Gènere i Transculturalitat
Codi: 106973Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Socioculturals de Gènere | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Bruna Alvarez Mora
- Correu electrònic :
- bruna.alvarez@uab.cat
Equip docent
- Alba Valenciano Mañe
- Alice Marie-Sophie Van Den Bogaert
- Jose Sanchez Garcia
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es recomana haver cursat principis bàsics d'Antropologia social i cultural
Objectius
- Comprendre el gènere com a categoria analítica, constructe i organitzador social des d'una perspectiva transcultural.
- Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes sexe/gènere a diferents societats del món, a nivell històric i contemporani.
- Identificar i analitzar el canvi cultural en les relacions de gènere a diferents societats del món.
- Desnaturalitzar i evitar essencialismes en les explicacions sobre la diferència i la desigualtat de gènere.
- Comprendre i analitzar els debats actuals sobre la multiculturalitat i els diferents sistemes sexe/gènere.
- Aplicar la perspectiva interseccional i transcultural a problemàtiques i reptes actuals en el marc de la globalització.
- Comprendre les aportacions i els debats epistemològics principals presentats per l'etnografia feminista i els diàlegs amb l'antropologia i la ciència en general.
Resultats d'aprenentatge
- CM04 (Distingir els efectes de les variables sexe i gènere en les anàlisis empíriques.) Distingir els efectes de les variables sexe i gènere en les anàlisis empíriques.
- KM09 (Descriure des d'un punt de vista analític situacions quotidianes en què les etnoconcepcions de gènere incideixin en processos concrets de relació intercultural en diferents societats del món.) Descriure des d'un punt de vista analític situacions quotidianes en què les etnoconcepcions de gènere incideixin en processos concrets de relació intercultural en diferents societats del món.
- KM11 (Identificar, a partir de materials documentals i de lectures bàsiques (textos etnogràfics i fonts audiovisuals), la incidència que en diferents cultures té l'androcentrisme en la configuració i la intersecció dels diferents eixos de desigualtat social: classe, grup ètnic, sexualitat, expressió de gènere i diversitat funcional.) Identificar, a partir de materials documentals i de lectures bàsiques (textos etnogràfics i fonts audiovisuals), la incidència que en diferents cultures té l'androcentrisme en la configuració i la intersecció dels diferents eixos de desigualtat social: classe, grup ètnic, sexualitat, expressió de gènere i diversitat funcional.
- KM12 (Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la seva gènesi en textos argumentatius que evitin les projeccions etnocèntriques sobre fenòmens socials diferents dels apreciats a la pròpia cultura, o que puguin manifestar només una aparença similar.) Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la seva gènesi en textos argumentatius que evitin les projeccions etnocèntriques sobre fenòmens socials diferents dels apreciats a la pròpia cultura, o que puguin manifestar només una aparença similar.
- SM05 (Analitzar críticament un fet actual des d'una perspectiva etnogràfica de gènere.) Analitzar críticament un fet actual des d'una perspectiva etnogràfica de gènere.
- SM06 (Analitzar fenòmens discursius relacionats amb la construcció i l'expressió de les identitats de gènere adoptant una perspectiva transcultural.) Analitzar fenòmens discursius relacionats amb la construcció i l'expressió de les identitats de gènere adoptant una perspectiva transcultural.
Continguts
Tema 1: Sistemes sexe/gènere: la producció de l'alteritat, la construcció històrica de les relacions de gènere i la seva universalització
Tema 2: Sistemes sexe/gènere a la Índia, als països de majoria àrab, i al sud del Sàhara.
Tema 3: Etnografies a la Índia, als països de majoria àrab, i al sud del Sàhara.
Tema 4: Globalització, interculturalitat i sistemes sexe/gènere: debats actuals.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes teòriques | 30 | 1,2 | CM04, KM09, KM11, KM12, SM05, SM06 |
| Tutoria individualitzada i en grup | 5 | 0,2 | CM04, KM09, KM11, KM12, SM05, SM06 |
| Treball auònom | 40 | 1,6 | CM04, KM09, KM11, KM12, SM05, SM06 |
Aquesta Guia Docent conté tota la informació relacionada amb l'assignatura, per tant, és l'únic document a consultar davant qualsevol dubte relacionat amb l'assignatura i la seva avaluació.
El/la protagonista del procés de ensenyament-aprenentatge és l'estudiant i sota aquesta premissa s'ha planificat una metodologia basada en el treball continuat.
Sobre les sessions:
- L'assignatura es desenvoluparà a través de sessions presencials dirigides, supervisades i de treball autònom.
- L'assistència és obligatòria en un 80% de les sessions.
- Les sessions presencials es realitzaran sempre amb tot el grup classe i es dedicaran a la presentació dels continguts de l'assignatura per part del professorat i professionals convidats, segons el calendari que es penjarà al Campus Virtual a l'inici de curs.
- A les sessions presencials es valorarà la participació activa del grup d'estudiants en l'anàlisi i discussió dels temes proposats pel professorat.
Treball autònom:
- El treball autònom inclou activitats com la lectura i l'estudi comprensiu i analític de textos i el visionat comprensiu i analític de materials audiovisuals, la recerca de referències bibliogràfiques, la recerca d' informació, l'observació i l'escriptura, entre d'altres.
Tutories:
- Les sessions supervisades seran presencials o virtuals (amb cita prèvia) especialment orientades a contribuir al seguiment de l'assignatura i realitzar les activitats d'avaluació. Es recomana fer un mínim d'una tutoria al llarg del curs per fer un seguiment adequat de l'assignatura.
Sobre la comunicació:
- La comunicació es realitzarà a través del Campus Virtual.
Sobre els treballs escrits:
- Els treballs escrits es realitzaran a l’aula:
- Hauran d’estar identificats amb el NIU;
- Es podran fer en català, castellà o anglès;
- Sense errors ortogràfics i/o gramaticals;
- Amb cites, notes, referències i bibliografia en format APA 7;
- Criteris de correcció:
- Qualitat de la presentació, format, redacció i referències bibliogràfiques en APA 7;
- Comprensió, amplitud i profunditat de l'anàlisi de la bibliografia, presentacions i visionats;
- treballats i la seva relació amb els conceptes de l'assignatura;
- Presentació d'un text articulat a través d'una argumentació coherent i fonamentada acadèmicament;
- Vinculació de les presentacions, bibliografies i/o visionats amb exemples etnogràfics provinents de la premsa, la pròpia experiència o l'observació etnogràfica;
- Escala de qualificació: Fins a quin punt s'han aconseguit els objectius assenyalats en els criteris de qualificació?
- 0: lliurament fora de termini sense justificació degudament acreditada;
- 1-4,9: lliurament no basat en els materials d'anàlisi requerits en cada cas o basat només en una descripció o resum dels materials proposats;
- 5-6,9: lliurament d'un text acadèmic articulat basat en els materials proposats;
- 7-8,9: lliurament basat en els materials proposats incorporant materials addicionals o exemples etnogràfics, experiència, premsa, observació;
- 9-10: lliurament basat en els materials proposats incorporant materials addicionals i exemples etnogràfics, experiència, premsa, observació
Es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Ús de la IA
Ús restringit: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport com la correcció de textos, traduccions o altres situacions específiques que s’haurien de pactar amb el professorat a través d’una tutoria. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Qüestionaris sobre lecturas obligatorias | 10% | 12 | 0,48 | CM04, KM09, KM11, KM12, SM05, SM06 |
| Reflexió escrita dels tres debats | 20% | 8 | 0,32 | CM04, KM09, KM11, KM12, SM05, SM06 |
| Debats | 30% | 25 | 1 | CM04, KM09, KM11, KM12, SM05, SM06 |
| Assaig individual | 40% | 30 | 1,2 | CM04, KM09, KM11, KM12, SM05, SM06 |
L’assistència és obligatòria amb un mínim del 80% de les sessions.
Avaluació continuada
A l'inici de l'assignatura es donaran les instruccions detallades de cada activitat:
- A1 (15%): Sessió d'anàlisi d'una lectura amb perspectiva crítica. 17 de febrer.
- A2 (15%): Sessió de reflexió grupal basada en una lectura i en el contingut de les sessions. 3 de març.
- A3 (35%): Prova escrita a l'aula sobre materials audiovisuals i lectures obligatòries. 21 d'abril.
- A4 (35%): Debat a l'aula sobre materials audiovisuals i lectures obligatòries. 26 de maig.
Avaluació única
L'avaluació única consistirà en una prova sincrònica de tres parts el dia i hora establert per la facultat:
- A1: Prova escrita: 4 preguntes curtes sobre el contingut de l'assignatura (40%).
- A2: Prova oral: aplicació pràctica de conceptes tractats a l'assignatura (40%).
- A3: Reflexió crítica de les lectures (20%).
Recuperació
Per a l'alumnat que hagi suspès l'assignatura, és a dir, amb una nota mitjana inferior a 5 en el conjunt de les activitats avaluatives, s'organitzarà una sessió de recuperació dins el període establert per la normativa de la UAB (del 10 al 23 de juny). No obstant això, l'alumnat que no hagi assolit una nota mínima de 3,5 no serà considerat reevaluable.
No avaluable
En cas que l'alumnat no hagi realitzat el 50% de les activitats avaluatives, és a dir, almenys 2 de les 4 activitats programades, la seva qualificació constarà com a no avaluable. Igualment, l'alumnat que no participi en cap dels tres debats previstos (ACTIVITAT 3) també serà considerat no avaluable, excepte en cas que presenti un justificant vàlid que acrediti la seva absència.
Bibliografia
Bibliografia obligatòria:
Abu-Lughod, Lila (2002). Does Muslim Women Really Need Saving? Anthropological Reflections on Cultural Relativism and Its Others. American Anthropologist, 104(3), 783-790.
Alvarez, Bruna, & Veldhuis, Suzanne (2026). "I need to take care of myself as well" - self-care strategies of abortion acompañantes in Northern Mexico. Feminist Anthropology, 7(1), e70044. https://doi.org/10.1002/fea2.70044
MacClintock, Anne (1995). The Lay of the Land. Geneaologies of Imperialism. En Imperial Leather. Race, Gender and Sexuality in the Colonial Contest (pp. 21-74). Routledge.
Mahmood, Saba (2001). Teoría Feminista y el Agente Social Dócil: Algunas Reflexiones sobre el Renacimiento Islámico en Egipto. (Traducción del original publicado en Cultural Anthropology, No. 28).
Nigst, Lorenz, & Sánchez-García, José (2010). Boyāt in the Gulf: Identity, Contestation, and Social Control. Middle East Critique, 19(1), 5-34.
Oyewumi, Oyeronke (1998). Making History, Creating Gender: Some Methodological and Interpretive Questions in the Writing of Oyo Oral Traditions. History in Africa, 25, 263-305. https://doi.org/10.2307/3172190
Oyewumi, Oyeronke (2017). Capítulo III: Producir la historia, crear el género. La invención de hombres y reyes en la escritura de la tradición oral Oyi. En La invención de las mujeres. Una perspectiva africana sobre los discursos occidentales de género (pp. 151-205). En la Frontera.
Patil, Prachi (2016). Understanding sexual violence as a form of caste violence. Journal of Social Inclusion, 7(1).
Rubin, Gayle (2013 [1975]). El tráfico de mujeres: notas sobre la 'economía política' del sexo. En M. Lamas (Comp.), El género: La construcción cultural de la diferencia sexual (pp. 35-96). Universidad Autónoma de México.
Sánchez-García, José (forthcoming 2027). "It's My Classroom": Reimagining Feminism in the Algerian Hirak. Springer.
Stoler, Ann L. (2002). Carnal Knowledge and Imperial Power. Race and the Intimate in Colonial Rule. University of California Press.
Stheremberger, Cécile (2009). Folklore, Nation, and Gender in a Colonial Encounter: Coros y Danzas of the Sección Femenina of the Falange in Equatorial Guinea. Afro-Hispanic Review, 28(2), 231–244.
Talpade Mohanty, Chandra (2008 [1984]). Bajo los ojos de occidente. Academia Feminista y discurso colonial. En L. Suárez Navaz & A. Hernández (Eds.), Descolonizando el Feminismo: Teorías y Prácticas desde los Márgenes. Cátedra.
Bibliografia recomendada:
Adlbi, Sirin Sirin (2016). La cárcel del feminismo. Hacia un pensamiento islámico decolonial. Akal.
Agud-Morell, Ingrid, & Breull-Arancibia, Valeria (2024). Children's agencies navigating sexism and LGBTI+ phobia in Santiago de Chile's primary school. Children & Society, 40, 25–43.
Ait Sabah, Fatema (2000). La mujer en el inconsciente musulmán. Editorial del Oriente y el Mediterráneo.
Alvarez, Bruna, Vera, Edith, Contreras, Edgar, & Marre, Diana. (2024). Between surveillance and self‐surveillance: What institutionalised girls in Ciudad Juárez (reveal that they) know about sexuality. Children & Society, 40, 25-43.
Amadioume, Ifi (2018). Hijas que son varones y esposos que son mujeres: género y sexo en una sociedad africana. Barcelona: Bellaterra.
Amir-Moazami, Schirin, Jacobsen, M. Christine, & Malik, Maleiha (2011). Islam and Gender in Europe: Subjectivities, Politics and Piety. Feminist Review, 98(1), 1-8.
Bayat, Asef (2020). Reclaiming Youthfulness. En Asef Bayat, Life as Politics. How ordinary people change the Middle East (pp. 106-128). Stanford University Press.
Behar, Ruth, & Gordon, Deborah (Eds.). (1995). Women writing culture. University of California Press.
Bhana, Deevia, Govender, Diloshini, & Maphumulo, Nondumiso Charity (2025). Heterosexual learners’ accounts of gender and sexuality diversity: race, religion, reproduction and ritual. Pedagogy, Culture & Society, 1–17.
Boddy, Janice (1995). Antropología de la mujer. Paidós.
Bourdieu, Pierre (1980). Le sens pratique. Minuit. [Trad. cast.: El sentido práctico. Taurus, 1991.]
Bramon, Dolors (2005). Sobre l'ús del mot Al·là. Revista Catalana de Teologia, 30(1), 19-24.
Bramon, Dolors (2007). Ser dona i musulmana. Cruïlla.
Butler, Judith. (1990) Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity. Routledge.
Castillo-Rodríguez, Susana & Valenciano-Mañé, Alba (2020) “Women in Equatorial Guinea: from the household to the public domain?” in Oxford Research Encyclopedia of African History. https://doi.org/10.1093/acrefore/9780190277734.013.657
Chebel, Malek (1997). L'esprit de sérail. Payot.
Crenshaw, Kimberlé (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43(6), 1241–1299.
Comaroff, Jeane y Comaroff, John (1992). Home-made Hegemony: Modernity, Domesticity and Colonialism in South Africa. En Hansen, Karen T. (ed.). African Encounters With Domesticity (pp. 37-74). Rutgers University Press.
Deeb, Lara, & Winegar, Jessica (2012). Anthropologies of Arab-Majority Societies. Annual Review of Anthropology, 41, 537-558.
Delaney, Carol (1991). The Seed and the Soil: Gender and Cosmology in Turkish Village Society. University of California Press.
Deomampo, Daisy (2019). Racialized Commodities: Race and Value in Human Egg Donation. Medical Anthropology, 38(7), 620–633.
Desy, Alexandra, & Marre, Diana (2024). The reproductive journeys of French women over 40 seeking assisted reproductive technology treatments in Spain. Social Science & Medicine, 351, Article 116951.
Eickelman, Dale F. (2003). Antropología del mundo islámico. Bellaterra.
El Messini, Sawsan (1974). Ibn al balad: a concept of Egyptian identity (Tesis doctoral). American University Press.
Fernández, Daniel Ahmed (2021). El islam en la globalización LGBTQ: una aproximación queer a las Relaciones Internacionales. Relaciones Internacionales, 48, 85-100.
Ferreira do Nascimento, Marcos Antonio, Uziel, Ana Paula, & Hernández de Garay, Jimena. (2018). Young men in juvenile detention centers in Rio de Janeiro, Brazil: gender, sexuality, masculinity and health implications. Cadernos de Saúde Pública, 34(2), e00177916.
Ghannam, Farha (2013). Live and die like a man. Gender dynamics in urban Egypt. Stanford University Press.
Gobillot, Geneviève (2000). La fiṭra: la conception originelle; ses interprétations et fonctions chez les penseurs musulmans. Institut Français d'Archéologie Orientale.
Graham Davies, Sharyn (2006). Thinking of Gender in a Holistic Sense: Understandings of Gender in Sulawesi, Indonesia. En Vasilikie Demos & Marcia Texler Segal (Eds.), Gender and the Local-Global Nexus: Theory, Research, and Action (pp. 1-24). Leeds.
Gregorio Gil, Carmen (2006). Contribuciones feministas a problemas epistemológicos de la disciplina antropológica: representaciones y relaciones de poder. AIBR Revista de Antropología Iberoamericana, 1(1), 22-39.
Grosfoguel, Ramón (2011). Islamofobia epistémica y ciencias sociales coloniales. Astrolabio, (6), 43-60.
Haraway, Donna (1988). Situated knowledges: The science question in feminism and the privilege of partial perspective. Feminist Studies, 14(3), 575–599.
Harris, Olivia, & Young, Kate (1979). Antropología y feminismo. Editorial Anagrama.
Herdt, Gilbert (1993). Third sex, third gender: Beyond sexual dimorphism in culture and history. Zone Books.
Honwana, Alcinda (2013). Youth and Revolution in Tunisia. Zed Books.
Kamusiime, Annah (2024). ‘Crossed the line’: Sexuality discourses of motherhood under 15 years in Uganda. Children & Society, 40, 99–116. https://doi.org/10.1111/chso.12894
Karakola, Eskalera (2004). Prólogo. Diferentes diferencias ciudadanías excluyentes: una revisión feminista. En Otras Inapropiables: feminismos desde las fronteras (pp. 9-32). Traficantes de sueños.
Lambrabet, Asma (2020). El velo (hiyab) de las mujeres musulmanas: entre la ideología colonialista y el discurso islámico: una visión decolonial. En Ramon Grosfoguel (Comp.), Feminismos islámicos (pp. 43-70). Bellaterra.
Lewin, Ellen (2006). Feminist Anthropology: A Reader. ProQuest Ebook Central.
Lugones, María (2007). Heterosexualism and the Colonial / Modern Gender System. Hypatia, 22(1), 186-209.
Mahfoud, Amina (2001). Turath and Modernity: Debates in Contemporary Arab Thought. Saqi Books.
Malgosa, Estel (2024). “My belly tickles! And my vulva too!”: Children’s conversations about pleasure in Catalonia (Spain). Children & Society, 40, 44-60.
Malgosa, Estel; Alvarez, Bruna & Marre, Diana (2026). Editorial: Sexuality Through Children's Eyes: Experiences, Perceptions and Meanings. Children & Society, 40: 3-7. https://doi.org/10.1111/chso.13003
Marre, Diana, San Román, Beatriz, & Guerra, Diana (2017). On Reproductive Work in Spain: Transnational Adoption, Egg Donation, Surrogacy. Medical Anthropology, 37(2), 158-173.
Mead, Margaret (1949). Male and female: A study of the sexes in a changing world. William Morrow and Co.
Mernissi, Fatima (2015). Comment ajuster la publicité à la karama (dignité) après la révolution sur les 642 télévisions panarabes FTA (Free to Air)? En F. Mernissi (Ed.), Réflexions sur la „violence‟ des jeunes (pp. 9-48). Editions Le Fennec.
Molas, Anna, & Perler, Laura (2024). Intimate Voices in Translational Reproductive Markets. Medical Anthropology, 43(8), 673-681.
Nigst, Lorenz, & Sánchez García, José (2010). Boya¯t in the Gulf: Identity, Contestation, and Social Control. Middle East Critique, 19(1), 5-34.
Ramírez, Jacobo, & Munar, Ana María (2022). Hybrid gender colonization: The case of muxes. Gender, Work & Organization, 29(6), 1947–1965.
Sánchez García, José (2018). Cairo Nights: The political economy of Mahragan. En J. Nofre & A. Eldrigde (Eds.), Exploring Nightlife: Space, Society and Governance. Rowman & Littlefield.
Sánchez-García, José (2009). Juventud en sociedades árabes. ¿Cómo construyen su identidad? Un ejemplo etnográfico: El Cairo (Tesis doctoral).
Sánchez-García, José (2020). El Mahragan como espacio fronterizo. Colonialidades estéticas, emancipación cultural y clasificación social en El Cairo. Tomo, (37), 90-111.
Sánchez-García, José (2021). Youth Agency and coloniality of being in neoliberal Morocco. En F. Ait Mous & Z. Kadiri (Eds.), Les Jeunes du Maroc: Comprendre les dynamiques pour un nouveau contrat social. Hem Research Center.
Sánchez-García, José, & Aubarell, Gemma (2021). Gènere i re-evolució àrab: ¿Superant els discursos homogeneïtzadors? Pensem. https://www.pensem.cat/noticia/245/genere-re-evolucio-arab-superant-discursos-homogeneitzadors
Sánchez-García, José, Premat, Catherine, Hansen, Naima, & Feixa, Carles (dir.). (2021). Marroquíes entre dos mundos: Jóvenes no acompañados, derechos humanos y marginalidades en los procesos migratorios. Transgang Working Papers Series.
Sánchez-García, José, Premat, Catherine, Hansen, Naima, & Feixa, Carles (dir.). (2022). Entre el hogra y el karama: jóvenes fronterizos y procesos migratorios. Informe sobre la vulneración de derechos de menores y jóvenes en proceso migratorio 2021-2022. Universitat Pompeu Fabra & European Research Council.
Sánchez-García, José, & Sánchez-Montijano, Elena (2019). Beyond the 'nizam': Youth Political Practices in Egypt and Tunisia after the 2011 Uprisings. En H. Cuervo & A. Miranda (Eds.), Youth, Inequality and Social Change in the Global South. Springer.
Sánchez-García, José, & Touthouh, Rachid (2021). Del Hogra al Hirak. Neocolonialismo, memoria y disidencia política juvenil en el Rif. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, 19(1).
Sánchez-Montijano, Elena, & Sánchez-García, José (2019). Youth demarginalisation strategies in the Arab Mediterranean countries. En E. Sánchez-Montijano & J. Sánchez-García (Eds.), Youth at Margins: Perspectives on Arab Mediterranean Youth (pp. 222-240). Routledge.
Sayed Mustafa, Ali (2016). Towards an Islamic Decoloniality. Interactive Magazine, April 25. http//:www.interactive.net.in/towards-an-islamic-decoloniality/
Schielke, Samuli (2009). Ambivalent Commitments: Troubles of Morality, Religiosity and Aspiration among Young Egyptians. Journal of Religion in Africa, (39), 158-185.
Schielke, Samuli (2015). Egypt in the Future Tense: Hope, Frustration, and Ambivalence before and after 2011. Indiana University Press.
Sciortino, Maria Silvana (2012). Antropología y feminismos en América Latina: hacia una práctica descolonial. En E. Hernández Corrochano (Ed.), Teoría Feminista y antropología: claves analíticas (pp. 133–151).
Sehlikoglu, Sertaç (2018). Revisited: Muslim Women’s agency and feminist anthropology of the Middle East. Contemporary Islam, 12(1), 73–92.
Singerman, Diane (1995). Avenues of Participation: Family, Politics, and Networks in Urban Quarters of Cairo. American University in Cairo Press / Princeton University Press.
Spišák, Sanna (2020). The intimacy effect: Girls’ reflections about pornography and ‘actual sex’. Sexualities, 23(7), 1248-1263.
Stheremberger, Cécile (2009). Folklore, Nation, and Gender in a Colonial Encounter: Coros y Danzas of the Sección Femenina of the Falange in Equatorial Guinea. Afro-Hispanic Review, 28(2), 231–244.
Stoler, Ann L. (2002). Carnal Knowledge and Imperial Power. Race and the Intimate in Colonial Rule. University of California Press.
Tamale, Sylvia (2020). Decolonization and Afro-feminism. Daraja Press.
Turner, Victor (1988 [1969]). El proceso ritual. Taurus.
Valenciano-Mañé, Alba (2023). Redistributive matronage. The moral economy of female traders and the ruling elite in Equatorial Guinea. Jornal of Contmporary African Studies, 42(2), 245–262. DOI:10.1080/02589001.2023.2282936
Van Gennep, Arnold (1986 [1909]). Els ritus de pas. Alta Fulla.
Veldhuis, Suzanne & Alvarez, Bruna (2026). Feminist care in the centre: abortion accompaniment practices in Northern Mexico. Culture, Health & Sexuality, 1–12. https://doi.org/10.1080/13691058.2026.2623628
Vercellin, Giorgio (2003). Istituzioni del mondo musulmano. Einaudi.
Viera Cherro, Mariana (2021). Las disputas por el parentesco y por la vida: Argumentos religiosos y procesos de acumulación económica en reproducción asistida en Uruguay. Horizontes Antropológicos, 27(61), 113–141.
Vlasenko, Polina, & Pavone, Vicenzo (2025). Regulation and Altruism as Valuation Mechanisms: A Political Economy of Ova Markets in Ukraine and Spain. Science, Technology, & Human Values, 01622439251336630.
Programari
Cal tenir instal·lada l’autenticació doble al dispositiu mòbil per poder accedir al Campus Virtual. En el següent enllaç podeu trobar les instruccions d’instal·lació: https://si-respostes.uab.cat/inici/gestio-de-paraules-de-pas/doble-factor-mfa/com-configuro-l-aplicacio-d-autenticacio-microsoft-authenticator.
Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel.ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica, cerca d'informació i correcció de textos o traduccions. L'estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |