
Pràctiques Integrades
Codi: 106401Crèdits: 9
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Psicologia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Ana Barajas Velez
- Correu electrònic :
- ana.barajas@uab.cat
Equip docent
- Débora Perez Garcia
- Margalida Coll Andreu
- Guillermo Parra Lorenzo
- Meritxell Bellatriu López
- Lluís Capdevila Ortís
- Ferran Balada Nicolau
- Silvia Edo Izquierdo
- Albert Fornieles Deu
- Gemma Guillazo Blanch
- Roser Nadal Alemany
- Luz María Martinez Martinez
- Leonor Maria Cantera Espinosa
- Ana Barajas Velez
- Mireia Faucha Hernandez
- Clara Pretus Gomez
- Adrian Pérez Aranda
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits. Els coneixements necessaris són els de les assignatures prèvies i simultànies del grau, que s’han d’integrar en aquesta assignatura en relació amb els camps d’aplicació.
Objectius
La complexitat de factors que determinen la conducta dels individus i les poblacions fa necessari, més que mai, dotar a l'estudiantat d’habilitats que els permetin la integració dels coneixements i procediments d’una manera comprensible. En aquesta assignatura es pretén iniciar a l'estudiantat en la integració dels aprenentatges previs assolits en les assignatures de primer i segon curs, com també els adquirits simultàniament a d'altres assignatures al llarg del tercer curs. Així mateix, es pretén desenvolupar aptituds d’aprenentatge autònom que permetin generar propostes de resposta professionals als problemes psicosocials, considerant sempre el context sociocultural en què viuen els individus.
La metodologia emprada en aquesta assignatura suposa necessàriament treball en equip, i tots els components del grup han de saber donar una resposta o explicació dels temes tractats. Això implica que l'estudiant ha d'estar atent a les aportacions dels seus companys i companyes, i ha de llegir i reflexionar sobre la documentació de referència aportada pels altres membres de l'equip.
Aquesta assignatura suposa la participació en el disseny d'un projecte d’Aprenentatge Servei (ApS). Aquests projectes de compromís social permeten a l'estudiantat formar-se mitjançant la participació en un projecte orientat a resoldre una necessitat real en una comunitat i millorar, així, les condicions de vida de les persones. Així mateix, el treball realitzat per l'estudiantat pot tenir projecció en la implementació pràctica d'aquest projecte durant el quart curs del Grau de Psicologia, en forma de Treball de Final de Grau (TFG),
Resultats d'aprenentatge
- Emprar els programes informàtics de gestió i anàlisi de dades.
- Treballar en equip.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Utilitzar els coneixements teòrics adquirits en l'àmbit de la Psicologia per a l'anàlisi de situacions reals i simulades en diferents contextos professionals de la disciplina, especialment els clínics i de la salut.
- Analitzar situacions diverses en els diferents camps aplicats de la Psicologia que requereixen una intervenció professional, i identificar les variables que hi intervenen amb l'objecte de poder dissenyar programes adequats per donar resposta als objectius previstos.
- Recollir informació rellevant de diferents fonts, així com també elements de motivació i satisfacció, a fi d'analitzar-la i programar una intervenció que doni resposta satisfactòria a les demandes i necessitats de persones, grups i organitzacions.
- Analitzar les característiques del comportament dels pacients, diferenciant els aspectes que són fruit de les diferències individuals no patològiques d'aquells altres aspectes altament suggestius de patologia.
- Formular proposicions (enunciats) raonats que permetin establir relacions entre les variables que formen part d'una demanda concreta.
- Redactar hipòtesis que puguin ser utilitzades com a eines o tesi de comprovació dels supòsits que s'estableixen després de l'anàlisi de la demanda.
- Redactar hipòtesis que puguin ser utilitzades com un instrument de solució provisional satisfactori per a cada demanda concreta.
- Argumentar de manera raonada sobre la necessitat d'utilitzar instruments d'avaluació en els diferents àmbits psicològics, especialment en l'àmbit clínic i de la salut.
- Identificar quin model i procediment és més idoni per a la mesura de funcions, variables i constructes psicològics, la seva avaluació i l'elaboració d'un diagnòstic.
- Diferenciar mètodes adequats a cada situació que contemplin les característiques específiques dels avaluats i del seu context.
- Reunir informació rellevant sobre els diferents aspectes de la demanda i del programa d'intervenció que puguin afectar a la seva correcta aplicació, així com també a l'èxit i/o fracàs.
- Valorar els diferents aspectes / variables que formen part d'una demanda en base a la seva rellevància.
- Reunir la informació necessària, teòrica i tècnica, per a una correcta i argumentada presa de decisions davant d'una determinada demanda.
- Escollir els indicadors que es requereixen per a l'adequada avaluació d'un programa o intervenció, contextualitzant-los adequadament dins d'un marc teòric-conceptual.
- Plantejar i resoldre problemes psicològics basats en l'ús del mètode científic.
- Valorar de manera crítica i reflexiva les aportacions i les evidències científiques acumulades en els diferents àmbits professionals de la Psicologia.
- Identificar els elements que formen part d'una recerca sistemàtica documental, així com la seva seqüenciació i les eines necessàries per realitzar-la.
- Realitzar una recerca sistemàtica documental que permeti reunir evidències científiques sobre un problema d'investigació.
- Identificar els elements que integren el procés complet d'una investigació científica, així com la seva seqüenciació i funcionalitat.
- Discriminar entre les tècniques més adequades en l'àmbit de l'estadística descriptiva i la inferència estadística, així com els resultats que s'obtenen en investigacions de caràcter descriptiu i de relació entre variables.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Proposar noves maneres de mesurar la viabilitat, l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
Continguts
1. Escoltar i valorar les demandes, per una banda, i pensar, planificar i gestionar les respostes i solucions, per altra.
2. Recuperar els coneixements rebuts en les diferents assignatures i aplicar-los de forma integrada als casos pràctics i al projecte d'intervenció plantejats.
3. El model distintiu de competències en el treball: la importància de les competències no visibles (actituds, sensibilitat, valors, aspectes personals, etc.) en l'acompliment de la tasca professional del psicòleg i en el plantejament dels projectes d'intervenció.
4. Els equips professionals: l'estudi de casos. Preparació, implementació i avaluació de projectes.
5. Adquisició i implementació de la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP).
6. Presentació d'informes professionals. L'exposició/presentació pública de resultats.
7. La recerca documental i bibliogràfica d'informació. La consulta a experts.
8. Posicionament ètic del rol professional. Reflexió sobre els efectes i implicacions de l’exercici professional.
Idioma d'impartició de la docència, segons equip, al primer semestre:
Equip 111: espanyol; Equip 112: català; Equip 113: català; Equip 114: espanyol; Equip 115: català; Equip 116: català
Equip 211: català; Equip 212: català; Equip 213: català; Equip 214: espanyol; Equip 215: espanyol; Equip 216: català/espanyol
Equip 311: català; Equip 312: català/espanyol; Equip 313: català; Equip 314: català; Equip 315: català; Equip 316: espanyol
Equip 411: català; Equip 412: català/espanyol; Equip 413: català; Equip 414: català/espanyol
Idioma d'impartició de la docència, segons equip, al segon semestre:
Equip 111: català; Equip 112: català; Equip 113: català; Equip 114: català; Equip 115: català; Equip 116: català
Equip 211: català/espanyol; Equip 212: català; Equip 213: català; Equip 214: català; Equip 215: català; Equip 216: català
Equip 311: català/espanyol; Equip 312: espanyol; Equip 313: català; Equip 314: català/espanyol; Equip 315: català; Equip 316: català/espanyol
Equip 411: català; Equip 412: català; Equip 413: català; Equip 414: català/espanyol
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| A1. Recerca d'informació, lectura, ... pel cas 1 i 2 | 73 | 2,92 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 15 |
| D2. Resolució del Cas 2 | 10 | 0,4 | 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 25, 26 |
| S1. Supervisió de casos | 20 | 0,8 | 7, 9, 10, 16, 22, 23, 27, 28, 29 |
| D3. Resolució del Projecte d'Intervenció | 20 | 0,8 | 7, 8, 9, 15, 21, 22, 23 |
| D1. Resolució del Cas 1 | 10 | 0,4 | 7, 8, 11, 15, 25, 26 |
| A2. Recerca d'informació, lectura, ... pel projecte | 72 | 2,88 | 2, 9 |
| S2. Supervisió del projecte | 20 | 0,8 | 7, 8, 9, 12, 14, 17, 18, 19, 20, 24, 27 |
La programació docent contempla per cada semestre 10 sessions de 2 hores de duració de docència presencial. Totes les sessions (20 sessions durant tot el curs) es realitzaran pels matins en grups ABP d'aproximadament 16 estudiants.
Aquesta assignatura es desenvoluparà alternant sessions presencials a l’aula i sessions de treball autònom fora de l’aula. A les sessions de docència presencial (treball dins de l’aula), el professorat tutoritzarà el treball portat a terme pel grup de treball, proporcionant les orientacions necessàries per a la realització de les diferents activitats que comportin la resolució dels casos i l'elaboració del projecte d'intervenció, oferint pautes per desenvolupar el treball i assessorant sobre el procés d’aprenentatge. Les sessions no presencials (treball fora de l’aula) tenen com a objectiu el desenvolupament del treball autònom dels grups de treball.
La metodologia docent consistirà en l’ABP (Aprenentatge Basat en Problemes). Aquesta metodologia implica treballar en equips de 4-5 persones. Serà amb aquest equip amb el qual es desenvoluparan i presentaran la majoria de les evidències d’aprenentatge del primer i segon semestre.
Al primer semestre, a partir de l’estudi dels casos que plantegen situacions reals (casos pràctics simulats mitjançant textos que recreen situacions reals i testimonis en primera persona), l'estudiantat desenvoluparà un pla de treball que els conduirà a estudiar, analitzar i aprofundir els diferents objectius plantejats en el programa. L’objectiu de l’aprenentatge basat en problemes és la generalització dels coneixements adquirits, de manera que, en acabar el curs, l'estudiantat sigui capaç de donar resposta a una gran varietat de situacions diferents dels casos treballats. L’èmfasi se situa més en els aspectes relacionats amb la integració del coneixement i el treball en equip, que en les intervencions concretes. Al segon semestre, l'estudiantat haurà de dissenyar un projecte d'intervenció en relació a una demanda d'una entitat de l'àmbit social, educatiu o clínic.
Es recomana fer consultes a professionals experts en relació amb les matèries, que poden ajudar a resoldre els casos i el projecte. En tot cas, s’ha d’entendre que el paper de la persona que tutoritza és en tot moment no directiu, de forma que l'equip ha de dirigir el propi procés d'aprenentatge i la persona que tutoritza només fa seguiments puntuals. Cal tenir molt en compte que l'intercanvi d'informació entre el grup no respon a un debat d’opinions, sinó a una exposició de coneixements, fruit d'una reflexió i amb una argumentació ajustada a les referències consultades.
Un esquema típic en la metodologia ABP podria ser:
1. Llegir i analitzar, grupalment, l'escenari en el qual es presenta el problema.
2. Elaborar una descripció del problema que el grup està tractant de donar resposta.
3. Identificar aquells objectius que es pretenen cobrir amb el problema que la persona que tutoritza els ha plantejat.
4. Elaborar de forma grupal un llistat de què es requereix per fer front al problema. Preparar un llistat de preguntes sobre allò que es necessita saber per a poder donar resposta al problema, així com conceptes que han de dominar-se. Identificar la informació de què disposen els diferents membres del grup.
5. Preparar un pla amb possibles accions per tal de cobrir les necessitats de coneixement identificades i on es puguin assenyalar les recomanacions o hipòtesis.
6. L'equip cerca informació a totes les fonts pertinents per a cobrir els objectius d'aprenentatge i donar resposta al problema.
7. Treballant en grup s'analitza la informació recopilada, se cerquen opcions i possibilitats i es replanteja la necessitat de tenir més informació per a donar resposta al problema.
8. És important que es prepari un informe on es facin recomanacions, estimacions sobre resultats, inferències o altres respostes apropiades al problema. Tot l'anterior ha d'estar basat en les dades obtingudes i en els antecedents. Tot el grup ha de participar en aquest procés de tal manera que cada membre tingui la capacitat de respondre a qualsevol dubte sobre els resultats.
La metodologia ABP es combinarà amb l’enfocament d’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR). Al segon semestre, l'assignatura inclourà el disseny d'un projecte orientat a l’ABR construït a partir d’un repte real plantejat per una entitat o institució externa amb la que tindrà relació. L’estudiantat treballarà en equips per investigar la qüestió, dissenyar i proposar una possible solució.
Aquesta assignatura és anual. L’assistència a les sessions presencials així com el treball en grup són considerats fonamentals per dur a terme l’assignatura de manera adequada. Per tant, es recomana que es tingui en compte això si es té previst portar a terme un programa de mobilitat (Erasmus, Sicue-Sèneca, etc.), que comporti una estada fora de la universitat durant el curs.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev1a. Informe final Cas 1 (Escrit, on line, setmana 8) | 5 | 0 | 0 | 8, 11, 15, 16, 23, 26, 27 |
| Ev1b. Presentació oral Cas 1 (Oral, presencial, setmana 7) | 10 | 0 | 0 | 2, 17, 18, 19, 20, 21 |
| Ev3c. Informes de seguiment del treball en equip (Escrit, online, setmanes 5, 9 i 13) | 15 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Ev1c. Actes treball grupal Cas 1 (Escrit, on line, setmanes 2 i 4) | 10 | 0 | 0 | 2, 7, 8, 9 |
| Ev3b. Exposició Oral del projecte d'intervenció (Oral, presencial, setmana 17) | 25 | 0 | 0 | 2, 21 |
| Ev3a. Informe Projecte d'intervenció (Escrit, online, setmana 16) | 10 | 0 | 0 | 1, 2, 8, 9, 15, 18, 21, 22, 24 |
| Ev2b. Presentació oral Cas 2 (Oral, presencial, setmana 15) | 10 | 0 | 0 | 2, 21, 29, 30, 31 |
| Ev2c. Actes treball grupal Cas 2 (Escrit, on line, setmanes 10 i 12) | 10 | 0 | 0 | 2, 7, 8, 9 |
| Ev2a. Informe final Cas 2 (Escrit, on line, setmana 16) | 5 | 0 | 0 | 2, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 25, 26, 28 |
Els objectius d'aprenentatge d'aquesta assignatura es desenvoluparan a partir de la resolució de dos casos pràctics, al primer semestre, i del desenvolupament d'un projecte d'intervenció, al segon semestre. Tot això ho desenvoluparem a partir de la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABP). Tot el procés d'aprenentatge es portarà a terme de manera obligatòria en un grup de treball format per entre quatre ó cinc persones.
L’enllaç a les pautes d’avaluació de la facultat [https://www.uab.cat/doc/DOC_PautesAvaluacio_2026]
Retorns:
| Tipus de retorn | Evidència i Tipus | Setmana |
| Eina Digital/Aula | Ev1c, on-line | 3, 4, 5 (1er semestre) |
| A l’aula | Ev1b, presencial | 7 (1er semestre) |
| Eina Digial/Aula | Ev1a, on-line | 10 (1er semestre) |
| Eina Digital/Aula | Ev2c, on-line | 11, 13 (1er semestre) |
| A l’aula | Ev2b, presencial | 15 (1er semestre) |
| Eina Digital/Tutoria | Ev2a, on-line | 19 (1er semestre) |
| Eina Digital/Aula | Ev3c, on-line | 6, 10, 14 (2n semestre) |
| Eina Digital/Tutoria | Ev3a, on-line | 17 (2n semestre) |
| A l’aula | Ev3b, presencial | 17 (2n semestre) |
Penalitzacions, a cada QD, per manca d'assistència:
L'acumulació de 3 faltes d'assistència no justificades en un mateix semestre implicarà que la qualificació màxima final del semestre no podrà superar els 5 punts, sempre que s'hagin lliurat totes les evidències. En cas contrari, si no es presenten totes les evidències, aquestes 3 faltes es penalitzaran amb un 0 a la nota de seguiment i de l'informe.
La no-assistència a la sessió d'exposició implicarà una qualificació de 0 en aquesta activitat.
Les faltes d'assistència només es podran justificar per motius de salut (degudament acreditats) o per la coincidència de l'horari de classe amb altres exàmens/convocatòries oficials. En cap cas s'acceptaran com a justificades les absències per motius laborals.
Regles del sistema d'avaluació:
Un/a estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes inferior al 40%, constarà com a “no avaluable”.
L'assignatura computarà com a superada quan es compleixin les dues condicions següents:
1. S'hagi obtingut una nota igual o superior a 4,5 en cada un dels dos semestres.
2. La nota final, resultat de promitjar la nota obtinguda en cadascun dels dos semestres, ha de ser igual o superior a 5.
En el cas de no haver assolit una nota mínim de 4,5 en un o ambdós semestres, la nota final de l'assignatura serà 4.
D’acord amb les pautes avaluatives de la Facultat, és obligatori assolir una nota igual o superior a 4,0 punts en cadascuna de les proves presencials que aportin un 20 % o més a la nota final (condició que s'aplica a l’evidència Ev3b). Si no es compleixen aquests requisits, la nota màxima de l'assignatura que es consignarà a l’expedient acadèmic serà de 4,5 punts.
Les notes finals de l'assignatura s'expressen amb un únic decimal i es realitza l'arrodoniment al següent nombre enter en el cas que aquest permeti un canvi qualitatiu de la nota: aprovat (4.85=5) / notable (6.85=7) / excel·lent (8.85=9).
Sistema de recuperació:
Podran optar al procés de recuperació els estudiants que compleixin les tres condicions següents:
Hagin obtingut una nota mínima de 3,5 en cada un dels dos semestres (casos i projectes)
El pes de les evidències presentades sigui com a mínim de 2/3
Hagin assolit una nota global de l’assignatura inferior a 5.
Per tant, no es podrà optar a la recuperació quan la nota d’un dels semestres sigui inferior a 3,5 (independentment de quina sigui la nota de l’altre semestre), ni tampoc quan la nota global de l’assignatura sigui igual o superior a 5.
La recuperació estarà focalitzada en la o les evidències d'aprenentatge en què l'estudiantat no hagi demostrat un rendiment satisfactori. Consistirà en la rectificació de les parts no superades, d’acord amb els exercicis i criteris que estableixi l’equip docent de l’assignatura.
En cas de superar la recuperació, la nota del semestre afectat serà sempre un 5,0 i podrà fer mitjana amb la nota del semestre aprovat inicialment, en cas que la recuperació només afecti un semestre.
No es preveu que l’alumnat de 2ª oposterior matrícula s'avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament de les evidències, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiantat en l'anàlisi i la reflexió personal. Per a fer-ho, l'estudiantat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades o revisades amb aquesta tecnologia, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com han influït en el procés i en el resultat final del treball. La manca de transparència en l'ús de la IA, la no-comprovació de la veracitat de les afirmacions proporcionades per aquesta, la citació de referències bibliogràfiques inexistents o l'ús de dades falses generades per la IA es consideraran faltes d'honestedat acadèmica, i comportaran una penalització en la nota de l'evidència o sancions més greus en els casos de màxima gravetat.
Bibliografia
Lectura obligatòria
Problem-based learning at HYMS: A guide for students by students. The Hull York Medical School, 2012.
Es pot descarregar des de:
http://www.hyms.ac.uk/docs/default-source/hyms-downloads/pbl-guide-written-by-students-for-students.pdf?sfvrsn=8
Els apartats obligatoris són els següents:
- Pàgines 5 a 11 (An introduction to PBL)
- Pàgines 23 a 33 (The seven steps of PBL)
- Pàgines 39 a 45 (PBL: a critique)
- Pàgines 47 a 54 (Group work: A short guide for beginners + Conclusion)
LECTURES RECOMANADES
- Araújo, U.F. i Sastre, G. (Coords.) (2008). El aprendizaje basado en problemas. Una nueva perspectiva de la enseñanza en la universidad. Barcelona: Editorial Gedisa.
- Castro, A. (2004). Las competencias profesionales del psicólogo y las necesidades de perfiles profesionales en los diferentes ámbitos laborales. Interdisciplinaria, 21, 117-152.
- Colegio Oficial de Psicológos de España (1998). Perfiles profesionales del psicólogo. Madrid: Colegio Oficial de Psicológos de España. Disponible en http://www.cop.es/perfiles/
- Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos - EUROPSY (2007). Competencias de los psicólogos. Disponible en: http://www.europsy.cop.es/index.php?page=competencias
- Escribano, A. i del Valle, A. (2018). El aprendizaje basado en problemas (ABP). Una propuesta metodológica en educación superior. Madrid: Narcea, S.A. de Ediciones
- Hmelo-Silver, Cindy E. (2004). Problem-Based Learning: What and How Do Students Learn? Educational Psychology Review, 16, (3), 235-266.
- Mendoza, A. (2005). El estudio de casos: Un enfoque cognitivo. Mexico: Trillas.
- Oakley, B., Felder, R.M., Brent, R. i Elhajj, I. (2003). Coping with Hitchhikers and Couch Potatoes on Teams (Como enfrentarse a los jetas y a los mantas). Engineering in Medicine and Biology Magazine, 22(5), 9-10
- Orts, M. (2011) L’aprenentatge basat en problemes (ABP). De la teoria a la pràctica: una experiència amb un grup nombrós d’estudiants. Barcelona: Editorial GRAÓ.
- Selva Olid, C., Pina Ríos, R. i Moreno Pérez, C. M. (2025). La ética en la Práctica Psicológica : Dilemas y Retos. (1st ed.). Editorial UOC.
Per les temàtiques que es tractaran en cada cas i en relació a les necesitats de les entitats, l'equip de professorat recomanarà bibliografia específica.
Programari
No aplicable
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 111 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 112 | Català | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 113 | Català | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 114 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 115 | Català | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 116 | Català | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 211 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 212 | Català | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 213 | Català | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 214 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 215 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 216 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 311 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 312 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 313 | Català | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 314 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 315 | Català | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 316 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 411 | Català | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 412 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 413 | Català | anual | matí-mixt |
| (ABP) Aprenentatge basat en problemes | 414 | Català/Castellà | anual | matí-mixt |