
Dialectología Catalana
Código: 105834Créditos: 6
| Titulación | Tipo | Curso |
|---|---|---|
| Filología Catalana: Estudios de Literatura y Lingüística | OB | 4 |
| Estudios de Inglés y Catalán | OB | 4 |
| Estudios de Catalán y Español | OB | 4 |
Profesor/a de contacto
- Nombre :
- Mar Massanell Messalles
- Correo electrónico :
- mar.massanell@uab.cat
Idiomas de los grupos
Puede consultar esta información al final del documento.
Prerrequisitos
Ninguno.
Objetivos
Describir la variación de la lengua catalana en los distintos territorios en los que se habla.
Resultados de aprendizaje
- Redactar comentarios de texto con sentido crítico.
- Identificar las ideas principales y las secundarias y expresarlas con corrección lingüística.
- Determinar tipos de registro sobre bases fonológicas, morfológicas, sintácticas y semánticas.
- Identificar las causas de la variación derivadas del registro.
- Aplicar los principios de corrección que requiere la lengua estándar y los distintos registros y variedades.
- Utilizar recursos tecnológicos (digitales y audiovisuales) para la adquisición del conocimiento y sus aplicaciones en lengua y literatura.
- Interpretar textos en profundidad y aportar argumentos para su análisis crítico.
- Realizar trabajos escritos y presentaciones orales efectivas y adaptadas al registro adecuado.
- Potenciar la capacidad de lectura, interpretación y análisis crítico de textos literarios y lingüísticos.
- Aplicar adecuadamente los conocimientos adquiridos para la obtención de datos y manejo de fuentes documentales de aplicación al estudio de la lengua y la literatura catalanas.
- Trabajar autónomamente en el estudio sincrónico y diacrónico de la lengua y la literatura catalanas.
- Mantener una actitud de respeto hacia las opiniones, valores, comportamientos y prácticas de los demás.
- Describir las diferencias lingu?ísticas entre las distintas variedades dialectales de la lengua.
- Distinguir el género gramatical del género natural.
- Identificar las ideas principales y las secundarias y expresarlas con corrección lingüística.
- Aplicar adecuadamente los conocimientos adquiridos para la obtención de datos y manejo de fuentes documentales de aplicación al estudio de la lengua y la literatura catalanas.
- Trabajar autónomamente en el estudio sincrónico y diacrónico de la lengua y la literatura catalanas.
- Identificar las causas de la variación derivadas del registro.
- Mantener una actitud de respeto hacia las opiniones, valores, comportamientos y prácticas de los demás.
- Planificar, organizar y realizar trabajos en equipo.
- Emplear las herramientas digitales para recoger, clasificar, interpretar y analizar datos relevantes relacionados con el estudio de la variedad lingüística.
- Conocer los fenómenos lingüísticos en función de la variabilidad social, geográfica y estilística de la lengua española y saber relacionarlos con la normativa.
- Ser tolerante con la diversidad y la riqueza lingüística.
- Describir las diferencias lingu?ísticas entre las distintas variedades dialectales de la lengua.
- Identificar las ideas principales y las secundarias y expresarlas con corrección lingüística.
- Potenciar la capacidad de lectura, interpretación y análisis crítico de textos literarios y lingüísticos.
- Producir textos escritos y orales con corrección normativa.
- Planificar el trabajo de manera efectiva individualmente o en grupo para la consecución de los objetivos planteados.
- Localizar información especializada y académica y seleccionarla según su relevancia.
- Reflexionar de forma activa sobre los dilemas éticos de la investigación sociolingüística.
- Describir las diferencias lingu?ísticas entre las distintas variedades dialectales de la lengua.
Contenidos
- Estructuración del dominio lingüístico catalán: dialectos y subdialectos.
- Propiedades fónicas, morfológicas y sintácticas de los grandes dialectos.
- Análisis dialectal de textos orales y escritos.
Actividades formativas y Metodología
| Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
|---|---|---|---|
| Aula invertida, clases magistrales, seminarios | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Resolución de ejercicios / problemas / casos, tutorias | 27 | 1,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Preparación de trabajos individuales o en grupo, estudio y trabajo personal | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
Esta asignatura de 6 créditos ECTS pide una dedicación aproximada de 150 horas por parte del estudiante, 45 correspondientes a actividades dirigidas (aula invertida, clases magistrales, seminarios), 30 a actividades supervisadas (resolución de ejercicios/problemas/casos, tutorías), 75 a actividades autónomas (elaboración de trabajos individuales/en equipo, estudio y trabajo personal) y 3 a pruebas escritas resueltas en clase.
Evaluación
Actividades de evaluación continuada
| Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
|---|---|---|---|---|
| Prueba escrita 2 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Entrega de un trabajo hecho en casa | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Prueba escrita 1 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Participación activa en clase y realización de actividades complementarias | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
La evaluación se basará en evidencias de tres tipos:
- Asistencia y participación activa en clase/conferencias/actividades complementarias (10%).
- Entrega de ejercicios y trabajos (30%).
- Dos pruebas escritas (30% y 30%).
Al comenzar cada actividad de evaluación, la profesora informará a los estudiantes del procedimiento y de la fecha de revisión de las calificaciones. La nota mínima para aprobar la asignatura es 5.
El estudiante recibirá la consideración de \"no evaluable\" siempre que no haya entregado más del 30% de las actividades de evaluación. Para optar a la recuperación, hay que cumplir dos condiciones: (1) haber sido evaluado al menos de 2/3 de la calificación total de la asignatura y (2) tener una nota de evaluación continua comprendida entre 3,5 y 4,8. La recuperación consistirá en una prueba global sobre los contenidos de la asignatura.
En caso de que el estudiante lleve a cabo cualquier tipo de irregularidad que pueda conducir a una variación significativa de la calificación de un determinado acto de evaluación, este será calificado con 0, independientemente del proceso disciplinario que pueda derivarse de ello. En caso de que se verifiquen varias irregularidades en los actos de evaluación de una misma asignatura, la calificación final de esta asignatura será 0.
En esta asignatura no está permitido el uso de tecnologías de Inteligencia Artificial (IA) en ninguna de sus fases. Cualquier trabajo que incluya fragmentos generados con IA será considerado una falta de honestidad académica y comportará que la actividad se evalúe con un 0 y no se pueda recuperar, o sanciones mayores en casos de gravedad.
En caso de que las pruebas no se puedan hacer presencialmente, se adaptará su formato (sin alterar su ponderación) a las posibilidades que ofrecen las herramientas virtuales de la UAB. Los deberes, actividades y participación en clase se realizarán a través de foros, wikis y / o discusiones de ejercicios a través de Teams, etc. La profesora velará para asegurar el acceso del estudiantado a tales recursos o le ofrecerá otros alternativos que estén a su alcance.
Los estudiantes de intercambio que pidan adelantar un examen tienen que presentar a la profesora un documento escrito de su universidad de origen que justifique esta solicitud.
Evaluación única
La evaluación única se basará en evidencias de tres tipos, que se deberán realizar o entregar el mismo día:
- Resolución de una práctica (10%).
- Entrega de un trabajo (40%).
- Prueba escrita (50%).
Los estudiantes de evaluación única tienen que haber hecho todas las actividades previstas para poder optar a la recuperación.
Se aplicará el mismo sistema de recuperación que para la evaluación continua.
Bibliografía
Alcover, Antoni Maria y Francesc de Borja Moll (1926-68, 1975-19772 [1993]). Diccionari català-valencià-balear [DCVB], 10 vol. Palma de Mallorca: Moll. Accesible en: https://dcvb.iec.cat/
Alcover, Antoni Maria y Francesc de Borja Moll (1929-1932): «La flexió verbal en els dialectes catalans». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, II [1929], p. 73-184; III [1930], p. 73-168; IV [1931], p. 9-104; V [1932], p. 9-72. Accesible en: https://alcover.iec.cat/
Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (2007). La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Catalans / Acció Cultural del País Valencià. Accesible en: https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/publicacions_en_linia/arxius/llenguaisocietat_inicisxxi.pdf
Badia i Margarit, Antoni Maria (1951). Gramática histórica catalana. Barcelona: Noguer. Traducción al catalán: (1981 [19943]). Gramàtica històrica catalana. València: Tres i Quatre.
Badia i Margarit, Antoni M., Lídia Pons i Griera y Joan Veny (1993). Atles Lingüístic del Domini Català. Qüestionari. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran y Joan Anton Rabella (2016). Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Beltran Calvo, Vicent y Carles Segura-Llopes (2017). Els parlars valencians. València: Universitat de València.
Colomina i Castanyer, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant.
COM ensenyar català als adults. Suplement 6. Mapes per a l’estudi de la llengua catalana (1989). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Gabinet de Didàctica. Accesible en: https://drac.cultura.gencat.cat/handle/20.500.12368/15014#page=1
Coromines, Joan (1980-2001 [1995-2001]). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana [DECat], 10 vol. Barcelona: Curial / La Caixa. Accesible en: https://decat.iec.cat/
Ferrando Francés, Antoni y Miquel Nicolás Amorós (2011). Història de la llengua catalana (Nova edició revisada i ampliada). Barcelona: Editorial UOC.
Institut d’Estudis Catalans (2003). El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: IEC. Accesible en: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040/00000028.pdf
Institut d’Estudis Catalans (1990 [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I. Fonètica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000072.pdf
Institut d’Estudis Catalans (1992 [19994]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II. Morfologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000073.pdf
Institut d’Estudis Catalans (1999). Aplicació al català dels principis de transcripció fonètica de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000087.pdf
Institut d’Estudis Catalans (2018a). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000270/00000077.pdf
Institut d’Estudis Catalans (2007 [1995]). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana. Accesible en: https://mdlc.iec.cat/
Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://giec.iec.cat/inici
Institut d’Estudis Catalans (2017). Ortografia catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://oiec.iec.cat/inici
Institut d’Estudis Catalans (2018b). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://geiec.iec.cat/
Institut d’Estudis Catalans (2019). Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://gbu.iec.cat/inici
Massanell i Messalles, Mar (2017). «Los atlas lingüísticos como fuente para estudios de sintaxis dialectal: el caso del Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC)», Verba, 44, p. 271-315. Accesible en: https://revistas.usc.gal/index.php/verba/article/view/2949
Massanell i Messalles, Mar (2020). «Dialects», en Joan A. Argenter y Jens Lüdtke (ed.), Manual of Catalan Linguistics. Berlin: De Gruyter, p. 355-380.
Massanell i Messalles, Mar (2025). La desintegració del català nord-occidental (o la norma com a inductora de canvis lingüístics). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Moll, Francesc de Borja (1952). Gramática histórica catalana. Madrid: Gredos. Traducción al catalán: (1991). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València. Segunda edición en catalán, corregida y anotada por Joaquim Martí Mestre con la colaboración de Jesús Giménez: (2006). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.
Nadal, Josep Maria y Modest Prats (1982 [19965]). Història de la llengua catalana. I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep Maria y Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana. II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Prieto, Pilar y Teresa Cabré (coord.) (2007-2012). Atles interactiu de l’entonació del català. Accesible en: http://prosodia.upf.edu/atlesentonacio/
Solà, Joan, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró y Manuel Pérez Saldanya (dir.) (2002). Gramàtica del català contemporani, 3 vol. Barcelona: Empúries.
Veny, Joan (1978 [199812]). Els parlars catalans. Mallorca: Moll.
Veny, Joan y Mar Massanell i Messalles (2015). Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona/Alacant/València: Universitat de Barcelona / Universitat d’Alacant / Universitat de València.
Veny, Joan (1986 [19862]). Introducció a la dialectologia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Veny, Joan (2007-2025). Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 10 vol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://aldc.espais.iec.cat/
Veny, Joan y Lídia Pons (1998). Atles Lingüístic del Domini Català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://aldc.iec.cat/etnotextos-del-catala-oriental/
Veny, Joan y Lídia Pons (2001-2018). Atles Lingüístic del Domini Català, 9 vol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accesible en: https://aldc.espais.iec.cat/
Veny, Joan y Mar Massanell (2015). Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona / Alacant / València: Universitat de Barcelona / Universitat d’Alacant / Universitat de València.
Software
Ninguno específico.
Grupos e idiomas de la asignatura
La información proporcionada es provisional hasta el 30 de noviembre. A partir de esta fecha, podrá consultar el idioma de cada grupo a través de este enlace. Para acceder a la información, será necesario introducir el CÓDIGO de la asignatura
| Tipo de docencia | Grupo | Idioma | Semestre | Turno |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoría | 1 | Catalán | primer cuatrimestre | manaña-mixto |
| (PAUL) Prácticas de aula | 1 | Catalán | primer cuatrimestre | manaña-mixto |