
Evolució de les Cures i el Pensament en Infermeria
Codi: 106106Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Infermeria | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Carmen Quiñoa Salanova
- Correu electrònic :
- carmen.quinoa@uab.cat
Equip docent
- Carmen Quiñoa Salanova
- Daniel Gomez Garcia
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits específics per cursar aquesta assignatura.
Objectius
L'assignatura Evolució de les cures i Pensament Infermer està considerada com a obligatòria dins les directrius generals de Bases de la Infermeria del pla d'estudis, de la Universitat Autònoma de Barcelona, per a l'obtenció del títol de Grau en Infermeria. Les cures infermeres ajuden a la persona, família o comunitat a assumir les seves responsabilitats en matèria de salut i a mobilitzar els recursos per a mantenir-la o millorar-la en l'entorn en que es desenvolupa, així com a fomentar l'autocura.
Aquesta matèria pretén introduir l'estudiant en les Ciències de la Infermeria, perquè pugui comprendre la funció primordial i diferenciada de la professió infermera i pugui integrar, en cursos successius, els fonaments teòrics i metodològics.
Els objectius principals d'aquesta assignatura són:
L’estudiant serà capaç de:
- Identificar el factors històrics que han contribuit al desenvolupament de la Infermeria com disciplina.
- Descriure els conceptes del metaparadigma infermer i els fonaments teòrics.
- Comprendre l’evolució de la formació infermera.
- Explicar els models conceptuals de la infermeria.
- Analitzar l' evolució cap a l' equitat de gènere en la professió infermera.
Resultats d'aprenentatge
- CM11 (Promoure el dret d'informació, participació i foment de l'autonomia en la presa de decisions de les persones ateses, d'acord amb la manera com viuen el seu procés de salut i malaltia.) Promoure el dret d'informació, participació i foment de l'autonomia en la presa de decisions de les persones ateses, d'acord amb la manera com viuen el seu procés de salut i malaltia.
- KM16 (Relacionar el concepte de salut amb l'evolució de l'atenció infermera des d'una perspectiva històrica.) Relacionar el concepte de salut amb l'evolució de l'atenció infermera des d'una perspectiva històrica.
- KM17 (Definir des d'una perspectiva ontològica i epistemològica l'evolució dels conceptes centrals que configuren la disciplina infermera i els models teòrics més rellevants.) Definir des d'una perspectiva ontològica i epistemològica l'evolució dels conceptes centrals que configuren la disciplina infermera i els models teòrics més rellevants.
Continguts
UNITAT I:
- TEMA 1: Prehistòria i les cures de la supervivència. Sabers relacionats amb el guariment i la cura. Cultures primitives i les cures per la supervivència. Les primeres cuidadores.
- TEMA 2: Cultures antigues. Mesopotàmia, Egipte, Índia, Palestina, Xina.
- TEMA 3: Cultures clàssiques: Grècia i Roma.
- TEMA 4: Edat Mitjana. infermeria medieval. Alta i baixa edat mitjana. Feudalisme Monaquisme. Islamisme. Les Croades. Ordes militars. Ordes mendicants. Ordes seglars. Malalties: epidèmies i lepra.
- TEMA 5: Edat contemporània: Revolució industrial Progrés de la medicina i la higiene. Naixement de la Creu Roja Internacional. Progrés de les ciències de la salut i professionalització de la infermeria: Florence Nightingale.
- TEMA 6: Consolidació infermera. Infermeria en l' actualitat: de la Diplomatura al Grau.
- TEMA 7: Imatge social de la infermeria.
UNITAT II:
- TEMA 8: Concepte paradigma infermer. Model i teoria. Model conceptual. Metaparadigmes. Escoles de pensament infermeria.
- TEMA 9: Escola de necessitats Virginia Henderson i Dorothea Orem.
- TEMA 10: Escola de les cures humanitzades: Jean Watson. Infermeria Transcultural: Madeleine Leininger.
- TEMA 11: Modelo Hildegard Peplau / Callista Roy/ Patricia Benner.
- TEMA 12: Katherine Kolcaba/ Patrons funcionals de Marjory Gordon.
- TEMA 13: L'aplicació dels models teòrics a la pràctica assistencial.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Seminaris (SEM) | 18 | 0,72 | |
| Elaboració de treballs / Estudi personal / Lectura d' articles | 102 | 4,08 | |
| Teoria (TE) | 27,5 | 1,1 |
ACTIVITATS DIRIGIDES
- Teoria: té com a finalitat treballar els continguts sobre l’evolució de les cures i el pensament infermer.
- Si l’estudiantat no assisteix al 70% de les classes en aula gran, perdrà 1 punt de la nota final de l’assignatura. Per avaluar-ho, es podrà passar llista i/o realitzar activitats formatives. L’entrega d’aquestes activitats suposarà un 5% de la nota final.
- Seminaris: tenen com a finalitat aprofundir en els continguts de l’assignatura. Es tracta d’un espai d’aprenentatge en grup mitjà, en què l’estudiantat treballarà a partir de situacions clíniques plantejades amb la supervisió d’una persona docent. L’activitat inclou recerca bibliogràfica, discussió grupal, elaboració d’un treball i exposicions orals en grup.
- Nota: l’assistència als seminaris és obligatòria. Cada falta d’assistència restarà 0,25 punts de la nota final de l’assignatura. L’estudiantat amb dues o més faltes no podrà ser avaluat del seminari.
- Tutories individualitzades: es podran concretar tutories específiques contactant prèviament per correu electrònic amb la persona docent.
Es fomentarà l’ús d’un llenguatge inclusiu tant en les presentacions com en els treballs escrits de l’estudiantat.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació escrita amb proves objectives | 50% | 2 | 0,08 | CM11, KM16, KM17 |
| Participació activa en seminaris | 45% | 0 | 0 | CM11, KM16, KM17 |
| Participació escrita al finalitzar les classes teòriques | 5% | 0,5 | 0,02 | CM11, KM16, KM17 |
Aquesta assignatura té avaluació continuada. Està formada de les següents parts:
1. Avaluació escrita: 50% de la nota final. Examen únic amb preguntes tipus test amb 4 opcions de resposta. Cada tres preguntes incorrectes anul·laran una correcta.
2. Participació activa en els seminaris i avaluació treball grupal: 40% de la nota final.
3. Autoavaluació argumentada als seminaris: 5%
4. Participació i avaluació d'activitat escrita en les classes teòriques: 5% de la nota final
La qualificació final de l'assignatura és el sumatori ponderat de les notes de les activitats d'avaluació proposades. El requisit per fer aquest sumatori és haver obtingut una puntuació mínima de 5 punts sobre 10 en cadascuna de les diferents parts avaluatives. La no superació d'alguna o de totes aquestes parts implica la no superació de l'assignatura. Si l'estudiant no supera l'assignatura amb aquest mínim, haurà de presentar-se a la prova final de recuperació, on a partir d'una puntuació de 5 es barema amb la puntuació de la resta de proves avaluatives superades.
En cas de no arribar a l’aprovat en algun dels blocs, aquests es podran recuperar per separat seguint les indicacions dels docents.
Segons l'acord 4.4 del Consell de Govern 17/11/2010 de la normativa d'avaluació, les qualificacions seran:
- Del 0 a 4,9 = Suspens
- Del 5,0 al 6,9= Aprovat
- Del 7,0 al 8,9 = Notable
- Del 9,0 al 10= Excel·lent
- Matrícula d’Honor > 9
Quan l’estudiantat no es presenti a alguna o a cap de les activitats d’avaluació planificades, la qualificació final serà no avaluable.
Segons el punt 9 de l’article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació s’ha de qualificar aquesta assignatura com a no avaluable.
Per poder optar a la recuperació d’alguna part de les proves avaluatives, és imprescindible haver-se presentata l’examen final de l’assignatura.
Revisió de proves:
La nota de les proves podrà ser revisada per l’estudiantat dins el període establert per la persona responsable de l’assignatura. En el cas de la qualificació corresponent als seminaris, caldrà acordar-ho amb la persona docent responsable del seminari.
La data de la revisió serà comunicada a tot l’estudiantat a través del Moodle de l’assignatura. No s’acceptaran sol·licituds de revisió fora del termini establert.
El tractament eventual de casos particulars: per a casos particulars, un comitè expert es reunirà i avaluarà la situació particular de l'estudiant i es prendrà la decisió més adient.
No es faran proves en dates fora del límit establert en el calendari d'exàmens del curs acadèmic 2026-2027 del Grau en Infermeria de la UAB.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en [tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions ... (altres?) ....], [les activitats xxx] [altres situacions específiques en que es consideri]. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats
Bibliografia
Bibliografia recomanada per les classes expositives:
Evolució de les cures infermeres:
- Valls R.Història de la Professió d'Infermeria. Barcelona: Universitat de Barcelona; 2007.
- García Martín.Caro C, Martínez Martín M.L. Historia de la Enfermería. Evolución histórica del Cuidado Enfermero. Madrid: Harcourt Brace; 2001.
- Henández J. Historia de la Enfermería. Madrid: Interamericana; 1995.
- Domínguez C. Los Cuidados y la Profesión Enfermera en España. Madrid: Pirámide; 1986
- Hernández Conesa J. Historia de la enfermería. Un análisis histórico de los cuidados de enfermería. Madrid:McGraw-Hill/Interamericana de España; 1995.
- Collière MF. Promover la vida: de la práctica de las mujeres cuidadoras a los cuidados de enfermería. Madrid: Interamericana McGraw-Hill; 1993
- Dominguez-Alcon,C. . Ediciones San Juan de Dios, 2017. Evolución del cuidado y profesión enfermera
- Domínguez Alcón C. La infermeria a Catalunya Barcelona: Rol; 1981. .
- Donahue P. La historia de la enfermería. Barcelona: Doyma;1993.
- Galiana-Sánchez, M. Historia de la enfermería de salud pública en España y el contexto internacional. European Journal for Nursing History and Ethics 2019
- Martín, M.L.Rebollo E. C. Historia de la enfermería: evolución histórica del cuidado enfermero. Elsevier Health Sciences. 2017
- Siles González J. Historia cultural de enfermería: reflexión epistemológica y metodológica. Av Enferm [Internet]. 2010 [citat 8 juliol 2020];(num. especial):120-8. Disponible a: https://revistas.unal.edu.co/index.php/avenferm/article/view/21456/22426
- Siles Gonzalez J. Historia de la Enfermería. Ediciones DAE. Madrid, 2011.
- Valls R, Ramió A, Torres C, Roldán A, Rodero V, Vives C, Dominguo A, Domínguez-Alcón C. Infermeres catalanes a la Guerra Civil espanyola. Barcelona: Publicacions i edicionsde la Universitat de Barcelona; 2008.
- Bernabeu-Mestre J, Gascón-Perez E. Historia de la enfermeria de salud pública en España (1860-1977) [Internet]. Universidad de Alicante. 1999 [citat 8 juliol 2020]. p. 162. Disponible a: https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/14595/1/Bernabeu_Gascon_Historia_enfermeria.pdf
- Navarro, Olga, Vanessa Ibáñez, and Irene Bofill. Enfermeras invisibles : inventoras, invencibles, increíbles / Olga Navarro y Vanessa Ibáñez ; ilustraciones de Irene Bofill. Primera edición. Barcelona: Plan B, 2021. Print.
Teories i models de la infermeria i escoles de pensament:
- Henderson V. Principios básicos de los cuidados de enfermería.Ginebra: CIE; 1971.
- Alligood MR, Marriner Tomey A. Modelos y teorías en enfermería. 8a ed. Barcelona: Elsevier; cop. 2015
- Kérouac S, Pepín J, Ducharme F, Duquette A, Mayor F. El Pensamiento Enfermero. Barcelona: Masson S.A; 1996
- King I. Enfermería como profesión. Filosofía, principios y objetivos. México: Limusna S.A, 1984.
- Leininger M. Transcultural nursing: concepts, theories and practe. New York [etc]: Mc Graw-Hill; 2002.
- Luis Rodrigo MT, Fernández Ferrín C, Navarro Gómez V. De la teoría a la práctica: el pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI. 3a ed. Barcelona: Masson; 2008
- Nigthtingale F. Notas sobre Enfermería. Qué es y qué no es. Barcelona:Masson; 1991.
- Nightingale Florence. Noteson nursing: what it is and what it is not. [llibre en internet]. New York: Edited by D.Appleton and Company; 1989
- Orem D. Conceptos de enfermería en la práctica. Barcelona: Masson-Salvat;1993.
- Peplau H. Relaciones interpersonales enenfermería. Un marco de referencia conceptual para la enfermería psicodinámica. Barcelona:Masson-Salvat;1990.
- Watson J. Le caring: philosophie et science des soins infirmieres. Paris: Seli Arslan; 1998.
- Garzón Alarcón N. Ética profesional y teorías de enfermería. Aquichan vol5 no1 Bogotá Jan/Dec 2005 [Internet]. 2005 [citat 9 juliol 2020];5(1):64-71. Disponible a: http://www.scielo.org.co/scielo.php?pid=S1657-59972005000100007&script=sci_arttext&tlng=pt
- Morales-Valdivia, Estela ; Rubio-Contreras, Ana Ma ; Ramírez-Durán M del V. Metaparadigma y teorización actual e innovadora de las teorías y modelos de enfermería. RECIEN Rev Electrónica Científica Enfermería [Internet]. 2012 [citat 9 juliol 2020];(4):1-17. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5417719
- López-Parra M, Santos-Ruiz S, Varez-Peláez S, Abril-Sabater D, Rocabert-Luque M, Ruiz-Muñoz M, et al. Reflexiones acerca del uso y utilidad de los modelos y teorías de enfermería en la práctica asistencial. Enferm Clin [Internet]. 1 juliol 2006 [citat 9 juliol 2020];16(4):218-21. Disponible a: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1130862106712177
- Cantus DS, Contreras LP. Theories and models in clinical nursing practice. An impossible relationship? Enferm Glob [Internet]. 2012 [citat 8 juliol 2020];11(3):292-8. Disponible a: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1695-61412012000300015&lng=es&nrm=iso&tlng=es
Programari
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 101 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 101 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 102 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 102 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 103 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 103 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 104 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 105 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 106 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 107 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 108 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 109 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 110 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 111 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 112 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |