Coneixement Local i Gestió de Recursos Naturals
Codi: 107017Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Socioculturals de Gènere | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Miquel Figueras Moreu
- Correu electrònic :
- miquel.figueras@uab.cat
Equip docent
- Liliana Sole Figueras
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es recomana haver cursat l'assignatura Cultura Natura i Desenvolupament i Antropologia i Intervenció Sociocultural
Objectius
Assignatura de quart curs, forma part de l'àmbit especialitzat en Cultura i Medi Ambient que permetrà a l'alumne adquirir competències en aquest camp professional. El punt de partida és la crítica etnogràfica i ontològica a la dicotomia natura i cultura.
L'assignatura manté vincles amb altres matèries com Cultura, Natura i Desenvolupament, Aproximació etnogràfica a la diversitat cultural, Textos i audiovisuals etnogràfics, Antropologia i Intervenció Sociocultural, Antropologia Sociocultural, i es lliga amb temes de Desenvolupament i Sostenibilitat, i Ecologia Humana.
El Descriptor contempla: abordar l'estudi de les pràctiques, creences i sabers tradicionals relacionats amb la gestió dels recursos naturals, els sistemes tecnològics utilitzats històricament i els seus efectes en el territori, avaluant la possibilitat d'incorporar o preservar determinats models culturals en l'adequat aprofitament i gaudi dels espais naturals.
Els objectius formatius conduiran a que els estudiants siguin capaços de:
Plantejar-se preguntes sobre la relació societat naturalesa a través del temps i en diferents cultures.
Expressar punts de vista comparatius entre la societat Occidental i les anomenades "societats etnogràfiques"
Analitzar textos, documents, exposicions i audiovisuals considerats en el programa.
Resultats d'aprenentatge
- CM27 (Desenvolupar les metodologies qualitatives d'investigació a fi d'aprofundir en les causes dels processos que creen i reprodueixen les desigualtats socials i de gènere.) Desenvolupar les metodologies qualitatives d'investigació a fi d'aprofundir en les causes dels processos que creen i reprodueixen les desigualtats socials i de gènere.
- CM43 (Avaluar projectes i accions de gestió i planificació territorial i socioambiental des de la no discriminació per raó de sexe o gènere, la responsabilitat ètica i el respecte als valors democràtics.) Avaluar projectes i accions de gestió i planificació territorial i socioambiental des de la no discriminació per raó de sexe o gènere, la responsabilitat ètica i el respecte als valors democràtics.
- KM72 (Reconèixer el paper de l'ecofeminisme en les intervencions socials i culturals sobre el medi.) Reconèixer el paper de l'ecofeminisme en les intervencions socials i culturals sobre el medi.
- SM35 (Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.) Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- SM41 (Manejar els indicadors principals de la geografia per a comparar l'estructura de gènere de la societat de diferents unitats territorials, i de diferents escales (principalment la urbana amb relació a la rural).) Manejar els indicadors principals de la geografia per a comparar l'estructura de gènere de la societat de diferents unitats territorials, i de diferents escales (principalment la urbana amb relació a la rural).
- SM42 (Utilitzar vocabulari tècnic específic i fer un ús no sexista i inclusiu del llenguatge.) Utilitzar vocabulari tècnic específic i fer un ús no sexista i inclusiu del llenguatge.
- SM65 (Aplicar a la gestió de projectes, l'avaluació de casos d'estudi i a la resolució de problemes relacionats amb reptes mediambientals contemporanis la perspectiva de gènere.) Aplicar a la gestió de projectes, l'avaluació de casos d'estudi i a la resolució de problemes relacionats amb reptes mediambientals contemporanis la perspectiva de gènere.
Continguts
Tema 1: Crisis, conflictes i justícia ambiental
Tema 2: Coneixement local, conservacionisme i antropologia
Tema 3: Coneixements locals: diagnòstics, classificacions i ontologies
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes teòric pràctiques amb suport de TIC i debat. | 50 | 2 | CM27, SM35, SM65 |
| Lectures, anàlisi, critiques a textos i documentals visionats a classe, preparació de debat, redacció de treballs. | 65 | 2,6 | CM43, SM35, SM65 |
| Lectures o visionats orientats, anàlisi de casos, debats a classe. | 30 | 1,2 | CM27, SM35, SM65 |
Durant l'assignatura es realitzaran: classes teòriques i pràctiques dirigides per la professora amb suport de TIC i debats en grup. Recerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs, visionat i debat de documentals. Es realitzaran tutories individuals i recomanació de bibliografia complementària.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Treball en grup | 20 | 1,5 | 0,06 | CM27, CM43, SM35, SM65 |
| Treball individual | 20 | 0,5 | 0,02 | CM27, CM43, SM35, SM65 |
| Treball individual | 20 | 0,5 | 0,02 | CM27, CM43, SM35, SM65 |
| Participació oral i en debats de textos | 10 | 1 | 0,04 | KM72, SM35, SM41, SM42 |
| Prova escrita | 30 | 1,5 | 0,06 | CM27, CM43, SM35, SM42, SM65 |
Avaluació continuada
L'avaluació continuada de l'assignatura es durà a terme a partir de quatre mòduls:
1- Treball en grup 20%
Entrega d'una fitxa amb contingut escrit i visual sobre un cas de conflicte ambiental que afecta col.lectius i coneixements locals. El format i les pautes seran les de l'Atles online EJAtlas, i es proposarà la seva publicació. S'afegiran preguntes extra relacionades amb el contingut del curs.
2- Treball inidividual 20%
Recull d'un coneixement local en format lliure i divulgatiu. Redacció d'un text explicatiu on es justifiqui la tria, el context, el mètode, on es relacioni el cas amb una problemàtica social i on s'explorin les formes alternatives de gestió dels recursos naturals.
3- Treball inidividual 20%
Documentació fotogràfica i dades qualitatives d'un lloc amb especial significat cultural; integració a una base de dades
4- Prova escrita 30%
Prova escrita final sobre el contingut del curs
5-Participació oral 10%
Assistència, participació oral, presentació dels treballs, interacció al Fòrum, etc.
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà de manera processual. Al moment de realitzar cada activitat avaluativa, s'informarà del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Per superar l'assignatura cal haver presentat totes de les activitats programades. La nota final de l'assignatura es calcularà amb els percentatges indicats.
Per poder aprovar l'assignatura, la nota final ha de ser igual o superior a 5.
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
Poden quedar excloses del procés de recuperació aquelles activitats que el professor/a consideri que no són recuperables, per exemple: presentacions orals, treballs en grup, tasques relacionades amb l’activitat docent diària.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari
que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Les instruccions per a realitzar els treballs s'establiran desdel primer dia de classe.
Avaluació única
Una prova escrita a una única data a final del curs. Les pautes i la durada es donaràn al llarg del curs. La ponderació serà la següent:
-Treball individual (40%)
-Presentació del treball individual (10%)
-Prova escrita (50%)
*IA
-Ús restringit amb identificació, eines i reflexió crítica.
-La falta de transparència és considerada plagi.
Bibliografia
Bibliografia general obligatòria
Agrawal, A. (Ed.). (2002). El conocimiento indígena y la dimensión política de la clasificación. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 173, 6-18. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 173, 6-18.
Coulibaly, Djakalidja. (2012). Developpement durable et savoirs autochtones: Une nouvelle perspective pour les sciences sociales. European Scientific Journal, ESJ, 8(26), 26.
Descola, Philippe. (2017). ¿Humano, demasiado humano? Desacatos. Revista de Ciencias Sociales, 54, 54.
Durand Smith, Leticia. (2002). La relación ambiente-cultura en la antropología: Recuento y perspectivas. Nueva Antropología. Revista de Ciencias Sociales, 61, 170–184.
Mariana, W. (2009). Conflictos ambientales, socioambientales, ecológico distributivos, de contenido ambiental… Reflexionando sobre enfoques y definiciones. Cip Ecosocial, 6.
Martinez-Alier, J. (2006). Los conflictos ecológico-distributivos y los indicadores de sustentabilidad. Polis. Revista Latinoamericana, (13). Recuperat de https://journals.openedition.org/polis/5359
Martínez Alier, J. (2021). I. Corrientes del ecologismo. En Icaria antrazyt: Vol. 359. El Ecologismo de los pobres: Conflictos ambientales y lenguajes de valoración (Sexta edición nuevamente ampliada, p. 44-61). Barcelona: Icaria.
Reyes-García,Victòria. (2009). Conocimiento ecológico tradicional para la conservación: Dinámicas y conflictos. Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, 107, 39.
Sardá, R. Pagament per Serveis Ambientals. COAMB.CAT COOB-paper-Sarda.pdf
Bibliografia temàtica, de consulta general, recomanada i citada
Balée, William L. (1989). La cultura dels boscos de l’Amazònia. Avenços En Botànica Econòmica, 7, 1–21.
Barnes, M. L., & Bodin, Ö. (Eds.). (2025). Handbook of Social Networks and the Environment. Edward Elgar Publishing.
Bellier, Irène (Ed.). (2011). Pueblos indígenas en el mundo. Eudeba.
Bonte, Pierre, Izard, Michel, Abélès, Marion, & Llinares García, Mar. (2008). Diccionario Akal de etnología y antropología. Akal.
Cadena, Marisol de la. (2020). Cosmopolítica indígena en los Andes: Reflexiones conceptuales más allá de la «política». Tabula Rasa: revista de humanidades, 33, 273–311.
Cañedo Rodríguez, Montserrat (Ed.). (2013). Cosmopolíticas: Perspectivas antropológicas. Trotta.
Cuestas Caza, Javier. (2019). Sumak Kawsay entre el post-desarrollismo occidental y la Filosofía Andina*. Ánfora, 26(47), 109–140.
Descola, Philippe. (1985). De l’Indien naturalisé à l’Indien naturaliste: Sociétés amazoniennes sous le regard de l’occident. In Protection de la Nature: Histoire et idéologie (de la Nature à l’Environnement) (pp. 221–235). L’Harmattan.
Descola, Philippe. (1998). Las cosmologías de los indios de la Amazonia. Zainak. Cuadernos de Antropología-Etnografía, 17, 219–227.
Descola, Philippe. (2002). La antropología y la cuestión de la naturaleza. In Astrid Ulloa & Germán Palacio (Eds.), Repensando la naturaleza. Encuentros y desencuentros disciplinarios en torno a lo ambiental. (pp. 155–171).
Descola, Philippe. (2014). ¿Existen acaso paisajes amazónicos? In Stephen Rostain (Ed.), Amazonía. Memorias de las conferencias magistrales del 3er Encuentro Internacional de Arqueología Amazónica (pp. 19–30). MCCTH/SENESCYT/3EIAA.
Haudricourt, André-Georges, & Bardet, Marie. (2019). Domesticación de los animales, cultivo de las plantas y tratamiento del otro. In El cultivo de los gestos: Entre plantas, animales y humanos / Hacer mundos con gestos. Cactus Editorial.
Hermitte, Marie-Angèle. (2011). La nature, sujet de droit ? Annales. Histoire, Sciences Sociales, 66e année(1), 173–212.
Herrero, Y. (2015). Apuntes introductorios sobre el Ecofeminismo. Hegoa, Bilbao, 1, 12.
Kallis, G., Gómez-Baggethun, E., & Zografos, C. (2013). To value or not to value? That is not the question. Ecological economics, 94, 97-105.
Latouche, Serge. (2016). Les précurseurs de la décroissance: Une anthologie. le passager clandestin.
Levinson, David(1991), Encyclopedia of world cultures (1–10). Human Relation Area Files Inc.; G.K. Hall & Co; MacMillan Inc,.
Martínez Alier, Joan. (2021). El Ecologismo delos pobres: Conflictos ambientales y lenguajes de valoración (Sexta edición nuevamente ampliada). Icaria.
Martínez Alier, Joan, Leah Temper, & Daniela Del Bene. (n.d.). EJAtlas | Mapping Environmental Justice. Environmental Justice Atlas. Retrieved January 28, 2022
Martínez Mauri, Mònica, & Killinger, Cristina Larrea. (2010). Antropología social, desarrollo y cooperación internacional: Introducción a los fundamentos básicos y debates actuales. Editorial UOC.
Nakashima, Douglas, Krupnik, Igor, Rubis, Jennifer T., Henry, Rosita, & Pam, Christine. (2018). Indigenous Knowledge in the Time of Climate Change (with Reference to Chuuk , Federated States of Micronesia ). In Indigenous Knowledge for Climate Change Assessment and Adaptation (pp. 58–74). Cambridge University Press.
Nerín, Gustau. (2018). ONGs: Dels missioners a les “multinacionals de la solidaritat.” Sàpiens, 194.
Ostrom, Elinor. (2000). El Gobierno de los bienes comunes: La evolución de las instituciones de acción colectiva. Fondo de Cultura Económica.
Posey, Darrell Addison. (1992). Los Kayapo y la naturaleza. In José E. Juncosa (Ed.), Los Guardianes de la tierra: Los indígenas y su relación con el medio ambiente / compilador José E. Juncosa (pp. 35–49). Abya-Yala.
Reyes-García, Victoria, & Caviedes, Julián. (2022). Evidencias locales del cambio climático y sus impactos: Ejemplos desde Sudamérica. Antropologías del Sur, 17, 103–120.
Reyes-García, Victoria, Santiago Alvarez-Fernandez, & Petra Benyei. (2024). Routledge Handbook of Climate Change Impactson Indigenous Peoples and Local Communities (Victoria Reyes-García, Ed.). Routledge.
Roué, Marie, Descola, Philippe, Berlin, Brent, & Serje, Margarita. (2003). Las ONG y la gestión de la diversidad biológica. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 178.
Sahlins, Marshall David. (1983). 1-La sociedad opulenta primitiva. In Economía de la edad de piedra (pp. 13–46). Akal.
Selmi, Adel, & Hirtzel, Vincent. (2007). Introduction. Parquer la nature. Cahiers d’anthropologie sociale, N° 3(1), 9–12.
Teran Mantovani, Emiliano. (2018). El extractivismo como eco-régimen: Múltiples ámbitos y escalas de su impacto socio territorial. In Marta Inez Medeiros Marques (Ed.), Perspectivas de natureza. Epistemologias, negócios de natureza e América Latina (Annablume Editora, pp. 319–343).
Tola, Florencia C. (2016). El “giro ontológico” y la relación naturaleza/cultura. Reflexiones desde el Gran Chaco. Apuntes de Investigación del CECYP, 27, 129–139.
Programari
LibreOffice
Zotero
XMind
EJAtlas
uMap
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |