L'Actualitat i les Ciències Socials en l'Educació Primària: la Formació del Pensament Crític
Codi: 106078Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Educació Infantil | OP | 4 |
| Educació Primària | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Antoni Santisteban Fernandez
- Correu electrònic :
- antoni.santisteban@uab.cat
Equip docent
- Nuria Aris Redo
- Myriam Gonzalez Sanz
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No existeixen.
Objectius
1. Valorar el tractament de temes controvertits de la societat actual a l’educació primària.
2. Identificar les habilitats de pensament crític des de l’estudi de la societat a l’escola quan treballem amb Qüestions Socialment Vives.
3. Avaluar la importància de la formació del pensament crític en l’educació i en la democràcia.
4. Desenvolupar la Literacitat Crítica Digital per a la interpretació dels mitjans de comunicació digitals i per a l’acció social.
5. Fer visibles els discursos de l'odi, les desigualtats i les injustícies en els mitjans de comunicació digitals i les xarxes socials.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i aplicar les aportacions de la història, la geografia i les ciències socials a l'ensenyament dels drets humans.
- Identificar, descriure i analitzar models didàctics, estratègies i materials curriculars sobre la cultura política i la cultura cívica.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
Continguts
Bloc 1
1. El pensament crític i les qüestions socialment vives.
2. La formació del pensament crític per comprendre i actuar al món actual, i participar dels canvis socials.
Bloc 2
3. El treball amb temes controvertits a l’escola i l’educació democràtica: origen, tradicions i tendències
4. El procés de treball amb temes controvertits a l’educació primària: representacions, temps, espai, estudi de casos i presa de decisions.
Bloc 3
5. La Literacitat Crítica Digital: interpretació crítica dels mitjans digitals i de les xarxes socials enfront del sexisme, homofòbia, racisme, aporofòbia i qualsevol forma de discriminació social.
6. El treball amb el discurs de l’odi i la construcció de contrarelats des de l’educació per a la justícia social i els drets humans.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi de casos, a partir de mitjans de comunicació i eines digitals | 45 | 1,8 | 1, 2, 3 |
| Comentari bibliografia, webs, activitats pràctiques, propostes i exposició | 75 | 3 | 1, 2, 3 |
| Activitats d'avaluació continuada presencials i virtuals | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3 |
| Tutories sobre els temes i casos abordats | 22,5 | 0,9 | 1, 2, 3 |
El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i és sota aquesta premissa s'ha planificat la metodologia de l'assignatura.
El professorat presenta les opcions teòriques de les temàtiques i traspassa la responsabilitat als estudiants per a que construeixin els seus coneixements a partir de bibliografia, materials curriculars, propostes educatives, estudis de casos o programes d'innovació.
Es dóna especial importància a l'ús d'eines digitals, contextos virtuals, mitjans de comunicació i webs sobre educació democràtica i drets humans.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Treball de reflexió per al seguiment de les temàtiques tractades a classe dins l'educació formal o no formal (individual) | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3 |
| Treball de seguiment de les lectures i de reflexió sobre materials, webs i eines digitals (individual) | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3 |
| Disseny de propostes d'intervenció educativa presencials o virtuals (grupal) | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3 |
Per poder superar l'assignatura s'han d'aprovar les activitats d'avaluació dels tres blocs. L'avaluació dels tres blocs comporta un seguiment dels treballs a realitzar, i una presentació continuada del que es demani en cada moment del curs.
Primer lliurament, tercera setmana de febrer i correcció primera setmana de març.
Segon lliurament, primera setmana d'abril i correcció tercera setmana d'abril.
Tercer lliurament, primera setmana de maig i correcció tercera setmana de maig.
L'assistència a classe és obligatòria: l'estudiant ha d'assistir a un mínim d'un 80% de classes.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l’estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat. Aquesta sanció es decidirà específicament per a cada cas.
D’acord amb la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball es penalitzarà amb un 0 com a nota d’aquest treball perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual comen grup.
L’assignatura preveu l’avaluació única (assistència obligatòria 80% de classes). Les activitats seran les mateixes que les de l'avaluació continuada i seran individuals.
Per a la recuperació cal haver presentat un 66% de les activitats d’avaluació. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada. La recuperacio consistirà en una nova presentació dels treballs avaluats als tres lliuraments, segons indicacions senyalades a les correccions qualitatives.
L’avaluació única cal sol·licitar-la dins els terminis i normes de la Facultat.
Dates d'avaluació:
-31/05/2027: avaluació final (igual per a l'avaluació ordinària que per a l'avaluació única)
-07/06/2027: recuperació (de l'avaluació ordinària i de l'avaluació única)
Es permet una prova de síntesi final per a les persones repetidores. Aquesta prova se sol·licitarà al professorat responsable a l'inici de l'assignatura. Consistirà en el lliurament d'un treball (a especificar) i un examen.
Bibliografia
Bibliografia
Atienza, E. (2007). Discurso e ideología en los libros de texto de ciencias sociales. Discurso & Sociedad, 1(4), 543-574. https://www.researchgate.net/publication/28184106_Discurso_e_ideologia_en_los_libros_de_texto_de_ciencias_sociales
Baqué, M. (2017). Projecte Murs. Per què se separen les persones? Perspectiva Escolar, 395, 26-33. https://www.rosasensat.org/revista/lensenyament-de-la-politica/
Campo-Cerquera, Y.T. y Santisteban, A. (2025). Distopía y pensamiento crítico. Una investigación sobre cómo el alumnado de educación secundaria interpreta relatos audiovisuales distópicos. En Ramírez-Achoy, J., Santisteban, A. y Siles, E. (eds.). Democracias y ciudadanías en riesgo. Perspectivas de estudio e investigación en didáctica de las ciencias sociales en Iberoamérica (pp.103-111). Publicaciones de la Escuela de Historia. Universidad Nacional de Costa Rica. https://www.ridcs.com/publicaciones
Castellví, J., Casadellà, M., Massip, M. & Santisteban, A. (2026). Secondary school students facing and confronting hate speech in digital media. Front. Educ. 11:1802062. doi:10.3389/feduc.2026.1802062.
Castellví, J.; Tosar, B.; Andreu, M. (2020). La lectura crítica de los medios digitales. Íber Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 99, 7-14. https://www.researchgate.net/publication/341446582_La_lectura_critica_de_los_medios_digitales
Dalongeville, A. (2003). Noción y práctica de la situación-problema en historia. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 2, pp. 3-12. https://www.raco.cat/index.php/EnsenanzaCS/article/view/126144
Evans, R. W. Y Saxe, D. W. (eds.). (1996). Handbook on Teaching Social Issues. Washington: NCSS. https://files.eric.ed.gov/fulltext/ED410141.pdf
Finn Garner, J. (1995). Contes per a nens I nenes políticament correctes. Barcelona: Quaderns Crema.
Gil, F.; Muzzi, S.; Santisteban, A. (2018). Todos y todas somos inmigrantes. Representaciones de niñas y niños de primaria sobre la inmigración. REIDICS (Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales), 2, 20-35. https://mascvuex.unex.es/revistas/index.php/reidics/article/view/3059
González Milea, A.; García Ruiz, C. R. y Santisteban, A. (2025). ¿La educación infantil es neutral? Literacidad crítica en formación inicial del profesorado. Tejuelo, 42, 89-116. Doi: https://doi.org/10.17398/1988-8430.42.89
González Monfort, N.; Santisteban, A. (2011). Cómo enseñar ciencias sociales para favorecer el desarrollo de las competencias básicas. Aula de Innovación Educativa, 198, 41-47. https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2011/182039/aulinnedu_a2011n198p41.pdf
Hess, D. (2009). Controversy in the classroom: The democratic power of discussion. New York: Routledge.
Kellner, D. & Share, J. (2007). Critical media literacy is not an option. Learning Inquiry, 1, 59–69. https://link.springer.com/article/10.1007/s11519-007-0004-2
Massip, M.; Anguera, C.; Llusà, J. (2020). Deconstruir los relatos del odio en el aula. Íber Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 99, 24-31. https://www.grao.com/es/producto/deconstruir-los-relatos-del-odio-en-el-aula-ib09998390
Massip, M.; Barbeito, C.; Bartolomé, S.; González-Monfort, N.; Santisteban, A. (2020). Criteris de justícia global per a la valoració i l’elaboració de materials curriculars de ciències socials. Bellaterra: GREDICS-Escola de Cultura de Pau-UAB. https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2020/220972/deccrijus_a2020.pdf
Núñez, D., Castellví, J. y Santisteban, A. (2026). Contribuciones de la IA a la enseñanza de las ciencias sociales y la formación del pensamiento crítico. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 122, 17-23.
Pagès, J. (2008). Ensenyar l’actualitat, per a què? Perspectiva Escolar 322, 2-11. https://www.rosasensat.org/revista/situar-se-en-lactualitat/
Pagès, J. (2015). La educación política y la enseñanza de la actualidad en una sociedad democrática. Educação em Foco, v. 19, n. 3, 17-34. https://www.academia.edu/educación_politica_enseñanza_actualidad_sociedad_democrática_Educaçâo_em_Foco_vol_19
Pagès, J. & Santisteban, A. (coords.). (2011). Les qüestions socialment vives i l’ensenyament de les ciències socials. Barcelona: Publicacions de la UAB. https://ddd.uab.cat/record/197111
Pérez-Rodríguez, N.; Santisteban, A.; De-Alba-Fernández, N.; Navarro-Medina, E. (2022). The Construction of Identities in the Pre-Service Training of Social Sciences Teachers. Societies, 12, 138. https://doi.org/10.3390/soc12050138
Ross, E. W. & Vinson, K. D. (2012). La educación para una ciudadanía peligrosa. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 11, 73-86. https://www.raco.cat/index.php/EnsenanzaCS/article/view/263458
Ross, E.W. & Gautreaux, M. (2018). Pensando de Manera Crítica sobre el Pensamiento Crítico. Aula Abierta, vol. 47, n.4, 383-386. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6725487
San Martín-Zapatero, A., & Santisteban, A. (2025). Models of masculinity in children's books and electronic prehistoric resources. Social and Education History, 14(1), pp. 24-52. http://dx.doi.org/10.17583/hse.16139
Santisteban, A. (1998). La formació del pensament creatiu: art, ciència i societat. Santisteban, A. (coord.). La formació del pensament creatiu (pp.11-21). Barcelona: AMAG-MRPC/ Diputació de Barcelona.
Santisteban, A. (2003). El silenci dins lacomunicació, en Santisteban, A. (coord.). Paraules. Comunicació i aprenentatges (pp.15-18). Barcelona: Associació de MestresAlexandre Galí / MRPC / Diputació de Barcelona.
Santisteban, A. (2011). El desarrollo del pensamiento social y las capacidades para pensar la sociedad. En Santisteban, A.; Pagès, J. (coords.). Didáctica del Conocimiento del Medio Social y Cultural en la Educación Primaria (pp.85-104). Madrid: Síntesis.
Santisteban, A. (2017). Educació política i mitjans de comunicació. Perspectiva Escolar, 395, 12-16. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6095432
Santisteban, A. (2019). La enseñanza de las Ciencias Sociales a partir de problemas sociales o temas controvertidos: estado de la cuestión y resultados de una investigación. El Futuro del Pasado, 57-79. http://dx.doi.org/10.14516/fdp.2019.010.001.002.
Santisteban, A. (2024). Los temas controvertidos en la educación para la ciudadanía. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 115, 8-13.
Santisteban, A. (2025). Formar el pensament crític a l’escola en un context de desinformació i en temps d’intel·ligència artificial. Gil Duran, N. (coord.). Embats i escomeses en la Didàctica de les Ciències Socials a l'Educació Primària(pp.229-239). Publicacions de la Universitat d’Alacant / Universitat Rovira i Virgili.
Santisteban, A. & Pagès, J. (2019). Els temes controvertits a l’escola. Perspectiva Escolar, 408, 7-12.
Santisteban, A., & González Valencia, G. (2013). Sociedad de la información, democracia y formación del profesorado: ¿qué lugar debe ocupar el pensamiento crítico? In J. J. Díaz, A. Santisteban, & A. Cascajero (Eds.), Medios de comunicación y pensamiento crítico. Nuevas formas de interacción social (pp. 761–770). Guadalajara: AUPDCS/Universidad de Alcalá. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=555874
Santisteban, A., Barroso, M.J., Callarisa, J., García Ruiz, C.R. y Gomes, A. (2024). La Educación Democrática en tiempos conflictivos. Una reflexión sobre el pluralismo y la controversia. Ortega-Sánchez, D., Castellví, J. y González-Monfort, N. (eds.). Enseñar el conflicto. Perspectivas, significados y límites en la educación para una cultura democrática y la justicia social (pp.175-188). Dykinson.
Santisteban, A., Barroso, M.J., Callarisa, J., García Ruiz, C.R. y Gomes, A. (2024). Una investigación sobre educación democrática en la escuela: niños y niñas frente al pluralismo. Ortega, J.I., Sánchez, J.A. y González-Monfort, N. (eds.). Experiencias de aprendizaje desde la Didáctica de las Ciencias Sociales para la formación de una ciudadanía democrática, crítica y global (pp. 232-241). Octaedro. https://octaedro.com/libro/experiencias-de-aprendizaje-desde-la-didactica-de-las-ciencias-sociales-para-la-formacion-de-una-ciudadania-democratica-critica-y-global/
Santisteban, A., Barroso, M.J., García Ruiz, C.R. y Gomes, A. (2023). Cómo investigar sobre el pluralismo democrático y el desacuerdo en la escuela. El objetivo 16 de los ODS. En Cambil, M.E., Fernández Paradas, A.R. y de Alba, N. (coords.). La didáctica de las ciencias sociales ante el reto de los objetivos de desarrollo sostenible (pp.147-156). Granada. Narcea. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8893324
Santisteban, A., Díez-Bedmar, M.C. & Castellví, J. (2020). Critical digital literacy of future teachers in the Twitter Age (La alfabetización crítica digital del futuro profesorado en tiempos de Twitter). Culture and Education, 32, 185-212. https://doi.org/10.1080/11356405.2020.1741875
Santisteban, A., González-Monfort, N. y González-Valencia, G. (2025). Construir Cultura Democrática en Educación Primaria. En Ramírez-Achoy, J., Santisteban, A. y Siles, E. (eds.). Democracias y ciudadanías en riesgo. Perspectivas de estudio e investigación en didáctica de las ciencias sociales en Iberoamérica (pp.25-35). Publicaciones de la Escuela de Historia. Universidad Nacional de Costa Rica. https://www.ridcs.com/publicaciones
Revistas
- Revista Íber Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, núm. 99. Monogràfic: Interpretar problemas y conflictos contemporáneos. 2020.
Webs
- The Foundation for Critical Thinking, https://www.criticalthinking.org//
- Som crítics (Fundació Jaume Bofill), https://www.fbofill.cat/som-critics?lg=es
- Pensamiento Crítico. Universidad de Salamanca: http://www.pensamiento-critico.com
- Council of Europe. Hate Speech Movement. https://www.coe.int/en/web/no-hate-campaign/coe-work-on-hate-speech
Programari
No existeix un programari específic
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 20 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |