
Gènere, Benestar i Economia Global: una Perspectiva Empírica
Codi: 106994Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Socioculturals de Gènere | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- María José Fuentes Vasquez
- Correu electrònic :
- mariajose.fuentes@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Si bé no existeixen prerequisits formals, es recomana haver superat les assignatures obligatòries Teoria i Crítiques Feministes (106990), Principis de la Teoria de Gènere (106988), Economia i Desigualtat de Gènere (106992) i Polítiques Públiques d'Igualtat (106970), atès que aquesta assignatura assumeix el domini dels marcs teòrics fonamentals (Sen, Nussbaum, Butler, Crenshaw) treballats en elles i se centra en la seva aplicació empírica.
Objectius
Aquesta assignatura optativa de quart curs parteix de la premissa que l'alumnat del Grau en Estudis Socioculturals de Gènere arriba amb una sòlida formació teòrica en els marcs feministes fonamentals —adquirida a les assignatures obligatòries del grau— però amb poques oportunitats de practicar la lectura crítica d'evidència empírica, la identificació de mecanismes causals a la literatura especialitzada, i l'elaboració de diagnòstics basats en dades.
L'objectiu central de l'assignatura és dotar l'estudiantat de literacitat empírica en gènere: la capacitat de llegir indicadors i bases de dades amb criteri crític, distingir entre el que una dada mesura i el que pretén representar, identificar biaixos i proxies, i traduir evidència en arguments defensables davant audiències institucionals no especialitzades. Això inclou identificar indicadors de benestar rellevants per a l'elaboració d'informes i estudis sobre polítiques públiques —incloent-hi la seva dimensió pressupostària i fiscal— des d'una perspectiva de gènere, i avaluar l'impacte i la sostenibilitat d'aquestes polítiques sobre el benestar de la població.
A diferència de les assignatures obligatòries del grau, aquesta assignatura no aborda la teoria feminista en si, ni l'anàlisi estructural de l'economia feminista i el mercat de treball, ni el cicle de polítiques públiques des d'una perspectiva institucional general. El seu valor afegit rau a ensenyar a produir i defensar un informe de diagnòstic de gènere amb evidència quantitativa i qualitativa, una competència transversal demandada en oficines d'igualtat, sindicats, organismes internacionals i consultories de polítiques públiques.
En acabar l'assignatura, l'estudiantat sabrà: (1) llegir críticament indicadors de desigualtat de gènere i reconèixer-ne les limitacions metodològiques; (2) identificar a la literatura empírica els mecanismes que expliquen les bretxes de gènere en mercat laboral, educació i cures; (3) construir un informe de diagnòstic de gènere combinant fonts de dades obertes i literatura acadèmica; i (4) defensar oralment aquest diagnòstic davant una audiència institucional simulada.
Resultats d'aprenentatge
- CM21 (Avaluar l'impacte i la sostenibilitat de les polítiques fiscals des d'una perspectiva de gènere sobre el benestar de la població.) Avaluar l'impacte i la sostenibilitat de les polítiques fiscals des d'una perspectiva de gènere sobre el benestar de la població.
- KM36 (Contextualitzar els fets socials i les repercussions jurídiques relacionades amb la igualtat de gènere des d'un punt de vista històric.) Contextualitzar els fets socials i les repercussions jurídiques relacionades amb la igualtat de gènere des d'un punt de vista històric.
- SM33 (Identificar indicadors específics de benestar que permetin elaborar estudis i informes sobre polítiques públiques, incloent la perspectiva de gènere en l'elaboració de pressupostos.) Identificar indicadors específics de benestar que permetin elaborar estudis i informes sobre polítiques públiques, incloent la perspectiva de gènere en l'elaboració de pressupostos.
- SM35 (Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.) Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
Continguts
Presentació
Presentació de l'assignatura i de l'ecosistema d'eines d'anàlisi de dades de gènere.
Bloc 1 — Com es mesura la desigualtat de gènere?
Dels indicadors als proxies. Les capacitats de Nussbaum operacionalitzades en dades. Biaixos en les dades de gènere. La categoria gènere en les estadístiques binàries.
Bloc 2 — Què diu l'evidència sobre el mercat laboral?
La corba en U de Goldin. Institucions i normes: l'evidència històrica com a laboratori. Child penalty i bretxa salarial.
Bloc 3 — Què diu l'evidència sobre els recursos?
Educació: la paradoxa de la convergència. Espai urbà i mobilitat. Feminització de la pobresa.
Bloc 4 — Què funciona i com es defensa?
Cures i doble jornada. Salut, esport i oci. Síntesi: polítiques eficaces i sostenibilitat fiscal.
Tancament
Tutories de preparació, defenses públiques davant audiència institucional simulada i examen pràctic final.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes teòriques i tallers pràctics a l'aula | 52 | 2,08 | KM36, SM33, SM35 |
| Tutories de seguiment de l'informe de diagnòstic | 10 | 0,4 | CM21, SM33 |
| Lectura crítica, elaboració de l'informe i preparació de la defensa | 68 | 2,72 | CM21, KM36, SM33, SM35 |
L'assignatura combina aula invertida (sessions teòriques els dimarts basades en lectura prèvia; sessions pràctiques els dijous dedicades a taller de dades) amb Aprenentatge Basat en Projectes (ABP): l'alumnat, en grups de 2–3 persones, construeix de forma incremental un informe de diagnòstic de gènere, amb un lliurament intermedi a mitjan curs i un lliurament final, acompanyats de seguiment continu de la docent grup a grup a les sessions pràctiques.
La lectura crítica dels textos obligatoris es treballa mitjançant presentacions rotatòries de 15 minuts: a cada sessió teòrica, un grup o parella diferent presenta la lectura de la setmana, obrint el debat posterior amb la resta de la classe.
Com a activitat formativa distintiva, s'incorpora una simulació institucional: la defensa final de l'informe es realitza davant una audiència de role-play composta per companys i companyes que representen una tècnica d'igualtat escèptica, un càrrec electe sense formació de gènere i una persona representant sindical, el que aproxima l'experiència acadèmica a contextos professionals reals.
Aquest procés es complementa amb un examen pràctic final escrit, de format més convencional: una prova individual de 2 hores, sense IA, basada en la lectura crítica d'un informe institucional no vist prèviament.
S'estableix un requisit d'assistència obligatòria del 80% a les sessions pràctiques, atès que l'informe de diagnòstic es construeix incrementalment a classe (autorització confirmada per la coordinació de la titulació).
Les dates de lliurament de les activitats d'avaluació i de l'examen pràctic final es fixen des de l'inici del curs i es comuniquen a tot l'alumnat a la primera sessió. Aquestes dates no són modificables, llevat de causa degudament justificada (p. ex. certificat mèdic oficial); en aquest cas, l'alumnat accedeix directament al període de recuperació corresponent.
Es reserven 15 minuts d'una sessió de classe per a la realització de les enquestes d'avaluació docent de l'alumnat.
Temes per a l'Informe de Diagnòstic
Cada grup de 2–3 persones tria un dels temes següents (també es pot proposar un tema propi, subjecte a aprovació de la docent en les primeres dues setmanes). No es poden repetir temes entre grups del mateix any.
- La bretxa de temps lliure entre dones i homes i els seus efectes sobre la salut mental (Bloc 4).
- El child penalty a Espanya: com canvia l'ocupació de dones i homes després del primer fill (Bloc 2).
- Segregació horitzontal a les universitats espanyoles: per què continuen sent poques les dones en STEM? (Bloc 3).
- La bretxa salarial de gènere a Espanya: quant explica la maternitat i quant la segregació? (Bloc 2).
- Feminització de la pobresa a Espanya després de la pandèmia: perfils, mecanismes i polítiques (Blocs 3–4).
- Mobilitat urbana i gènere a Barcelona o Madrid: per a qui està dissenyat el transport públic? (Bloc 3).
- La bretxa de gènere en l'esport i l'oci actiu a Espanya: temps, accés i salut (Bloc 4).
- Cures no remunerades i accés al mercat laboral: el cas de les dones cuidadores de persones grans (Bloc 4).
- La bretxa digital de gènere a Espanya: accés, ús i competències digitals (Bloc 3).
- L'impacte dels permisos de paternitat en la corresponsabilitat: evidència d'Espanya i els països nòrdics (Blocs 2 i 4).
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Defensa oral | 20% | 2 | 0,08 | CM21, SM35 |
| Presentacions de lectura crítica | 20% | 6 | 0,24 | KM36, SM35 |
| Seguiment en tallers pràctics | 10% | 0 | 0 | SM33, SM35 |
| Examen pràctic final | 20% | 2 | 0,08 | KM36, SM33 |
| Informe de diagnòstic de gènere | 30% | 10 | 0,4 | CM21, SM33 |
1. Presentacions de lectura crítica (20%)
Presentacions rotatòries de 15 minuts: a cada sessió teòrica, un grup o parella diferent presenta la lectura obligatòria de la setmana, obrint el debat posterior amb la resta de la classe. Aquesta activitat només es podrà realitzar de manera presencial i no es podrà reprogramar sense justificació de pes degudament comprovada. No realitzar la presentació assignada comportarà una nota de 0 en aquesta activitat.
2. Informe de diagnòstic de gènere (30%)
Informe elaborat en grups de 2–3 persones al llarg del semestre, mitjançant Aprenentatge Basat en Projectes, amb un lliurament intermedi a mitjan curs i un lliurament final, acompanyats de seguiment continu de la docent a les sessions pràctiques. Les dates de lliurament es comuniquen a l'inici del curs i no són modificables llevat de causa degudament justificada.
3. Defensa oral (20%)
Defensa pública de l'informe davant una audiència institucional simulada (tècnica d'igualtat escèptica, càrrec electe sense formació de gènere, representant sindical), avaluada de forma individual dins el grup. Aquesta activitat no és recuperable.
4. Examen pràctic final (20%)
Prova individual, escrita, de 2 hores, sense ús d'IA, basada en la lectura crítica d'un informe institucional no vist prèviament. Format idèntic al treballat en les presentacions de lectura crítica del curs.
5. Seguiment en tallers pràctics (10%)
Valoració per part de la docent del treball i l'evolució de cada estudiant dins el seu grup al llarg de les sessions pràctiques (dijous). Aquesta activitat no és recuperable.
Ús de la Intel·ligència Artificial
Durant el desenvolupament del curs es permet el Model 2 (ús restringit): l'alumnat pot emprar IA generativa com a suport per a cerca bibliogràfica, correcció lingüística o traducció, sempre identificant les parts generades, especificant les eines utilitzades i incloent una reflexió crítica sobre el seu ús. La manca de transparència implica una qualificació de 0 en l'activitat corresponent.
A l'examen pràctic final s'aplica el Model 1 (prohibit): no es permet l'ús de cap eina d'IA generativa. El seu ús comporta un 0 no recuperable per manca d'honestedat acadèmica.
Bibliografia
Lectures obligatòries per sessió
| S2 - Cot, A. et al. (2020). “Gender gaps in urban mobility”. Humanities and Social Sciences Communications, 7. (~10 pp., acceso libre) |
| S3 - Nussbaum, M. (2000). Women and Human Development. Cambridge: CUP. Cap. 1 “In Defense of Universal Values” (pp. 1–33). |
| S4 - Criado-Perez, C. (2019). Invisible Women. London: Chatto & Windus. Cap. 1 “Daily Life” (pp. 15–40). |
| S5 - Butler, J. (1990/1999). Gender Trouble. New York: Routledge. Prefacio 1999 (pp. vii–xxvi, ~15 pp.). |
| S6 - Goldin, C. (1994). “The U-Shaped Female Labor Force Function”. NBER Working Paper 4707, pp. 1–20 (acceso libre). + Crenshaw, K. (1989). “Demarginalizing the Intersection of Race and Sex”. University of Chicago Legal Forum, pp. 139–149 (acceso libre). |
| S7 - España-Eljaiek, I. y Fuentes-Vásquez, M.J. (en prensa, oct. 2026). “Left Behind Twice: Gender and Territory in Colombian Schooling”. En Pathways to Equity and Access to Education in the Caribbean and Beyond. London: Routledge. Introducción + tres secciones de dinámicas + conclusión (~25 pp.; manuscrito disponible de la docente; uso restringido al volumen editado). |
| S8 - Blau, F. y Kahn, L. (2017). “The Gender Wage Gap: Extent, Trends, and Explanations”. Journal of Economic Literature, 55(3), pp. 789–810 (secc. I–III; acceso libre en IZA DP 9656). |
| S9 - Fuentes-Vásquez, M.J. y España-Eljaiek, I. (2023). “Coffee tastes bitter: education and the coffee economy in Colombia”. European Review of Economic History, 27(2), pp. 174–190. |
| S10 - Criado-Perez, C. (2019). Invisible Women. Cap. 3 “The Long Road” (pp. 63–90). |
| S11 - Folbre, N. (1994). Who Pays for the Kids? London: Routledge. Cap. 1 “The Politics of Reproduction” (pp. 1–28). |
| S12 - Hochschild, A.R. (1989). The Second Shift. New York: Viking. Cap. 1 “Joey's Problem” (pp. 1–21). |
| S13 - Criado-Perez, C. (2019). Invisible Women. Cap. 11 “The Drugs Don't Work” (pp. 199–224). |
| S14 - Kleven, H. et al. (2019). “Child Penalties Across Countries: Evidence and Explanations”. AEA Papers and Proceedings, 109, pp. 122–126 (5 pp., acceso libre). |
Lectures suggerides (sense obligació, organitzades per sessió)
Per a qui vulgui aprofundir o connectar els continguts amb el TFG. No cal llegir-les totes — cada estudiant pot triar segons el seu tema de treball o interès.
S2
- Stiglitz, J., Sen, A. y Fitoussi, J.-P. (2009). Report on the Measurement of Economic Performance. Prefacio (acceso libre).
- OCDE (2021). Caregiving in Crisis. Resumen ejecutivo (acceso libre).
- PNUD (2023). Human Development Report. Anexo estadístico de género (acceso libre).
- WEF (2023). Global Gender Gap Report (acceso libre).
- Strom, K.J. (2000). “Using Hospital Emergency Room Data to Assess Intimate Violence”. Journal of Research and Practice.
S3
- EIGE (2023). Gender Equality Index. Nota metodológica (acceso libre).
- Sen, A. (1999). Development as Freedom. Cap. 8 “Women's Agency and Social Change”.
- Robeyns, I. (2017). Wellbeing, Freedom and Social Justice. Open Book Publishers (acceso libre).
S4
- Criado-Perez, C. (2019). Invisible Women. Introducción (pp. 1–14).
- Waring, M. (1988). If Women Counted. Cap. 1 (pp. 1–30).
- INE (2024). Encuesta de Empleo del Tiempo 2024–2025: metodología.
S5
- INE (2021). “Estadísticas para el análisis de la realidad LGTBI”. Nota metodológica (acceso libre).
- Eurostat (2023). “Gender statistics: methodology”. Statistics Explained (acceso libre).
S6
- Goldin, C. (2014). “A Grand Gender Convergence: Its Last Chapter”. AER, 104(4), pp. 1091–1100.
- Goldin, C. (2021). Career and Family. Princeton: PUP.
- Crenshaw, K. (1989). Texto completo (pp. 139–168).
- España-Eljaiek, I., Fuentes-Vásquez, M.J. y Gaviria-Meléndez, N.S. (2022). “El valor económico de la mujer”. Tiempo & Economía, 9(2), pp. 11–46 (acceso abierto).
S7
- Eterovic, D.S. y Sweet, C.M. (2014). “Democracy and Education in Twentieth-Century Latin America”. Economics & Politics, 26(2), pp. 237–262.
- Aidt, T.S. y Dallal, B. (2008). “Female voting power”. Public Choice, 134(3), pp. 391–417.
S8
- Berniell, I. et al. (2023). “Motherhood and Flexible Jobs: Evidence from Latin American Countries”. World Development, 167.
- Kleven, H. et al. (2019). “Children and Gender Inequality: Evidence from Denmark”. AEJ: Applied Economics, 11(4), pp. 181–209.
S9
- González de San Román, A. y De la Rica, S. (2012). “Gender Gaps in PISA Test Scores”. IZA DP 6338 (acceso libre).
- Eurydice (2023). Towards Gender Equality in Higher Education. European Commission (acceso libre).
- Voxdev (2023). “Education during commodity booms”. Columna de divulgación (acceso libre).
S10
- Spain, D. (1992). Gendered Spaces. Cap. 1 (pp. 1–28).
- Jacobs, J. (1969). The Economy of Cities. Cap. 1–2.
- Kern, L. (2020). Feminist City. London: Verso.
- Sánchez de Madariaga, I. (2016). “Mobility of care”. En Cities and Transport. Routledge.
S11
- ONU Mujeres (2020). From Insights to Action. Resumen ejecutivo + secc. 1–2 (acceso libre).
- Kabeer, N. (1994). Reversed Realities. London: Verso.
- Banco Mundial (2022). Women, Business and the Law (acceso libre).
S12
- Hochschild, A.R. (1989). The Second Shift. Conclusión (pp. 259–271).
- Alon, T. et al. (2020). “The Impact of COVID-19 on Gender Equality”. NBER WP 26947 (acceso libre).
- OCDE (2023). Society at a Glance. Cap. usos del tiempo por género (acceso libre).
S13
- Bird, C. y Rieker, P. (2008). Gender and Health. Cap. 1 (pp. 1–26).
- Ministerio de Sanidad (2023). Encuesta Nacional de Salud de España: Análisis por sexo (acceso libre).
- Ministerio de Cultura y Deporte (2022). Encuesta de Hábitos Deportivos en España (acceso libre).
S14
- Esping-Andersen, G. (2009). The Incomplete Revolution. Cap. 1 “The Gender Revolution” (pp. 1–26).
- OIT (2022). Care Work and Care Jobs for the Future of Decent Work (acceso libre).
- Thévenon, O. (2011). “Family Policies in OECD Countries”. Population and Development Review, 37(1), pp. 57–87.
Programari
- Excel (anàlisi i visualització bàsica), Datawrapper (visualització de qualitat institucional), Eurostat Data Browser, portal de dades de l'INE, dades obertes de l'AMB. IA generativa (ús estratègic i crític, condicions específiques per activitat — vegeu l'apartat corresponent).
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |