Guia en format PDF
Logo

Teoria Social, Política i Econòmica en Arqueologia

Codi: 106850
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Arqueologia FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Marian Berihuete Azorin
Correu electrònic :
marian.berihuete@uab.cat

Equip docent

Borja Antela Bernardez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha cap prerrequisit per cursar l'assignatura. No obstant, Igualment, es desitjable un lleuger coneixement dels pensaments crítics actuals, moderns i postmoderns.

Objectius

L'assignatura té com a objectiu introduir l'estudiantat en els fonaments teòrics, epistemològics i metodològics de l'arqueologia com a disciplina científica. Així mateix, pretén proporcionar les eines conceptuals necessàries per comprendre la capacitat de l'arqueologia per analitzar i interpretar les societats del passat, així com els processos de producció, validació i interpretació del coneixement arqueològic.

Resultats d'aprenentatge

  • CM05 (Aplicar mitjançant respostes innovadores els procediments teòrics i metodològics de l'arqueologia a les demandes de la societat.) Aplicar mitjançant respostes innovadores els procediments teòrics i metodològics de l'arqueologia a les demandes de la societat.
  • CM06 (Reconèixer les implicacions ètiques i socials dels diferents plantejaments i propostes teòriques de l'arqueologia per a adequar l'anàlisi a les exigències dels valors i les pràctiques democràtiques lluny de les manipulacions ideològiques.) Reconèixer les implicacions ètiques i socials dels diferents plantejaments i propostes teòriques de l'arqueologia per a adequar l'anàlisi a les exigències dels valors i les pràctiques democràtiques lluny de les manipulacions ideològiques.
  • CM07 (Plantejar una conceptualització teòrica i metodològica de l'arqueologia coherent amb perspectives inclusives i no sexistes del passat.) Plantejar una conceptualització teòrica i metodològica de l'arqueologia coherent amb perspectives inclusives i no sexistes del passat.
  • KM07 (Reconèixer l'estructura de l'arqueologia com a ciència tant en el pla teòric (epistemològic i ontològic) com metodològic a partir de la seva diversitat teòrica i dels principals debats actuals.) Reconèixer l'estructura de l'arqueologia com a ciència tant en el pla teòric (epistemològic i ontològic) com metodològic a partir de la seva diversitat teòrica i dels principals debats actuals.
  • KM08 (Identificar les aportacions de disciplines com l'antropologia, la sociologia, la teoria econòmica, la geografia, l'epistemologia i la filosofia de la ciència a la teoria arqueològica.) Identificar les aportacions de disciplines com l'antropologia, la sociologia, la teoria econòmica, la geografia, l'epistemologia i la filosofia de la ciència a la teoria arqueològica.
  • KM09 (Reconèixer els biaixos androcèntrics principals en els relats arqueològics i, específicament, en les categories ontològiques dels estudis socials per a desenvolupar anàlisis inclusives que incorporin problemàtiques rellevants relacionades amb les dones.) Reconèixer els biaixos androcèntrics principals en els relats arqueològics i, específicament, en les categories ontològiques dels estudis socials per a desenvolupar anàlisis inclusives que incorporin problemàtiques rellevants relacionades amb les dones.
  • SM07 (Aplicar l'estructura lògica de l'arqueologia com a ciència per a identificar els processos que sustenten els raonaments principals a fi de poder analitzar els processos d'inferència i generació d'informació arqueològica i proporcionar-ne una visió pròpia.) Aplicar l'estructura lògica de l'arqueologia com a ciència per a identificar els processos que sustenten els raonaments principals a fi de poder analitzar els processos d'inferència i generació d'informació arqueològica i proporcionar-ne una visió pròpia.
  • SM08 (Explicar sintèticament les propostes explicatives principals del passat de les diferents escoles teòriques en arqueologia, valorant-ne tant fortaleses com debilitats.) Explicar sintèticament les propostes explicatives principals del passat de les diferents escoles teòriques en arqueologia, valorant-ne tant fortaleses com debilitats.

Continguts

  1. L'Arqueologia com a ciencia social. Qué son societat, política y economía
  2. Com s'organitzen les societats humanes
  3. Cures en la Prehistòria
  4. Plantes en la Prehistoria
  5. Arqueologia, colonialismo i genocidi
  6. Propietat
  7. Ideologia i discurs ideològic
  8. Nacionalisme, nazisme i arqueologia
  9. Religió
  10. Bioética


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Pràctiques en aula - seminaris de debat 25 1
Estudi individual o en grup 75 3
Classes teòriques 50 2

Activitats dirigides

• Classes teòriques dirigides pel professorat amb suport Moodle.

• Sessions de treball en grup i de debats dirigides pel professorat. Valoració i discussió col·lectiva de material textual o audiovisual, Presentacions individuals i/o col·lectives.

• Classes fora de l'aula, p.e. en Museus

Activitats supervisades

• Sessions concertades per resoldre dubtes soble el desenvolupament de l'assignatura. Assessorament individual o en grups reduïts sobre continguts específics de la matèria.

• Assessorament en grups reduïts per l’elaboració de presentacions i d’exercicis pautats d’aprenentatge.

• Sessions d'assesorament individuals o col.lectives on line i a travès del Moodle.

Activitat autònoma

• Estudi personal. Lectura de textos. Recerca d’informació bibliogràfica

• Redacció de treballs. Preparació de presentacions, comentaris orals i debats


Nota:es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Comentari de text del Bloc 2 15% 0 0 CM06, KM07, KM08, KM09, SM07, SM08
Exàmen Bloc 2 25% 0 0 KM09, SM08
Participació a classe 20% 0 0 CM05, SM08
Comentaris de text del Bloc 1 15% 0 0 CM06, KM07, KM08, KM09, SM07, SM08
Exàmen Bloc 1 25% 0 0 CM06, CM07

El sistema de avaluació continuada s’organitzarà en 3 mòduls, cadascun tindrà assignat un pes específic en la qualificació final:

  1. Les activitats dirigides (classes teòriques) s'avaluen amb les proves escrites dels blocs 1 i 2 i suposen un 50% de la nota.
  2. L'assistència, realització de les activitats presencials i les activitats supervisades (tutories) es ponderaran amb un 20%.
  3. Les activitats autònomes (treballs, comentaris de text, etc.) suposaran el 30% restant.


Calendari d’avaluació

A l’inici de curs s’informarà a l’alumnat dels terminis de realització/lliurament dels exercicis.

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


Requisits per superar l’assignatura

• Presentació/realització dels exercicis d'avaluació en els terminis establerts.

• Assolir una puntuació mitja dels exercicis d’avaluació de 5 ó més en una escala de 10.


Revisió de les qualificacions:

En el moment derealització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.


Procediment de recuperació:

Es podrà presentar a la recuperació l'estudiantat que hagi realitzat/presentat les activitats supervisades i autònomes dins els terminis establerts i tingui una qualificació mínima de 3,5.

Poden quedar excloses del procés de recuperació aquelles activitats que el professorat consideri que no són recuperables, per exemple: presentacions orals, treballs en grup o tasques relacionades amb l’activitat docent diària.


Condicions per a la qualificació ‘No avaluable’:

L’estudiantat rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.


Calendari de recuperació

Les dates de recuperació estan fixades per la Facultat de Lletres. Aquestes dates estan publicades a la web de la facultat al mes de juliol del curs anterior. És responsabilitat de els/les estudiants saber la data que li correspon fer la recuperació de la seva assignatura. L’última prova de l’avaluació continuada es programarà com a mínim una setmana abans de la data de recuperació.


Plagi o conducta fraudulenta

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.


Ús de la intel·ligència artificial: restringit

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos i a criteri del professorat. L’estudiantat ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.

La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, mal ús de la IA, etc.) no són recuperables


Aquesta assignatura no contempla l'Avaluació única.


Bibliografia

  • Álvarez, M. R., & Fiore, D. (1993). La arqueología como ciencia social: Apuntes para un enfoque teórico-epistemológico. Boletín de Antropología Americana, 27, 22–38.
  • Antolín, F., & Jacomet, S. (2015). Wild fruit use among early farmers in the Neolithic (5400–2300 cal BC) in the north-east of the Iberian Peninsula: An intensive practice? Vegetation History and Archaeobotany, 24, 19–33. https://doi.org/10.1007/s00334-014-0483-x
  • Arnold, B. (1990). The past as propaganda: Totalitarian archaeology in Nazi Germany. Antiquity, 64, 549–569.
  • Berihuete-Azorín, M. (2016). More than a list of plants: A proposal of systematization of ethnobotanical information for archaeobotanical interpretation. Quaternary International, 404, 4–15. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2015.10.114
  • Bernabé, A. (2020). Algunas cuestiones generales. In A. Bernabé & S. Macías (Eds.), Religión griega: Una visión integradora (pp. 13–31). Guillermo Escolar Editor.
  • Boissinot, P. (2017). Why archaeology, in all of its components, is a social science? Palethnologie. Archéologie et sciences humaines, (9).
  • Bollwerk, E., Connolly, R., & McDavid, C. (2015). Co-creation and public archaeology. Advances in Archaeological Practice, 3(3), 178–187. https://doi.org/10.7183/2326-3768.3.3.178
  • Borger, J. (2025, September 25). ’Tunnel vision’: How Israel is using archaeology to win US support for goals. The Guardian. https://www.theguardian.com/world/2025/sep/25/israel-archaeology-j...
  • Camarós, E., Cantoni, G., García, D., García Tuset, N., Gonzalo, X., Marín, D., Masclans, A., & Yannitto, V. (2008). La arqueología (social) que necesitamos. En I Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica: Dialogando con la Cultura Material (pp. 535–542). Universidad Complutense de Madrid. ISBN 978-84-92539-25-3.
  • Castelo Ruano, R., López Pérez, A. M., & García Vega, G. (2016). La arqueología: Una ciencia en constante renovación. Los estudios multidisciplinares en una villa romana. Encuentros Multidisciplinares, 18(53), 6.
  • Chapman, R. (2022). Archaeological theory: the basics. Routledge.
  • Colledge, S., & Conolly, J. (2014). Wild plant use in European Neolithic subsistence economies: A formal assessment of preservation bias in archaeobotanical assemblages and the implications for understanding changes in plant diet breadth. Quaternary Science Reviews, 101, 193–206. https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2014.07.013
  • Creatura, I. (2015, November 6). Digging for the Holy Land: The politicization of archaeology along the Israel-Palestine border. Brown Political Review. https://brownpoliticalreview.org/digging-for-the-holy-land-the-politicization-of-archaeology-along-the-israel-palestine-border/
  • Díaz García, M. (2023). De la dualitat oppidum ibèric - campament romà a la construcció de ciutat romana: El cas de la Tarraco republicana a la llum de les dades arqueològiques. In J. Burch, J. M. Nolla, & J. Tremoleda (Eds.), El gran canvi: La fundació de les primeres ciutats romanes al nord-est de la Hispània Citerior. Universitat de Girona / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Museu d'Arqueologia de Catalunya.
  • Dilke, O. A. W. (2003). Roman large-scale mapping in the Early Empire. In D. Woodward & J. B. Harley (Eds.), The history of cartography: Volume 1. University of Chicago Press.
  • Frieman, C. J. (2023). Archaeology as history: Telling stories from a fragmented past. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781009052412
  • Garnelo, P. (2025, May 31). De los duelos congelados a la culpa por sobrevivir: El trauma de la Guerra Civil traspasa generaciones. Eldiario.es.
  • Gracia Alonso, F. (2003). Arqueología de la memoria: Batallones disciplinarios de soldados-trabajadores y tropas del ejército en las excavaciones de Ampurias (1940–1943). In C. Molinero, M. Sala, & J. Sobrequés (Eds.), Una inmensa prisión: Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo (pp. 37–59). Museu d’Història de Catalunya / Crítica.
  • Gray, M. W. (2017). Lynn Margulis and the endosymbiont hypothesis: 50 years later. Molecular Biology of the Cell, 28(10), 1289–1293. https://doi.org/10.1091/mbc.E16-07-0509
  • Hughes, P., Denham, T., & Golson, J. (2017). Kuk Swamp. In J. Golson, T. Denham, P. Hughes, P. Swadling, & J. Muke (Eds.), Ten thousand years of cultivation at Kuk Swamp in the Highlands of Papua New Guinea. ANU Press.
  • Jaimes Betancourt, C., Noack, K., & Rattunde, N. (2020). Global turns, descolonización y museos. Bonn Americanist Studies (No. 56). Plural.
  • Jaimes Betancourt, C., Ayala, P., & García, L. (2026). Collaborative archaeology in the Indigenous Territory of the Mosetén, Beni – Bolivia. Arch, 22, 13–38. https://doi.org/10.1007/s11759-025-09543-x
  • Johnson, M. (2000). Teoría arqueológica: Una introducción (J. Ballart, Trad.). Ariel Historia. ISBN 84-344-6623-6
  • Kröpotkin, P. (1902). El apoyo mutuo: Un factor de la evolución. Instituto de Estudios Anarquistas. https://www.institutoanarquista.cl
  • Lull, V., Micó, R., Rihuete, C., & Risch, R. (2007). Ideología, arqueología. MARQ. Arqueología y Museos, 2, 9–25.
  • Lumbreras, L. G. (1974). La arqueología como ciencia social (Serie de Arqueología, 1). Ediciones Hista
  • Molinos, M., Chapa, T., & Pereira, J. (1998). El santuario heroico de El Pajarillo de Huelma (Jaén). Saguntum, Extra 1, 159–167.
  • Muñoz, J. (2023, November 20). El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) es compromet amb la bioètica i millorarà el tractament de les restes humanes que conserva [Nota de prensa]. Museu d'Arqueologia de Catalunya.
  • Navas Guerrero, E., & Mancilla Cabello, M. I. (2019). Para qué sirven la arqueología y los arqueólogos/as. UNES: Universidad, Escuela y Sociedad, 7, 103–110.
  • Renfrew, C., & Bahn, P. (2020). Archaeology: Theories, method and practice.
  • Sáez, R. (2019). Evolución humana: Prehistoria y origen de la compasión. Lecturandia
  • Saura, G., & Orovio, I. (2024, February 18). El Arqueològic conserva los esqueletos de dos vietnamitas comprados en los setenta. La Vanguardia.
  • Shiff, C., & Mizrachi, Y. (2019, July 5). Using archeology in the service of nationalism. +972 Magazine. https://www.972mag.com/pilgrimage-road-archeology-nationalism-east-jerusalem/
  • Spikins, P., Needham, A., Tilley, L., & Hitchens, G. (2018). Calculated or caring? Neanderthal healthcare in social context. World Archaeology, 50(2), 191–214. https://doi.org/10.1080/00438243.2018.1433060
  • Squires, K., et al. (2022). Ética, bioarqueología y publicaciones científicas. RUNA. Archivo para las Ciencias del Hombre, 43(2), 245–263.
  • UC Museum of Paleontology. (s.f.). Endosymbiosis: Lynn Margulis. Understanding Evolution. https://evolution.berkeley.edu/the-history-of-evolutionary-thought/19
  • Vandorpe, P., Akeret, Ö., Kühn, M., & Wick, L. (2024). The importance of wild plant resources in the Neolithic: A case study of the Late Neolithic lakeshore settlement of Grandson-Corcelettes, Les Pins (Switzerland). Vegetation History and Archaeobotany, 33, 39–48. https://doi.org/10.1007/s00334-023-00927-z
  • Ward, M. (2025). How the past became a weapon of genocide in Palestine. Public Humanities, 1, e134, 1–9. https://doi.org/10.1017/pub.2025.10051


Programari

Moodle y campus virtual, procesador de textos y lector de archivos PDF

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt