Fonaments de Sociologia
Codi: 106218Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciència, Tecnologia i Humanitats | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Nuria Valles Peris
- Correu electrònic :
- nuria.valles@uab.cat
Equip docent
- Nuria Valles Peris
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha requisits previs
Objectius
1. Comprendre la influència de la ciència i la tècnica a l'evolució de les societats occidentals, així com els condicionaments històrics i socials en la creació científica i tecnològica
2. Explicar el funcionament de la recerca científica. Identificar els factors socials i culturals que tenen a veure amb la producció de coneixement i tecnologies. Analitzar la ciència com a institució social
3. Valorar críticament la capacitat potencial i les limitacions de la ciència i la tecnologia així com els seus efectes sobre la vida social. Analitzar críticament la correspondència entre les necessitats socials i el desenvolupament científic i tècnic, valorant la informació i participació ciutadana com a forma d'exercir un control democràtic d'aquest.
4. Reflexionar de manera complexa i global sobre temàtiques tecnocientífiques de rigorosa actualitat i incidència social.
Resultats d'aprenentatge
- Buscar i seleccionar fonts d'informació, avaluar-ne la rellevància i aplicar-les la interpretació de temes i problemes d'interès social.
- Treballar en equip de manera col·laborativa i eficient.
- Identificar els principals models explicatius de la sociologia.
- Utilitzar de manera crítica i reflexiva les nocions pròpies del pensament sociològic.
- Discernir entre bones i males pràctiques en relació amb la gestió de les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els valors propis d'un coneixement no sexista.
- Utilitzar les tècniques de recerca d'informació per produir diferents tipus d'informes o monografies científiques.
- Avaluar la contribució de la sociologia a l'anàlisi de la ciència i la tecnologia.
Continguts
Bloc 1. Pensament sociològic clàssic
1. Introducció al pensament sociològic
2. Conceptes bàsics i debats principals en sociologia
Bloc 2. Sociologia del coneixement i sociologia de la ciència
3. Introducció a la sociologia del coneixement
4. La ciència com a institució i la sociologia de l'error
Bloc 3. Els estudis de la ciència i la tecnologia
5. De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic
6 Perspectiva actual sobre els Estudis de la Ciència i la Tecnologia
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes teòriques | 33 | 1,32 | |
| Classes pràctiques d'aula | 16 | 0,64 | |
| Treball en grup | 15 | 0,6 | |
| Tutories | 4 | 0,16 | |
| Ressenya | 10 | 0,4 | |
| Cerca de documentació | 10 | 0,4 | |
| Treball personal | 55 | 2,2 |
Sessions teòriques en gran grup on es presenten els continguts de l'assignatura en format de clsse magistral
Sessions de classes inverses on s'aprofundeix sobre alguns continguts teòrics
Sessions de pràctiques d'aula on es treballa l'estudi d'una controvèrsia
Treball autònom: lectura de textos proposats, estudi i preparació de treballs en grup.
Tutories: sessions de supervisió.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1 Prova escrita | 40% | 1 | 0,04 | 3, 4, 5, 6, 8 |
| EV3b Exposició oral de l'assaig en grup | 10% | 0 | 0 | 2, 5 |
| EV2 Prova sobre la lectura d'un llibre | 20% | 1 | 0,04 | 4, 8 |
| EV3a Elaboració d'un assaig en grup | 30% | 5 | 0,2 | 1, 2, 4, 5, 6, 7 |
Avaluació continuada
EV1 Prova escrita sobre els dos primer blocs de l'assignatura.
Aquesta evidència suposa un 40% de la nota total de l'assignatura.
EV2a Prova sobre la lectura d'un llibre a escollir entre una selecció feta pel professorat de l'assignatura. Es realitzarà de manera individual.
Aquesta evidència suposa un 20% de la nota total de l'assignatura.
EV3a Elaboració d'un assaig en grup sobre alguna temàtica a triar entre una selecció feta pel professorat de l'assignatura.
Aquesta evidència suposa un 30% de la nota total de l'assignatura.
EV3b Exposició oral del treball grupal.
Aquesta evidència suposa un 10% de la nota total de l'assignatura.
L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Definició d'assignatura superada: haver obtingut un total d'almenys 5 punts en l'avaluació continuada.
Recuperació: pot optar l'alumnat que al llarg de l'avaluació continuada hagi realitzat evidències amb un pes igual o major a 2/3 de la qualificació total i hagi obtingut una nota final inferior a 5 punts i major o igual a 3.5 punts.
El treball en grup i l'exposició oral queden exclosos del procés de reecuperació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Avaluació única
Aquesta assignatura no admet l'avaluació única.
En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal.
L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Aibar, E. (2023) El culto a la innovación. Barcelona: NED.
Alexander, J. C. (1990). Las teorías sociológicas desde la segunda guerra mundial. Gedisa.
Barnes, B. (1995). Sobre ciencia. Biblioteca de Divulagación Científica.
Berger, P. L. (2016). Invitació a la sociologia. Herder
Berger, P. L. y Luckmann, T. (1988). La construcció social de la realitat. Herder.
Bijker, W. E., Bal, R., & Hendriks, R. (2009). The Paradox of Scientific Authority: The Role of Scientific Advice in Democracies. MIT Press.
Bloor, D. (1976). Conocimiento e imaginario social. Barcelona: Gedisa, 1998.
Butler, J. (2001). El género en disputa: el feminismo y la subversión de la identidad. Paidós.
Collins, H., & Evans, R. (2017). Why Democracies Need Science. Polity.
Collins, H., & Pinch, T. (1993). El gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia. Crítica, 1996.
Collins, H., & Pinch, T. (1998). The Golem at Large. What You Should know about Technology. Cambridge University.
Crawford, K. (2021) Atlas de AI. Barcelona: NED, 2023
Domènech, M., y Tirado, F. J. (1998). Sociología simétrica. Ensayos sobre ciencia, tecnología y sociedad. Barcelona: Gedisa.
Feyerabend, P. (1981). La ciencia en una sociedad libre. Siglo XXI editores.
Foucault, M. (1993). Microfísica del poder. Ediciones la Piqueta.
Garfinkel, H. (2006). Estudios en Etnometodología. Anthropos.
Giddens, A. (1992). El capitalismo y la moderna teoría social. Editorial Labor
Gilbert, N., & Mulkay, M. (1984). Opening Pandora’s Box. A sociological analysis of scientists’ discourse. Cambridge University.
Harding, S. (1993). Ciencia y feminismo (Vol. 1996). Morata.
Jasanoff, S. (2012). Science and Public Reason. Routledge.
Joas, H. y Knobl, W. (2016). Teoría social. 20 lecciones introductorias. Akal.
Kuhn, T. S. (2008). L'estructura de les revolucions científiques. Obrador Edèndum.
Kuhn, T. S. (2013). La estructura de las revoluciones científicas. FCE.
Lamo de Espinosa, E., González García, J. M. Torresaberol, C. (1994). La sociología del conocimiento y de la ciencia. Alianza Universidad Textos.
Latour, B. (1999). La esperanza de Pandora. Ensayos sobre la realidad de los estudios de la ciencia. Gedisa, 2001.
Latour, B. (2005). Reensamblar lo Social. Una introducción a la teoría del actor-red. Manantial, 2008.
Latour, B. (2017) Dónde aterrizar. Cómo orientarse en política. 2019th edn. Barcelona: Taurus.
Latour, B., & Woolgar, S. (1979). La vida en el laboratorio. La construcción de los hechos científicos. Alianza, 1995.
Mackenzie, D., & Wajcman, J. (1985). The Social Shaping of Technology. Open University, 1999.
Mannheim, K. (1993). Ideología y utopía. FCE
Merton, R. K. (1985). Sociología de la ciencia. Alianza.
Potter, J. (1996). La representación de la realidad. Discurso, retórica y construcción social. Paidós, 1998.
Price, D. J. S. (1973). Hacia una ciencia de la ciencia. Ariel
Vinck, D. (2007). Ciencias y sociedad. Sociología del trabajo científico. Barcelona: Gedisa, 2017.
Wajcman, J. (2004). El tecnofeminismo. Cátedra, 2006.
Woolgar, S. (1988). Ciencia: abriendo la caja negra. Barcelona: Anthropos, 1991.
Programari
No es requereix programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |