
Dialectologia Catalana
Codi: 105834Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OB | 4 |
| Estudis d'Anglès i Català | OB | 4 |
| Estudis de Català i Espanyol | OB | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Mar Massanell Messalles
- Correu electrònic :
- mar.massanell@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap.
Objectius
Descriure la variació de la llengua catalana en els diferents territoris en què es parla.
Resultats d'aprenentatge
- Redactar comentaris de text amb sentit crític.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Determinar tipus de registre sobre bases fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.
- Identificar les causes de la variació derivades del registre.
- Aplicar els principis de correcció que requereix la llengua estàndard i els diferents registres i varietats.
- Utilitzar recursos tecnològics (digitals i audiovisuals) per a l'adquisició del coneixement i les seves aplicacions en llengua i literatura.
- Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per a fer-ne una anàlisi crítica.
- Fer treballs escrits i presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat.
- Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
- Aplicar adequadament els coneixements adquirits per a l'obtenció de dades i el maneig de fonts documentals d'aplicació a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
- Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
- Mantenir una actitud de respecte envers les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
- Descriure les diferències lingüístiques entre les diferents varietats dialectals de la llengua.
- Distingir el gènere gramatical del gènere natural.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
- Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
- Identificar les causes de la variació derivades del registre.
- Mantenir una actitud de respecte cap a les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
- Planificar, organitzar i fer treballs en equip.
- Fer servir les eines digitals per recollir, classificar, interpretar i analitzar dades rellevants relacionades amb l'estudi de la varietat lingüística.
- Conèixer els fenòmens lingüístics en funció de la variabilitat social, geogràfica i estilística de la llengua espanyola i saber relacionar-los amb la normativa.
- Ser tolerant amb la diversitat i la riquesa lingüístiques.
- Descriure les diferències lingüístiques entre les diferents varietats dialectals de la llengua.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
- Produir textos escrits i orals amb correcció normativa.
- Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
- Localitzar informació especialitzada i acadèmica i seleccionar-la segons la rellevància.
- Reflexionar activament sobre els dilemes ètics de la recerca sociolingüística.
- Descriure les diferències lingüístiques entre les diferents varietats dialectals de la llengua.
Continguts
- Estructuració del domini lingüístic català: dialectes i subdialectes.
- Propietats fòniques, morfològiques i sintàctiques dels grans dialectes.
- Anàlisi dialectal de textos orals i escrits.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Aula invertida, classes magistrals, seminaris | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Resolució d'exercicis / problemes / casos, tutories | 27 | 1,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Preparació de treballs individuals o en grup, estudi i treball personal | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
Aquesta assignatura de 6 crèdits ECTS demana una dedicació aproximada de 150 hores per part de l’estudiant, 45 de corresponents a activitats dirigides (aula invertida, classes magistrals, seminaris), 30 a activitats supervisades (resolució d’exercicis/problemes/casos, tutories), 75 a activitats autònomes (elaboració de treballs individuals/en equip, estudi i treball personal) i 3 a proves escrites fetes a l'aula.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita 2 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Lliurament d'un treball fet a casa | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Prova escrita 1 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Participació activa a classe i realització d'activitats complementàries | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
L’avaluació es basarà en evidències de tres tipus:
- Participació activa a classe i realització d'activitats complementàries (10%).
- Lliurament d'un treball fet a casa (30%).
- Dues proves escrites (30% i 30%).
A l’inici de cada activitat d’avaluació, la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions. La nota mínima per a aprovar l’assignatura és 5.
L'estudiant rebrà la consideració de "no avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de la qualificació total de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,8. La recuperació consistirà en un prova global sobre els continguts de l’assignatura.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Els estudiants d'intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar a la professora un document escrit de la seua universitat d'origen que justifiqui aquesta sol·licitud.
Avaluació única
L’avaluació única es basarà en evidències de tres tipus, que caldrà fer o lliurar el mateix dia:
- Resolució d'una pràctica (10%).
- Lliurament d’un treball (40%).
- Prova escrita (50%).
Els estudiants d'avaluació única han d'haver fet totes les activitats previstes per poder optar a la recuperació.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
Bibliografia
Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll (1926-68, 1975-19772 [1993]). Diccionari català-valencià-balear [DCVB], 10 vol. Palma de Mallorca: Moll. Accessible a: https://dcvb.iec.cat/
Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll (1929-1932): «La flexió verbal en els dialectes catalans». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, II [1929], p. 73-184; III [1930], p. 73-168; IV [1931], p. 9-104; V [1932], p. 9-72. Accessible a: https://alcover.iec.cat/
Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (2007). La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Catalans / Acció Cultural del País Valencià. Accessible a: https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/publicacions_en_linia/arxius/llenguaisocietat_inicisxxi.pdf
Badia i Margarit, Antoni Maria (1951). Gramática histórica catalana. Barcelona: Noguer. Traducció al català: (1981 [19943]). Gramàtica històrica catalana. València: Tres i Quatre.
Badia i Margarit, Antoni M., Lídia Pons i Griera i Joan Veny (1993). Atles Lingüístic del Domini Català. Qüestionari. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Joan Anton Rabella (2016). Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Beltran Calvo, Vicent i Carles Segura-Llopes (2017). Els parlars valencians. València: Universitat de València.
Colomina i Castanyer, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant.
COM ensenyar català als adults. Suplement 6. Mapes per a l’estudi de la llengua catalana (1989). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Gabinet de Didàctica. Accessible a: https://drac.cultura.gencat.cat/handle/20.500.12368/15014#page=1
Coromines, Joan (1980-2001 [1995-2001]). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana [DECat], 10 vol. Barcelona: Curial / La Caixa. Accessible a: https://decat.iec.cat/
Ferrando Francés, Antoni i Miquel Nicolás Amorós (2011). Història de la llengua catalana (Nova edició revisada i ampliada). Barcelona: Editorial UOC.
Institut d’Estudis Catalans (2003). El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: IEC. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040/00000028.pdf
Institut d’Estudis Catalans (1990 [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I. Fonètica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000072.pdf
Institut d’Estudis Catalans (1992 [19994]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II. Morfologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000073.pdf
Institut d’Estudis Catalans (1999). Aplicació al català dels principis de transcripció fonètica de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000087.pdf
Institut d’Estudis Catalans (2018a). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000270/00000077.pdf
Institut d’Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana. Accessible a: https://mdlc.iec.cat/
Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://giec.iec.cat/inici
Institut d’Estudis Catalans (2017). Ortografia catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://oiec.iec.cat/inici
Institut d’Estudis Catalans (2018b). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://geiec.iec.cat/
Institut d’Estudis Catalans (2019). Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://gbu.iec.cat/inici
Massanell i Messalles, Mar (2017). «Los atlas lingüísticos como fuente para estudios de sintaxis dialectal: el caso del Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC)», Verba, 44, p. 271-315. Accessible a: https://revistas.usc.gal/index.php/verba/article/view/2949
Massanell i Messalles, Mar (2020). «Dialects», dins Joan A. Argenter i Jens Lüdtke (ed.), Manual of Catalan Linguistics. Berlin: De Gruyter, p. 355-380.
Massanell i Messalles, Mar (2025). La desintegració del català nord-occidental (o la norma com a inductora de canvis lingüístics). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Moll, Francesc de Borja (1952). Gramática histórica catalana. Madrid: Gredos. Traducció al català: (1991). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València. Segona edició en català, corregida i anotada per Joaquim Martí Mestre amb la col·laboració de Jesús Giménez: (2006). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1982 [19965]). Història de la llengua catalana. I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana. II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Prieto, Pilar i Teresa Cabré (coord.) (2007-2012). Atles interactiu de l’entonació del català. Accessible a: http://prosodia.upf.edu/atlesentonacio/
Solà, Joan, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dir.) (2002). Gramàtica del català contemporani, 3 vol. Barcelona: Empúries.
Veny, Joan (1978 [199812]). Els parlars catalans. Mallorca: Moll.
Veny, Joan i Mar Massanell i Messalles (2015). Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona/Alacant/València: Universitat de Barcelona / Universitat d’Alacant / Universitat de València.
Veny, Joan (1986 [19862]). Introducció a la dialectologia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Veny, Joan (2007-2025). Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 10 vol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://aldc.espais.iec.cat/
Veny, Joan i Lídia Pons (1998). Atles Lingüístic del Domini Català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://aldc.iec.cat/etnotextos-del-catala-oriental/
Veny, Joan i Lídia Pons (2001-2018). Atles Lingüístic del Domini Català, 9 vol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://aldc.espais.iec.cat/
Veny, Joan i Mar Massanell (2015). Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona / Alacant / València: Universitat de Barcelona / Universitat d’Alacant / Universitat de València.
Programari
Cap d'específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |