Guia en format PDF
Logo

Comportament Polític

Codi: 106190
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Alina Vranceanu
Correu electrònic :
alina.vranceanu@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

L’estudiant ha d'haver adquirit de forma prèvia al desenvolupament d'aquest curs les nocions bàsiques sobre Ciència Política. Ha de poder llegir i entendre l'anglès (es recomana un nivell B2 d'anglès del Marc europeu comú de referència per a les llengües) i treballar amb facilitat amb fulls de càlcul, a més de certes nocions per a poder interpretar taules estadístiques, gràfics i mapes.

Objectius

El curs té tres objectius fonamentals:

- Que els i les estudiants coneguin els elements bàsics que defineixen i caracteritzen el comportament polític i electoral en sistemes polítics democràtics.

- Que els i les estudiants puguin fer servir les teories i variables que expliquen com pensen i actuen els ciutadans en el terreny polític.

- Que els i les estudiants coneguin i puguin fer servir les principals dades i metodologies disponibles per a l'anàlisi del comportament polític.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar la contribució de moviments com ara el feminisme, l'ecologisme o els diversos moviments identitaris.
  2. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  3. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  4. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  5. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  6. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  7. Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  8. Demostrar capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint en els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
  9. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  10. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  11. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  12. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  13. Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
  14. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  15. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  16. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  17. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  18. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  19. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  20. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  21. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  22. Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  23. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  24. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  25. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  26. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  27. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  28. Reconèixer els processos històrics que han donat lloc a la societat contemporània.
  29. Sintetitzar críticament les diverses explicacions historiogràfiques sobre l'aparició i evolució dels règims polítics en l'època contemporània.
  30. Elaborar i preparar la presentació d'informes i de propostes d'intervenció.
  31. Treballar autònomament.
  32. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  33. Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
  34. Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals.
  35. Utilitzar els mètodes de treball propis de la història contemporània.
  36. Fer servir les diferents aportacions teòriques sobre actors i xarxes d'actors, així com les característiques de l'acció col·lectiva.
  37. Identificar els principals actors del sistema polític, examinar-ne les interaccions i avaluar-ne el comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada.
  38. Analitzar i valorar críticament l'aparició del liberalisme.
  39. Analitzar i valorar críticament l'aparició dels feixismes d'entreguerres i la reconstrucció del pensament liberaldemocràtic després de la Segona Guerra Mundial.
  40. Analitzar i valorar críticament les alternatives al liberalisme.
  41. Argumentar sobre el renaixement del republicanisme.
  42. Argumentar sobre la contraposició comunitarisme-llibertarisme.
  43. Descriure l'aparició de l'estat en el sentit modern i exposar les aportacions teòriques de Maquiavel, Bodin, Hobbes.
  44. Descriure i comentar avalutivament els nous plantejaments del pensament demoliberal, com el seu fonament individualista o la neutralitat dels dissenys institucionals.
  45. Exposar l'impacte en el pensament polític de l'aparició del cristianisme.
  46. Exposar l'aportació de John Rawls i la justícia distributiva, i valorar-ne l'impacte en el debat en la teoria política contemporània.
  47. Exposar els diferents corrents de la tradició socialista, en especial la ruptura de 1917 i l'aparició del comunisme.
  48. Exposar els elements clau del pensament polític en l'antiguitat grecoromana: individu i comunitat des de Sòcrates a Aristòtil.
  49. Identificar les principals teories polítiques contemporànies, interpretar textos polítics clàssics i actuals, i ser capaç d'argumentar des de diferents posicions teòriques.
  50. Emprar les teories polítiques contemporànies i entendre el seu valor analític per a casos concrets de l'esfera interna i internacional.
  51. Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.

Continguts

Els continguts del curs s’estructuren en els blocs següents. Més detalls relacionats amb cada subapartat es proporcionaran al temari del curs.

  1. Introducció al comportament polític. Història dels enfocaments teórics per entendre el comportament electoral
  2. L'explicació del vot: qui vota què i per què. La participació política. Eleccions
  3. Formació i canvi de les actituds i preferències polítiques. Valors i emocions. Socialització
  4. Actituds polítiques i nous temes. Cultura política i valors democràtics
  5. Partits i esquemes de competència política
  6. Ideologia i polarització
  7. Altres determinants del comportament polític

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminaris pràctics 16,5 0,66 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 27, 33, 34, 36, 37
Tutories 17,5 0,7 4, 6, 8, 32, 33, 34, 36, 37
Lectures obligatòries relacionades amb les pràctiques o els debats 30 1,2 4, 9, 15, 16, 17, 21, 23, 30, 31
Classes magistrals 33 1,32 15, 17, 20, 21, 22, 23, 24, 33, 34, 36, 37
Estudi dels continguts explicats a classe 30 1,2 13, 14, 15, 21, 22, 23, 32, 33, 34, 36, 37
Avaluació 3,5 0,14 17, 20, 21, 22, 23, 27, 33, 34, 36, 37, 50, 51

El curs consta de dos tipus de sessions: classes magistrals i seminaris pràctics.

  1. Classes magistrals en les que el professorat presenta els continguts teòrics en interacció amb les i els estudiants.
  2. Seminaris pràctics, que consisteixen en discussió i presentació de lectures i exercicis aplicats.

S'espera que tot l'alumnat llegeixi les lectures programades per a cada seminari i participi activament.

Durant les activitats autònomes els i les estudiants hauran de preparar els materials corresponents a cada sessió, elaborar els treballs que s'avaluaran i preparar els continguts de l’examen.

Tant en les expressions orals com en les escrites es tindrà especial cura en l'ús no sexista del llenguatge, tant per part del professorat com dels i les estudiants.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen de mig curs 30 1,5 0,06 2, 6, 8, 13, 15, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 30, 31, 32, 33, 34, 37, 51
Examen final 40 1,5 0,06 2, 6, 8, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 31, 32, 33, 34, 37, 51
Avaluació en seminaris 30 16,5 0,66 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51

L’avaluació d’aquesta assignatura és la següent:


Avaluació contínua

  • Examen de mig curs: 30% de la nota
  • Avaluació en seminaris: 30% de la nota
  • Examen final: 40% de la nota


Consideracions importants:

L’horari de les sessions, les activitats i les proves es farà públic durant els primers dies de classe.

L’examen final tindrà lloc al final del semestre. Durant el primer dia del curs, el professorat informarà l’alumnat de la data dels exàmens parcial i final i de la data límit per a cadascuna de les evidències d’avaluació.

Els estudiants que hagin suspès l’avaluació amb una qualificació mínima de 3,5 poden optar a la recuperació en la data determinada per la Facultat, si han estat avaluats de 2/3 parts del total. En cap cas es podrà fer la recuperació per millorar la qualificació. El contingut i la data de l’activitat de recuperació / examen de recuperació es comunicaran pel professorat a l’inici del curs.


Avaluació única

L'alumnat que opti per l'avaluació única haurà de realitzar els següents elements d'avaluació durant la mateixa data d'examen, que s’avisara amb antelació:

  • Examen final (basat en els continguts discutits durant el curs en la seva totalitat): 40% de la nota
  • Exercici pràctic/aplicat (relacionat amb els continguts dels seminaris) : 30% de la nota
  • Comentari crític a un text triat a l'atzar per l'equip docent dins d'una llista predefinida (1 pàgina): 30% de la nota.


Els estudiants que hagin suspès l’avaluació amb una qualificació mínima de 3,5 poden optar a la recuperació en la data determinada per la Facultat, si han estat avaluats de 2/3 parts del total. En cap cas es podrà fer la recuperació per millorar la qualificació. El contingut i la data de l’activitat de recuperació / examen de recuperació es comunicaran pel professorat a l’inici del curs. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada. Per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver lliurat totes les proves previstes


Altres consideracions importants:

La programació detallada del curs es realitzarà el primer dia de classe. A l'inici del curs, l'equip docent també informarà sobre les dates dels exàmens per a l'avaluació contínua i per a l'avaluació única.

Cada participant serà qualificat amb una nota numèrica que va de 0 a 10, sent 10 la millor nota.

Els professors proporcionaran més detalls i informació sobre el procés d'avaluació durant la presentació del mòdul.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Els actes d’avaluació on hi ha hagut irregularitats (per exemple, plagi, ús no autoritzat de la IA, etc.) no són recuperables.

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


Bibliografia

Anduiza Perea, Eva & Bosch, Agusti. (2004). Comportamiento político y electoral. Barcelona: Ariel.

Anduiza, Eva (1999) ¿Individuos o sistemas?: las razones de la abstención en Europa Occidental Madrid Centro de Investigaciones Sociológicas Siglo XXI

Armingeon, Klaus & Schädel, Lisa. (2015). “Social Inequality in Political Participation: The Dark Sides of Individualisation”. West European Politics, 38(1): 1–27. https://doi.org/10.1080/01402382.2014.929341

Arzheimer, Kai, Evans, Jocelyn & Lewis-Beck, Michael S. (2017). The Sage Handbook of Electoral Behaviour. London: Sage.

Astudillo, Javier & Rodon, Toni. (2013). “El comportamiento electoral del votante en la mediana y las «paradojas» de la competición política española / The Electoral Behaviour of the Median Voter and the ‘Paradoxes’ of Spanish Political Competition”. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 144: 3-21. https://doi.org/10.5477/cis/reis.144.3

Barberá, Pablo. (2018). “Explaining the Spread of Misinformationon Social Media: Evidence from the 2016 US Presidential Election”. APSA Comparative Politics Newsletter, 1-5.

Bartolini, Stefano & Mair, Peter (1990) Identity, competition, and electoral availability : the stabilisation of European electorates 1885-1985 Cambridge University Press.

Bartomeus, Oriol (2019). El terremoto silencioso. CIS

Beck, Paul Allen & Jennings, M. Kent (1991) Family traditions, political periods, and the development of partisan orientations The Journal of Politics Vol. 53, No. 3 agost, pp. 742-763

Blais, André & Anduiza, Eva. (2013). “Voter Turnout”. In R. Valelly (Ed.), Oxford Bibliographies in Political Science. Oxford: Oxford University Press DOI: 10.1093/obo/9780199756223-0066

Blais, André & Rubenson, Daniel: The source of turnout decline: new values ornew context? Comparative Political Studies, Gener 2013 vol. 46 núm. 1 pàgs. 95-117

Butler, David & Stokes, Donald: Political change in Britain : the evolution of electoral choice 2a edició London: Macmillan, 1974

Canals, Ramon M. & Virós, Rosa: La geografia electoral de Catalunya a Equip de Sociologia Electoral:Atlas electoral de Catalunya 1976-1980 Barcelona Fundació Jaume Bofill, 1981

Consejo Económico y Social (2008) Los nuevos modelos de consumo en España Informe núm.2

Converse, Philip E. (1964). “The Nature of Belief Systems in Mass Publics”. Critical Review, 18(1): 1-74.

Dalton, Russell J. (2014 or posterior). Citizen Politics: Public Opinion and Political Parties in Advanced Industrial Democracies. Los Angeles: Sage CQ Press.

Dalton, Russell J., & Klingemann, Hans-Dieter (2007). Oxford Handbook of Political Behavior. Oxford: Oxford University Press.

Dalton, Russell J. & Wattenberg, Martin P. (2003) Parties without partisans. Political change in advanced industrial democracies Oxford University Press

Dalton, Russell J. (2008) The good citizen CQ Press.

Downs, Anthony. 1992. “Una teoría económica de la democracia”. En Diez textos básicos de ciencia política. Ariel.

Equipo Piedras de Papel. (2015). Aragón es nuestro Ohio: así votan los españoles. Barcelona: Malpaso. Capítols 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 i 10

Font, Joan, Navarro, Clemente & Wojcieszak, Magdalena. (2012). Preferencias dela ciudadanía española sobre las formas de decisión política y sus factores explicativos. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Capítols 1 i 2.

Font, Joan & Rico, Guillem (2003): Spanish Multilevel Turnout: Learning to Vote?, Madrid, Universidad Autónoma de Madrid Working Paper núm.11

Galais, Carolina (2012) Edad,cohortes o periodo. Desenredando las causas del desinterés político en España. Revista Española de Investiaciones Sociológicas 139 (juliol/setembre), 85-110.

Gallego, Aina, San Martín, Josep & Cristancho, Camilo. (2010). “La movilización política: medición y relevancia”. Revista Española de Ciencia Política, 23: 113-124.

García-Albacete, Gema (2014). Young people's political participation in Western Europe. Continuity or Generational Change? Palgrave Macmillan

Goguel, François (1970). Géographie des élections françaises sous la Troisième et la Quatrième République. Armand Colin

Gómez, Braulio & Trujillo, Manuel. (2016). Urnas vacias en los suburbios de las ciudades. Barcelona: Observatorio Social La Caixa

Inglehart, Ronald & Welzel, Christian. (2005). Modernization, Cultural Change, and Democracy. Cambridge: Cambridge University Press

Inglehart, Ronald: El cambio cultural en las sociedades avanzadas Centro de Investigaciones Sociológicas, 1991

Inglehart, Ronald: Modernización, cambio cultural y democracia: la secuencia del desarrollo humano Centro de Investigaciones Sociológicas, 2006

Iyengar, Shanto, Sood, Gaurav & Lelkes, Yphtach. (2012). “Affect, Not Ideology”. Public Opinion Quarterly, 76(3): 405-431.

Iyengar, Shanto, Lelkes, Yphtach, Levendusky, Matthew, Malhotra, Neil, & Westwood, Sean J. (2019). The Origins and Consequences of Affective Polarization in the United States. Annual Review of Political Science, 22,129-146. https://doi.org/10.1146/annurev-polisci-051117-073034

Mair, Peter (1993) Myths of electoral change and the survival of traditional parties European Journal of Political Research 24, 121-133

Maravall, José María (1984) La política de la transición 2a edició Madrid Taurus.

Medina, Lucía. (2015). Les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S. Polarització en clau identitària i divisió de l’electorat. Quaderns de l’ICPS, (11), 1–11. https://www.icps.cat/archivos/Quaderns/q11_cat.pdf

Mintz, Alex, Valentino, Nicholas A. & Wayne, Carly. (2021). Beyond Rationality: Behavioral Political Science in the 21st Century. CambridgeUniversity Press.

Molas, Isidre & Bartomeus, Oriol (1998) Estructura de la competència política a Catalunya Barcelona ICPS working papers núm.138

Montero, José Ramón & Torcal, Mariano (1990) La cultura política de los españoles: pautas de continuidad y cambio sistema núm.99, pàgs.39-74

Pallarés, Francesc, Riba, Clara & Fraile, Marta. (2007).“Variables socioestructurales y comportamiento electoral en las elecciones generales españolas. Una perspectiva evolutiva 1979-2000”. Revista de Estudios Políticos, 135, 109–158.

Prior, Markus (2018). Hooked. How Politics Captures People’s Interest. Cambridge: Cambridge University Press

Reif, Karlheinz & Norris, Pippa. (1997) Second-order elections. European Journal of Political Research, 31: 109-124. https://doi.org/10.1111/j.1475-6765.1997.tb00768.x

Riba, Clara (2008) El comportament electoral dual a Catalunya Revista Eines, estiu

Rokkan, Stein & Lipset, Seymour M. (1967) Party systems and voter alignments : cross-national perspectives New York The Free Press, cop.

Sanders, David (1995). Behavioral Analysis. In Theory and Methods in Political Science (pp. 23–41)

Siegfried, André (1964). Le Tableau politique de la France de l'Ouest sous la 3e République. Armand Colin

Tiberj, Vincent (2017) Les citoyens qui viennent. Presses Universitaires de France

Programari

Excel. SPPS i QGIS opcionals

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 50 Anglès primer quadrimestre tarda
(PAUL) Pràctiques d'aula 50 Anglès primer quadrimestre matí-mixt