Guia en format PDF
Logo

Mètodes de Correcció Fonètica

Codi: 106637
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Estudis d'Anglès i Francès OP 3
Estudis d'Anglès i Francès OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Lorraine Baque Millet
Correu electrònic :
lorraine.baque@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No s'escau.

Objectius

Aquesta assignatura té per objectiu familiaritzar l'estudiant amb les especificitats de l'ensenyament/aprenentage del component fònic en llengua estrangera (en particular, del francès llengua estrangera) a partir de:

  • la comprensió dels processos psicolingüístics implicats en l'accés a la matèria fònica en llengua estrangera a nivell segmental i prosòdic,
  • l'anàlisi contrastiva del sistema fonètico-fonològic del francès amb el d'altres llengües,
  • la reflexió sobre la noció de norma i variació,
  • l'anàlisi dels enfocaments metodològics i dels objectius i criteris d'avaluació del Marc Comú Europeu de Referència per les Llengües
  • l'anàlisi d'activitats, estratègies i recursos pedagògics per a l'ensenyament de la pronuncia en francès llengua estrangera.


Resultats d'aprenentatge

  1. Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
  2. Mantenir una actitud de respecte cap a les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
  3. Localitzar informació especialitzada i acadèmica i seleccionar-la segons la rellevància.
  4. Sintetitzar la informació obtinguda a partir de diferents fonts, problematitzar un tema i estructurar la informació de manera pertinent en presentacions orals i escrites adaptades al públic.
  5. Elaborar treballs on s'apliquin els instruments digitals i bibliogràfics fonamentals per a l'àmbit d'estudi.
  6. Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  7. Aplicar els conceptes i mètodes adquirits a situacions professionals simulades a l'aula mitjançant resolució de problemes i simulació de casos.
  8. Fer presentacions orals i escrites de caire acadèmic i/o professional sobre llengua, lingüística, cultura o literatura franceses amb un alt grau de correcció lingüística i precisió terminològica en francès.
  9. Identificar opcions teòriques diferents o maneres de tractar els mateixos problemes des de marcs teòrics alternatius.
  10. Conèixer els recursos disponibles per a l'anàlisi de la llengua francesa.
  11. Resoldre problemes complexos d'anàlisi lingüística a qualsevol nivell i amb els instruments adequats.
  12. Aplicar els coneixements i competències adquirits a l'anàlisi i resolució de problemes.
  13. Elaborar un discurs, oral o escrit, organitzat i correcte en llengua francesa adaptat a finalitats professionals.
  14. Interpretar discursos orals i escrits en profunditat i aportar arguments per a fer-ne l'anàlisi crítica.
  15. Expressar-se amb eficàcia oralment i per escrit, d'una manera adequada a cada àmbit professional.
  16. Analitzar situacions d'aprenentatge, identificar-ne els punts de millora i proposar nous mètodes o solucions alternatives.
  17. Analitzar situacions professionals i ser capaç de donar respostes innovadores a les necessitats i demandes del món laboral.
  18. Identificar diferents actituds i representacions socioculturals o cognitives vinculades als contextos professionals en llengua francesa.
  19. Identificar i comprendre les diferents teories sobre l'adquisició de primeres, segones i terceres llengües.
  20. Analitzar, interpretar i avaluar les teories d'adquisició de primeres, segones i terceres llengües en diferents contextos d'adquisició.
  21. Aplicar els principis de correcció que requereix la llengua estàndard i els diferents registres i varietats amb finalitats professionals.
  22. Conèixer i analitzar críticament els recursos lingüístics en diferents suports sobre la llengua francesa.
  23. Conèixer i saber utilitzar diferents eines necessàries per a la concepció de dispositius didàctics per a l'ensenyament-aprenentatge del FLE.
  24. Identificar les diferents etapes d'una unitat didàctica.
  25. Identificar i generar hipòtesis sobre diferents errors en FLE.
  26. Proposar mètodes de correcció adaptats a la naturalesa de diferents errors en FLE.
  27. Aplicar els conceptes i mètodes adquirits a situacions professionals concretes mitjançant la creació i anàlisi de materials específics de cada àmbit.
  28. Adaptar el registre de llengua a les condicions d'ús professional.
  29. Adequar els coneixements culturals i socials adquirits a les necessitats professionals.
  30. Treballar amb autonomia i iniciativa integrant les aportacions dels altres i respectant el pla de treball establert.
  31. Conèixer els instruments digitals i bibliogràfics fonamentals en llengua francesa d'un àmbit professional determinat.

Continguts

  1. Anàlisi contrastiva del sistema fonètico-fonològic del francès i d'altres llengües: norma i variació
  2. Processos psicolingüístics d'accès al component fònic d'una llengua estrangera
  3. Mètodes i tècniques de correcció fonètica del francès llengua estrangera
  4. Anàlisi crítica d'activitats, estratègies i recursos pedagògics per a l'ensenyament del component fònic en francès llengua estrangera

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes magistrals i classes invertides 25 1 1, 2, 3, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 29, 31
Presentacions orals i debats, aprenentatge basat en problemes i resolució de problemes/casos/exercicis 25 1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Realització d'exercicis, lectures, preparació de produccions orals i escrites, classe invertida 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Anàlisi de produccions orals i escrites, correcció fonètica, debats 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31

Aquesta assignatura és essencialment pràctica i requereix la participació activa de cada estudiant. Inclou metodologies d'aprenentatge basat en problemes (APB) i aula invertida.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Informe crític i debat sobre activitats i recursos de correcció fonètica 15% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Examen final de transcripció i pronunciació 20% 0,25 0,01 11, 12, 15, 21
Informes d'anàlisi i diagnòstic de produccions orals en FLE i propostes de correcció fonètica 10% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Simulació de correcció fonètica 25% 0,25 0,01 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Examen final d'anàlisi i diagnòstic de produccions orals en FLE i propostes de correcció fonètica 20% 1,5 0,06 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 21, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 31
Exercicis de transcripció i pronunciació 10% 0,5 0,02 11, 12, 15, 21

REVISIÓ DE LES QUALIFICACIONS:

Excepte indicació explícita contrària, per a cada activitat avaluativa, l'estudiant disposarà d'unasetmana a partir de la data de notificació de la nota obtinguda per a sol·licitar la revisió de la qualificació.

CASOS PARTICULARS:

Les persones francòfones hauran de complir les mateixes condicions d'avaluació que la resta d'estudiants. La responsabilitat del seguiment de les activitats formatives i d'avaluació recau exclusivament en l'estudiant.

ESTUDIANTS D'INTERCANVI:

Els/les estudiants d'intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.

PLAGI:

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que esprodueixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA):

Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca d'informació. En el cas d'haver utilitzat tecnologies d'Intel·ligència Artificial, l'estudiant ha de 1) identificar les parts que han estat generades amb IA, 2) especificar les eines utilitzades i 3) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA en una activitat avaluable es considerarà flata d'honestedat acadèmica icomporta que l'activitat s'avaluï amb un zero i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

\"NO AVALUABLE\":

L'estudiant rebrà la qualificació de \"No avaluable\" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.

RECUPERACIÓ:

L'estudiant que hagi suspès l'assignatura sols podrà participar a la recuperació si ha estat avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivaligui a un mínim del 66% de la qualificació final. La recuperació consistirà en un examen final de síntesi oral i/o escrit. Les tasques relacionades amb l'activitat docent diària i el lliurament de treballs queden excloses de la recuperació. Els actes d'avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, mal ús de la IA, etc.) no són recuperables.

AVALUACIÓ ÚNICA:

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

Bibliografia

REFERENCIES BÀSIQUES::

Conseil de l’Europe. (2018). Cadre Européen Commun de Référence pour les Langues: Apprendre, Enseigner, Évaluer. Volume complémentaire avec de nouveaux descripteurs. Conseil de l’Europe / Europ Council. Consulté à l’adresse https://www.coe.int/fr/web/education/-/the-cefr-companion-volume-with-new-descriptors-isnow-available-online-

Intravaia, Pietro (2000), Formation des professeurs de langue en phonétique corrective. Le système verbotonal, Didier Érudition / C.I.P.A..

Léon, Pierre R. (1978). Prononciation du français standard : aide-mémoire d’orthoépie. Didier.

Piccardo, Enrica (2016). Common european framework of reference for languages: Learning, teaching, assessment: Phonological scale revision process report. Council of Europe. Council of Europ / Conseil de l’Europe. Consulté à l’adresse https://rm.coe.int/phonological-scale-revision-process-report-cefr/168073fff9

Renard, Raymond (1979), La méthode verbo-tonale de correction phonétique, Didier, Bruxelles.

Renard, Raymond (éd.) (2002), Apprentissage d´une langue étangère/seconde. 2. La phonétique verbo-tonale, De Boeck.


RECURSOS ONLINE

- http://w3.uohprod.univ-tlse2.fr/UOH-PHONETIQUE-FLE/

- http://verbotonale-phonetique.com

- https://www.lepointdufle.net/p/phonetique.htm#.UcxjURY0zBE

- https://magali.boureux.com/fr/la-methode-verbo-tonale-de-phonetique-corrective-webographie-e-bibliographie/

- https://fr.forvo.com/languages/fr/

- https://speechling.com/fr/

- https://www.francaisfacile.com/

- https://apprendre.tv5monde.com/fr

- https://www.fonetix.fr/exercices-de-phonetique-du-francais-special-hispanophones/

- https://www.youtube.com/@FrancaisavecPierre/search?query=prononciation

- https://hlrnet.com/sites/alt128/difficultes-de-prononciation-pour-hispanophones/


MATERIAL PEDAGÓGICO:

Abry, Dominique, & Chalaron, Marie-Laure (2010). Les 500 exercices de phonétique : niveau A1-A2. Hachette.

Abry, Dominique, & Chalaron, Marie-Laure (2011). Les 500 exercices de phonétique : niveau B1-B2. Hachette.

Charliac, Lucile, Le Bougnec, Jean-Thierry, Loreil, Bernard, & Motron, Annie-Claude (2003). Phonétique progressive du francais avec 400 exercices : Niveau débutant. CLE international.

Charliac, Lucile, & Motron, Annie-Claude (2004). Phonétique progressive du français avec 600 exercices : niveau intermédiaire. Clé international.

Charliac, Lucile, & Motron, Annie-Claude (2006). Phonétique progressive du français avec 400 exercices : niveau avancé. Clé international.

Filliolet, Catherine, & Vandendriessche, Anne (2010). La phonétique par les textes : niveaux A2-B1. Belin.

Léon, Monique (2003). Exercices systématiques de prononciation française. Hachette.

Léon, Pierre, Léon, Monique, Léon, Françoise, & Thomas, Alain (2009). Phonétique du FLE : prononciation: de la lettre au son. Armand Colin.

Martinie, Bruno, & Wachs, Sandrine (2006). Phonétique en dialogues : niveau débutant. CLE international.

Martins, Cidalia, & Mabilat, Jean-Jacques (2004). Sons et intonation : exercices de prononciation. Didier.


OTRAS REFERENCIAS:

Abry, Dominique, & Veldeman-Abry, Julie (2007). La phonétique : audition, prononciation, correction. CLE international.

Anderson-Hsieh, Janet, Johnson, Ruth, & Koehler, Kenneth (1992). The relationship between native speaker judgments of nonnative pronunciation and deviance in segmentais, prosody, and syllable structure. Language Learning, 42(4), 529-555.

Anderson-Hsieh, Janet, & Koehler, Kenneth (1988). The effect of foreign accent and speaking rate on native speaker comprehension. Language Learning, 38(4), 561-613.

Baqué, Lorraine, & Cañada, Maria-Dolors (2005). Structuration de l’opposition [ǝ]-[e] en FLE: incidence du degré de focalisation sur la forme. Revue Parole, 34-35-36, 101-130.

Barriuso, Taylor Anne, & Hayes-Harb, Rachel (2018). High Variability Phonetic Training as a Bridge from Research to Practice. CATESOL Journal, 30(1), 177-194.

Beddor, Patrice Speeter, Harnsberger, James D., & Lindemann, Stephanie (2002). Language-specific patterns of vowel-to-vowel coarticulation: Acoustic structures and their perceptual correlates. Journal of Phonetics, 30(4), 591-627.

Bento, Margaret (2007). La phonétique et la phonologie dans la classe de français langue étrangère: Quelle norme enseignée? Quelle norme enseigner? : La Compétence Phonologique. Les Langues Modernes, 101(3), 55-60.

Best, Catherine T. (1994). Développement de la perception des sons de parole de différentes langues au stade préverbal. In Gabrielle Konopczynski & Shirley Vinter (Eds.), Actes du colloque « Le premier langage peut-il être prédictif du développement langagier ultérieur ? » (pp. 22-29). Besançon.

Billières, Michel (1987). Le suivi des élèves en phonétique corrective. Revue de phonétique appliquée, 82, 15-28.

Billières, Michel (1988). Crible phonique, crible psychologique et intégration phonétique en langue seconde. Travaux de didactique du français langue étrangère, 19, 5-29.

Billières, Michel (1993). Théorie et pratique du rythme parolier en phonétique corrective. Cahiers du Centre Interdisciplinaire des Sciences du Langage, 9, 3-32.

Billières, Michel (2002). La genèse du crible prosodique. Conséquences sur l’enseignement de la prononciation en langue étrangère. Cahiers du Centre Interdisciplinaire des Sciences du Langage, 16, 51-64.

Billières, Michel (2008). Le statut de I'intonation dans I'évolution de l'enseignement/apprentissage de I'oral en FLE. Français dans le monde. Recherches et applications, 43, 27-37.

Billières, Michel (2012) La perception des sonorités parolières entre cognition et émotion, In: Calvo Medina, María-Victoria; Murillo Puyal, Julio (éds.), Perception phonique et Parole (pp. 23-38). CIPA.

Billières, Michel, Gaillard, Pascal, & Magnen, Cynthia (2005). La surdité phonologique illustrée par une étude de catégorisation des voyelles françaises perçues par les hispanophones. Revue Parole, 33, 9-33.

Blanc, Georgette (2011). L'enseignement de la phonétique du français langue étrangère (FLE), Babylonia, 2, 33-37.

Blumstein, Sheila E., & Stevens, Kenneth N. (1980). Perceptual invariance and onset spectra for stop consonants in different vowel environments. The Journal of the Acoustical Society of America, 67(2), 648-662.

Bonnot, Jean-François P., & Chevrie-Muller, Claude (1991). Some effects of shouted and whispered conditions on temporal organization of speech. Journal of Phonetics, 19, 473-483.

Boula De Mareüil, Philippe, & Vieru-Dimulescu, Bianca (2006). The contribution of prosody to the perception of foreign accent. Phonetica, 63(4), 247-267.

Briet, Geneviève, Collige, Valérie, & Rassart, Emmanuelle (2014). La prononciation en classe. Presses Universitaires de Grenoble.

Brinton, Donna M. (2018). Reconciling Theory and Practice. CATESOL Journal, 30(1), 283-300.

Champagne-Muzar, Cécile, & Bourdages, Johannes S. (1998). Le point sur la phonétique. Paris : CLE international.

Chan, Marsha J. (2018). Embodied Pronunciation Learning: Research and Practice. CATESOL Journal, 30(1), 47-68.

Cho, Taehong (2005). Prosodic strengthening and featuralenhancement: evidence from acoustic and articulatory realizations of /a,i/ in English. The Journal of the Acoustical Society of America, 117(6), 3867-78.

Cho, Taehong, McQueen, James M., & Cox, Ethan A. (2007). Prosodically driven phonetic detail in speech processing: The case of domain-initial strengthening in English. Journal of Phonetics, 35(2), 210-243.

Cholin, Joanna, Schiller, Niels O., & Levelt, Willem J. M. (2004). The preparation of syllables in speech production. Journal of Memory and Language, 50(1), 47-61.

Chun, Dorothy (2002). Discourse intonation in L2. From theory and research to practice. John Benjamins.

Conseil de l’Europe. (2003). Cadre Européen Commun de Référence pour les Langues. Unité des Politiques Linguistiques.

Darcy, Isabelle (2018). Powerful and Effective Pronunciation Instruction: How Can We Achieve It?. CATESOL Journal, 30(1), 13-45.

Darcy, Isabelle; Ewert, Doreen; Lidster, Ryan (2012). Bringing pronunciation instruction back into the classroom: an ESL teachers’ pronunciation toolbox. In: Proceedings of the 3rd pronunciation in second language learning and teaching conference (pp. 93-108).

Derwing, Tracey M., Munro, Murray J., & Wiebe, Grace (1998). Evidence in Favor of a Broad Framework for Pronunciation Instruction. Language Learning, 48(3), 393-410.

Detey, S., Racine, I., Kawaguchi, Y. & Eychenne, J. (2016). La prononciation du français dans le monde : du natif à l’apprenant. CLE International.

Di Cristo, Albert (2013). La prosodie de la parole. De Boeck.

Echelberger, Andrea, McCurdy, Suzanne G., & Parrish, Betsy (2018). Using a Study Circle Model to Improve Teacher Confidence and Proficiency in Delivering Pronunciation Instruction in the Classroom. CATESOL Journal, 30(1), 213-230.

Estrada, Marta (2003). L’expression de l’émotion et la correction phonétique : l’exemple de la surprise. En Rodrigo López Carrillo & Javier Suso López (Eds.), Le français face aux défis actuels : histoire, langue et culture (pp. 319-330). Universidad de Granada.

Flege, James E. (1995). Second language speech learning: theory, findings, and problems. En Winifred Strange (Ed.), Speech Perception and Linguistic Experience: Issues in Cross-Language Research (pp. 233-277). Timonium: York Press.

Fougeron, Cécile, & Keating, Patricia A. (1997). Articulatory strengthening at edges of prosodic domains. The Journal of the Acoustical Society of America, 101(6), 3728-40.

Georgeton, Laurianne, & Fougeron, Cécile (2014). Domain-initial strengthening on French vowels and phonological contrasts: Evidence from lip articulation and spectral variation. Journal of Phonetics, 44(1), 83-95.

Geumann, Anja (2001). Vocal intensity: acoustic and articulatory correlates. En 4th Conference on Motor Control (pp. 2-5). Nijmegen.

Guberina, Petar (2008). Retrospección. (Julio Murillo, Ed.). Centre International de Phonétique Appliquée.

Guberina, Petar (2013). The verbotonal method (C. Roberge (ed.)). ArTresor Naklada.

Gunnarsson-Largy, Cecilia, Dherbey, Nathalie, & Largy, Pierre (2019). How do L2 learners and L1 writers differ in their reliance on working memory during the formulation subprocess?, Reading and Writing, (0123456789). http://doi.org/10.1007/s11145-019-09941-y

Harmegnies, Bernard, Delvaux, Véronique, Huet, Kathy, & Piccaluga, Myriam (2005). Oralité et cognition: pour une approche raisonnée de la pédagogie du traitement de la matière phonique. Revue PArole, 34, 265.

Harrington, Jonathan (2003). Commentary : Consonant strengthening and lengthening in various languages. Papers in Laboratory Phonology, 6, 183-196.

Holm, Snefrid (2008). Intonational and durational contributions to the perception of foreign accented Norwegian. Norwegian University of Science and Technology.

Intravaia, Pietro (1993). Pour une étiologie approfondie de l'erreur phonétique. Revue de phonétique appliquée, 108-109, 110, 239-266.

Iverson, Paul, Kuhl, Patricia K., Akahane-Yamada, Reiko, Diesch, Eugen, Tohkura, Yoh’ich, Kettermann, Andreas, & Siebert, Claudia (2003). A perceptual interference account of acquisition difficulties for non-native phonemes. Cognition, 87, B47-B57. http://doi.org/10.1016/S0

Landercy, Albert, & Renard, Raymond (1977). Eléments de phonétique. Didier.

Levelt, Willem J. M. (1989). Speaking: From intention to articulation. MIT Press.

Levelt, Willem J. M., Roelofs, Ardy, & Meyer, Antje S. (1999). A theory of lexical access in speech production. The Behavioral and brain sciences, 22(1), 1-38; discussion 38-75. http://doi.org/10.1017/S0140525X99001776

Levis, John M., & Levis, Greta M. (2018). Teaching high-value pronunciation features: Contrastive stress for intermediate learners. The CATESOL journal, 30(1), 139.

Levis, John M., & Wu, Ana (2018). Pronunciation—Research Into Practice and Practice Into Research. The CATESOL Journal, 30(1), 1-12.

Lewis, Christine, & Deterding, David (2018). Word Stress and Pronunciation Teaching in English as a Lingua Franca Contexts. CATESOL Journal, 30(1), 161-176.

Li, Peng, Baills, Florence, Baqué, Lorraine, & Prieto, Pilar (2022). The effectiveness of embodied prosodic training in L2 accentedness and vowel accuracy. Second Language Research. https://doi.org/10.1177/02676583221124075

Liu, Xiaoluan, & Tian, Xing (2018). The functional relations among motor-based prediction, sensory goals and feedback in learning non-native speech sounds: Evidence from adult Mandarin Chinese speakers with an auditory feedback masking paradigm. Scientific Reports, 8, 11910: 1-13. http://doi.org/10.1002/cmdc.200800250

Llisterri, Joaquim (1995). Relationships between speech production and speech perception in a second language. In ICPhS 1995. Proceedings of the 13th International Congress of Phonetic Sciences. Vol 4. (pp. 92-9). Stockholm, Sweden, August 13-19, 1995. http://liceu.uab.cat/~joaquim/publicacions/LListerri_95_L2_Production_Perception.pdf

Luce, Paul A., & Charles‐Luce, Jan (1985). Contextual effects on vowel duration, closure duration, and the consonant/vowel ratio in speech production. The Journal of the Acoustical Society of America, 78(6), 1949-1957. http://doi.org/10.1121/1.392651

Macdonald, Shem (2018). Pronunciation Tutorials: Not Only Sounds, but Also Awareness of Self and Context. CATESOL Journal, 30(1), 249-265.

McGregor, Alison, & Reed, Marnie (2018). Integrating pronunciation into the English language curriculum: A framework for teachers. CATESOL Journal, 30(1), 69-94.

Moraz, Myriam (2011). Parler comme un francophone ou comment s'approprier l'intonation, Babylonia, 2, 38-43.

Moyer, Alene (2018). An Advantage for Age? Self-Concept and Self-Regulation as Teachable Foundations in Second Language Accent. CATESOL Journal, 30(1), 95-112.

Munro, Murray J. (2018). How Well Can We Predict Second Language Learners' Pronunciation Difficulties?. CATESOL Journal, 30(1), 267-281.

Pagel, Dario, Madeleni, Édith, & Wioland, François (2012). Le rythme du français parlé. Hachette.

Peperkamp, Sharon A., & Dupoux, Emmanuel (2002). A typological study of stress «deafness». Laboratory Phonology, 7, 203-240. http://doi.org/10.1016/j.specom.2010.03.005

Peperkamp, Sharon A., Vendelin, Inga, & Dupoux, Emmanuel (2010). Perception of predictable stress : A cross-linguistic investigation. Journal of Phonetics, 38(3), 422-430. http://doi.org/10.1016/j.wocn.2010.04.001

Polivanov, Evgueni D. (1931). La perception des sons d’une langue étrangère. Travaux du Cercle Linguistique de Prague, 4, 79-96.

Psifidou, Eirini, Psifidis, D., Psifidis, A., Baqué, Lorraine, & Murillo, Julio (2009). The verbotonal method in the rehabilitation of speech pathology of deaf people with cochlear implant. En Coloquio Europeo Verbo-Tonal. Bellaterra.

Recasens, Daniel (2002). An EMA study of VCV coarticulatory direction. The Journal of the Acoustical Society of America, 111(6), 2828-2841.

Roelofs, Ardi, & Meyer, Antje S. (1998). Metrical structure in planning the production of spoken words. Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition, 24(4), 922-939.

Ruiz, Robert, Absil, Emmanuelle, Gramatica, Bruno, Harmegnies, Bernard, Legros, Claude, & Poch, Dolors (1995). Spectrum-related variabilities in stressed speech under laboratory and real conditions. En ESCA-NATO Workshop on Speech under Stress (pp. 29-32). Lisboa: ISCA Archive.

Ruiz Quemoun, Fernande (2009). La place de la phonétique en classe de FLE : La didactique du FLE sur la péninsule ibérique. Le Langage et l'homme, 44(2), 45-59.

Saito, Satoru (2001). The phonological loop and memory for rhythms: An individual differences approach. Memory, 9(4-6), 313-322. https://doi.org/10.1080/09658210143000164

Scobbie, James M., Gibbon, Fiona, Hardcastle, William J., & Fletcher, Paul (1996). Covert contrast as a stage in the acquisition of phonetics and phonology : working paper. QMC Working Papers in Speech and Language Sciences, 1, 43-62.

Sonsaat, Sinem (2018). Native and Nonnative English-Speaking Teachers' Expectations of Teacher's Manuals Accompanying General English and Pronunciation Skills Books. CATESOL Journal, 30(1), 113-138.

Stevens, Kenneth N., & House, Arthur S. (1963). Perturbation of vowel articulations by consonantal context: an acoustical study. Journal of speech and hearing research, 6(2), 111-128.

Strange, Winifred, Weber, Andrea, Levy, Erika S., Shafiro, Valeriy, Hisagi, Miwako, & Nishi, Kanae (2007). Acoustic variability within and across German, French, and American English vowels: Phonetic context effects. The Journal of the Acoustical Society of America, 122(2), 1111-1129.

Tajima, Keiichi, Port, Robert, & Dalby, Jonathan (1997). Effects of temporal correction on intelligibility of foreign-accented English. Journal of Phonetics, 25(1), 1-24.

Tian, Xing, & Poeppel, David (2012). Mental imagery of speech: linking motor and perceptual systems through internal simulation and estimation. Frontiers in Human Neuroscience, 6(November), Article 314: 1-11.

Traunmüller, Hartmut, & Eriksson, Anders (2000). Acoustic effects of variation in vocal effort by men, women, and children. The Journal of the Acoustical Society of America, 107(6), 3438-3451.

Troubetzkoy, Nikolai S. (1949). Principes de phonologie. Klincksieck.

Williams, John N., & Lovatt, Peter (2005). Phonological memory and rule learning. Language Learning, 55(SUPPL. 1), 177-233.

Veldeman-Abry, Julie, & Abry, Dominique (2016). Au croisement de la phonétique, de la grammaire et du lexique: la morphophonologie en classe de FLE. Français dans le monde. Recherches et applications, 60, 96-105.

Wioland, François (1991). Prononcer les mots du français. Hachette.

Wioland, François (2012). Le rythme du français parlé. Hachette.

Yoshida, Marla T. (2018). Choosing Technology Tools to Meet Pronunciation Teaching and Learning Goals. Catesol Journal, 30(1), 195-212.

Zimmerman, Erin (2018). Reconsidering Assumptions of Beginner Teachers' Needs: An Examination of Commonly Used Pronunciation Textbooks. CATESOL Journal, 30(1), 231-248.


Programari

Praat: https://praat.org/

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Francès segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Francès segon quadrimestre matí-mixt