Guia en format PDF
Logo

Literatura i Periodisme: de Josep Pla a Montserrat Roig

Codi: 106732
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística OP 4
Estudis d'Anglès i Català OP 3
Estudis d'Anglès i Català OP 4
Estudis de Català i Espanyol OP 3

Professor/a de contacte

Nom :
Ramon Panyella Ferreres
Correu electrònic :
ramon.panyella@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Cap

Objectius

L'assignatura es proposa l'estudi del periodisme literari català durant el segle XX, posant l'atenció en dos moments principals: 1) el període d’entreguerres (anys 20-30) i 2) final de la Dictadura, transició i primers anys del període democràtic (anys 60/70/80)..

En concret, es tracta de:

a) Conèixer la varietat de gèneres de la prosa periodística moderna en llengua catalana (columna, article, crònica, reportatge, entrevista, semblança...), amb una especial atenció al gènere de l'article literari i a les seves diverses modalitats i enfocaments.

b) Conèixer i estudiar una selecció dels principals periodistes i escriptors catalans del segle XX que van col·laborar a la premsa escrita de forma regular i amb projecció pública conreant algun d'aquest gèneres de la prosa periodística.

Resultats d'aprenentatge

  1. Redactar comentaris de text amb sentit crític.
  2. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  3. Comentar textos literaris, aplicant-hi els instruments adquirits i d'acord amb el context històric i sociocultural.
  4. Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la seva relació amb les àrees humanes, artístiques i socials.
  5. Produir textos escrits i orals amb correcció normativa.
  6. Fer treballs escrits i presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat.
  7. Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
  8. Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
  9. Mantenir una actitud de respecte envers les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
  10. Aplicar les eines informàtiques i saber consultar les fonts documentals específiques.
  11. Elaborar, amb un nivell avançat, textos crítics sobre les tendències, els autors i les obres més significatives de la literatura catalana contemporània.
  12. Redactar assajos originals i complexos, amb domini de la bibliografia pertinent, sobre autors i obres del període contemporani.
  13. Interpretar la tradició cultural occidental a partir del segle XIX i fins a l'actualitat, i reconèixer amb detall en un text contemporani els trets de la tradició occidental.
  14. Descriure el context històric de la literatura catalana contemporània i relacionar obres amb el seu context històric i cultural.
  15. Redactar, amb un nivell avançat, assajos històrics i interpretatius sobre la tradició literària contemporània.
  16. Exposar i argumentar, de manera complexa, visions de conjunt sobre fenòmens de la literatura catalana contemporània.
  17. Analitzar textos literaris des de bases filològiques i comparatistes i identificar models de llengua literària en textos catalans contemporanis.
  18. Exposar els coneixements sobre la història, l'art o altres moviments culturals.
  19. Elaborar treballs d'acord amb l'ètica científica.
  20. Realitzar treballs escrits i presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat.
  21. Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
  22. Produir textos escrits i orals amb correcció normativa.
  23. Mantenir una actitud de respecte cap a les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
  24. Identificar les relacions de la literatura amb la història, l'art o altres moviments culturals.
  25. Comentar textos literaris, aplicant els instruments adquirits, atenent el context històric i sociocultural.
  26. Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
  27. Aplicar les eines informàtiques i saber consultar les fonts documentals específiques.
  28. Dominar l'expressió oral i escrita en llengua catalana.
  29. Exposar els coneixements sobre la història, l'art o altres moviments culturals.
  30. Interpretar críticament la bibliografia.
  31. Relacionar un autor amb la seva època i amb els trets literaris d'aquesta.
  32. Contrastar textos d'autors i èpoques diferents.
  33. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per a l'obtenció de dades i el maneig de fonts documentals d'aplicació a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
  34. Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
  35. Utilitzar recursos tecnològics (digitals i audiovisuals) per a l'adquisició del coneixement i les seves aplicacions en llengua i literatura.
  36. Identificar les relacions de la literatura amb la història, l'art o altres moviments culturals.
  37. Identificar els elements clau de la tradició cultural occidental a partir del segle XIX fins a l'actualitat.
  38. Comentar textos literaris, aplicant els instruments adquirits, atenent el context històric i sociocultural.
  39. Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
  40. Aplicar les eines informàtiques i saber consultar les fonts documentals.
  41. Demostrar un coneixement sòlid dels temes relacionats amb l'estudi de la literatura i la cultura en general.
  42. Organitzar amb eficàcia la part autònoma de l'aprenentatge.
  43. Valorar amb rigor els valors transmesos pels textos analitzats, fent-ne una crítica constructiva.
  44. Abordar amb rigor els valors transmesos pels textos analitzats, fent-ne una crítica constructiva.

Continguts

A. TEMES TEÒRICS


1. La relació entre literatura i periodisme. Prosa literària, prosa periodística i prosa de no ficció: límits, espais de confluència. Periodistes i escriptors.


2. Els gèneres periodístics: columnisme, articulisme, crònica, reportatge, retrat, crítica. Altres.


3. Panorama històric del periodisme literari català modern (segle XX). Inici i evolució. Principals autors i capçaleres (diaris, revistes, setmanaris).



B. AUTORS. LECTURA I ANÀLISI DE TEXTOS


4. Anys 20/30: Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Carles Soldevila, Eugeni Xammar, Just Cabot, Irene Polo, Josep M. Planes, Rosa M. Arquimbau. Altres: Domenèc de Bellmunt, Sebastià Gasch, Andreu Avel·lí Artís, Aurora Bertrana...


5. Guerra Civil, Postguerra i primers anys de l'època democràtica: Joan Oliver, Pere Calders, Montserrat Roig, Josep M. Espinàs. Altres: Maria Aurèlia Capmany, Teresa Pàmies, Baltasar Porcel, Isabel-Clara Simó, Quim Monzó...


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposició (oral o escrita) sobre un text teòric o crític 15 0,6
Anàlisi i discussió de textos periodístics, teòrics i crítics 20 0,8
Exposició, per part del professor, dels punts del programa; contextualització de les lectures escollides. 31 1,24
Comentari escrit de textos periodístics, teòrics i crítics, amb guiatge del professor 25 1
Cerca bibliogràfica. Fonts i recursos documentals 30 1,2
Lectura guiada de textos 20 0,8

L'assignatura es distribueix en sessions teòriques i seminaris de lectura. Les sessions teòriques tenen un caràcter panoràmic i contextualitzador i poden anar acompanyades del comentari de textos teorics i crítics. Les sessions dedicades a la lectura se centren en l'anàlisi de les obres de lectura obligatòria i d'altres documents complementaris,

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions es penjarà al Campus Virtual (CV) en començar el curs. Al CV l’alumnat podrà trobar-hi també el corpus de textos de lectura obligatòria de cada un dels autors que es treballaran; les instruccions dels exercicis i pràctiques i qualsevol altre material docent i informació necessaris per a l'adequat seguiment de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves escrites 50% 4 0,16 4, 5, 7, 8, 14, 16, 18, 20, 22, 24, 25, 29, 32, 34, 41, 42, 43, 44
Presentació orals 15% 2 0,08 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 26, 28, 29, 30, 31, 34, 36, 38
Exercicis i treballs 35% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40

El sistema d’avaluació s’organitza en 3 tipus d'activitats o mòduls, cadascun dels quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació final:

Mòdul de presentacions orals, amb un pes global del 15% (cada estudiant haurà d'analitzar un text periodístic, teòric o crític).

Mòdul de proves escrites, amb un pes global del 50 %.

Mòdul de lliurament de treballs, en què s’avaluarà un treball escrit amb un pes global del 35%.

Les dates exactes de les diferents activitats d'avaluació es comunicaran a l'alumnat el primer dia de classe.

Els estudiants d'intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

El sistema de recuperació preveu que es puguin realitzar proves diferents segons les necessitats d'aprenentatge de l'estudiant, amb l'objectiu de recuperar almenys un 50% de les activitats realitzades.

Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, i ha d'haver assolit en conjunt una qualificació entre el 3,5 i el 4,9.

Per poder aprovar l'assignatura cal obtenir un 5. L'estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable\" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Així mateix, en aquesta assignatura no es permet l'ús de les tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i serà qualificat amb un 0.

Avaluació única

Consistirà en la realització de tres activitats:

  1. Treball: antologia de textos comentada d'un autor del temari (35%)
  2. comentari oral d’un article (15%)
  3. prova escrita sobre el temari del curs (50%)

La data de realització de l'avaluació única es comunicarà a l'alumnat en començar el curs.

Les condicions per aprovar l'assignatura i les de la reavaluació dels estudiants d'avaluació única són les mateixes que s'han indicat per als estudiants d'avaluació continuada.



Bibliografia

Al llarg del curs es proporcionarà bibliografia més específica sobre els autors i publicacions del temari.

ACOSTA MONTORO, José (1973). Periodismo y literatura (2 vols.). Madrid: Guadarrama.

ALTÉS, Elvira (2007). Les Periodistes del temps de la República. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya-Diputació de Barcelona.

ANGULO EGEA, Maria (coord.) (2010). Periodismo literario. Madrid: Editorial Fragua.

BLOM, Philipp (2016). La fractura: Vida y cultura en Occidente, 1918-1938. Barcelona: Anagrama.

CANOSA, Francesc & YESTE, Elena (eds.) (2028). Dones que surten del paper. Periodistes catalanes que expliquen un país. Juneda: Editorial Fonoll.

CANOSA, Francesc & VILA, Enric (coord.) (2007). “Els clàssics del periodisme català: de la Renaixença a la Guerra Civil”, Tripodos, núm. 20.

CASASÚS, Josep M. (1992). «El periodisme literari del segle XIX», Anuari Verdaguer 1991, ps. 9-18. https://raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/view/67601/86044

CASASÚS, Josep M . (1987). El pensament periodístic a Catalunya. Barcelona:Curial.

CASASÚS, Josep M . (1998). El periodisme a Catalunya. Barcelona: Plaza & Janés.

CASASÚS, Josep M . (1996): Periodisme català que ha fet historia. Barcelona:Proa.

CHILLÓN, Lluís-Albert (1993). Literatura i periodisme. Universitat de València.

CHILLÓN, Lluís-Albert (1990). El reportatge novel·lat (tesi doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona.

ESPINET, Francesc i altres (1989). Premsa, comunicació i cultura a Catalunya durant el primer terç del segle XX. Universitat Autònoma de Barcelona.

GIMFERRER, Pere (1996). Literatura catalana i periodismo Barcelona: Generalitat de Catalunya.

GÓMEZ MOMPART, Josep Lluís (1992). La gènesi de la premsa de masses a Catalunya (1902-1923), Barcelona: Pòrtic.

GUILLAMET, Jaume (2003). Història del periodisme. Notícies, periodistes i mitjans de comunicación. Barcelona: Aldea Global.

LEÓN GROSS, Teodoro (1996). El artículo de opinión. Barcelona: Ariel.

MANENT, Albert. “Assaig, periodisme i memòries (1918-1938). Dins: MOLAS, Joaquim i altres (dirs.) (1987). Història de la literatura catalana. Part moderna. Vol. 10, ps. 191-211. Barcelona: Ariel.

MARÍN, Enric (1989). La premsa de Barcelona durant la Segona República, Universitat Autònoma de Barcelona.

MONTERO, Francesc & PLA, Xavier (eds.) (2014). Cosas vistas, Cosas leídas (La edad de oro del periodismo literario en Cataluña, España y Europa). Edition Reichenberger (Problemata Literari, 76).

PRIETO I BERBEGAL, Albert (2012). «Els periodistes dels anys trenta o el periodisme català de qualitat», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, n. XXIII (2012), p. 417-424. https://raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/77098/438878

REAL, Neus (2006). Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona. PAM.

------ (2021). “La prosa de no-ficció”. Dins: CASTELLANOS, Jordi & MARRUGAT, Jordi (coord.) (2021). Història de la literatura Catalana (Vol. 7). Literatura Contemporània (III). Del 1922 al 1959, ps. 263-294.

SINGLA CASELLAS, Carles (2006). Mirador (1929-1937). Un model de periòdic al servei d'una idea de país. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

TORRENT, Joan i TASIS, Rafael (1966). Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera.

------- (1961). Un segle de vida catalana. Vol. I: ps. 156-160, 435-441 i vol. II: ps. 732-741, 1194-1214. Barcelona: Alcides.

UZCANGA MEINECKE, Francisco (ed.) (2016). La eternidad de un día. Clásicos del periodismo literario alemán (1823-1934). Barcelona: Acantilado.

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/inicio/inicio.do (Arxiu de revistes catalanes antigues)

https://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-pavello-republica/republica/publicacions_periodiques#N

https://www.girona.cat/sgdap/cat/premsa.php

Programari

Cap

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt