Guia en format PDF
Logo

Teoria Crítica i Pensament Antropològic

Codi: 107239
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Antropologia Social i Cultural OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
José Mansilla Lopez
Correu electrònic :
jose.mansilla@uab.cat

Equip docent

Jose Sanchez Garcia

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Aquesta assignatura no té prerequisits.

Objectius

Aquesta assignatura constitueix un espai per a debats epistemològics i teòrics innovadors que permeten, juntament amb les assignatures dels àmbits temàtics especialitzats, aprofundir en la crítica del coneixement antropològic i proporcionar una primera especialització. Els objectius principals són: la discussió de textos que permetin reflexionar de manera crítica sobre les controvèrsies epistemològiques, polítiques i ètiques que van sorgir en Antropologia després de la II Guerra Mundial. Els temes implicats són les crítiques a la supremacia del mètode, els debats epistemològics sobre els relativismes i la universalitat, la crítica política sobre la responsabilitat social de l'antropologia, i les conseqüències del gir interpretativista sobre la legitimitat de l'antropologia per representar altres cultures i l'èmfasi en la reflexivitat.

Resultats d'aprenentatge

  • CM11 (Aplicar les teories antropològiques a la comprensió i interpretació de fenòmens socials i culturals.) Aplicar les teories antropològiques a la comprensió i interpretació de fenòmens socials i culturals.
  • CM12 (Integrar adequadament les teories associades a la història de l'antropologia.) Integrar adequadament les teories associades a la història de l'antropologia.
  • KM10 (Reconèixer la història de la teoria antropològica, la gènesi i l'evolució dels seus conceptes bàsics i fonaments d'epistemologia.) Reconèixer la història de la teoria antropològica, la gènesi i l'evolució dels seus conceptes bàsics i fonaments d'epistemologia.
  • KM11 (Identificar històricament i de manera crítica els principis, valors i debats epistemològics i metodològics que regeixen l'etnografia.) Identificar històricament i de manera crítica els principis, valors i debats epistemològics i metodològics que regeixen l'etnografia.
  • SM14 (Interpretar de manera crítica la bibliografia bàsica que ha conformat la història de l'antropologia.) Interpretar de manera crítica la bibliografia bàsica que ha conformat la història de l'antropologia.
  • SM16 (Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural.) Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural.
  • SM17 (Generar idees amb un vocabulari específic i teòric antropològic.) Generar idees amb un vocabulari específic i teòric antropològic.

Continguts

  1. Introducció: història, epistemologia, ètica
  2. L'antropologia en crisi: coneixement i poder - la innocència perduda
  3. Tradicions nacionals
  4. El problema de l'explicació antropològica
  5. El gir interpretatiu i altres culturalismes
  6. L'antropologia postmoderna
  7. I malgrat tot... noves i velles propostes

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi i treball personal 50 2 CM11, CM12, KM10, KM11, SM14, SM16, SM17
Participació en debats 20 0,8 CM11, CM12, KM10, KM11, SM14, SM16, SM17
Classes magistrals 30 1,2 CM11, CM12, KM10, KM11, SM14, SM16, SM17
Turories grupals i individuals 20 0,8 CM11, CM12, KM10, KM11, SM14, SM16, SM17
Elaboració i presentació de treballs 30 1,2 CM11, CM12, KM10, KM11, SM14, SM16, SM17

Metodologia docent:

Classes magistrals amb suport de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC).

Visionat i discussió de material audiovisual.

Directrius per a la reflexió i discussió crítica en qüestions vinculades a la història, l'epistemologia i l'ètica del treball antropològic.

Activitats formatives:

Classes teòriques.

Presentacions orals i discussió de lectures en grup.

Lectura comprensiva i discussió de textos.

Estudi individual i discussió en equip.

Elaboració de treballs individuals i en grup.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Presentacions orals 60 0 0 CM11, CM12, KM10, KM11, SM14, SM16, SM17
Assistència 10 0 0 CM11, CM12, KM10, KM11, SM14, SM16, SM17
Participació en debats 30 0 0 CM11, CM12, KM10, KM11, SM14, SM16, SM17

AVALUACIÓ CONTINUADA

L’avaluació de l’assignatura és un procés continu i progressiu que es desenvolupa a partir de les activitats següents:

  • Presentacions orals grupals (60%). Al llarg del curs es realitzaran 3 presentacions orals en grup. Cada presentació tindrà un pes de 20%. S’avaluarà la comprensió crítica dels continguts i la bibliografia, la capacitat d’anàlisi i argumentació, l’ús adequat dels conceptes antropològics i la claredat de l’exposició.
  • Participació en debats i discussió de lectures (30%). S’avaluarà la participació activa i fonamentada en els debats i activitats desenvolupades a l’aula, tenint en compte la preparació dels materials, la capacitat d’argumentació i la vinculació de les intervencions amb la bibliografia i els conceptes de l’assignatura.
  • Assistència (10%). L’assistència a les sessions presencials representarà el 10% de la nota final. És necessari assistir a més del 80% de les sessions perquè aquesta nota es prengui en consideració.

Al principi del curs s’informarà l’alumnat del calendari i dels criteris de les activitats d’avaluació. En el moment de cada activitat, el professorat informarà, a través del Campus Virtual, del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

NO AVALUABLE

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que hagi realitzat o lliurat activitats que representin un 30% o menys de la qualificació final.

RECUPERACIÓ

Podrà participar en la recuperació l’alumnat suspès que compleixi els criteris per ser avaluable. La participació en debats i l’assistència no són recuperables però les presentacions sí. No caldrà que es recuperin aquelles amb una nota de 4 o més, ja que faran nota mitjna amb la resta de presentacions. Aixó sí, per que les presentacions orals facin mitajana amb la participació i la assistència, hauran d'estar aprovades. Les presentacions orals seran recuperables mitjançant una altra presentació..

IRREGULARITATS

En cas d’una irregularitat que pugui comportar una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest es qualificarà amb 0 i no serà recuperable, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas de diverses irregularitats en una mateixa assignatura, la qualificació final serà 0.

ÚS DE LA IA

En aquesta assignatura, no es permet l ús de tecnologies d’ intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

AVALUACIÓ ÚNICA

Aquesta assignatura no preveu la possibilitat de realitzar avaluació única.

Bibliografia

1. Introducció: història, epistemologia, ètica

  • Bauman, Zygmunt. 2005 [1991]. Modernidad y ambivalencia, Barcelona, Anthropos.
  • Bourdieu, Pierre. 2008 [1984]. Homo academicus. Buenos Aires, Siglo XXI.
  • Foucault, Michele. 1971. Las palabras y las cosas, México, Siglo XXI.
  • Hallowell, A. Irvin. 1962. “The history of anthropology as an anthropological problem”, Journal of the History of the Behavioral Sciences, 1, pp. 24-38.
  • Harris, Marvin. 2003 [1968]. El desarrollo de la teoría antropológica, Madrid, Siglo XXI.
  • Harris, Marvon. 2007 [1989]. Teorías sobre la cultura en la era posmoderna, Barcelona, Crítica.
  • Menéndez, Eduardo L. 2002. La parte negada de la cultura. Relativismo, diferencias y racismo, Barcelona, Edicions Bellaterra.
  • Stolcke, Verena. 1993. “De padres, filiaciones y malas memorias. Qué historias de qué antropologías?”, J. Bestard i Camps (coord.), Después de Malinowski, Asociación Canaria de Antropología, Sta. Cruz de Tenerife, pp. 147-198.

2. L'antropologia en crisi: coneixement i poder - la innocència perduda

  • Bancel, Nicolas; Blanchard, Pascal; Boëtsch, Gilles; Déroo, Eric; Lemaire, Sandrine (dir.). 2002. Zoos humains. Au temps des exhibitions humaines, Paris, La Découverte.
  • Bonfil Batalla, Guillermo. 1973. “Conservative Thought in Applied Anthropology: A Critique”, T. Weaver (ed.), To See Ourselves. Anthropology and Modern Social Issues, Glenview, Scott, Foresman and Company, pp. 126-130.
  • Farish, Matthew. “Archiving Areas: The Ethnogeographic Board and the Second World War”, Annals of the Association of American Geographers, vol. 95, nº 3, pp. 663–679.
  • González, Roberto I. 2004. Anthropologists in the Public Sphere.Speaking Out on War, Peace, and American Power, Austin, University of Texas Press.
  • Price, David. 2004. Threatening Anthropology. McCarthysm and the FBI’s Surveillance of Activist Anthropologists, Durham, London, Duke University Press.
  • Price, David. 2008. Anthropological Intelligence. The Deployment and Neglect of American Anthropology in the Second World War, Durham, London, Duke University Press.

3. Tradicions nacionals

Estats Units

  • Berreman, Gerald D. 1968. “Is anthropology alive? Social responsibility in social anthropology”, “Social Responsibilities Symposium”, Current Anthropology , vol. 5, nº 5.
  • Chomsky,Noam. 1997. “The cold war and the university”, A. Schiffrin (ed.), The cold war and the university. Toward an intellectual history of the postwar years, New York, The New Press.
  • Gough, Kathleen. 1968. “New porposals for anthropologists”, “Social Responsibilities Symposium”, Current Anthropology, vol. 9, nº5.
  • Hymes, Dell. (ed.). 1972. Reinventing Anthropology, New York, Pantheon Books.
  • Sahlins, Marshal. 1966. “The destruction of conscience in Viet Nam”, Dissent, enero-febrero.
  • “Social Responsibilities Symposium”, Current Anthropologist.
  • Weaver et.al. (eds). 1973. To see Ourselves. Anthropology and Modern Social Issues, Illinois, Glenview.
  • Wolf, Eric. 1971. “Antropología en pos de guerra”, América Indígena, vol. 31, nº2, pp. 429-449.

Gran Bretanya

  • Asad, Talal. 1973.“Introduction”, T. Asad (ed.), Anthropology & the Colonial Encounter, Londres, Ithaca.
  • Asad, Talal. 1991. “Afterword: From the history of colonial anthropology to the anthropology of Western hegemony”, G.W. Stocking,Jr., Colonial Situations. Essays on the Conceptualization of Ethnographic Knowledge, University of Wisconsin Press.
  • Douglas, Mery. 1967. “If the Dogon...”, Cahiers d'Etudes Africaines, vol. 7, nº 4, pp. 659-670.
  • Feuchtwang, Stephan. 1973. “The colonial formation of British social anthropology”, T. Asad (ed.), op.cit.
  • Forster, Peter. 1973. “Empiricism and imperialism: A review of the New Left critique of social anthropology”, T. Asad (ed.), op.cit.
  • Kuper, Adam. 1973. Antropología y antropólogos. La escuela británica. 1922-1972, Barcelona, Anagrama.
  • Maddock, Kenneth. 1998. “Los dudosos placeres del compromiso” (trad.), Anthropology Today, vol. 14, nº 5.
  • Richards, Audrey I.. 1967. “African systems of thought: an Anglo-French dialogue”, Man, vol. 2, nº 2, pp. 286-297.

França

  • Badou, Gerard. 2000. “Sur les traces de la Vénus Hottentote”, Gradhiva, 27, pp. 83-87.
  • Ciarcia, Gaetano. 1998. “Ethnologues et ‘Dogon’. La fabrication d’un patrimoine ethnographique”, Gradhiva 24.
  • Copans, Jean. 1975. Anthropologie et Impérialisme, Paris, François Maspero.
  • Jamin, Jean. 1996. “Introduction”, Michel Leiris. Miroir de l'Afrique, Paris, Quarto Gallimard.
  • Jamin, Jean. 1988. “L'histoire de l'ethnologie est-elle une histoire comme les autres?”, Revue de Synthese nos. 3-4, julio-diciembre.
  • Lacoste-Dujardin, Camille.1986. “Opération “Oiseau Bleu”. Géostratégie et ethnopolitique en montagne Kabyle, 1956”, Revue desMondes Musulmans et de la Méditerranée, vol. 41, nº1, pp. 167-193.
  • Leclerq, G. 1973. Antropología y colonialismo, Madrid, Alberto Corazón Editor.
  • Leiris, Michel. 1995 [1950]. L'etnòleg davant el colonialisme, Icaria, Barcelona.
  • Tillion, Germaine. 2000. Il était une fois l’ethnographie, Paris, Editions du Seuil.
  • Tillion, Germaine. 2007. Combats de guerre et de paix, Paris, Editions du Seuil.

4. El problema de l'explicació antropològica

  • Abu-Lughod, Lila. 2002. "Do Muslim Women Really Need Saving? Anthropological Reflections on Cultural Relativism and Its Others", Ethics Forum: September 11 and Ethnographic Responsibility, American Anthropologist, 104 (3), pp. 783-790.
  • Dupertius, C. ; Gottraux, P. 1990. “Pour un universalisme critique. Essai sur les droits de l'homme et la diversité des cultures”, Equinox, no.4.
  • Frade, C. (comp.). 2002. Globalització i diversitat cultural, Barcelona: UOC.
  • Geertz, Clifford. 1996. Los usos de la diversidad, Barcelona, Paidós.
  • Gellner, Ernest. 1982. “Relativism and universals”, M. Hallis, S. Lukes (eds.), Rationality and Relativism, Oxford/Cambridge, Blackwell, pp. 181-200.
  • Sperber, Dan. 1982. “Apparently irrational beliefs”, M. Hollis, S. Lukes (eds.), Rationality and Relativism, Oxford/Cambridge, Blackwell.
  • Tambiah, Stanley J. 1990. “Rationality, relativism, the translation and commensurability of cultures”, Magic, Science, Religion, and the Scope of Rationality, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Todorov,Tzvetan. 1988. “Le projet universaliste”,Anthropologie et Sociétés, vol. 12, nº 1.
  • Todorov, Tzvetan. 2003 [1989]. “Lévi-Strauss: L'horizon relativiste”, Nosotros y los otros, Madrid, Siglo XX, pp. 83-112.

5. El gir interpretatiu i altres culturalismes

  • Geertz, Clifford. 1989. “Descripción densa: hacia una teoría interpretativa de la cultura”, La interpretación de las culturas, Barcelona, Gedisa.
  • Geertz, Clifford. 1989. El antropólogo como autor, Barcelona, Paidos.
  • Kapferer, Bruce. 1988. “The anthropologist as Hero. Three exponents of post-modernist anthropology”, Critique of Anthropology, vol. 8, nº 2.
  • Keesing, RollerM. 1987. “Anthropology as interpretative quest”, Current Anthroplogy, vol. 28, nº2.
  • Sperber, Dan. 1985. “Interpretative ethnography and theoretical anthropology”, On Anthropological Knowledge, Cambridge.

6. L'antropologia postmoderna

  • Appignanesi, R; Garrat, C. 1997. Postmodernismo para principiantes, Buenos Aires, Era Naciente, SRL.
  • Clifford, James. 1991. “Introducción. Verdades parciales”, J. Clifford, G.E. Marcus (eds), Retóricas de la antropología, Madrid, Júcar.
  • Clifford, James. 1995 [1988]. Dilemas de la cultura. Antropología, literatura y arte en la perspectiva posmoderna, Barcelona, Gedisa.
  • Gellner, Ernest. 1994. Postmodernismo, razón y religión, Barcelona, Paidós.
  • Jameson, T.1996. Teoría de la postmodernidad, Madrid, Editorial Trotta.
  • Marcus, Goeoge E.; Cushman, D.E. 1991. “Las etnografías como textos”, C. Reynoso, El surgimiento de la antropología postmoderna por C.Geertz,J. Clifford yotros, Barcelona, Gedisa.
  • Marcus, GeorgeE. 1992. “Past, present and emergent identities: Requirements for ethnographies of late twentieth-century modernity worldwide”, S. Lash, J. Friedman (eds), Modernity and Identity, Oxford, Blackwell.
  • Rabinow, P. 1992. Reflexiones sobre un trabajo de campo en Marruecos, Madrid, Júcar.
  • Reynoso, C. 1991. “Presentación”, El surgimiento de la antropología postmoderna por C. Geertz, J. Clifford y otros, Barcelona, Gedisa.
  • Sangren, P.S. 1988. “Rethoric and the authority of ethnography: Post modernism and the social reproduction of texts”, Current Anthropology, vol. 29, nº 3, pp. 405-435.
  • Strathern, Marilyn 1991. “Fuera de contexto: Las ficciones persuasivas de la antropología”, C. Reynoso, El surgimiento de la antropología postmoderna por C. Geertz, J. Clifford y otros, Barcelona, Gedisa.

7. I malgrat tot... noves i velles propostes

  • Angosto Ferrández, Luis Fernando. 2013. "Antropología, humanismo y responsabilidades cívicas: una conversación con Thomas Hylland Eriksen", AIBR. Revista de Antropología Iberoamericana, 8 (2), pp. 161 - 182.
  • Axel, B.K. 2002. From the Margins. Historical Anthropology and Its Futures, Durham, Duke University Press.
  • Bourgois, Philippe. 1990. “Enfrentándonos a la ética antropológica. Lecciones etnográficas de Centro-América” (trad.) (“Confronting anthropological ethics: Ethnographic lessons from Central America”, Journal of Peace Research, vol 27, nº1, pp. 43-54).
  • Comaroff, John, Comaroff, Jean. 2011. Etnicidad S.A., Madrid, Katz Editores.
  • Descola, Philippe. 2005. Par-delànature etculture. Paris: Gallimard.
  • Estalella, Adolfo (coord.).2022. Etica de la investigación para las ciencias sociales, Madrid, Universidad Complutense de Madrid.
  • González, Roberto J. 2007. “Towards mercenary anthropology? The new US Army counterinsurgency manualFM 3-24 and the military-anthropologycomplex”, Anthropology today, vol. 23, nº 3, June.
  • Graeber, David. 2011. Fragmentos de antropología anarquista, Virus Editorial, pp. 19-45, 104-116.
  • Haraway, Donna. 1988. “Situated Knowledges: The Science Question in Feminism and the Privilege of Partial Perspective”, Feminist Studies, vol. 14, nº 3, pp. 575-599.
  • Kahn, Joel. 2001. “Anthropology and Modernity”, Current Anthropology, vol. 42, nº 5, pp. 651-664.
  • Makaran, Gaya; Gaussens, Pierre (coords). 2020. Piel blanca, máscaras negras. Crítica de la razón decolonial, Mexico, Bajo Tierra AC.
  • Messer, Ellen. 1993. “Anthropology and human Rights”, Annual Review of Anthropology, 22, pp. 221-224.
  • Morin, Edgar. 1998. “La unidualidad del hombre”, Gazeta de antropología, nº 13, pp. 5-9.
  • Restrepo, Eduardo; Arturo Escobar. 2004. "Antropologías en el mundo", Jangwa Pana, 3, pp. 110-131.
  • Ribeiro, G.L.; Escobar, A. (eds.). 2006. World Anthropologies. Disciplinary Transformations within Systems of Power, Oxford, New York, Berg.
  • Sahlins, Marshal. 1999. “What is Anthropological Enlightment? Some Lessons of the Twentieth Century”, Annual Review of Anthropology, 28, pp. 1-23.
  • Stolcke, Verena. 1999. “La nueva retórica de la exclusión en Europa” Revista Internacional de Ciencias Sociales 159, UNESCO, Marzo 1999.
  • Viveiros de Castro, Eduardo. 1996. “Dixi cosmológica i perspectivisme amerindi [“Os pronomes cosmológicos eoperspectivismo ameríndio”, MANA, 2 (2), pp. 115-144].
  • Wolf, Eric R. 2001. Pathways of Power. Building an Anthropology of the Modern World, Berkeley, University of California Press


Programari

Cap

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 11 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 12 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt