Guia en format PDF

Arqueologia d'Amèrica

Codi: 106861
Crèdits: 6

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Arqueologia	OB	3

Professor/a de contacte

Nom :: Paloma Gonzalez Marcen
Correu electrònic :: paloma.gonzalez@uab.cat

Equip docent

: Laura Mameli Iriarte

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Objectius

Aquesta assignatura pretén brindar coneixement de la història humana en el continent americà, des de l'arribada de les primeres poblacions, fa mil·lennis, fins al sorgiment de les societats estatals. S'emfatitzarà la diversitat que ha caracteritzat les societats, així com els processos de canvi, analitzant-ne les causes i presentant els efectes observables en el registre arqueològic, a partir del qual coneixem les dinàmiques de les societats i les seves transformacions.

Per a això, l'assignatura es basarà en la presentació i discussió d'evidències arqueològiques sobre les diferents societats de caça-recol·lecció que van habitar ambients summament diversos, amb diferents estratègies econòmiques i socials. Igualment, s'abordaran les transformacions econòmiques, tecnològiques i socials que van portar cap al sedentarisme d'alguns grups humans i que, amb el temps, van derivar en l'aparició de societats agrícoles i/o ramaderes.

A partir de l'aparició de la vida sedentària, agrícola i ramadera, es van establir noves formes d'organització social, cada vegada més complexes, fins a l'aparició de centres cerimonials, regnes, Estats i imperis, que varen coexistir en el temps amb societats caçadores-recol·lectores; fins i tot, en alguns casos, imperis, societats complexes i societats de caça-recol·lecció van coincidir en temps i espai.

La major part de les sessions es dedicaran a les societats complexes de dues àrees: Mesoamèrica i els Andes Centrals, on es van desenvolupar i succeir societats summament complexes, arribant algunes a la seva fi amb l'arribada dels europeus al Nou Món. En el recorregut cronològic de la història precolombina d'Amèrica, emfatitzarem les causes, els processos i els efectes socials més significatius que van donar origen a noves formes de vida al llarg de mil·lennis.

Es pretén, al llarg de l'assignatura, que les persones matriculades adquireixin un panorama sobre l'heterogeneïtat d'aquestes societats americanes des dels seus inicis, així com en referència als diversos abordatges per a la seva recerca històrica, conceptes i nocions fonamentals, criteris metodològics i capacitat crítica i analítica tant a nivell documental com davant l'evidència del registre arqueològic.

L'objectiu és conèixer la història social indígena americana i la seva diversitat social, caracteritzant, mitjançant exemples concrets, els diferents períodes del seu desenvolupament al llarg del continent i fent èmfasi en la diversitat dels processos històrics.

Resultats d'aprenentatge

CM10 (Reconèixer l'impacte econòmic, social i ambiental dels principals processos de canvi en la prehistòria d'Amèrica, d'Europa i del Mediterrani, i les situacions de conflicte, transformació i resiliència que aquests canvis van ocasionar.) Reconèixer l'impacte econòmic, social i ambiental dels principals processos de canvi en la prehistòria d'Amèrica, d'Europa i del Mediterrani, i les situacions de conflicte, transformació i resiliència que aquests canvis van ocasionar.
KM16 (Analitzar les societats americanes, europees i mediterrànies prehistòriques i els seus processos de canvi, identificant les aportacions principals de l'arqueologia i comprenent les diferents propostes explicatives.) Analitzar les societats americanes, europees i mediterrànies prehistòriques i els seus processos de canvi, identificant les aportacions principals de l'arqueologia i comprenent les diferents propostes explicatives.
KM17 (Associar els diferents tipus de materials i estructures arqueològiques a períodes, àmbits geogràfics i processos específics de la prehistòria d'Amèrica, d'Europa i del Mediterrani i avaluar-ne la rellevància històrica i patrimonial.) Associar els diferents tipus de materials i estructures arqueològiques a períodes, àmbits geogràfics i processos específics de la prehistòria d'Amèrica, d'Europa i del Mediterrani i avaluar-ne la rellevància històrica i patrimonial.
SM18 (Reconèixer els diferents processos socials i culturals al llarg de la prehistòria americana, europea i mediterrània, identificant les circumstàncies en què van tenir lloc, per tal de ser capaç de combinar una perspectiva global amb la identificació dels diferents contextos històrics particulars.) Reconèixer els diferents processos socials i culturals al llarg de la prehistòria americana, europea i mediterrània, identificant les circumstàncies en què van tenir lloc, per tal de ser capaç de combinar una perspectiva global amb la identificació dels diferents contextos històrics particulars.
SM19 (Analitzar les problemàtiques principals de la prehistòria d'Amèrica, d'Europa i del Mediterrani, des del paleolític fins al final de la prehistòria recent, a partir d'informació arqueològica.) Analitzar les problemàtiques principals de la prehistòria d'Amèrica, d'Europa i del Mediterrani, des del paleolític fins al final de la prehistòria recent, a partir d'informació arqueològica.
SM20 (Reconèixer la contribució i el potencial de diferents jaciments arqueològics per a l'anàlisi de problemàtiques específiques dels diversos períodes de la prehistòria d'Amèrica, Europa i del Mediterrani.) Reconèixer la contribució i el potencial de diferents jaciments arqueològics per a l'anàlisi de problemàtiques específiques dels diversos períodes de la prehistòria d'Amèrica, Europa i del Mediterrani.

Continguts

Tema 1: La primera presència humana al continent americà: poblament i període paleoindi

La història d'Amèrica té més de 500 anys. Panorama general de les societats prehispàniques americanes. Tòpics respecte a Amèrica i a l’estudi de la seva història.
Context arqueològic. Heterogeneïtat del registre arqueològic americà.
Dimensions, marc geogràfic i diversitat ecològica del continent americà. Fi de la glaciació de Wisconsin, avanços i reculades del gel. Transició Plistocè-Holocè, paleoambients, oscil·lacions i canvi ambiental.
Qui i quan van poblar Amèrica? Teories acceptades. Corrents teòrics d’alta i baixa antiguitat i postura intermèdia. Probables vies d’accés al nou continent i expansió de grups. L’evidència arqueològica.
Jaciments de caçadors-recol·lectors del període pre-puntes de projectil. El període paleoindi: jaciments representatius al llarg del continent americà. Subsistència de les primeres poblacions, caça major d’animals plistocènics. Tecnologia Clovis, Folsom, cua de peix. Paleoamericans. Jaciments plistocènics indubtables a Amèrica del Nord, Central i del Sud. L’extinció de la megafauna americana i teories sobre el rol dels grups humans en aquestes extincions massives.

Tema 2: El canvi en l’explotació dels recursos: el període Arcaic

El període Arcaic a Amèrica: colonització de nous hàbitats i aprofitament de nous aliments. Explotació de recursos marins i litorals, caça menor, recol·lecció de fauna costanera i utilització d’espècies vegetals. Innovació tecnològica i diversificació dels sistemes de subsistència.
La cultura Chinchorro del desert d’Atacama.
Caçadors-recol·lectors i caçadors-pescadors-recol·lectors. Exemples arqueològics a Amèrica del Nord. Exemples etnogràfics i arqueològics a Amèrica del Sud. El cas de la societat yàmana.

Tema 3: La vida sedentària. El Formatiu o procés de neolitització

Cap a la producció d’aliments. Colonització de nous hàbitats i aprofitament de nous aliments. Centres de domesticació vegetal i animal. Problemàtiques i teories sobre les causes que van portar a l’agricultura, així com evidències arqueològiques en diverses regions (Mesoamèrica, Andes Centrals i terres baixes amazòniques).
Els aliments vegetals que Amèrica va aportar al món.
El sorgiment de la vida sedentària.

Tema 4: Interrelacions ètniques i complexitat social

El finançament/consolidació de l’agricultura a Amèrica. Primeres formes d’urbanisme.
Origen de la ceràmica i altres tecnologies tèxtils i agrícoles. El cas Valdivia-Real Alto als Andes septentrionals.
Complexitat social a les dues àrees nuclears: Andes Centrals i Mesoamèrica.

Tema 5: Les societats complexes: cabdillatges, prefectures i estats

Sorgiment de societats complexes a Amèrica. Centres cerimonials, organització política, econòmica i social a Mesoamèrica i Andes Centrals.
Desenvolupament a Mesoamèrica: olmeca, zapoteca, Teotihuacan, vida urbana, escriptura, calendaris i ciutats-estat. Estats maies i Imperi asteca.
Desenvolupament als Andes Centrals: Caral, Chavín de Huántar, Paracas, Nazca, Moche, Tiahuanaco, Wari, Chimor i l’Imperi del Tawantinsuyu. Aliances, submissió, militarisme i expansió.
Impacte de la conquesta a Mesoamèrica i als Andes Centrals.

Tema 6: Presentació oral

Exposició oral amb suport audiovisual dels estudiants (en grup o individualment) sobre temes triats de comú acord entre alumnat i professorat.

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Lectures i comprensió de textos	88	3,52	CM10, KM16, SM18, SM20
Classes teòriques	50	2	CM10, KM16, KM17, SM18, SM19
Seminaris i pràctiques opcionals	6	0,24	KM16, KM17

Es farà un acompanyament per part de la professora en cas que sigui necessari i es demani, tant en hores de despatx com per correu electrònic. També es contemplen activitats en fòrums, wikis i/o participació a través de videoconferència, Moodle, Teams, etc., quan sigui necessari. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.

Activitats dirigides

Assistència a classes teòriques dirigides per la professora.

Activitats supervisades

Preparació de presentacions orals.

Activitats autònomes

Estudi personal.
Lectura comprensiva de textos.
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Presentació oral del tema 6	30	2	0,08	CM10, KM16, KM17, SM18, SM19, SM20
Prova escrita del primer bloc temàtic	40	2	0,08	CM10, KM16, KM17, SM18, SM19, SM20
Prova escrita del segon bloc temàtic	30	2	0,08	CM10, KM16, KM17, SM18, SM19, SM20

La matèria s'avaluarà mitjançant l'aplicació dels procediments següents:

2 proves escrites individuals parcials: la primera amb un valor del 40% de la nota final, la segona amb un valor del 30% de la nota final.
Una exposició oral (individual o en grup) sumarà el 30% restant.

L’alumnat rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que només hagi lliurat/realitzat el 30% o menys de les activitats d’avaluació.

Per aprovar l’assignatura és necessari superar els dos exercicis escrits i la presentació oral amb un 5. En cas que un o cap d’ells superi el 5, l’alumne haurà d’anar a examen final de recuperació, amb la data fixada per la Gestió Acadèmica de la Facultat. Si la presentació oral està suspesa, es podrà recuperar per escrit. Si una de les dues parts d’aquest exercici continua per sota de 5, l’assignatura estarà suspesa, tot i que la mitjana sigui superior a 5. L’aprovació de la meitat de l’assignatura no és condició per aprovar la totalitat.

Els/les estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor o professora un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) de forma crítica i constructiva, declarant-ne l’ús i després d’haver acreditat la seva idoneïtat. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA sense declaració ni aparell crític serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0.

En cas que l'estudiant faci qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest acte d'avaluació es qualificarà amb un 0, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Es tindran en compte els casos particulars, que rebran, com no podria ser d'altra manera, un tractament específic.

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

Bibliografia

S’oferirà bibliografia específica per a cada tema en una carpeta de Drive, disponible des del principi de l’assignatura.

TEMA 1:

Da Gloria, Pedro. 2021.Bioarqueologia dos primeiros habitantes do Brasil Central: Saúde e estilo de vida na região de Lagoa Santa, Minas Gerais. Cadernos do Lepaarq, v. XVIII, n.35, p. 7-40, Jan-Jun.
Dillehay, T.D., Pino, M. & Ocampo, C., 2021. Comments on archaeological remains at the Monte Verde site complex, Chile. PaleoAmerica, 7(1), pp.8-13.
Goebel, T., Waters, M.R. & O'Rourke, D.H., 2008. The late Pleistocene dispersal of modern humans in the Americas. Science, 319(5869), pp.1497-1502.
Labarca, R., Frugone-Álvarez, M., Vilches, L., Blanco, J.F., Peñaloza, Á., Godoy-Aguirre, C., Lizama-Catalán, Á., Oyarzo, C., Tornero, C., González-Guarda, E. & Delgado, A., 2024. Taguatagua 3: A new late Pleistocene settlement in a highly suitable lacustrine habitat in central Chile (34° S). Plos one, 19(5), p.e0302465.
Mesia-Montenegro, Christian (2022): \"Social complexity and core-periphery relationships in an Andean Formative ceremonial centre: domestic occupation at Chavín de Huántar.\" Antiquity 96.388 883-902.
O’Brien, M.J., 2018. Setting the stage: The late pleistocene colonization of North America. Quaternary, 2(1), p.1.
Posth, C., Nakatsuka, N., Lazaridis, I., Skoglund, P., Mallick, S., Lamnidis, T.C., Rohland, N., Nägele, K., Adamski, N., Bertolini, E. and Broomandkhoshbacht, N., 2018. Reconstructing the deep population history of Central and South America. Cell, 175(5), pp.1185-1197.
Prates, L. and Perez, S.I., 2021. Late Pleistocene South American megafaunal extinctions associated with rise of Fishtail points and human population. Nature communications, 12(1), p.2175.

TEMA 2:

Arriaza, B. & V. Standen (2002): Muerte, momias y ritos ancestrales: la cultura Chinchorro. Serie Patrimonio Cultural, Universidad de Tarapacá. Arica, Chile.
Arriaza, B., Figueroa, L., Ogalde, J.P., Standen, V., Halcrow, S., Amarasiriwardena, D., Van Hoesen, J. and Castelleti, J., 2023. An archaeometric approach to biocontamination with manganese pigments in ancient marine hunter-gatherers of the Atacama Desert: health, ideological, and socioecononic considerations. Archaeological and Anthropological Sciences, 15(12), p.188.
Silva-Pinto, V., Valenzuela, D. and Sepúlveda, M., 2013. Paleopatología osteoarticular en Chinchorro: Revisión de un caso y discusión sobre el autocuidado en la prehistoria de Arica, norte de Chile. Revista médica de Chile, 141(5), pp.637-643.
Standen, V.G., 1997. Temprana complejidad funeraria de la cultura Chinchorro (norte de Chile). Latin American Antiquity, 8(2), pp.134-156.

TEMA 3:

Aldenderfer, M.S. and Flores Blanco, L., 2011. Reflexiones para avanzar en los estudios del período Arcaico en los Andes Centro-Sur. Chungará (Arica), 43(ESPECIAL), pp.531-550.
Bischof, H., 2009. Los períodos Arcaico Tardío, Arcaico Final y Formativo Temprano en el valle de Casma: evidencias e hipótesis. Boletín de Arqueología PUCP, (13), pp.9-54.
Casas, A., Parra, F., Aguirre-Dugua, X., Rangel-Landa, S., Blancas, J., Vallejo, M., Moreno-Calles, A., Guillén, S., Torres-García, I., Delgado-Lemus, A. and Pérez-Negrón, E., 2017. Manejo y domesticación de plantas en Mesoamérica. Una Estrategia de Investigación y Estado del Conocimiento Sobre los Recursos Genéticos de México, 1.
Lavallée Danièle, 2005 « Néolithisations en Amérique » Des prédateurs semi-nomades aux sociétés complexes, Annales. Histoire, Sciences Sociales, 2005/5 60e année, p. 1035-1067.
Lavallée, D., 2006. Secuencias y consecuencias de algunos procesos de neolitización en los Andes. Estudios atacameños, (32), pp.35-41.
Piperno, D.R., 2011. The origins of plant cultivation and domestication in the New World tropics: patterns, process, and new developments. Current anthropology, 52(S4), pp.S453-S470.
Zizumbo, D., García, M.P.C. and Colunga, P., 2008. El origen de la agricultura, la domesticación de plantas y el establecimiento de corredores biológico-culturales en Mesoamérica. Revista de Geografía Agrícola, 41(0186-4394), pp.85-113.

TEMA 4:

Lavallée, D., 2006. Secuencias y consecuencias de algunos procesos de neolitización en los Andes. Estudios atacameños, (32), pp.35-41.
Lumbreras, L., 2006. Un formativo sin cerámica y cerámica preformativa (A formative without pottery and preformative pottery). Estudios Atacameños. Arqueología y Antropología Surandinas (Atacamas studies. Archeology and Anthropology of Southern Andes), 32, pp.1-34.
Peña, G.B., 2014. La cultura Valdivia o el surgimiento de la cerámica en América. Historia Digital, 14(23), pp.6-22.

TEMA 5 A:

Bustamante, J., Crousillat, E. and Rick, J., 2021. Nuevos conceptos sobre la secuencia constructiva y usos de la red de canales de Chavín de Huántar (). devenir, 8(15), pp.75-94.
Butters, L.J.C. and Castillo, S.U., Los Mochicas de la Costa Norte del Perú.
Doucet, M., 2016. Reinasysacerdotisas en la América precolombina. In VIII Congreso virtual sobre Historia de las Mujeres (pp. 193-201). Archivo Histórico Diocesano de Jaén.
Druc, I., Giersz, M., Kałaska, M., Siuda, R., Syczewski, M., Nita, R.P., Chyla, J.M. and Makowski, K., 2020. Offerings for Wari Ancestors: Strategies of ceramic production and distribution at Castillo de Huarmey, Peru. Journal of Archaeological Science: Reports, 30, p.102229.
Escudero, A.A., 2015. Sacerdotisas, Curanderas, Parteras y Guerreras: Mujeres de élite en la costa norte del Perú Antiguo. Americanía: Revista de Estudios Latinoamericanos, (2), pp.4-38.
Garaycochea, C.F., 2016. La articulación económica prehispánica del Perú Sur Andino. Diálogo andino, (49), pp.197-207.
Goepfert, N., Dufour, E., Prieto, G. and Verano, J., 2020. Herds for the gods? Selection criteria and herd management at the mass sacrifice site of Huanchaquito-Las Llamas during the Chimú period, northern coast of Peru. Environmental Archaeology, 25(3), pp.296-309.
Janusek, J.W., 2005. Patios hundidos, encuentros rituales y el auge de Tiwanaku como centro religioso panregional. Boletín de Arqueología PUCP, (9), pp.161-184.
Jordán, R.F., 2015. El Complejo arqueológico El Brujo en la costa norte del Perú. Quingnam, 1, pp.35-53.
Jordán, R.F., 2015. El Complejo arqueológico El Brujo en la costa norte del Perú. Quingnam, 1, pp.35-53.
Mader, C., Reindel, M. and Isla, J., 2023. Economic directness in the western Andes: a new model of socioeconomic organization for the Paracas culture in the first millennium BC. Latin American Antiquity, 34(2), pp.385-403.
Mateu, M.T.E., Guerrero-Perales, M.D. and Castro-Martínez, P.V., 2023. Mujeres, y también arqueología. Sexuar el pasado y el presente. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, 33, pp.499-531.
Meddens, F.M., 2020. Wari Women as symbols of power; and a case for client states. Estudios Latinoamericanos, 40, pp.87-120.
Mesía Montenegro, C., 2014. Festines y poder en Chavín de Huántar durante el Período Formativo tardío en los Andes centrales. Chungará (arica), 46(3), pp.313-343.
Prieto, G., Verano, J.W., Goepfert, N., Kennett, D., Quilter, J., LeBlanc, S., Fehren-Schmitz, L., Forst, J., Lund, M., Dement, B. and Dufour, E., 2019. A mass sacrifice of children and camelids at the Huanchaquito-Las Llamas site, Moche Valley, Peru. PLoS One, 14(3), p.e0211691.
Rick, J. (2014): Cambio y continuidad, diversidad y coherencia: Perspectivas sobre variabilidad en Chavín de Huántar y el Período Formativo. SenrI Ethnological Studies: 261–289. Centro Ceremonial Andino: Nuevas Perspectivas para los Períodos Arcaico y Formativo. Edited by Yuji Seki
Rostworowski, M., 1988. La mujer en la época prehispánica.
Ruiz, Ó.A., 2007. Tiempo y espacio en el Tawantinsuyu: introducción a las concepciones espacio-temporales de los incas. Nómadas. Critical Journal of Social and Juridical Sciences, 16(2).
Shady Solis, Ruth. \"America’s first city? The case of Late Archaic Caral.\" Andean archaeology III. Springer, Boston, MA, 2006. 28-66.
Shady, R. & C. Leyva, ed. (2003): La Ciudad sagrada de Caral-Supe: los orígenes de la civilización andina y la formación del estado prístino en el antiguo Perú. Instituto Nacional de Cultura, Lima.
Stanish, C., 2020. Theevolution of social institutions in the Central Andes. In The Evolution of Social Institutions: Interdisciplinary Perspectives (pp. 555-576). Cham: Springer International Publishing.
Tantaleán, H., 2012. Hacía una teoría arqueológica del estado en los Andes prehispánicos: los primeros estados teocráticos andinos.
Tantaleán, H., 2013. Hacia una teoría arqueológica del estado en los Andes prehispánicos (II): los estados militaristas andinos.
Tantaleán, H., 2013. Un estado militarista andino llamado Wari: hacia una definición arqueológica. Investigación, 21(1–2), pp.327-351.
Tantaleán, H., 2015. El imperio inca: indicadores arqueológicos de un estado expansivo andino. Inka Llaqta, 4, pp.9-42.
Tantaleán, H., 2021. The Paracas society of prehispanic Peru. In Oxford Research Encyclopedia of Latin American History.
Tantaleán, Henry. (2024): Más allá de los horizontes y las etapas: Una propuesta de periodificación para la arqueología peruana. ISHRA, Revista del Instituto Seminario de Historia Rural Andina, n.º 11 - julio-diciembre, 2023, pp. 107 - 135
Zapata, H.M.H., 2010. Os Incas enfrentando o problema da interculturalidade. Uma introdução ao estudo da configuração do Tawantinsuyu em contextos de diversidade étnica e cultural. séculos XIV-XVI. Antíteses, pp.41-70.

TEMA 5 B:

Arnold III, P.J., 2009. Settlement and subsistence among the early formative Gulf Olmec. Journal of Anthropological Archaeology, 28(4), pp.397-411.
Barrois, R. and Tokovinine, A., 2004. El inframundo y el mundo celestial en el juego de pelota maya. In XVIIISimposio de investigaciones arqueológicas en Guatemala (pp. 27-38).
Cervera, M.A., 2011. Guerreros aztecas. Armas, técnicas de combate e historia militar del implacable ejército que conquistó Mesoamérica. Nowtilus.
Cobos, R., 2001. Mayapan y el periodo Postclásico en las Tierras Bajas Mayas del Norte. In XV Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala (pp. 98-104).
Cossens, S., 2019. Rutas comerciales en Mesoamérica: la formación del sistema internacional prehispánico. Revista de Relaciones Internacionales de la UNAM, 135, pp.155-171.
Cyphers A., Murtha T. (2014): Early olmec open spaces at San Lorenzo, Veracruz
Cyphers, A. (2017): Densidad poblacional en la capital olmeca de San Lorenzo, Veracruz. Ancient Mesoamerica Vol. 28 (1) pp. 61-73.
Cyphers, A. (2018): Los Olmecas de San Lorenzo. Arqueología Mexicana. Vol. 25 (150) 18-25.
Cyphers, A., 2015. Las bellas teorías y los terribles hechos. Controversias sobre los olmecas del Preclásico inferior. Instituto de Investigaciones Antropológicas.
Ebert, C.E., Hoggarth, J.A., Awe, J.J., Culleton, B.J. and Kennett, D.J., 2019. The role of diet in resilience and vulnerability to climate change among early agricultural communities in the Maya Lowlands. Current Anthropology, 60(4), pp.589-601.
Hansen, L.P., 2017. Aztec Human Sacrifice as Entertainment? The Physio-Psycho-Social Rewards of Aztec Sacrificial Celebrations (Doctoral dissertation, University of Denver).
Manzanilla, L., 2001. Agrupamientos sociales y gobierno en Teotihuacan, Centro de México. In Reconstruyendo la ciudad maya: el urbanismo en las sociedades antiguas (pp. 461-482). Sociedad Española de Estudios Mayas.
Manzanilla, L., 2001. Gobierno corporativoenTeotihuacan:una revisión del concepto ‘palacio’aplicado a la gran urbe prehispánica. In Anales de antropología (Vol. 35, pp. 157-190). Universidad Nacional Autonoma de Mexico, Instituto de Investigaciones Antropologicas.
Marcus, J. (2014): Monte Alban. Fideicomiso Historia de las Américas. Serie Ciudades. Fondo de Cultura Económica. Ciudad de México
Mazariegos, O.C., Tiesler, V., Gómez, O. and Price, T.D., 2015. Myth, ritual and human sacrifice in Early Classic Mesoamerica: Interpreting a cremated double burial from Tikal, Guatemala. Cambridge Archaeological Journal, 25(1), pp.187-210.
Moragas Segura, N., 2013. Sociedades en colapso: La transición del Clásico al Epiclásico en Teotihuacan. Diálogo andino, (41), pp.185-197.
Morante López, R.B., 2017. El conjunto Osario-Xtoloc en Chichén Itzá como modelo cósmico-astronómico durante el Clásico Terminal. Temas antropológicos, 40(1), pp.47-78.
Nicholas, L.M. and Feinman, G.M., 2022. The foundation of Monte Albán, intensification, and growth: Coactive processes and joint production. Frontiers in Political Science, 4, p.805047.
Nichols, D.L., 2016. Teotihuacan. Journal of Archaeological Research, 24(1), pp.1-74.
Obregón, M.A.C. and Huerta, A.B., 2017. Movimientos poblacionales durante los procesos de conquista del Imperio mexica. In Los Efectos de la Guerra: Desplazamientos de Población a lo largo de la Historia (pp. 133-155). Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado-UNED Madrid.
Romero Sandoval, R., 2017. El inframundo de los antiguos mayas. México: Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Filológicas, CentrodeEstudiosMayas.
Smith, M.E. and Hicks, F., 2017. Inequality and social class in Aztec society. The Oxford Handbook of the Aztecs, pp.423-436.
Smith, M.E., Monson, A. and Scheidel, W., 2015. The Aztec Empire. Fiscal regimes and the political economy of premodern states, pp.71-114.
Šprajc, I., 2009. Astronomy and its role in ancient Mesoamerica. Proceedings of the International Astronomical Union, 5(S260), pp.87-95.
Šprajc, I., Morales-Aguilar, C. and Hansen, R.D., 2009. Early Maya Astronomy and Urban Planning at El Mirador, Peten, Guatemala. Anthropological Notebooks, 15(3).
Stuardo, R.L., 2015, January. Canchas de juego de pelota en la región de palenque, chiapas: representación y política. In Anales de Antropología (Vol. 49, No. 1, pp. 135-155).
Suárez, A.S., 2017. La sacralización del espacio doméstico Maya. Revista Peruana de Antropología, 2(3).
Verdugo, C., Zhu, K., Prout, M., Broomandkhoshbacht, N., Galloway, A., Fehren‐Schmitz, L. and Brady, J.E., 2020. Implications of age and sex determinations of ancient Maya sacrificial victims at Midnight Terror Cave. International Journal of Osteoarchaeology, 30(4), pp.458-468.

TEMA 6:

Dunapoli, Robert (2020) Factors influencing the construction of monumental architecture: a Rapa Nui (Easter island). Case study. University of Oregon
Lipo, C.P., Hunt, T.L. and DiNapoli, R.J., 2020. Temporal Systematics The Colonization of Rapa Nui (Easter Island) and the Conceptualization of Time. In The Archaeology of Island Colonization, Edited by M. Napolitano, J. Stone, and R. DiNapoli, pp. 61-86. University Press of Florida, Society and Ecology Series in Island and Coastal Archaeology, Gainesville, FL.
Rull,V.,Cañellas-Boltà, N., Sáez, A., Giralt, S., Pla-Rabes, S. and Margalef, O., 2013. Paleoecology and human history of Easter Island (southern Pacific Ocean): some problems and potential solutions. Proceedings of Palaeoenvironment and the Development of Early Societies.
Desjardins, S.P. and Jordan, P.D., 2019. Arctic archaeology and climate change. Annual Review of Anthropology, 48, pp.279-296.
Friesen, T.M., 2013. The impact of weapon technology on caribou drive system variability in the prehistoric Canadian Arctic. Quaternary International, 297, pp.13-23.
Griebel, B., 2013. Recharting the Courses of History: Mapping Concepts of Community, Archaeology and Inuit Qaujimajatuqangit in the Canadian Territory of Nunavut (Doctoral dissertation, University of Toronto).
Hovelsrud, G.K., McKenna, M. and Huntington, H.P., 2008. Marine mammal harvests and other interactions with humans. Ecological Applications, 18(sp2), pp.S135-S147.
Rankin, L.K., 2009. An Archaeological view of the Thule/Inuit occupation of Labrador. Univ..
Stewart, A.M., Keith, D. and Scottie, J., 2004. Caribou crossings and cultural meanings: placing traditional knowledge and archaeology in context in an Inuit landscape. Journal of archaeological method and theory, 11(2), pp.183-211.

Programari

No hi ha programaris específics associats a aquesta assignatura.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TE) Teoria	1	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula	1	Català	segon quadrimestre	matí-mixt