Logo

Llengua Estàndard: Aplicacions Professionals en l'Era Digital

Codi: 105847
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística OB 3
Estudis de Català i Espanyol OP 3
Estudis de Català i Espanyol OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Carla Gonzalez Collantes
Correu electrònic :
carla.gonzalez@uab.cat

Equip docent

Eva Comas Arnal

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No n'hi ha.

Objectius

Els objectius de l'assignatura Llengua Estàndard: Aplicacions Professionals a l’Era Digital són que l’alumnat estudiï el concepte de varietat estàndard, el seu procés de construcció i els trets que la caracteritzen, sobretot en els mitjans de comunicació de massa, i també que adquireixi les tècniques i conegui els principals recursos per a l’aplicació del corpus normatiu de la llengua catalana en els principals sectors, principalment els digitals.

Resultats d'aprenentatge

  1. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat.
  2. Redactar comentaris de text amb sentit crític.
  3. Construir textos normativament correctes.
  4. Analitzar les propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua actual que més problemàtica susciten.
  5. Aplicar els principis de correcció que requereix la llengua estàndard i els diferents registres i varietats.
  6. Utilitzar recursos tecnològics (digitals i audiovisuals) per a l'adquisició del coneixement i les seves aplicacions en llengua i literatura.
  7. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per a l'obtenció de dades i el maneig de fonts documentals d'aplicació a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
  8. Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
  9. Dominar l'expressió oral i escrita en llengua catalana.
  10. Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
  11. Interpretar la problemàtica i les condicions de l'ús correcte sancionat de la llengua catalana en la societat multicultural actual i al llarg de la seva història.
  12. Dominar els recursos en diversos suports que faciliten l'aplicació de la normativa vigent.
  13. Explicar les normes ortogràfiques.
  14. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  15. Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per fer-ne l'anàlisi crítica.
  16. Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
  17. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
  18. Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
  19. Produir textos escrits i orals amb correcció normativa.
  20. Analitzar les propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua actual que més problemàtica susciten.
  21. Planificar, organitzar i fer treballs en equip.
  22. Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
  23. Caracteritzar els fenòmens lingüístics tenint en compte els diferents nivells d'anàlisi.
  24. Explicar les normes ortogràfiques.
  25. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  26. Aplicar i utilitzar els mitjans i instruments digitals adequats a l'ensenyament dels continguts filològics.
  27. Construir un text escrit amb correcció gramatical i lèxica.
  28. Determinar des del punt de vista normatiu l'adequació d'una situació comunicativa.
  29. Identificar els actors, àmbits d'intervenció i resultats de les polítiques lingüístiques relatives a la llengua catalana.
  30. Analitzar críticament i avaluar les polítiques lingüístiques amb una perspectiva comparativa.
  31. Interpretar dades sociolingüístiques obtingudes amb mètodes quantitatius o qualitatius.
  32. Proposar solucions que estiguin fonamentades en coneixements lingüístics.

Continguts

1. El concepte de varietat estàndard i els trets que la caracteritzen


2. La varietat estàndard als mitjans de comunicació escrits i audiovisuals


3. Les editorials i els nous formats digitals


4. Eines per a l’aplicació de la normativa (webs terminològiques, gramàtiques, diccionaris, llibres d’estil, etc.).

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració d'exercicis i treballs tutoritzats 25,5 1,02
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis 45 1,8
Lectura de bibliografia, estudi 75 3

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà de les modificacions que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita 50% 1,5 0,06 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 18, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 29, 30, 32
Prova oral 40% 1,5 0,06 3, 4, 5, 6, 7, 9, 12, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 25, 26, 27, 32
Participació activa 10% 1,5 0,06 1, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 19, 22, 24, 28, 31, 32

Avaluació contínua

L’avaluació contínua es basarà en evidències de tres tipus:

- Participació activa (10%).

- Lliurament d'exercicis i treballs (40%).

- Prova escrita (50%).


Avaluació única

L'avaluació única comprèn aquestes activitats, que es lliuraran el dia de la prova escrita.

- Activitats complementàries (10%).

- Lliurament d'exercicis i treballs (40%).

- Prova escrita (50%).


Per aprovar l’assignatura caldrà treure una nota mínima de 5.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.

L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. S’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l’avaluació continuada.

Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,8. En l'avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

Bibliografia

Avui (1997). Llibre d’estil. Barcelona: Empúries.

Bassols, Margarida; Segarra, Mila [ed.] (2009). El col·loquial dels mitjans de comunicació. Vic: Eumo.

Bastardas, Albert (1996): Ecologia de les llengües. Barcelona: Proa.

Bibiloni, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística. València: Edicions Tres i Quatre.

Boix, Emili i Vila, Xavier (1998): Sociolingüística de la llengua catalana, Barcelona: Ariel.

Calafat, Rosa (2010). Per a un ús ètic del llenguatge. Barcelona: Angle (https://llenguanacional.cat/pdf/LN74_16.pdf).

Casals, Daniel (2001): “Les polèmiques entre lights i heavies. Repercussions del debat en l’elaboració dels models lingüístics per als mitjans de comunicació en català”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor («Llengua i País», 6), p. 127-162

Casals, Daniel (2001): “El primer llibre d’estil de les emissores radiofòniques de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (I): Orientacions per a l’ús de la llengua a Catalunya Ràdio i RAC”, Llengua & literatura, 12, p. 339-374

Casals, Daniel (2007): Ràdio en català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel [ed.] (2015): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker.

Casals, Daniel (2017): “Ensuring the quality of language standardization: The training of advertising announcers in Catalan”, Catalan Journal of Communication & Cultural Studies, vol. 9, núm. 1, p. 145-161.

Casals, Daniel (2024): El concurs de correcció de textos (1929), de Pompeu Fabra, a La Publicitat. Barcelona: Publicacions del'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel; Faura, Neus (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: Editorial UOC.

Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2023): Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [eds.] (2018): L'extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, Daniel; Torrent, Anna M.; Bassols, Margarida (2017): Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Clua, Pau (2021): 101 dubtes del català resolts per l'Optimot. Barcelona: Rosa dels Vents.

Company, Catalina; Puigròs, M. Antònia (2006): Llibre d'estil d'IB3. Palma: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.

Coromina, Eusebi. (2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Eumo Editorial.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006): ésAdir [http://esadir.cat]

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2010): Llibre d’estil de la CCMA [http://www.ccma.cat/llibredestil]

Diari de Barcelona (1987): Llibre d’estil del Diari de Barcelona. Barcelona: Empúries.

Eliasson, Stig (2013): "Language ecology in the work of Einar Haugen". A: W. Vandenbussche, E. H. Jahr and P. Trudgill [eds.], Language Ecology of the 21st Century: Linguistic Conflicts in their Social Environment, Oslo: Novus Forlag, pp. 15-63.

Ferré, Carme; Nogué, Anna (2010): Llibre d’estil. Agència Catalana de Notícies. Barcelona: UOC.

Gifreu, Josep (2014): El català a l'espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013). Barcelona: Universitat de València, Universitat Autònomade Barcelona, Universitat Jaume I i Universitat Pompeu Fabra.

Grup d’Estudis Catalans (1992). El barco fantasma. Barcelona: Llibres de l’Índex.

Haugen, Einar (1983): "The implementation of Corpus Planning". A: Juan Cobarrubias i Joshua A. Fishman (ed.), Progress in Language Planning: International Perspectives. Berlin: Mouton de Gruyter, p. 269-289.

Institut d'Estudis Catalans (1990 [1999]3): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC.

Institut d'Estudis Catalans (1992 [1999]4): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC.

Institut d'Estudis Catalans (1995 [2007]2): Diccionari de la llengua catalana [https://dlc.iec.cat/]

Institut d'Estudis Catalans (2018): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic. Barcelona: IEC.

Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC [https://giec.iec.cat/inici].

Institut d'Estudis Catalans (2017): Ortografia catalana. Barcelona: IEC [https://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf].

Institut d'Estudis Catalans (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC [https://geiec.iec.cat/inici].

Institut d'Estudis Catalans (2019): Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana. Barcelona: IEC [https://gbu.iec.cat/inici].

Lamuela, Xavier (1994), Estandardització i establiment de llengües. Barcelona: Edicions 62.

Marí, Isidor (2007). "La consolidació d'un estàndard oral: límits i condicions". Quaderns del CAC, núm. 28, p. 31-37.

Mollà, Toni (1990): La llengua dels mitjans de comunicació. Alzira: Bromera.

Mollà, Toni [ed.] (1998): La política lingüística a la societat de la informació. Alzira: Bromera.

Pradilla, Miquel Àngel (2024): Normativització, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana. València: Publicacions de la Universitat de València.

Televisió de Catalunya (1995): El català a TVC. Llibre d’estil. Barcelona: Edicions 62, TVC.

Ulldemolins Subirats, Amanda (2021): La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català. Castelló: Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions.

Vallverdú, Francesc (2000): El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62.

Veny, Joan (2001). Llengua històrica i llengua estàndard. València: Universitat de València.

VilaWeb (2020): Llibre d'estil. Barcelona: Edicions de 1984.

Programari

Programari per processar textos, elaborar presentacions digitals i enregistrar vídeos.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt