Gènere i Estructura Social
Codi: 106995Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Socioculturals de Gènere | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Michela Mariotto
- Correu electrònic :
- michela.mariotto@uab.cat
Equip docent
- Roberta Rutigliano
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Sense prerequisits
Objectius
- Comprendre les estructures de dominació capitalistes, patriarcals i colonials i la seva evolució
- Comprendre l'estratificació de la societat segons el gènere, la classe, l'edat, la raça, la sexualitat i més a través de la interseccionalitat
- Conèixer i saber utilitzar les principals aportacions teòriques del feminisme per a l'anàlisi de l'estructura social
- Desenvolupar capacitats crítiques i arguments per a l'anàlisi de l'estructura social i la transformació de les desigualtats socials
- Saber construir indicadors per a l’anàlisi de les desigualtats socials
Resultats d'aprenentatge
- CM23 (Aplicar, en les activitats realitzades, criteris que fomentin valors, comportaments i pràctiques sostenibles, que atenguin la igualtat de gènere, l'equitat i el respecte als drets humans.) Aplicar, en les activitats realitzades, criteris que fomentin valors, comportaments i pràctiques sostenibles, que atenguin la igualtat de gènere, l'equitat i el respecte als drets humans.
- CM24 (Elaborar indicadors bàsics per a l'avaluació de gènere de les polítiques públiques.) Elaborar indicadors bàsics per a l'avaluació de gènere de les polítiques públiques.
- KM40 (Contrastar els diferents enfocaments teòrics i empírics sobre l'estructura social i la desigualtat estructural de gènere.) Contrastar els diferents enfocaments teòrics i empírics sobre l'estructura social i la desigualtat estructural de gènere.
- KM43 (Identificar els factors explicatius estructurals i de la producció i reproducció de la desigualtat social, especialment la de gènere.) Identificar els factors explicatius estructurals i de la producció i reproducció de la desigualtat social, especialment la de gènere.
- SM02 (Utilitzar vocabulari tècnic, específic i d'interpretació propi de les disciplines requerides en un projecte, una presentació o un treball determinat fent ús inclusiu del llenguatge.) Utilitzar vocabulari tècnic, específic i d'interpretació propi de les disciplines requerides en un projecte, una presentació o un treball determinat fent ús inclusiu del llenguatge.
- SM35 (Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.) Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- SM37 (Emprar els indicadors de desigualtats socials i, especialment, les de gènere, per a elaborar estudis-diagnòstics interseccionals orientats a la intervenció.) Emprar els indicadors de desigualtats socials i, especialment, les de gènere, per a elaborar estudis-diagnòstics interseccionals orientats a la intervenció.
- SM38 (Analitzar situacions de desigualtat de gènere en diferents àmbits (legals, laborals, educatius i familiars).) Analitzar situacions de desigualtat de gènere en diferents àmbits (legals, laborals, educatius i familiars).
- SM40 (Fonamentar les afirmacions en publicacions acadèmiques i/o evidències empíriques.) Fonamentar les afirmacions en publicacions acadèmiques i/o evidències empíriques.
Continguts
- L'estructura social i les desigualtats socials des de la perspectiva de gènere
- La divisió dels treballs: capitalisme, colonialisme i patriarcat
- La interseccionalitat i els eixos de desigualtat social de gènere, sexualitat, classe social, raça, etc.
- La relació entre estructura i acció: evolucions, transformacions i resistències
- Entre el macro i el micro: institucions desiguals, els règims de gènere i la seva reproducció
- Anàlisi de l'estratificació i la mobilitat social amb perspectiva de gènere
- Indicadors per a mesurar les desigualtats socials
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Debats | 16 | 0,64 | SM35, SM40 |
| Lectura de textos | 24 | 0,96 | KM40, KM43, SM02, SM35 |
| Classes magistrals | 40 | 1,6 | KM40, KM43, SM02, SM35 |
| Treballs en grup | 10 | 0,4 | CM23, SM35, SM37, SM38, SM40 |
Classes magistrals
Lectura de textos (en castellà, català i en anglès)
Acompanyament a la lectura de textos a l'aula mitjançant seminaris
Debats a l'aula mitjançant seminaris
Acompanyament per l'elaboració del treball de grup
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Seminaris | 20% | 20 | 0,8 | KM40, KM43, SM02, SM35 |
| Participació a l'aula | 10% | 10 | 0,4 | CM23, KM43, SM02, SM35, SM38, SM40 |
| Prueba Oral | 40% | 10 | 0,4 | CM24, KM40, SM02, SM35, SM37, SM38, SM40 |
| Examen Escrit | 30% | 20 | 0,8 | KM40, KM43, SM35, SM40 |
Avaluació continua
Assistència i participació activa 10%
Seminaris en grup 20%
Examen escrit 30%
Prova oral 40%
Avaluació única
Examen 50%
Prova oral 50%
Nota: Es rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no s'hagi lliurat cap activitat d'avaluació.
Qualificacions
La nota final estarà expressada en un rang entre 0 i 10 punts, amb 5 com a límit mínim per considerar superat el curs.
Per accedir al còmputde la nota final cal complir necessàriament dues condicions:
a) haver-se presentat a tres formes d'avaluació (seminari, examen i prova oral)
b) tenir una qualificació igual o superior a tres punt cin (=> 3,5) a l’exercici de coneixements, l’ exposició grupal, la prova de coneixements i el treball. La nota final de l’assignatura es computarà com la mitjana ponderada de la qualificació de les quatre activitats d’avaluació, segons el pes corresponent de cadascuna.
Nota: Es rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no s'hagi lliurat cap activitat d'avaluació.
Recuperació
Es pot presentar en reavaluació dins de la mateixa convocatòria l’alumnat que compleixin amb TOTS els requisits següents:
1. Que no superin l'assignatura arribant a 5.
2. Haver estat avaluats/des en 2 de les 3 activitats amb qualificació a classe.
3. Haver obtingut una qualificació mitjana de 3.5/10.
Nota: En el cas de presentar-se a la recuperació, la nota final no superarà el 5.
Revisió de qualificacions
En el moment de la realització de cada activitat d’avaluació el professorat informarà a l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
IA: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús restringit de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en [tasques de suport, com la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Acker, Joan (1992). From Sex Roles to Gendered Institutions, American Sociological Association 21(5), 565–569
Acker, Joan (2006). Inequality regimes: Gender, class, and race in organizations, Gender and Society, 20(4), 441–464.
Connell, R.W (2003) La organización social de la masculinidad ¿Todos los hombres son iguales?: identidades masculinas y cambios sociales / coord. por Carlos Lomas García, 2003,
Connell, R.W. (2004) Gender and Power: Society, the Person and Sexual Politics. 2 nd edition. Stanford: Stanford University Press
Crenshaw, Kimberle (1989) “Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics”. The University of Chicago
De Miguel Álvarez, Ana (2005) La articulación clásica del feminismo y el socialismo: el conflicto clase-género, Teoría feminista: de la ilustración a la globalización, de Miguel Álvarez, A. y Celia Amorós Puente, C. (Coord.) Vol. 1, págs. 295-332.
Hagan, J., Simpson, J. H., & Gillis, A. R. (1979). The Sexual Stratification of Social Control: A Gender-Based Perspective on Crime and Delinquency. The British Journal of Sociology, 30(1), 25–38. https://doi.org/10.2307/589499
Lutz, H., Vivar, M.T.H., & Supik, L. (Eds.). (2011). Framing Intersectionality: Debates on a Multi-Faceted Concept in Gender Studies (1st ed.). Routledge.
Mergaert, Lut i Lombardo, Emanuela (2014). ‘Resistance to implementing gender mainstreaming in EU research policy’, in: Weiner, Elaine and Heather MacRae (eds): ‘The persistent invisibility of gender in EU policy’ European Integration online Papers (EIoP), Special issue 1, 18, 1-21.
Pujal Llombart, M., & Amigot Leache, P. (2010). El binarismo de género como dispositivo de poder social, corporal y subjetivo. Quaderns De Psicologia, 12(2), 131–148.
Rico, M., Gómez-Limón, J.A., (2011) Propuesta metodológica para la construcción de indicadores sintéticos de igualdad de género. El caso del mediorural de Castilla y León, Vol 69, No 1
Rodó-Zárate, Maria (2017) “Interseccionalitat”, Ed. Tigre de Paper (llibre disponible en biblioteques i també disponible en castellà)
Rodó-Zárate, M., & Jorba, M. (2022).Metaphors of intersectionality: Reframing the debate with a new proposal. European Journal of Women’s Studies, 29(1), 23-38.
Verge, Tània i De La Fuente, Maria (2014). Playing with Different Cards: Party Politics, Gender Quotas and Women’s Empowerment. International Political Science Review, 35(1),67–69.
West, Candace, & Zimmerman, Don H. (1987). Doing Gender, Gender and Society, 1(2), 125–151.
Programari
S'utilitzarà el Campus Virtual per penjar lectures i feines.
Es desaconsella l'ús d'ordinadors portàtils i dispositius electrònics durant les classes presencials. L'evidència científica indica que la presa de notes a mà afavoreix una elaboració més profunda dels continguts i millora la retenció a llarg termini, mentre que l'ús del teclat tendeix a promoure la transcripció literal en detriment de la comprensió conceptual (Mueller & Oppenheimer, 2014). Així mateix, l'ús de dispositius a l'aula genera distraccions que afecten negativament el rendiment no només del propi estudiant, sinó també dels companys propers (Sana, Weston & Cepeda, 2013).
Referències:
Mueller, P. A., & Oppenheimer, D. M. (2014). The pen is mightier than the keyboard: Advantages of longhand over laptop note taking. Psychological Science, 25(6), 1159–1168. https://doi.org/10.1177/0956797614524581
Sana, F., Weston, T., & Cepeda, N. J. (2013). Laptop multitasking hinders classroom learning for both users and nearby peers. Computers & Education, 62, 24–31. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2012.10.003
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |