Guia en format PDF
Logo

Treball de Final de Grau

Codi: 106392
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Llengua i Literatura Espanyoles OB 4

Professor/a de contacte

Nom :
Rebeca Martín López
Correu electrònic :
rebeca.martin@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

- L'estudiant pot matricular-se del TFG un cop superats dos terços del pla d'estudis, és a dir, 160 crèdits ECTS. El treball es farà durant el segon semestre del quart curs. Només en casos excepcionals i amb l'aprovació de la coordinadora de TFG, es podrà fer durant el primer semestre.

- Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit.

- En el cas de l'expressió escrita, s'entén que l'estudiant redacta paràgrafs amb contingut ple. Es tindran en compte, òbviament, les faltes d'ortografia, la puntuació i l'estructura del discurs.

- Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el/la tutor/a, si així ho creu necessari.

Objectius

L'objectiu formatiu únic és la realització i la presentació d'un treball acadèmic, de síntesi, aplicat a qualsevol de les matèries del grau o a la seva interrelació.

En aquest treball s'inclouen dues activitats formatives:

1. La realització d'un treball escrit sobre un tema concret en el marc de les matèries incloses en el Pla d'estudis del grau. El text escrit del TFG ha de contenir, segons l'acordat entre tutor/a i estudiant, el plantejament d'un marc teòric, un estat de la qüestió realitzat a partir de la recerca bibliogràfica, els criteris de selecció dels materials analitzats, l'anàlisi crítica, un apartat de conclusions i el llistat de referències bilbliogràfiques emprades en el treball.

2. La defensa oral i pública del treball davant d'un tribunal constituït específicament per a aquesta finalitat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina seguint la normativa de la llengua espanyola.
  2. Organitzar el discurs escrit de manera que s'incloguin en aquest treball les parts d'un text acadèmic: marc teòric, metodologia, resultats, discussió de les dades i conclusions.
  3. Expressar-se utilitzant els procediments argumentatius tant a nivell oral com a nivell escrit, d'acord amb els requisits d'un treball científic.
  4. Contestar a les preguntes que li planteja el tribunal de manera adequada.
  5. Ser capaç d'elaborar un pla de treball i la temporalització de les activitats.
  6. Buscar solucions a problemes de manera autònoma.
  7. Escollir un fenomen lingüístic sobre la llengua espanyola que plantegi discussió i saber desenvolupar-lo.
  8. Seleccionar críticament i sintetitzar de manera efectiva la bibliografia especialitzada sobre aspectes literaris i/o fenòmens lingüístics.
  9. Presentar, descriure i analitzar críticament una qüestió filològica, de manera adequada, oralment i per escrit.
  10. Elaborar un treball original que suposi una contribució al coneixement de la llengua i la literatura espanyoles, a l'aplicació d'aquest coneixement, a la seva transferència a l'àmbit professional o bé a la seva divulgació social.
  11. Descobrir el potencial de fonts d'informació que ens ofereix la virtualitat i saber gestionar-lo en el treball.
  12. Buscar eines digitals apropiades per al tipus de treball que s'està duent a terme.
  13. Esmentar les fonts consultades per evitar el plagi.
  14. Saber com es fan servir en el text les cites directes o indirectes.

Continguts

-Els estudis del Grau de Llengua i Literatura espanyoles han de concloure amb l'elaboració i defensa d'un treball final d'estudis: el Treball de Fi de Grau (TFG), de 6 crèdits ECTS. Aquest treball forma part de la formació complementària de quart curs que l'estudiant ha de cursar juntament amb els 54 crèdits optatius de l'oferta formativa de l'últim curs del Grau.


-El Treball de Fi de Grau és un treball individual i autònom sota la supervisió d'un professor - tutor assignat d'entre els professors del grau. No podran presentar-se treballs realitzats en grup.


-El Treball de Fi de Grau consisteix en la presentació per escrit i la defensa oral d'un tema referit a qualsevol de les matèries del Grau o a la seva interrelació. El text del TFG, juntament amb la seva presentació oral, permetran avaluar de forma global i sintètica el domini que posseeix l'alumne de les competències específiques i transversals associades al títol de Grau.


-L'estudiant podrà seleccionar un tema relacionat amb Llengua espanyola, Literatura espanyola, Teoria de la Literatura i Literatura comparada o Lingüística, tenint en compte l'ampli llistat de temes que ofereix la titulació.


-Excepcionalment, es podran proposar alguns temes que suposin la iniciació en la investigació lingüística o literària espanyoles.


-El TFG ha d’estar escrit i defensat oralment en llengua espanyola. Tal com s’indica més endavant (apartats 1.8 i Avaluació), els estudiants de graus combinats han d’incloure un resum del TFG en la segona llengua i fer també una part de la defensa en aquesta llengua.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories i correcció de borradors 15 0,6 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13
Tutories en grup i sessions informatives 4 0,16 7, 8, 14
Elaboració de la proposta i del treball en els límits establerts (documentació, lecturse, síntesi i redacció) 130 5,2 1, 2, 3, 4, 10

1. PROCEDIMENT PER A L'ASSIGNACIÓ DE TREBALLS


1.1. L'estudiant haurà de seleccionar cinc temes del llistat que apareix al final d'aquesta Guia docent: \"Llistat de temes. Estudis de Llengua, Literatura espanyoles i Teoria de la Literatura i Literatura comparada\" o a la pàgina web de la Facultat de Lletres. Aquesta llista de temes ha estat subministrada pel professorat del Departament susceptible de tutoritzar el TFG. En alguns casos, el títol dels treballs pot ser orientatiu, per tal de concretar posteriorment amb l'estudiant l'aspecte que es pot desenvolupar, un cop s'hagi assignat el tutor.

Al setembre del 2025 s'oferirà a l'espai Moodle una llista actualitzada de docents i temes.

1.2 L'estudiant enviarà a través d'un formulari que es facilitarà prèviament en l'espai Moodle de l'assignatura les cinc propostes de tutor i de temes del Treball de Fi de Grau, segons ordre de prioritat, tenint en compte el calendari que s'indica a continuació (apartat 2). Han de seleccionar-se, almenys, 3 tutors de tots els que apareixen a la llista. La coordinació assignarà els tutors als estudiants d'acord amb l'expedient acadèmic de l'alumnat matriculats. Es tindrà en compte que el nombre de TFG que dirigeixi un tutor sigui equilibrat entre tot el professorat que pot tutoritzar treballs i que un mateix tutor no supervisi més de 3 treballs entre tots els graus en què imparteix docència el Departament.

1.3 Si l'estudiant s'interessa per un tema que no és al llistat, s'haurà de posar en contacte amb la coordinació del TFG, que l'orientarà sobre el possible tutor i, si cal, el posarà en contacte amb un especialista en la matèria. Així mateix, es comunicarà amb la coordinació si està interessat en realitzar un treball cotutoritzat amb un professor d'un altre departament.

1.4 En casos excepcionals, el/la tutor pot acceptar o no la tutorització d'un TFG, i l'estudiant pot decidir si prefereix un tutor diferent al proposat en el llistat. En aquests casos, tutor/a i estudiant hauran de posar-ho en coneixement de la coordinadora de l'assignatura, que té la comesa de gestionar l'adjudicació de temes i tutors.

1.5 Només en casos justificats (estudiants d'intercanvi), la tutorització d'un TFG es durà a terme de forma virtual, sempre que el/la tutor/a estigui d'acord en això i ho comuniqui a la coordinació del TFG. La defensa de TFG serà sempre presencial, exceptuant situacions excepcionals.

1.6. Si l'estudiant no s'ha posat en contacte amb el/la docent que ha de tutoritzar el seu TFG en la data determinada per al lliurament de la evidència 1 (Seguiment), es considerarà NO AVALUABLE i no podrà continuar amb les altres activitats d'avaluació.

1.7. Els treballs del grau de Llengua i Literatura Espanyoles han d’estar escrits en llengua espanyola. La defensa oral també es durà a terme en llengua espanyola.

1.8. Els treballs dels graus combinats adscrits al Departament de Filologia Espanyola han d’estar escrits en llengua espanyola i incloure un resum del TFG en la segona llengua. La defensa oral constarà de dues parts: la defensa del TFG en espanyol i un resum oral en la segona llengua (vegeu, per a més detalls, l’apartat d’Avaluació).


2. CALENDARI


Segon semestre


  • De l’1 al 16 d’octubre de 2026: els estudiants fan l’elecció de tutor/a i tema.
  • Del 19 d’octubre al 13 de novembre de 2026: la coordinadora fa les assignacions.
  • Dilluns 16 de novembre de 2026: es fan públiques les assignacions.
  • Divendres 26 de febrer de 2027: lliurament de l’Evidència 1.
  • Dijous 20 de maig de 2027: lliurament d’un esborrany complet del TFG, pendent únicament de les conclusions.
  • Dijous 10 de juny de 2027: lliurament de l’Evidència 2, és a dir, del TFG complet i acabat per al tutor/a. En els dies següents:
  • El/la tutor/a avalua l’Evidència 2 i autoritza el lliurament del treball definitiu.
  • L’estudiant emplena les metadades i activa les pestanyes de compromís antiplagi i, si ho desitja, de publicació al DDD.
  • Divendres 18 de juny de 2027 fins a les 14.00 h: lliurament del TFG a la coordinació.
  • Del 28 de juny al 2 de juliol de 2027: defenses orals



Primer semestre (casos excepcionals)

  • 21 de setembre de 2026: data límit per sol·licitar fer el TFG al 1r semestre amb les condicions que se especifiquen en cada guia docent.
  • Del 22 al 30 de setembre de 2026: assignació de temes i tutors.
  • Dilluns 25 de gener de 2027: lliurament del TFG.
  • Del 1 al 5 de febrer de 2027: defenses orals.


3. NORMES PER A LAPRESENTACIÓ DEL TFG

L’estudiant farà el lliurament del treball definitiu a través de l’eina tfe.uab.cat d’acord amb les instruccions que proporcionarà la coordinació, recollides al Manual per a l’estudiant. Per tant, tot el procés que es detalla a continuació s’ha de dur a terme a través de la citada eina tfe.uab.cat.


-L’estudiant haurà de lliurar una còpia en PDF del TFG.

-La portada contindrà les dades següents:

  • Nom de l’autor/a.
  • Nom del tutor/a.
  • Títol del treball.
  • Grau al qual pertany.
  • Curs acadèmic en què s’avalua i, com s’ha indicat, signatura del tutor/a.
  • L’estudiant haurà d’omplir les metadades en castellà, català i anglès, autoritzar o no la publicació del seu treball i signar la declaració antiplagi.

-L’extensió del TFG:

  • Serà d’entre 4.000 i 9.000 paraules (15 i 25 pàgines).
  • La portada, l’índex, la bibliografia i els possibles annexos van a part.

-El format serà DINA4, amb interlineat d’1,5 i lletra Times New Roman 12 p.

-L’estudiant ha de seguir un únic model de documentació, prèviament pactat amb el tutor/a, per a les cites bibliogràfiques i la bibliografia final del treball (sistema cita-nota, MLA, APA...).


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Presentació oral 40% 1 0,04 1, 3, 4, 9
Avaluació del treball escrit 60% 0 0 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

El seguiment i lliurament del TfG es farà a través de l'eina tfe.uab.cat obligatòriament.

SEGUIMENT

Com s’ha indicat en l’apartat dedicat al calendari, l’estudiant pactarà a l’inici del període lectiu de l’assignatura el seguiment del seu TFG, especificant el nombre de tutories obligatòries i els lliuraments previstos pel tutor/a. És fonamental que el/la tutor/a registri les tutories i els lliuraments pactats a través de l’eina tfe.uab.cat.


PLAGI

El treball presentat a l’assignatura haurà de ser original i no s’admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L’estudiant haurà d’explicitar adequadament, d’acord amb els usos de la documentació bibliogràfica, l’autoria de totes les cites i l’ús de materials aliens. La presentació eventual de material no original sense indicar-ne adequadament l’origen (còpia, ús no autoritzat de la IA) comportarà automàticament la qualificació de suspens (0).

-Plagiar és copiar de fonts no identificades un text, sigui una sola frase o més, que es presenta com a producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d’internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), cosa que es considera una falta greu. Cal aprendre a respectar la propietat intel·lectual aliena i referenciar sempre les fonts utilitzades, i és imprescindible responsabilitzar-se de l’originalitat i autenticitat del text propi.

-En el TFG dels graus filològics no es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) (o d’eines que incloguin la IA generativa) per generar text, és a dir, per escriure, reescriure, traduir, resumir, sintetitzar, compilar una bibliografia, extreure citacions, produir un guió o generar diapositives, atès que l’estudiant ha de demostrar que posseeix aquestes habilitats acadèmiques. L’autorització o la prohibició de tots els altres possibles usos d’aquesta tecnologia queda subjecta al criteri del tutor o la tutora del TFG i de la coordinadora de l’assignatura. En cas que se n’autoritzi l’ús, cal el consentiment per escrit del tutor o la tutora i de la coordinadora, mitjançant la signatura d’un document, que caldrà annexar al TFG, en què s’especifiqui per a quines tasques pot fer-la servir l’estudiant. A més, l’estudiant haurà d’incloure-hi un altre annex en què, d’una banda, detalli clarament quin ús ha fet d’aquesta tecnologia i, de l’altra, faci una reflexió crítica sobre com l’ús de la IA ha influït en el procés i el resultat final del treball. La no transparència quant a l’ús de la IA en el TFG es considera una falta d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la qualificació, o sancions majors en casos de gravetat.



AVALUACIÓ

-L’avaluació del TFG es durà a terme només durant el període comprès entre finals de juny i principis de juliol. El TFG és una assignatura de segon semestre, per la qual cosa la seva presentació i defensa només es podrà efectuar durant el primer semestre en casos excepcionals i prèvia entrevista amb la coordinadora.

-L’avaluació del treball serà sempre individual i consta de dues parts, totes dues obligatòries: el treball final i la defensa oral.

-El/la tutor/a del treball és responsable de la primera part de l’avaluació, que representa un 60% de la nota final. Aquest 60% serà el resultat de sumar el percentatge d’avaluació de les diferents evidències lliurades al tutor/a. El tutor ha d’avaluar el resultat final del treball, a més del procés de seguiment de les activitats formatives, i, per a això, tindrà en compte els resultats d’aprenentatge vinculats a les competències indicades a la guia docent de l’assignatura. (Evidències 1 i 2 allotjades al Moodle de l’assignatura i a l’espai tfe.uab.cat)

-Per poder realitzar la defensa oral del TFG és imprescindible que l’estudiant obtingui una nota mínima de 5 (sobre 10) en la part escrita, avaluada pel/per la tutor/a. El vistiplau del tutor/a és un requisit imprescindible per presentar el TFG.

-Per aprovar el TFG, l’estudiant ha de superar les dues parts, l’escrita i l’oral, amb un mínim de 5 (sobre 10).

-La coordinació donarà a conèixer els tribunals encarregats de la defensa oral en un termini màxim de tres dies hàbils des de la data de lliurament final del TFG.

-La segona part de l’avaluació, que representa el 40% de la nota final, la realitza un tribunal constituït per dos professors/es, davant dels quals es defensa oralment el treball. La defensa oral és obligatòria i sempre presencial. En aquesta segona part l’estudiant farà una exposició oral del seu treball que no excedirà els 15 minuts. Després de la defensa, el tribunal podrà fer les preguntes que consideri oportunes. Per a l’avaluació d’aquesta segona part, el tribunal disposarà d’un document amb els aspectes que s’han de tenir en compte per a l’avaluació de les competències orals. El tribunal també pot avaluar les competències relacionades amb la llengua escrita.


-L’estudiant de graus combinats:

  • Haurà d’incloure al reball de Fi de Grau un resum extens (entre 5 i 8 pàgines) del treball realitzat en la llengua de la combinació que no hagi escollit (llengua 2). Aquest resum haurà d’incloure els objectius, la metodologia, una anàlisi dels resultats i una valoració de les conclusions.
  • La competència lingüística i l’ús acadèmic en les dues llengües del grau seran avaluats per un tribunal format per especialistes en ambdues llengües.
  • El resum s'haurà d'incloure en el mateix document que el Treball de Fi de Grau. Es col·locarà a l'inici del treball després de l'índex. S’haurà de posar el resum (abstract) d’unes 150 paraules de la llengua 1 seguit d’un resum extens (5-8 pàgines) de la llengua 2. Aquest resum haurà de contenir una síntesi dels principals apartats del treball (objectius, metodologia, resultats, discussió i conclusions) i incloure les referències bibliogràfiques imprescindibles, ja citades al TFG de la llengua 1 i d'acord amb el sistema de citació emprat en el TFG. No es podran incloure taules ni figures en aquest resum, ja que seran a la part de la llengua 1, però es poden referenciar les del text de la llengua 1. Si hi ha cites originals que necesiten traducció, s’inclouen traduides amb una nota a peu de pàgina.
  • L'incompliment de l'extensió establerta (menys de 5 pàgines o més de 8 pàgines) es tindrà en compte en l'avaluació.
  • La defensa oral constarà d'una exposició, amb una durada màxima de 15 minuts, seguida d'un torn de preguntes i respostes amb el tribunal, que tindrà una durada màxima de 20 minuts. En aquesta exposició, la part final de conclusions, aportacions del treball i futures investigacions es faran en la llengua 2, la llengua de la combinació en la que no s’ha fet el treball.
  • Es recomana que la presentació segueixi l'estructura següent:
  • Presentació del tema i justificació.
  • Objectius.
  • Metodologia.
  • Resultats principals.
  • Conclusions, aportacions del treball i futures investigacions
  • Un cop finalitzada l'exposició, el tribunal formularà les preguntes que consideri oportunes i l'estudiant hi haurà de respondre de manera argumentada. Les preguntes del tribunal poden ser, d'entre altres temes, sobre la bibliografía, sobre la metodología o sobre aspectes gramáticals d’usos que es fan servir en el contingut del treball.


-La coordinació del TFG publicarà les notes a l’espai Moodle, segons el calendari previst.

-Un TFG es considerarà NO AVALUABLE si l’estudiant no s’ha posat en contacte amb el/la professor/a en la data establerta per al lliurament de l’evidència 1 (seguiment) i, per tant, no podrà continuar amb altres activitats d’avaluació. També es considerarà NO AVALUABLE si l’estudiant, un cop presentat el seguiment, no ha lliurat cap dels altres ítems exposats en l’apartat de “Calendari” d’aquesta guia docent.

-Si l’estudiant decideix no presentar el TFG en la convocatòria en què s’ha matriculat, ho haurà de comunicar com més aviat millor al tutor i també a la coordinació del TFG.

-L’assignació de la qualificació màxima de matrícula d’honor serà atorgada per un tribunal extern de professors/es. La comissió tindrà en compte el 75% de la nota del TFG i el 25% de la nota de l’expedient de l’alumne dels dos darrers cursos.

-El TFG no està subjecte a recuperació.

-El TFG està sotmès als mateixos processos de revisió ordinària i extraordinària. Per això, cal que el tutor estableixi un seguiment clar per a l’avaluació i l’exposició escrita, i que es faci de la mateixa manera per a la defensa oral. En aquest cas, el tribunal farà explícites les mancances de la part oral o de la part escrita.



AVALUACIÓ ÚNICA

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.


Bibliografia

Manuals d'escriptura

BUSTOS GISBERT, José Manuel (1996): La construcción de textos en español. Salamanca: Universidad de Salamanca.

CASSANY, Daniel (1995): La cocina de la escritura. Madrid: Anagrama, Colección Argumentos, 162. [Versión castellana, del autor de La cuina de la escriptura, Barcelona: Empúries, 1993].

CASSANY, Daniel (2007): Afilar el lapicero. Guía de redacción para profesionales. Madrid: Anagrama.

MONTOLÍO, Estrella (coord.) (2000): Manual práctico de escritura académica. Barcelona: Ariel. 3 vols.

NÚÑEZ LADEVÉZE, Luis (1993): Teoría y práctica de la construcción del texto. Barcelona: Ariel.

REYES, Graciela (1998): Cómo escribir bien en español. Madrid: Arco/Libros.

WALKER, Melissa (2000): Cómo escribir trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa, trad. de José A. Álvarez.


Manuals sobre recerca

COROMINA, Eusebi, Xavier CASACUBERTA y Dolors QUINTANA (2002): El trabajo de investigación (traducción y adaptación al castellano de Luisa Cotoner). Vic-Barcelona: Eumo-Octaedro.

ECO, Umberto (1983): Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de investigación, estudio y escritura. Barcelona: Gedisa. [Versión castellana de Lucía Baranda y Alberto Clavería Ibáñez].

HARVEY, Gordon (2001): Cómo se citan las fuentes. Madrid: Nuer Ediciones.

HOLTUS, Günter, Michael METZELTIN y Christina SCHMITT (eds.) (1988-2004): Lexikon der Romanistischen Linguistik. Tübingen: Niemeyer, 1988-2004.

LÁZARO CARRETER, Fernando (1963): Diccionario detérminos filológicos. Madrid: Gredos.

MONTEMAYOR HERNÁNDEZ, María Velia, María Consuelo GARCÍATREVIÑO y Yolanda GARZA GORENA (2002): Guía para la investigación documental. México: Trillas.

ORNA, Elisabeth y Graham STEVENS (2001): Cómo usar la información en trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa.

PÖCKL, Wofgang, Franz RAINER y Bernhard PÖLL (2004): Introducción a la lingüística románica. Madrid: Gredos.

REGUEIRO, Mª Luisa y Daniel M. SÁEZ RIVERA (2013), El español académico. Guía práctica para la elaboración de textos académicos. Madrid: Arco-Libros.

SIERRA BRAVO, Restituto (1999): Tesis doctorales y trabajos de investigación científica; metodología general de su elaboración y documentación. Madrid: Paraninfo.

TOLCHINSKI LANDSMAN, Liliana, Mª José RUBIO HURTADO y Anna ESCOFET ROIG (2002): Tesis, tesinas y otras tesituras. De la pregunta de investigación a la defensa de la tesis. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

TRIGO ARANDA, Vicente (2002): Escribir y presentar trabajos en clase. Madrid: Prentice-Hall.



LLISTAT DE TEMES DEL TFG

CURS ACADÈMIC 2026-2027


Aquest llistat de tutors, tutores i temes s'ampliarà al setembre. El llistat es publicarà al Moodle de l'assignatura.

LLENGUA ESPANYOLA

Lourdes AGUILAR

1. Anàlisi de la relació entre els actes de parla i els esdeveniments prosòdics en un corpus de diàlegs.

2. Estudi de la tipologia accentual (accents prominents i secundaris) en situacions de diàleg.

3. Eixos de reforçament i debilitament en les consonants. Processos fonètics i fonològics de l'espanyol en la parla espontània.

4. Dicció, intel·ligibilitat, naturalitat. L'avaluació de la parla patològica.

5. Diversitat lingüística a Amèrica: llengües, identitats i educació.

6. L'espanyol als Estats Units: fenòmens fonètics en parlants d'herència.

7. Creació de recursos educatius per ensenyar llengua espanyola.


Cristina BUENAFUENTES

1. La morfologia (lèxica o flexiva) a la llum de la variació (temporal, geogràfica, social i/o situacional).

2. La morfologia i el seu reflex lexicogràfic (perspectiva sincrònica i/o diacrònica).

3. Morfosintaxi històrica de l'espanyol.

4. L'actualització de continguts sobre gramàtica (especialment, morfologia o classes de paraules) en les assignatures de llengua de Secundària i Batxillerat.


Teresa CANTILLO

1. Estudi lèxic de caràcter històric.

2. Glossaris amagats.

3. Elaboració d’un glossari especialitzat.

4. Anàlisi d’un repertori lexicogràfic especialitzat.

5. La gramàtica a l’aula d’ESO / Batxillerat.

6. Americanismes en textos històrics.

7. Llenguatge clar i accessible.


Gloria CLAVERíA

1. Història de la llengua espanyola: la llengua al segle XIX.

2. Els neologismes de l'espanyol (tant des del punt de vista històric com des del punt de vista sincrònic i actual).

3. Història de la lexicografia espanyola: de Nebrija als diccionaris del segle XXI amb especial atenció al segle XIX.

4. Estudis lexicològics de l'espanyol (exemples: els colors, el lèxic de l'esport, els cultismes moderns, etc.).


Javier FERNÁNDEZ SÁNCHEZ

1. Sintaxi.

2. Semàntica i pragmàtica.

3. Gramàtica comparada (llengües romàniques, germàniques i eslaves).


Margarita FREIXAS

1. Recursos lingüístics de la llengua literària a la premsa en espanyol.

2. Recursos lingüístics en la poesia visual.

3. Història de la lexicografia: anàlisi de l'evolució d'aspectes dels diccionaris acadèmics i no acadèmics.

4. Recepció de la variació i assentament de normes en les obres lexicogràfiques.

5. Variació i norma: estudi de casos de variació des del punt de vista diacrònic.


Emma GALLARDO RICHARDS

1. El castellà de Catalunya des d'una perspectiva històrica.

2. El contacte entre el castellà i el català en l’actualitat.

3. Llengua i premsa al segle XIX.

4. Historiografia lingüística.

5. El llenguatge publicitari en l'actualitat (anàlisi per marques, per productes, per recursos lingüístics o literaris, etc.).

6. L'error lingüístic en la publicitat.

7. El llenguatge publicitari als segles XIX i XX.


Joaquim LLISTERRI

1. Fonètica aplicada.

2. Lingüística i psicolingüística aplicades a la logopèdia.


María Jesús MACHUCA

1. Estudis fonètics contrastius en aprenents d'espanyol.

2. Categories fonètiques i fonològiques dels fonemes en posició final de síl·laba.

3. Manifestacions fonètiques de sons en contacte.

4. Fenòmens d'hesitació en la parla espontània.

5. Paràmetres acústics i perceptius de l'accent en parla espontània.

6. Percepció dels allargaments vocàlics o consonàntics de l'espanyol.


Marta PRAT

1. Lexicografia o fraseografia: la llengua espanyola o espanyol-altra(es) llengua(es) (perspectiva sincrònica i/o diacrònica).

2. Lexicologia o fraseologia (idiomatisme i/o variabilitat): la llengua espanyola o espanyol-altra(es) llengua(es) (perspectiva sincrònica i/o diacrònica).

3. Variació en la llengua espanyola, estàndard i ús (perspectiva sincrònica).

4. Lexicografia educativa monolingüe (anàlisi de diccionaris per a diferents nivells educatius): selecció d'aspectes específics.


Matthias RAAB

1. La creativitat morfològica de l'espanyol.

2. Dialectologia històrica: documentació cancelleresca del segle XV.

3. La informació gramatical al DRAE de 1884.

4. Anàlisi del discurs polític.


Irene RENAU

1. Anàlisi basada en corpus del significat lèxic.

2. L'ús de models d'intel·ligència artificial generativa per detectar metàfora i metonímia en corpus.

3. Convencions lingüístiques i ortogràfiques en la premsa actual: S'hi adhereixen els periodistes?

4. La creació de regles per a la correcció automatitzada de la puntuació i altres convencions estilístiques.


Yolanda RODRÍGUEZ

1. Anàlisi contrastiva entre llengües. Anàlisi comparativa d'un fenomen gramatical en espanyol i català, espanyol i anglès...

2. Anàlisi crítica de propostes teòriques contrastades. Anàlisi crítica del tractament d' un fenomen gramatical a partir de la lectura de dos o més treballs que presentin propostes teòriques divergents per donar-ne compte.

3. Investigació basada en el maneig de corpus. Anàlisi d' un determinat fenomen gramatical les característiques del qual puguin ser acotades amb una relativa facilitat per mitjà del maneig de bases de dades.

4. L'espanyol L2. Estudi d' algun aspecte rellevant de la gramàtica de l' espanyol com l2.

5. Estudi d'aspectes gramaticals i pragmàtics en el discurs. Elaboració d' un treball en el qual s' abordi la rellevància de fenòmens gramaticals i no gramaticals en la confecció d' un discurs.


Juan ROMERO

1. Problemes de cas i/o de concordança en la relació de subjecte.

2. Problemes de subjectes nuls.

3. Problemes de cas i/o de concordança en la relació de complement directe.

4. Complements indirectes no argumentals.


MARÍA ASSUMPCIÓ ROST

1. Fenòmens d'interferència fònica en l'espanyol en contacte amb altres llengües.

2. Dialectologia i fonètica: processos de variació i canvi fònic en les varietats de l'espanyol.

3. Sociofonètica: fenòmens de variació social i estilística.

4. La informació fonètica en els atles lingüístics: explotació de les dades i contrast amb altres fonts.

5. Analitzant el passat des del present: els canvis fònics diacrònics des de lafonètica actual.


Carlos SÁNCHEZ

1. Anàlisi contrastiva dels canvis gramaticals entre l'espanyol medieval i el clàssic.

2. Norma gramatical i canvi lingüístic en la història de l'espanyol.

3. Processos de gramaticalització en espanyol actual.

4. Canvi lingüístic i periodització en la història de l'espanyol.

5. Metàfora i metonímia en la lexicalització d'unitats fraseològiques en espanyol.

6. El canvi gramatical a la llum dels diccionaris de l'espanyol.


Natalia TERRÓN

1. Història de la lexicografia de l'espanyol.

2. Dialectologia. Anàlisi de la variació dialectal de l' espanyol a través dels atles lingüístics.

3. L'espanyol com a llengua estrangera (imprescindible haver cursat l'assignatura d'Espanyol com a Llengua Estrangera).

4. Variació i norma. Estudi de les relacions que s' estableixen entre la norma i l' ús.

5. Historiografia lingüística hispànica. La història de l'espanyol a través dels seus textos.




LITERATURA ESPANYOLA I HISPANOAMERICANA


Montserrat AMORES

1. Anàlisi d'un aspecte d'una o diverses novel·les d'escriptors romàntics o realistes i naturalistes espanyols (Leopoldo Alas, Pedro Antonio de Alarcón, Benito Pérez Galdós, José María de Pereda, Benito Pérez Galdós, Jacinto Octavio Picón)

2. Anàlisi d'un aspecte d'una selecció de contes, articles de costums, relats de viatges o articles periodístics d'algun escriptor del segle XIX.

3. Anàlisi comparativa d'un aspecte una novel·la espanyolaiuna europea delsegle XIX.

4. Anàlisi de revistes il·lustrades o articles periodístics de la premsa espanyola o mexicana del segle XIX.


Sònia BOADAS

1. Eines digitals aplicades a l'estudi de patrimoni literari.

2. Edició crítica i edició crítica digital.

3. Estudi del procés de creació literari a partir de manuscrits autògrafs.

4. L'escriptura femenina a través dels seus manuscrits (Leonor de la Cueva, María de Zayas, María Jesús de Ágreda, Santa Teresa de Jesús, Sor Juana Inés de Jesús).

5. Edició i estudi d'algun aspecte de l'obra de Lope de Vega.

6. Circulació i transmissió dels textos del Segle d'Or.

7. Bibliografia material (estudi del procés d'impressió dels textos).

8. Anàlisi d'algun aspecte de la prosa política del segle XVII (Saavedra Fajardo, Gracián, Quevedo, Malvezzi, etc.).

9. Els inicis del periodisme: les relacions de successos.

10. Literatura propagandística durant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

11. Aspectes i rastres de la revolució científica del segle XVII en la literatura àuria.

12. Influència de la imatge i la iconografia en la literatura àuria.

Lucía COTARELO

1. Literatura femenina dels segles XX i XXI

2. La poesia espanyola dels segles XX i XXI: obres, autors, poètiques

3. La narrativa espanyola dels segles XX i XXI

4. La literatura de l'exili republicà de 1939: testimoni, memòria, alteritat, identitat...

5. La poesia espanyola a través de fenòmens històrics i culturals: Guerra Civil, Franquisme, Transició, crisi...

6. Literatura contemporània i humanitats digitals

7. Historiografia digital: replantejament de la conservació i explotació del patrimoni literari

8. Literatura nativa digital


Beatriz FERRÚS

1. Alteritat i imaginaris en les cròniques d'Índies.

2. Sor Juana Inés de la Cruz a 'la ciutat lletrada'.

3. Literatura conventual: dona i saber en els virregnats.

4. Literatura i comunitat imaginada al segle XIX hispanoamericà.

5. L'emergència de l'escriptora professional al segle XIX hispanoamericà.

6. Poetes postmodernistes a Amèrica Llatina.

7. El boom de la literatura hispanoamericana: troballes i crítiques.

8. Testimoni, memòria i postmemòria a Amèrica Llatina.

9. Literatura i identitats de gènere a Hispanoamèrica.

10. Escriptures de l'insòlit a Amèrica Llatina.

11. Necroescriptures a Amèrica Llatina.

12. Distopia i ecologia en la literatura hispanoamericana.


Esther LÁZARO

1.- Dramatúrgia contemporània i posada en escena.

2.- Teatre espanyol dels s. XX-XXI.

3.-Escriptoresalapremsa de la Segona República.

4.- Premsa cultural durant el franquisme.

5.- Epistolaris, arxius i memòria.

6.- Literatura de l'exili republicà de 1939.


José Ramón LÓPEZ

1. Les avantguardes poètiques (1910-1939).

2. Les avantguardes teatrals (1910-1939).

3. La poesia de l'exili republicà de 1939.

4. Escena i literatura dramàtica de l'exili republicà de 1939.

5. La poesia espanyola durant el Franquisme i la Transició.

6. Escena i literatura dramàtica durant el Franquisme i la Transició.

7. La poesia espanyola actual.

Rebeca MARTÍN

1. Causes cèlebres espanyoles: crim, premsa i literatura als segles XVIII, XIX i XX.

2. Causes célebres: marc comparatiu amb els casos francès, anglès i hispanoamericà.

3. Conte i novel·la espanyola dels segles XIX, XX i XXI.

4. Literatura fantàstica moderna i contemporània.


Beatriz MARTÍNEZ LÓPEZ

1. Arxiu i memòria.

2. Art i literatura.

3. Censura franquista.

4. Cultura i propaganda.

5. Crítica d’art.

6. Edició i publicació anarquista.

7. Estratègies culturals per a la construcció d’identitat(s) a Espanya.

8. Manifestos artístics i revistes d’avantguarda.

9. Premsa i revistes culturals del franquisme i de l’exili republicà espanyol de 1939.

10. Xarxes polítiques i culturals entre l’exili i l’Espanya de l’interior.


Francisca MONTIEL RAYO

1. La literatura de l'exili republicà de 1939: narrativa (anàlisi d'una novel·la, un llibre de relats o de contes).

2. La literatura de l'exili republicà de 1939: escriptures del jo (anàlisi d'un llibre de memòries, una autobiografia, un diari o un epistolari).

3. Narrativa de postguerra: Anàlisi d'una novel·la o d'un volum de contes.

4. Narrativa actual: Anàlisi d'una novel·la o d'un volum de contes.


Bienvenido MORROS

1. Edició i comentari de textos poètics inèdits tant medievals com dels Segles d'Or. Selecció de textos breus que poden o no ser transmesos per més d' un testimoni.

2. Els graus de l'amorenla literatura medieval.

3. Les polèmiques literàries al voltant del gènere de l'èpica als Segles d'Or.

4. La mitologia en la prosa. Selecció d' un mite encara no estudiat en relació amb l' obra historiogràfica d' Alfons X.

5. Els orígens medievals del mite del senyor Juan Tenorio.

6. La figura dels reis medievals al teatre de Lope de Vega. Selecció d' obres i personatges històrics, com Alfons XI o Pere I, i la seva funció en diferents dramaturgs.

7. Els sonets d'aniversari en la poesia dels Segles d'Or.

8. Flora i el tema del rapte en la literatura espanyola: origen i les seves diferents versions.

9. Noves fonts sobre la llegenda dels amants de Terol al Renaixement.

10. La influència de la Vita Nuova de Dante en la literatura espanyola medieval.

11. Don Quijote al cinema

12. L'ambigüitat de la bellesa de Melibea

13. Les dones de Garcilaso: prototip o realitat.

14. Els èxtasis de Santa Teresa entre la religió i la malaltia.

15. La simbologia del ruisenyor a l'Edat Mitjana i el Segle d'Or.

16. Poesia goliarda en castellà a l'Edat Mitjana.


Laura PACHE CARBALLO

1. Narrativa breu contemporània.

2. Antologies de relats breus als segles XX i XXI.

3. Revistes femenines del segle XIX.

4. La representació de les dones en la literatura contemporània (relats breus, microrelats, novel·les, còmics, etc.).

5. L'obra literària d'Enrique Vila-Matas.

6. Formes híbrides en la ficció espanyola contemporània.

7. Humor i feminisme (relats curts, novel·les, microrelats, còmics, etc.).

8. Còmics, gènere i memòria cultural.

9. Les dones i l'avantguarda a Espanya.


Agustín SÁNCHEZ AGUILAR

1. El Cid, llegenda i història.

2. El Quijote.

3. Teatre del Segle d’Or.

4. La mitologia grecollatina en la literatura espanyola.

5. Propostes didàctiques per a l’ensenyament de la literatura en l’educació secundària.

6. Perspectives editorials.


Omar SANZ BURGOS

1. Poesia, prosa i teatre medieval.

2. Mester de clerecía: Gonzalo de Berceo, Libro de Alexandre, Libro de Apolonio, etc.

3. Llibre de bon amor.

4. La Celestina, El conde Lucanor, Cantar de Mio Cid, etc.

5. Temes, motius, autors i gèneres medievals.

6. Poesia, prosa i teatre del Segle d'Or.

7. Fray Luis de León, Lope de Vega, Cervantes, etc.

8. La novel·la del Segle d'Or: sentimental, pastoril, bizantina, cavalleries, etc.

9. Temes, motius i autors del Renaixement.

10. Temes, motius i autors del Barroc.


Alba SAURA CLARES

1. Teatre hispanoamericà, des dels seus orígens fins al segle XXI.

2. Teatre hispanoamericà i les seves relacions amb el teatre espanyol i europeu.

3. El conte hispanoamericà del segle XX i XXI.

4. Formes de la violència en la literatura hispanoamericana.

5. Testimoni i memòria en la literatura hispanoamericana.

6. Formes i expressions del queer/cuir en la literatura hispanoamericana des del segle XX.

7. Feminisme i literatura a Amèrica Llatina.

8. Discursos subalterns i gir decolonial en la literatura hispanoamericana.


Guillermo SERÉS

1.La poesia de tipus tradicional a Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús.

2. L'Epístola moral a Fabio:fonts, sentit i estructura.

3. La poesia mitològica del comte de Villamediana.

4. Gèneres narratius al Quixot. Funció i distribució.

5. Evolució de la novel·la cortesana del segle XVII.

6. Literatura colonial: èpica i cròniques.

7. La contística medieval


Ramón VALDÉS

1. Literatura i Humanitats Digitals.

2. Edició crítica digital (edició d'una obra o fragment).

3. Crítica textual i informàtica.

4. La difusió del patrimoni teatral clàssic espanyol.

5. Teatre espanyol del Segle d'Or.

6. Pervivències, representacions, refosacions i versions del teatre del Segle d'Or fins al dia d'avui.

7. Estudis comparats en Literatura espanyola del Segle d'Or i literatures anglesa / francesa / italiana i llatina.

8. Sàtira.

9. Quevedo i la sàtira.

10. La difusió i representació del teatre del Segle d'Or a Alemanya, Anglaterra, Itàlia, a Hispanoamèrica o a qualsevol altre país del món.


TEORIA DE LA LITERATURA I LITERATURA COMPARADA

Pere BALLART

1. Anàlisi estilística i retòrica de textos poètics i narratius moderns i contemporanis.

2. Estudis sobre poesia catalana i espanyola contemporànies.

3. Ironia, sàtira i paròdia.

4. Òpera i literatura.


Carles BATLLE

1. Drama i teatre contemporanis (d'arreu): teoria de la dramatúrgia, autors, estructures, procediments, temes i comparacions.

2. Adaptacions al teatre des d'altres gèneres (i a la inversa).

3. Anàlisi de la representació: estudi de muntatges i propostes escèniques.

4. Aspectes de la història de les nostres arts escèniques.


Alicia FERNÁNDEZ-GALLEGO CASILDA

1. Aproximacions a la literatura de la Guerra Civil espanyola des d'una perspectiva comparativa (estudis traductològics, temàtics o d'algun altre tipus).

2. Literatura compromesa en el període d'entreguerres: narrativa, teatre i poesia.

3. Respostes literàries a la Guerra Civil espanyola a Hispanoamèrica/Gran Bretanya/Irlanda/Estats Units/Canadà/França.

4. Política cultural a Europa durant la dècada de 1930: revistes literàries, proliferació dels llibres de butxaca i altres fenòmens sociohistòrics.

5. Escriptura de dones en el front i la rereguarda durant la Guerra Civil española


Jordi JULIÀ

1. Poesia contemporània: temes, formes o comparacions.

2. Teatre contemporani: temes, formes o comparacions .

3. Adaptacions cinematogràfiques d'obres de teatre.

4. La identitat literària: impostura, pseudonímia i heteronímia.

5. Poesia i exili contemporani.

6. Literatura i art.

7. Escriptura bilingüe, traducció i autotraducció.


Antonio PENEDO

1. Estudis Culturals en general: fenòmens artístics i/o socials estudiats des de la Literatura Comparada i la transdisciplinarietat.

2. Anàlisi de fenòmens artístics des de la cibercultura en l'era digital.

3. Anàlisi de la ciència-ficció, el fantàstic o el marrec en literatura, cinema, sèries televisives i nous mitjans audiovisuals.

4. Reflexions filosòfiques (hermenèutiques i postestructurals) de diferents fenòmens artístics.


Andrea PEREIRA

1, Anàlisi d'una novel·la gràfica.

2. La neoruralitat en la literatura i el cinema contemporanis: un estudi de cas.

3. Anàlisi d’una obra pertanyent a les literatures postcolonials.

4. Anàlisi de l’obra d' un crític literari.

5. La relació entre el cinema i la literatura: un estudi de cas.


Gonzalo PONTÓN

1. Estudi de l'obra d'un crític o teòric literari del segle XX.

2. Escriptura epistolar.

3. Teatre europeu comparat dels segles XVI-XVII.

4. Edició de textos hispànics dels segles XV a XVII: teoria i pràctica.

5. Figuracions autorials en la literatura occidental.

6. Literatura de la Shoah.

7. Guerra i literatura.

8. Altres temes a convenir


David ROAS

A determinar pel professor.


Alberto ROCA

1. Pensament literari als segles XVIII i XIX

2. Historiografia literària: estudis sobre la construcció del discurs històrico-literari

3. Fonts de la història literària: documents i tradicions interpretatives

4. Periodització: la literatura espanyola i una perspectiva comparada

5. Processos de construcció dels cànons literaris

6. Teoria i estructura dels gèneres literaris

7. Literatura de viatges: teoria i crítica

8. Ecocritica: teoria i anàlisi textual


Míriam RUIZ-RUANO

1. Tradició literària i (des)construcció del cànon.

2. Reescriptures i apropiacions de la tradició literària.

3. Poesia i narrativa medievals.

4. Poesia catalana i espanyola comparades.

5. Crítica literària.

6. Adaptacions audiovisuals d'obres literàries.

7. Bilingüisme i traducció.

8. Memorialisme i escriptures del jo.


Constanza TERNICIER

1. El conflicte entre civilització i barbàrie en la modernitat i la postmodernitat des d’una perspectiva comparada.

2. El conflicte entre la lletra i l’escriptura des d’una perspectiva comparada.

3. Projectes actuals de visibilització de les escriptores hispanoamericanes: això que no fa boom.

4. Escriptures desplaçades i exercicis de distanciament: estètiques migrants en la literatura hispanoamericana.

5. La literatura testimonial i el gir documental.

6. La literatura híbrida a Amèrica Llatina des del Modernisme a l'actualitat.

7. La pregunta pel camp cultural en les disputes literàries: relacions centre/perifèria, dins/fora. Interseccionalitats de classe, gènere, sexualitat, raça i origen.

8. Les representacions del suïcidi en la literatura des d'una perspectiva comparada.



Maria José VEGA

A determinar per la professora.

Programari

El programari específic depen del tema i tutor triats per l'alumnat.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TFG) Treball de fi de grau 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt