Principis de la Teoria de Gènere
Codi: 106988Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Socioculturals de Gènere | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Anabella Di Tullio Arias
- Correu electrònic :
- anabella.ditullio@uab.cat
Equip docent
- Blanca Pérez Díaz
- Anabella Di Tullio Arias
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura.
Objectius
L'assignatura introdueix els principis de la teoria de gènere en el marc del pensament feminista contemporani. Al llarg del curs s'analitzen els modes en què el gènere opera com a categoria analítica, relació de poder i tecnologia de subjetivació a partir de la pluralitat de tradicions teòriques que han contribuït a la seva conceptualització. S'exploraran conceptes com a identitat, poder, discurs, diferència, cos, sexualitat, justícia i materialitat des dels debats fundacionals sobre la distinció sexe/gènere fins a les crítiques interseccionals al subjecte unitari del feminisme, passant per les ètiques de la cura i les epistemologies feministes. El recorregut busca desenvolupar en l'alumnat competència crítica per a analitzar discursos, pràctiques i institucions des de perspectives de gènere situades i atentes a l'articulació de múltiples eixos de desigualtat.
Objectius
- Conèixer els principals corrents i debats de la teoria feminista contemporània entorn del gènere.
- Comprendre com el gènere es produeix, regula i transforma en relació amb altres estructures de poder com la raça, la classe o la sexualitat.
- Identificar i contrastar posicions teòriques diferents dins del feminisme, reconeixent els seus pressupostos i les seves implicacions polítiques.
- Desenvolupar la capacitat de lectura crítica de textos teòrics i d'anàlisis de discursos públics des d'una perspectiva de gènere.
- Elaborar arguments propis conceptualment rigorosos tant de manera oral com escrita.
Resultats d'aprenentatge
- KM30 (Identificar les narratives constitutives fonamentals dels diferents enfocaments feministes, de forma interseccional i contextualitzada.) Identificar les narratives constitutives fonamentals dels diferents enfocaments feministes, de forma interseccional i contextualitzada.
- KM31 (Analitzar de manera crítica els discursos divulgatius especialment aquells relacionats amb la ideologia i els biaixos etnocèntrics i sexistes.) Analitzar de manera crítica els discursos divulgatius especialment aquells relacionats amb la ideologia i els biaixos etnocèntrics i sexistes.
- KM32 (Descriure els conceptes fonamentals de la teoria de gènere i relacionar-los amb el substrat cultural en què s'insereixen.) Descriure els conceptes fonamentals de la teoria de gènere i relacionar-los amb el substrat cultural en què s'insereixen.
- KM34 (Contrastar els debats sobre feminisme i sobre masculinitats per a detectar afinitats, punts de desacord i possibles biaixos derivats de pressupòsits androcèntrics.) Contrastar els debats sobre feminisme i sobre masculinitats per a detectar afinitats, punts de desacord i possibles biaixos derivats de pressupòsits androcèntrics.
- SM27 (Recórrer a relats genealògics per a contextualitzar diferents manifestacions socioculturals de gènere de diversos períodes.) Recórrer a relats genealògics per a contextualitzar diferents manifestacions socioculturals de gènere de diversos períodes.
- SM28 (Justificar en un relat ordenat, coherent i distintiu les concrecions que en els diferents contextos socioculturals han tingut els debats entorn del gènere i les seves derives i encadenaments.) Justificar en un relat ordenat, coherent i distintiu les concrecions que en els diferents contextos socioculturals han tingut els debats entorn del gènere i les seves derives i encadenaments.
- SM31 (Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent, fent un ús inclusiu del llenguatge en tot tipus d'escenaris.) Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent, fent un ús inclusiu del llenguatge en tot tipus d'escenaris.
Continguts
Bloc 1. Introducció a la Teoria de Gènere.
El terme “gènere” en els estudis acadèmics. Distinció sexe/gènere. El sistema sexe/gènere com a estructura.
Autores: Mary Wollstonecraft, Simone de Beauvoir, Gayle Rubin, Joan Scott, Teresa de Lauretis, Anne Fausto-Sterling.
Bloc 2. Poder, cos i subjetivación
Poder com a relació i com a dispositiu. El gènere com a tecnologia de subjetivación. Cos i normalització. Performatividad de gènere. Cossos vulnerables, cossos insubmisos.
Autores: Judith Butler, Michel Foucault, Monique Wittig, Sara Ahmed, Paul B. Preciado, Silvia Federici, Rita Segato.
Bloc 3. Diferència, igualtat i reconeixement
Igualtat versus diferència. Reconeixement d'identitats vs crítica a l'essencialisme. Crítica feminista a l'universalisme il·lustrat.
Autores: Nancy Fraser, Geneviève Fraisse, Martha Nussbaum, Carole Pateman, Iris Marion Young.
Bloc 4. Justícia, cura i relacions de dependència
Crítica al subjecte liberal autònom. Interdependència i justícia relacional. Ètica de la cura i cura com a qüestió política.
Autores: Carol Gilligan, Joan Tronto, Eva Kittay, María Puig de la Bellacasa, The Care Collective.
Bloc 5. Interseccionalitat i relacions d'opressió múltiple
Interseccionalitat: origen i desenvolupament. Crítiques a la noció de “dona” com a subjecte únic del feminisme. Feminismes no hegemònics.
Autores: Kimberlé Crenshaw, Patricia Hill Collins, bell hooks, Angela Davis, Gloria Anzaldúa, Maria Rodó.
Bloc 6. Ciència, coneixement i gènere
Ciència i objectivitat: crítica al punt de vista neutral. Coneixement situat i sabers encarnats. Naturalesa i gènere: com s'articula la lògica de la dominació.
Autores: Donna Haraway, Sandra Harding, Alicia Puleo, Karen J. Warren, Val Plumwood.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories. | 22,5 | 0,9 | |
| Preparació de temes i textos. Preparació exposició. Preparació comentari de text. Preparació examen. | 75 | 3 | |
| Presentació de curs. Exposicions teòriques dels principals conceptes. Comentaris de text. Avaluació dels continguts del curs i de la metodologia. | 45 | 1,8 |
Les sessions a l'aula combinaran classes teòriques amb espais dedicats a l'anàlisi i discussió col·lectiva dels textos.
Mètodes d'aprenentatge actiu i col·laboratiu.
S'utilitzarà el moodle per a compartir materials i publicar qualificacions.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final | 50% | 4 | 0,16 | KM30, KM31, KM32, SM27, SM28, SM31 |
| Comentari de text | 30% | 2,5 | 0,1 | KM30, KM31, KM32, KM34, SM27, SM28, SM31 |
| Exposició oral | 20% | 1 | 0,04 | KM30, KM31, KM32, KM34, SM27, SM28, SM31 |
L'avaluació del curs és contínua i pressuposa l'assistència a classe i el seguiment constant del curs.
Per a aprovar el curs és necessari que la nota de l'examen final sigui, com a mínim, de 5. Si no compleix aquesta condició, serà necessari que es presenti a la reavaluació. També es pot presentar a la reavaluació per a recuperar el comentari de text o pujar nota de l'examen.
Es qualificarà amb no avaluable a l'alumnat que només hagi fet activitats d'avaluació per un valor inferior al 30%.
Es valorarà la participació activa en la classe més enllà de l'exposició obligatòria.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s'informarà l'alumnat del procediment i data de revisió d'exàmens.
En cas que l'estudiant cometi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest acte d'avaluació es qualificarà amb un 0, independentment del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Les dates d'avaluacions són comunicades des de l'inici del curs i no són modificables.
Ús de la IA
Ús restringit: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d'informació, la correcció de textos o les traduccions. L'alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat, així com el link i amb tots el prompts corresponents. La no transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
Bibliografia
Ahmed, Sara (2015). La política cultural de las emociones. UNAM.
Anzaldúa, Gloria E. (1987). Borderlands/La Frontera. Aunt Lute Books.
Beauvoir, Simone de. (1949). El segundo sexo. Ediciones Cátedra.
Butler, Judith. (1993). Cuerpos que importan. Paidós.
Butler, Judith. (2004). Deshaciendo el género. Paidós.
Camps, Victoria (2021). Tiempos de cuidados. Otra forma de estar en el mundo. Arpa & Alfil Editores.
Collins, Patricia Hill. (2000). Interseccionalidad. Blackwell.
Crenshaw, Kimberlé (1989). “Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics”, University of Chicago Legal Forum, 1, pp. 139-167.
Davis, Angela Y. (1981). Mujeres, raza y clase. Women's Press.
De Lauretis, Teresa (1996). \"La tecnología del género\". Mora, Revista del Área Interdisciplinaria de Estudios de la Mujer, (2), 1-26.
Federici, Silvia. (2004). Caliban y la bruja. Traficantes de Sueños.
Fausto-Sterling, Anne. (2000). Cuerpos sexuados. La Marca Editora.
Foucault, Michel. (1976-1984). Historia de la sexualidad (Vols. 1-3). Siglo XXI.
Fraisse, Geneviève (1991). Musa de la razón: La democracia excluyente y la diferencia de los sexos. Cátedra.
Fraser, Nancy (2006). La justicia social en la era de la política de la identidad: redistribución, reconocimiento y participación. En N. Fraser & A. Honneth, ¿Redistribución o reconocimiento? Un debate político-filosófico (pp. 21-67). Morata.
Gilligan, Carol (1985). La moral y la teoría. Psicología del desarrollo femenino, Fondo de Cultura Económica.
Harding, Sandra. (1986). Ciencia y feminismo. Siglo XXI.
Haraway, Donna J. (1985). Ciencia, ciborgs y mujeres. Cátedra.
Held, Virginia (2006). The Ethics of Care: Personal, Political, and Global. Oxford University Press.
hooks, bell (2015). Teoría feminista: De los márgenes al centro. Routledge.
Kittay, Eva (1999). Love's Labor: Essays on women, equality, and dependency. Routledge.
Laqueur, Thomas (1994). La construcción del sexo. Cuerpo y género desde los griegos hasta Freud. Crítica.
Maffía, Diana y Cabral, Mauro (2009). Los sexos ¿son o se hacen? En D. Maffía (Comp.), Sexualidades migrantes. Género y transgénero (pp. 95-107). Librería de mujeres editoras.
Nussbaum, Martha (2002). Las mujeres y el desarrollo humano: El enfoque de las capacidades. Herder.
Nussbaum, Martha (2006). Las fronteras de la justicia: consideraciones sobre la exclusión. Paidós.
Plumwood, Val (2004). Naturaleza, yo y género: feminismo, filosofía medioambiental y crítica del racionalismo en Agra Romero, Mª Xosé, Ecología y feminismo, Editorial Comares.
Preciado, Paul B. (2008). Testo Yonqui. Espasa Calpe.
Puig de la Bellacasa, Maria (2017). Speculative Ethics in More Than Human Worlds. University of Minnesota Press.
Puleo, Alicia (2017). Perspectivas ecofeministas de la ciencia y el conocimiento. La crítica al sesgo andro-antropocéntrico. Daimon. Revista Internacional de Filosofía, Suplemento 6 (2017), pp. 41-54.
Puleo, Alicia (2022). Claves ecofeministas para rebeldes que aman a la Tierra y a los animales. Plaza y Valdés.
Rodó-Zárate, Maria (2021). Interseccionalidad. Desigualdades, lugares y emociones. Bellaterra.
Rubin, G. (1986). El tráfico de mujeres: notas sobre la \"economía política\" del sexo. Nueva Antropología, VIII(30), 95-145.
Scott, J. W. (2011). Género: ¿Todavía una categoría útil para el análisis? La Manzana De La Discordia, 6(1), 95–101.
Segato, Rita Laura. (2016). El sexo y la norma: frente estatal, patriarcado, desposesión, colonidad. Prometeo Libros.
Spivak, Gayatri Chakravorty. (1988). ¿Puede hablar un cuerpo subalterno?. Macmillan.
The Care Collective (2021). El manifest de les cures. La política de la interdependència. Tigre de Paper.
Tronto, Joan(1993). Moral Boundaries: A Political Argument for an Ethic of Care. Routledge.
Tronto, Joan (2024). Democracia y cuidado. Mercados, igualdad y justicia. El cuidado en el centro de la vida humana. Raig Verd Editorial.
Vergès, Françoise (2022). Un feminismo descolonial. Traficantes de Sueños.
Warren, Karen J. (2004). El poder y la promesa de un feminismo ecológico en Agra Romero, Mª Xosé, Ecología y feminismo, Editorial Comares.
Wollstonecraft, Mary (1792). Vindicación de los derechos de la mujer. Penguin Books.
Young, Iris Marion (2006). Responsabilidad por la justicia. Routledge.
Programari
No hi ha cap programari específic per aquesta assignatura.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |