casos és un 5.
INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA). Model 2 - Ús restringit: Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, i correcció de textos.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La manca de transparència en l’ús de la IA en les activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
En cas que el/la estudiant realitzi qualsevol irregularitat (PLAGI, frau acadèmic degut a l'ús no autoritzat d'eines d'IA, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb un zero (0) aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà zero (0).
AVALUACIÓ ÚNICA (AU)
En única data d'avaluació l'alumnat acollit a l'avaluació única haurà de completar les proves següents:
30% Reflexió i proposta de definició del concepte 'família' a partir de l'anàlisi d'una unitat domèstica familiar diferent a la pròpia, completant totes les parts del treball segons el guió que proporcionarà la professora.
20% Treballar el material que es lliurarà a l'inici de la prova, seguint les pautes que facilitarà la professora.
50% Examen sobre conceptes bàsics treballats al llarg del curs.
Durada: Cal preveure que la durada conjunta d'aquestes proves pugui superar les 4 hores, per la qual cosa podrien no coincidir amb la franja lectiva habitual.
Revisió de les qualificacions:
En el moment de realització́ de cada activitat d'avaluació, la professora informarà (via Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Consideració de \"No avaluable\":
Serà NO AVALUABLE l'estudiant que no completi les proves 1 i 3 el dia i franja establerts com a prova d'avaluació única.
Recuperació (AU):
Per participar a la recuperació en la modalitat d'avaluació única l'alumnat ha de lliurar totes les proves previstes (Treball concepte Familia, material seguint pautes i Examen). I superar cada una d'elles amb mínim un 5.
Plagi/irregularitats i ús de la IA (AU):
S'apliquen les mateixes actuacions que en el cas de l'avaluació continuada.
Bibliografia
Per tal d'assegurar-ne la disponibilitat, el llistat definitiu de materials obligatoris es penjarà al Campus Virtual el primer dia de curs.
DOSSIER 'Lectures del curs'
Tema 3- El control de la sexualitat i la construcció cultural de la descèdencia
Malinowski, Bronislaw (1927). \"Kinship and descent in a Matrilineal Society\" (pp: 8-16), a the Father in Primitive Psychology, London: Routledge. Vol 5. Accessible a Google Books.
Tema 4 - Filiació i Parentiu
San Román, Teresa.; González Aurora; Grau, Jorge (2003) 'Los grupos de filiación' a Las relaciones de parentesco. Bellaterra: Publicacions d'Antropologia Cultural, núm. 23, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Pp. 75-96. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/avjcib/alma991002185659706709
Tema 5 - Exogàmia, matrimoni i Parentiu
Goody, Jack (2007[1969]). \"Herencia, propiedad y matrimonio en África y Eurasia\", (pp. 211-224) a Parkin, Robert i Stone, Linda. Antropología del parentesco y de la familia. Madrid: Editorial Universitaria. Ramón Areces. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991001826429706709
Tema 6 - La unitat domèstica en les societats tradicionals
Lévi-Strauss, Claude. (1984). \"La Familia\" a Lévi-Strauss, Claude.; Spiro, Melford i Gough, Kathleen. (pp. 7-49) Polémica sobre el origen y la universalidad de la Familia. Barcelona: Anagrama. 4ª ed. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991004142419706709
Tema 7 - Canvis en les unitats domèstiques a Europa.
Roigé, Xavier. (1996). \"De la familia troncal a las nuevas familias. Continuidades y cambios en la familia catalana\", a Roigé, Xavier. (Ed.) Familias de ayer,familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icària. Pp: 9-23.
https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991001826859706709
Tema 8 - Gènere, Economia i Organització Social en l'àmbit del Parentiu
Moore, Henrietta. (1991). \"Parentesco, trabajo y hogar: comprender la labor de la mujer\", (pp: 59-95), a Antropología y feminismo. Madrid: Cátedra.
https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991001826859706709
BIBLIOGRAFIA. Lectures Complementàries
Aixelà, Yolanda. (2000). Mujeres en Marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Barcelona: Edicions Bellaterra. Colección Alborán.
Barrera, Antonio. (1990). Clase, herencia y familia en la Cataluña rural. Madrid: Alianza Universidad. Ed. Alianza.
Beattie, John H. M. (1972). Otras Culturas. México: F.C.E.
Bestard, Joan. (1998). Parentesco y modernidad. Barcelona, Buenos Aires: Paidós.
Bott, Elizabeth. (1990). (1975) Familia y red social. Barcelona: Taurus.
Buchler, Ira. (1982). Estudios de Parentesco. Barcelona: Anagrama. Col. Panorama de la Antropología Cultural Contemporánea. Núm. 5.
Collier, Jane F.; Yanagisako, Sylvia J. (eds.). (1987). Gender and kinship. Essays toward a unified analysis. Stanford, California: Stanford University Press.
Del Valle, Teresa (Ed). (1993). Gendered Anthropology. Londres: Routledge.
Dumont, Louis. (1975). Introducción a dos teorías de la Antropología Social. Barcelona: Anagrama.
Firth, Raymond. (et al.). (1970). Families and their relatives. London: Routledge and Kegan Paul.
Fox, Robin. (1980). Sistemas de parentesco y matrimonio. Madrid: Alianza Universidad.
González Echevarría, Aurora; San Román, Teresa; Grau Rebollo, Jorge. (2003). Las relaciones de parentesco. Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona. Serie Materiales.
González Echevarría, Aurora. (et al.). (2010). \"Sobre la definición de los dominios transculturales. La Antropología del Parentesco como teoría sociocultural de la procreación\", Alteridades, v. 20, n. 39, pp. 93-106.
Goody, Jack. (1986). La evolución de la familia y del matrimonio en Europa. Barcelona: Editorial Herder.
Grau Rebolo, Jorge. (2018) \"Familia\", (pp: 233 - 237) a Aguirre Baztán, Á. (2018). Diccionario temático de antropología cultural / Ángel Aguirre Baztán (editor) (Primera edición). Delta Publicaciones. Versió electrònica
(via UAB): https://elibro.net/es/ereader/uab/227442. Permalink:
https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991009928789706709
Grau Rebollo, Jorge. (2002). La familia en la pantalla. Oviedo: Septem Ediciones.
Grau Rebollo, Jorge; Rodríguez García, Dan; Valenzuela, Hugo. (eds.). (2011). ParentescoS: modelos culturales de reproducción. Barcelona: PPU.
Harris, Marvin. (1987). Introducción a la Antropología general. Madrid: Alianza. Capítulos 13 \"La organización de la vida doméstica\" y 14 \"Parentesco, residencia y filiación\".
Laslett, Peter. (1972). Household and Family in Past Time. Cambridge: Cambridge University Press.
Lévi-Strauss,Claude. (1972). El futuro de los estudios del parentesco. Barcelona: Anagrama.
Lévi-Strauss, Claude. (1973). Las estructuras elementales del parentesco. Barcelona, Buenos Aires: Paidós. 3ª reimpresión (1a. edición 1949).
Malinowski, Bronislaw. (1969). Sexe i repressió en les societats primitives. Barcelona: Edicions 62.
Malinowski, Bronislaw. (1970). Estudios de psicología primitiva. Buenos Aires, Barcelona: Ediciones Paidós.
Mead, Margaret. (1983). Sexe i Temperament en tres Societats Primitives. Barcelona: Edicions 62. Edición original de 1935.
Meillassoux, Claude. (1977). Mujeres, graneros y capitales. Barcelona, Madrid: Siglo XXI. 8ª Edición.
Murdock, George P. (1967). Ethnographic Atlas. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press.
Needham, Rodney. (1971). Rethinking Kinship and Marriage. Londres: Tabistock.
Parkin, Robert; Stone, Linda. (2006). Antropología del parentesco y de la familia. Madrid: Editorial Centro de Estudios Ramón Areces.
Radcliffe-Brown, Alfred R.; Forde, Daryll. (eds.). (1982). Sistemas africanos de parentesco y matrimonio. Barcelona: Anagrama.
Roigé Ventura, Xavier (Coord.). (2006). Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icària.
Roigé, Xavier; García, Ana; Mascarell, Montserrat. (eds.). (1994). Antropología del Parentiu. Barcelona: Icària.
Sahlins, Marshall. (2011). \"What Kinship is (part one)\" and \"What Kinship is (part two)\", Journal of the Royal Anthropological Institute, 17, pp. 2-19, pp. 227-242.
Segalen, Martine. (1992). Antropología histórica de la familia. Madrid: Taurus Universitaria. Primera parte: el espacio del parentesco. Pp. 37-97.
Schneider, David M. (1968). American Kinship. A Cultural Account. New Jersey: Prentice-Hall.
Stone, Linda (Ed). (2001). New Directions in Anthropological Kinship. Nueva York: Rowman and Littlefield Publishers Inc.
Yanagisako, Sylvia. (2015). Kinship. HAU Journal of Ethnographic Theory, 5(1), 489-494. https://doi.org/10.14318/hau5.1.023
Programari
Es recomana fer servir un gestor bibliogràfic (preferentment Mendeley)
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |