Medicina i Societat Contemporànies
Codi: 106236Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciència, Tecnologia i Humanitats | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Miquel Carandell Baruzzi
- Correu electrònic :
- miquel.carandell@uab.cat
Equip docent
- Celia Miralles
- Sandra Elena Guevara Flores
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha cap.
Objectius
Aquesta assignatura aborda l’anàlisi de la medicina com a fenomen polític, social i cultural, i examina, entre altres temes, les concepcions històriques sobre la salut i la malaltia, la relació entre professionals sanitaris i pacients, l’emergència de la salut pública, la cultura material de la medicina o els reptes actuals de la salut global. Així, l’assignatura explora la influència dels factors socioculturals en la construcció dels conceptes de salut i malaltia i l’aparició dels determinants de la salut.
Resultats d'aprenentatge
- Reconèixer els elements essencials de la professió mèdica com a resultat d'un procés evolutiu, científic i sociocultural, incloent-hi els principis ètics, les responsabilitats legals i l'exercici professional centrat en el pacient.
- Identificar els orígens i la institucionalització de l'activitat científica, així com les bases epistemològiques del pensament científic en ciències de la salut.
- Comprendre la persona humana com un ésser multidimensional, en el qual la interrelació de factors biològics, psicològics, socials, ecològics i històrics condicionen i modifiquen els estats de salut i malaltia, així com les seves manifestacions.
- Descriure els condicionants històrics del procés de globalització dels problemes sanitaris i les estratègies internacionals en matèria de salut.
- Detallar els condicionants històrics en la configuració dels diversos sistemes nacionals de salut.
- Desenvolupar actitud crítica a través de l'estudi de controvèrsies de la història de la medicina.
- Prendre consciència de l'estreta dependència que hi ha entre les condicions de vida i la distribució social dels estats de salut i malaltia de la població.
- Desenvolupar una visió diacrònica del paper que tenen els centres assistencials i els agents sociosanitaris, per avaluar-ne la contribució, en el passat i en l'actualitat, en la lluita contra la malaltia i la millora de la salut de la població.
- Utilitzar correctament les bases de dades i obres de referència bibliogràfica, enciclopèdica i lexicogràfica en ciències de la salut.
- Fer treballs de caràcter grupal.
- Reconèixer els estats de salut i malaltia com construccions socialment determinades que canvien segons les cultures i el curs del temps.
Continguts
Aquesta assignatura està dividida en dos grans blocs. El primer bloc, amb un enfocament més històric, presentarà les complexes relacions entre la pràctica mèdica i l'economia, la política i la cultura, centrada especialment en els darrers 75 anys del desenvolupament del que anomenem biomedicina. El segon bloc, amb un enfocament més antropològic, presentarà una visió crítica d'aquesta biomedicina i, en especial, al seu universalisme, control del cos i professionalització.
Bloc 1: Medicina i societat en la segona meitat del segle XX i primer quart del XXI
- Medicina i complex industrial-militar.
- Contaminació nuclear, tòxics i salut.
- Activisme i malaltia.
- Comunicació pública del risc sanitari.
- Medicina i capitalisme.
Bloc 2: Les altres medicines des de l'antropologia crítica
- Antropologia Mèdica i biomedicina, conceptes clau.
- La màquina biomèdica. Formació de profesionals per l'estat, l'economia i la societat.
- El cos o els cossos i els seus propietaris.
- Diagnòstics i les noves cures.
- Aspectes socioculturals de la salut i les medicines alternatives/complementàries.
- Els reptes de la Salut Mundial.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| PRÀCTIQUES DAULA (PAUL) | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| ESTUDI PERSONAL | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| TEORIA (TE) | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| PRESENTACIÓ / EXPOSICIÓ ORAL DE TREBALLS | 8 | 0,32 | 9, 10 |
| LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11 |
| ELABORACIÓ DE TREBALLS | 25 | 1 |
La metodologia d'ensenyament-aprenentatge de l'assignatura comprèn tres tipus d'activitats: activitats presencials dirigides, activitats supervisades i activitats autònomes. Les activitats presencials dirigides consistiran en classes teòriques i pràctiques d’aula on l'equip docent exposarà el marc en el qual s'enquadren els continguts i fonaments de l'assignatura recollits en el programa. Les activitats supervisades consistiran en sessions programades d'assessorament acadèmic. Les activitats autònomes es dedicaran a l'estudi per part de l'alumnat, la lectura i la realització de treballs acadèmics.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació als debats | 10% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11 |
| Teoria: Avaluacions escrites | 60% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11 |
| Presentació oral | 30% | 0 | 0 | 9, 10 |
Sobre la evaluación del segundo bloque, ya en su momento consistirá en la realización de un ensayo a partir de una pregunta que cada estudiante seleccionará.
L'avaluació d'aquesta assignatura consta de:
1. Exercici bloc 1 - 30%
2. Presentació oral bloc 1 - 30%
3. Exercici bloc 2 - 30%
4. Participació en les activitats de classe - 10%
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
AVALUACIÓ ÚNICA
L’avaluació única consisteix en la realització d'un exercici per cada bloc, amb un pes total de 70%, i una presentació oral amb un pes de 30%.
Bibliografia
Bibliografia específica
Barona Vilar, Josep Lluís, editor. Manual de Historia de la Medicina. Valencia: Editorial Tirant lo Blanch; 2023.
Barona Vilar, Josep Lluís. Introducció a la medicina. València: Universitat de València; 1992.
Cooter, Roger: Pickstone John V. Companion to medicine in the twentieth century. London-New York: Routledge; 2003.
Federici, Silvia. Ir más allá de la piel: Repensar, rehacer y revindicar el cuerpo en el capitalismo contemporáneo. Madrid: Traficantes de Sueños. 2022.
Harding, Sandra G. Ciencia y feminismo. Madrid: Morata; 1996.
Han, B.-C. La sociedad paliativa. Madrid: Herder Editorial. 2021
Han, B.-C. La sociedad del Cansancio. Barcelona: Herder Editorial. 2022.
Jackson, Mark. A Global History of Medicine, 2018.
López Piñero, José María. La medicina en la historia. Madrid: La Esfera de los Libros; 2002.
López Piñero, Jose María; Terrada Ferrandis, Maria Luz. Introducción a la medicina. Barcelona: Crítica; 2000.
Porter, Roy. Blood and Guts: A Short History of Medicine, 2003.
Rodríguez Ocaña, Esteban. Por la salud de las naciones. Higiene, microbiología y medicina social. Madrid: Akal; 1992.
Rose, Nicolas. The Politics of Life Itself: Biomedicine, Power and Subjectivity in the Twenty-First Century. 2007.
Saborido, Cristian. Filosofía de la medicina. Tecnos; 2020.
Sontag, Susan. La enfermedad y sus metáforas. El sida y sus metáforas. DEBOLSILLO; 2012.
Bibliografia de consulta
Cooter, Roger: Pickstone John V. Companion to medicine in the twentieth century. London-New York: Routledge; 2003.
Porter, Dorothy. Health, Civilization and theState : A History of Public Health from Ancient to Modern Times. London-New York: Taylor & Francis Group; 1999
Ripoll Miralda, Jaume. Grec mèdic: guia per identificar termes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; 2018.
Bernabeu Mestre, Josep. El llenguatge de les ciències de la salut. Introducció a la formació de termes mèdics. València: Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana / Universitat d'Alacant; 1995.
Cueva Martín, Alejandro de la; Aleixandre Benavent, Rafael; Rodríguez i Gairín, Josep Manuel. Fonts d'informació en ciències de la salut. Valencia: Universitat de València; 2002.
Fausto-Sterling, A. Sexing the body Gender politics and the construction of sexuality. New York: Basic Books; 2000.
Aresti Esteban, N. Médicos, donjuanes y mujeres modernas: los ideales de feminidad y masculinidad en el primer tercio del siglo X. Zarautz: Universidad del País Vasco; 2001.
Sánchez Villam, M. C. Entre materia y espíritu. Modernidad y enfermedad social en la España Liberal (1833-1923). Madrid: CSIC. 2017.
Schiebinger, L. ¿Tiene sexo la mente? Las mujeres en los orígenes de la ciencia moderna, Madrid: Cátedra. 2004.
Programari
No cal cap programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |