Història i Arqueologia d'Al-Àndalus
Codi: 106889Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | OP | 3 |
| Arqueologia | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Jesus Brufal Sucarrat
- Correu electrònic :
- jesus.brufal@uab.cat
Equip docent
- Guillem Alcolea Castellsagué
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Sense prerequisits.
Objectius
L'objectiu d'aquesta assignatura és formar l’alumnat dels graus en Història i Arqueologia en els debats historiogràfics sobre la formació, consolidació i evolució d'Al-Àndalus entre els segles VIII i XV. Aquesta es farà des de les següents línies temàtiques, la societat, l’economia, la política i la ideologia, que es concreten en aquests eixos:
- S’examinaran les condicions que van permetre l'aparició, el desenvolupament i la desaparició de les dinasties a al-Àndalus.
- Es comprendrà la complexitat social d’al-Àndalus des de la diversitat.
- Es debatrà la incidència de l’islam, la islamització i l’arabització en la cohesió social a al-Àndalus.
- Es valorarà l’impacte de la ‘Revolució Verda’ a al-Àndalus.
- Es reconeixerà l’urbanisme islàmic en ciutats i vilatges.
- S’analitzarà la incidència de la ciència i la tècnica a al-Àndalus.
Al-Àndalus no es reconeix sense les relacions amb l’entorn. Per això es prestarà atenció a les seves relacions amb els regnes cristians de la península Ibèrica, amb les dinasties nord-Africanes i del Pròxim Orient, així com amb Bizanci.
Tot plegat es treballarà des de l’aula on la classe magistral participativa aportarà continguts teòrics i es treballaran fonts d’informació arqueològiques i textuals corresponents a cadascuna de les temàtiques específiques. Es pretén que l’alumnat es segueixi familiaritzant amb la complexitat de l’anàlisi històric i amb la multidisciplinarietat.
Resultats d'aprenentatge
- CM24 (Reconèixer les implicacions ètiques i socials dels diferents plantejaments i propostes teòriques de l'arqueologia per a adequar l'anàlisi del període medieval a les exigències dels valors i les pràctiques democràtiques lluny de les manipulacions ideològiques.) Reconèixer les implicacions ètiques i socials dels diferents plantejaments i propostes teòriques de l'arqueologia per a adequar l'anàlisi del període medieval a les exigències dels valors i les pràctiques democràtiques lluny de les manipulacions ideològiques.
- CM25 (Desenvolupar habilitats per al treball autònom i en equip en l'exercici de l'arqueologia en entorns territorials propers.) Desenvolupar habilitats per al treball autònom i en equip en l'exercici de l'arqueologia en entorns territorials propers.
- KM35 (Identificar els debats teòrics i metodològics principals de l'arqueologia medieval europea, tenint en compte els enfocaments nacionals i globals de la disciplina.) Identificar els debats teòrics i metodològics principals de l'arqueologia medieval europea, tenint en compte els enfocaments nacionals i globals de la disciplina.
- KM37 (Explicar els processos històrics i arqueològics medievals de l'espai ibèric des de la perspectiva analítica de l'arqueologia per a generar noves perspectives teòriques i qüestionar el coneixement previ.) Explicar els processos històrics i arqueològics medievals de l'espai ibèric des de la perspectiva analítica de l'arqueologia per a generar noves perspectives teòriques i qüestionar el coneixement previ.
- SM36 (Inferir hipòtesis del passat medieval dels contextos espacials propers a partir de l'anàlisi del material arqueològic localitzat i identificat en el treball de prospecció i/o l'excavació.) Inferir hipòtesis del passat medieval dels contextos espacials propers a partir de l'anàlisi del material arqueològic localitzat i identificat en el treball de prospecció i/o l'excavació.
- SM54 (Identificar els processos de la història medieval de la península Ibèrica mitjançant la utilització de la metodologia arqueològica valorant-ne les fortaleses i les debilitats.) Identificar els processos de la història medieval de la península Ibèrica mitjançant la utilització de la metodologia arqueològica valorant-ne les fortaleses i les debilitats.
Continguts
Tema 1. Debats historiogràfics sobre al-Àndalus.
Tema 2. Any 711. Conquesta del Califat de Damasc i els emirats dependents.
Tema 3. L'adveniment de la dinastia Omeia a al-Àndalus i els emirats cordovesos (756-929).
Tema 4. El Califat de la dinastia Omeia de Còrdova (929-1031).
Tema 5. Les taifes andalusines (1010-1102).
Tema 6. La conquesta i l'emirat almoràvit (1085-1145).
Tema 7. Les segones taifes i la conquesta i el califat almohade (1145-1212).
Tema 8. Les terceres taifes i la dinastia nazarita de Granada (1212-1492).
Tema 9. Balanç de la civilització islàmica a la península Ibèrica.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi individual | 30 | 1,2 | CM25, KM35, KM37, SM36, SM54 |
| Classes teòriques dirigides pel professor/a | 35 | 1,4 | CM24, CM25, KM35, KM37, SM36, SM54 |
| Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics | 20 | 0,8 | CM24, CM25, KM35, SM36, SM54 |
| Lectura i interpretació de bibliografia especialitzada | 25 | 1 | CM24, CM25, KM35, KM37, SM36, SM54 |
| Sessions de seminaris, lectures i interpretacions de textos, anàlisi de materials | 10 | 0,4 | CM24, KM35, SM36, SM54 |
-Classes teòriques dirigides pel professor/a.
-Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor/a.
-Pràctiques vinculades a sortides organitzades.
-Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.
-Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
-Estudi individual.
-Avaluació a classe.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Control de lectura 2 | 20% | 7 | 0,28 | CM24, CM25, KM35, KM37, SM36, SM54 |
| Examen 2 | 30% | 8 | 0,32 | CM24, CM25, KM35, KM37, SM36, SM54 |
| Control de lectura 1 | 20% | 7 | 0,28 | CM24, CM25, KM35, KM37, SM36, SM54 |
| Examen 1 | 30% | 8 | 0,32 | CM24, CM25, KM35, KM37, SM36, SM54 |
L'avaluació continuada es conforma a partir de les següents proves i percentatges:
- Dos exàmens escrits reflexius (30% de la nota cadascun).
- Dos controls de lectura (20% de la nota cadascun).
Informacions rellevants:
- Es reavaluaran les activitats d'avaluació lliurades en els terminis establerts pel professor/a de l'assignatura; en cap cas es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el període de reavaluació. La reavaluació consistirà en una prova escrita a partir de tot el programa.
- Es considerarà com alumne "no avaluable" aquell que no ha lliurat un mínim del 30% de les evidències avaluables de l'assignatura.
- En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un exercici d'avaluació, aquest es qualificarà amb un 0, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En el cas de produir-se diverses irregularitats en altres exercicis la qualificació final de l'assignatura serà 0.
- L’alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. El professorat establirà oportunament els mecanismes per fer-ho.
- En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través fòrums wiki i / o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius al seu abast.
L'avaluació única es conforma a partir de les següents proves i percentatges:
- Un examen oral (50% de la nota).
- Dos comentaris de text (25% de la nota cadascun).
Informacions rellevants:
- L'alumne que hagi presentat les tres avaluacions però no les hagi superades tindrà dret a la reavaluació que consistirà en una prova única i teòrica.
- Es considerarà com alumne "no avaluable" aquell que no ha lliurat un mínim del 30% de les evidències avaluables de l'assignatura.
- S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
- En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un exercici d'avaluació, aquest es qualificarà amb un 0, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En el cas de produir-se diverses irregularitats en altres exercicis la qualificació final de l'assignatura serà 0.
- L’alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. El professorat establirà oportunament els mecanismes per fer-ho.
- En cas que les proves no es puguin fer presencialment d'adaptarà el seu format (mantenint la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través fòrums wiki i / o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius al seu abast.
Ús de l'intel·ligència artificial
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les
eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
En aquesta guia docent l'alumnat trobarà la bibliografia bàsica per a seguir el curs, mentre que l'específica s'anirà aportant durant el curs segons evolució del temari i de l'interès de l'alumnat en qüestions concretes.
Bibliografia bàsica:
-Acién, Manuel, "El final de los elementos feudales en al-Andalus: fracaso del 'incastellamento' e imposición de la sociedad islámica", "L'incastellamento": Actas de las reuniones de Girona (26-27 de noviembre de 1992) y de Roma (5-7 de mayo de 1994), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Roma, 1998, p. 291-305.
-Aillet, Cyrile, Les mozarabes. Christianisme, islamisation et arabisation en Péninsule Ibérique (IXe-XIIe siècle), Casa de Velázquez, Madrid, 2010.
-Alba, Miguel, Feijoo, Santiago, "Pautas evolutivas de la cerámica en Emerita entre los siglos VII y IX", Garb. Sitios islámicos del sur peninsular, Ministèro da Cultura, Junta de Extremadura, Lisboa-Mérida, 2001, p. 328-375.
-Alcolea, Guillem, Kirchner, Helena, "The houses of al-Andalus. A synthesis of a domestic model", Open Archaeology, 12/1 (2026), p. 1-36.
-Alessandri, Patrice, "Ruscino, des wisigoths aux francs", Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Age, Philippe Senac (ed.), Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà, 1995, p. 9-48.
-Alonso, Natàlia, Antolín, Ferran, Kirchner, Helena, "Novelties and legacies in crops of the Islamic period in the northeast Iberian Peninsula: The archaeobotanical evidence in Madîna Balagî, Madîna Larîda and Madîna Turtûsa", Quaternary International, 346 (2014), p. 149-161.
-Ariño, Enrique, "La cultura material de los asentamientos rurales del valle medio del Duero entre los siglos V y VIII: el final del reino visigodo y el origen de al-Andalus", 711 Arqueología e Historia entre dos mundos. Zona Arqueológica, 15/2 (2011), p. 204-222).
-Balañà, Pere, L'Islam a Catalunya (segles VIII-XII), Rafael Dalmau Editors, Barcelona, 1997.
-Barceló, Miquel, "La qüestió de l'hidraulisme andalusí", Les aigües cercades. Els qanats de l'illa de Mallorca, Institut d'Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca, 1986, p. 9-36.
-Barceló, Miquel, "De la congruencia y la homogeneidad de los espacios hidráulicos en Al-Andalus", El agua en la agricultura de al-Andalus, Tomás Quesada, Antonio Malpica, Expiración Sánchez (eds.), Lunwerg, Granada, 1995, p. 25-39.
-Barceló, Miquel, El Sol que nació por Occidente. Estudios sobre el Estado omeya en al-Andalus, Publicacions de la Universitat de València, València, 2010.
-Bazzana, André, Guichard, Pierre, Cressier, Patrice, Les châteaux ruraux d'al-Andalus. Histoire et archéologie des husun du sud-est de l'Espagne, Casa de Velázquez, Madrid, 1988.
-Bramon, Dolors, De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010, Eumo Editorial, Vic, 2000.
-Bru, Miguel Ángel, La arquitectura fortificada de la Madina de Vascos. Análisis arqueológico de un enclave andalusí, tesis doctoral, Universidad Autònoma de Madrid, 2016.
-Brufal, Jesús, El món rural i urbà en la Lleida islàmica. Lleida i l'est del districte: Castelldans i el Pla del Mascançà, Pagès Editors, Lleida, 2013.
-Brufal, Jesús, Negre, Joan, Sabaté, Flocel (eds.), Arqueologia Medieval. Fortaleses a la Vall de l'Ebre (segles VII-XI), Pagès Editors, Lleida, 2020.
-Calvo, Susana, "Las primeras mezquitas de pequeñas ciudades y núcleos rurales de al-Andalus", Al-Qantara, 28/1 (2004), p. 143-179.
-Carvajal, José Cristóbal, "Pottery production and Islam in south-east Spain", Antiquity, 83 (2009), p. 388-398.
-Carvajal, José Cristóbal, "Islamización y arqueología. Reflexiones en torno a un concepto controvertido y necesario desde un punto de vista arqueológico", Arqueologia Medieval. Recerca avançada en arqueologia medieval, Flocel Sabaté, Jesús Brufal (eds.), Pagès Editors, Lleida, 2013, p. 127-156.
-Chalmeta, Pedro, La conquista de al-Andalus, Fundación Ibn Tufayl, Almería, 2025.
-Eiroa, Jorge, "Past and Present of the Archaeology of Alquerias", Imago Temporis. Medium Aevum, 6 (2012), p. 49-72.
-Eiroa, Jorge, González, José Ángel, Hernández, Alicia, "El conjunto arqueológico de San Esteban (Murcia). Un caso de gestión del patrimonio arqueológico e investigación", II Simposio de Patrimonio Cultural ICOMOS España, 2022, p. 95-194.
-Esquilache, Ferran, Els constructors de l'horta de València. Origen, evolució i estructura social d'una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII, Servei de Publicacions de la Universitat de València, València, 2018.
-Fábregas, Adela, The Nasrid Kingdom of Granada between East and West (Thirteenth to Fifteenth Centuries), Brill, Leiden, 2021.
-Fierro, Maribel, "Al-Andalus en el pensamiento fascista. La revolución islámica en Occidente de Ignacio Olagüe", Al-Andalus/España. Historiografías en contraste, siglos XVII-XXI, Manuela Marín (eds.), CSIC, Madrid, 2009, p. 325-349.
-Fierro, Maribel, Marín, Manuela, "La islamización de las ciudades andalusíes a través de sus ulemas (s. II/VIII-comienzos del s. IV/X)", Genèses de la ville islamique en al-Andalus et au Maghreb occidental, Patrice Cressier, Mercedes García Arenal (eds.), Casa de Velázquez, Madrid, 1998, p. 65-97.
-Fierro, Maribel, Samsó, Julio (eds.) The formation of al-Andalus, Part 2: Language, religion, culture and the sciences, Routledge, 1998.
-García, Jesús, Lora, Gloria, Los Mozárabes: pasado, presente y futuro de las comunidades cristianas bajo dominio islámico, Sílex ediciones, Còrdova, 2023.
-García Sanjuán, Alejandro, La conquista islámica de la Península Ibérica y la tergiversación del pasado: Del catastrofismo al negacionismo, Marcial Pons, Madrid, 2013.
-García Biosca, Joan Eusebi, Giralt, Josep, Loriente, Ana, Martínez, Joan, "La génesis de los espacios urbanos andalusíes (siglos VIII-IX): Tortosa, Lleida y Balaguer", Islam y Cataluña, Josep Giralt, Joan Eusebi García Biosca (eds.), IEMED, Barcelona, p. 137-165.
-Gilote, Sophie, Cáceres, Yasmina, "Outside the Palaces: About Material Culture in the Almoravid Era", Arts, 14 (2026), p. 1-21.
-Glick, Thomas, Paisajes de conquista. Cambio cultural y geográfico en la España medieval, Publicacions de la Universitat de València, València, 2015.
-González, Carmen, "Las mezquitas de barrio de Madinat Qurtuba 15 años después. Espacios religiosos urbanos en la capital andalusí", Anales de Arqueología Cordobesa, 15 (2016), p. 267-292.
-Guichard, Pierre, Al-Andalus: Estructura antropológica de una sociedad islámica en Occidente, Barral Editores, Barcelona, 1976.
-Guichard, Pierre, Al-Andalus frente a la conquista cristiana. Los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII), Universitat de València, València, 2001.
-Guichard, Pierre, Soravia, Bruna, Los reinos de taifas: Fragmentación política y esplendor cultural, Sarriá, Màlaga, 2005.
-Guichard, Pierre, Esplendor y fragilidad de al-Andalus. Editorial Universidad de Granada, Granada, 2015.
-Gurriarán, Pedro, " La fortificación de la frontera sur de al-Andalus en tiempos de Córdoba", Almoraima. Revista de estudios campogibraltareños, 48 (2018), p. 53-73.
-Jiménez Puertas, Miguel, El poblamiento del territorio de Loja en la Edad Media, Editorial Universidad de Granada, Granada, 2002.
-Kirchner, Helena, "The Archaeology of peasantry in the Early Medieval Ages. Reflections and proposals", Imago Temporis. Medium Aevum, 14 (2020), p. 61-102.
-Kirchner, Helena, Virgili, Antoni, Antolín, Ferran, "Un espacio de cultivo urbano en al-Andalus: Madîna Turtûsa (Tortosa) antes de 1148", Historia Agraria, 62 (2014), p. 11-45.
-Kirchner, Helena, Sabaté, Flocel (eds.), Agricultural Landscapes or al-Andalus, and the aftermath of the Feudal conquest, Brepols, Turnhout, 2022.
-Lagardère, Vincent, Les almoravides. Le dijhâd andalou (1106-1143), L'Harmattan, Paris, 1999.
-León, Alberto, "La construcción en sillería en España durante la alta Edad Media. La revisión de la información arqueológica", Archeologia Medievale, 35 (2008), p. 55-74.
-Lorenzo Jiménez, Jesús, La dawla de los Banū Qasī: Origen, auge y caída de una dinastía muladí en la frontera superior de al-Andalus, CSIC, Madrid, 2010.
-Malpica, Antonio, "El surgimiento de la ciudad de Ilbira y su relación con el territorio de la Vega de Granada en la Edad Media temprana", Paesaggi, comunità, villagi medievali. Atti del Convegno internazionale di studio, Spoleto, p. 91-106.
-Manzano, Eduardo, "Al-Andalus: un balance crítico", Histoire et Archéologie de l'Occident musulman (VIIe-XVe siècle); Al-Andalus, Maghreb, Sicile, Philippe Senac (ed.), Méridiennes, Toulouse, 2012, p. 19-31.
-Marín, Manuela (ed.), The formation of al-Andalus, Part 1: History and society. Routledge, 1998.
-Ortega, Julián, La conquista islámica de la península Ibérica. Una perspectiva arqueológica, La Ergástula, Madrid, 2018.
-Retamero, Fèlix, "La sombra alargada de Wittfogel. Irrigación y poder en al-Andalus", Al-Andalus/España: Historiografías en contraste, Manuela Marín (ed.), Casa de Velázquez, Madrid, 2018, p. 263-293.
-Sabaté, Flocel, Brufal, Jesús (eds.), Arqueologia Medieval. Reflexions des de la pràctica, Pagès Editors, Lleida, 2007.
-Sabaté, Flocel, Brufal, Jesús (eds.), Arqueologia Medieval. Els espais de secà, Pagès Editors, Lleida, 2012.
-Sénac, Philippe, La Frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle). Le peuplement musulman au nord de l'Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise, Maisonneuve&Larose, Paris, 2000.
-Sénac, Philippe, El occidente medieval frente al islam, Editorial Universidad de Granada, Granada, 2011.
-Sénac, Philippe, Ibrahim, Tawfiq (eds), Los precintos de la conquista omeya y la formación de al-Andalus (711-756), Editorial Universidad de Granada, Granada, 2017.
-Souto, Juan Antonio, "El noroeste de la frontera superior de Alandalus en época Omeya: los datos de las fuentes geográficas e históricas (yIV)", Boletín de la Asociación Española de Orientalistas, 32 (1996), p. 265-282.
-Souto, Juan Antonio, "Siervos y afines en Al-Andalus omeya a la luz de las inscripciones constructivas", Espacio, tiempo y forma. Serie III. Historia Medieval, 23 (2010), p. 205-264.
-Tabales, Miguel Ángel, Gurriarán, Pedro, La construcción del Alcázar de Sevilla. Replanteo, cimentaciones y murallas fundacionales. Informes de la construcción, 73/563, 2021.
-Torró, Josep, Guinot, Enric (eds.), Trigo y ovejas: el impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), Universitat de València, València, 2018.
-Watson, Andrew, Innovaciones en la agricultura en los primeros tiempos del mundo islámico, Editorial Universidad de Granada, Granada, 1998.
-Zona arqueológica. 711 Arqueología e Historia entre dos mundos, 15/2 (2011).
Programari
Sense programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |