
Gramàtica Històrica Catalana
Codi: 105832Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OB | 3 |
| Estudis de Català i Espanyol | OP | 3 |
| Estudis de Català i Espanyol | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Mar Massanell Messalles
- Correu electrònic :
- mar.massanell@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap.
Objectius
Estudiar els principals canvis foneticofonològics i morfosintàctics implicats en la formació i l'evolució de la llengua catalana.
Resultats d'aprenentatge
- Redactar comentaris de text amb sentit crític.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Situar els textos orals i escrits catalans en el temps i en l'espai.
- Expressar-se amb correcció ortofònica en català estàndard.
- Adequar els coneixements sobre les propietats internes i externes de la llengua a les diferents condicions d'ús.
- Identificar les causes de la variació derivades del registre.
- Aplicar els principis de correcció que requereix la llengua estàndard i els diferents registres i varietats.
- Utilitzar recursos tecnològics (digitals i audiovisuals) per a l'adquisició del coneixement i les seves aplicacions en llengua i literatura.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per a fer-ne una anàlisi crítica.
- Fer treballs escrits i presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat.
- Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
- Aplicar adequadament els coneixements adquirits per a l'obtenció de dades i el maneig de fonts documentals d'aplicació a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
- Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
- Mantenir una actitud de respecte envers les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
- Distingir el gènere gramatical del gènere natural.
- Descriure l'evolució històrica de l'ús de la llengua catalana.
- Interpretar la problemàtica i les condicions de l'ús de la llengua catalana al llarg de la seva història en una societat multicultural.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
- Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
- Produir textos escrits i orals amb correcció normativa.
- Mantenir una actitud de respecte cap a les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Ser capaç de situar els textos orals i escrits catalans en el temps i en l'espai.
- Descriure i interpretar l'evolució històrica dels elements lingüístics de la llengua catalana.
- Valorar la diversitat lingüística des d'un punt de vista diacrònic.
Continguts
- Canvi lingüístic, gramaticalització, lleis fonètiques i canvis esporàdics.
- Estudi dels principals processos foneticofonològics, morfològics i sintàctics del llatí al català.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Aula invertida, classes magistrals, seminaris | 45 | 1,8 | |
| Preparació de treballs individuals o en grup, estudi i treball personal | 75 | 3 | |
| Resolució d'exercicis / problemes / casos, tutories | 27 | 1,08 |
Aquesta assignatura de 6 crèdits ECTS demana una dedicació aproximada de 150 hores per part de l’estudiant, 45 de corresponents a activitats dirigides (aula invertida, classes magistrals, seminaris), 30 a activitats supervisades (resolució d’exercicis/problemes/casos, tutories), 75 a activitats autònomes (elaboració de treballs individuals/en equip, estudi i treball personal) i 3 a proves escrites fetes a l'aula.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa a classe i realització d'activitats complementàries | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
| Prova escrita 2 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
| Lliurament d'un treball fet a casa | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
| Prova escrita 1 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
L’avaluació es basarà en evidències de tres tipus:
- Participació activa a classe i realització d'activitats complementàries (10%).
- Lliurament d'un treball fet a casa (30%).
- Dues proves escrites (30% i 30%).
A l’inici de cada activitat d’avaluació, la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions. La nota mínima per a aprovar l’assignatura és 5.
L'estudiant rebrà la consideració de \"no avaluable\" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de la qualificació total de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,8. La recuperació consistirà en una prova global sobre els continguts de l’assignatura.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Els estudiants d'intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar a la professora un document escrit de la seua universitat d'origen que justifiqui aquesta sol·licitud.
Avaluació única
L’avaluació única es basarà en evidències de tres tipus, que caldrà fer o lliurar el mateix dia:
- Resolució d'una pràctica (10%).
- Lliurament d’un treball (40%).
- Prova escrita (50%).
Els estudiants d'avaluació única han d'haver fet totes les activitats previstes per poder optar a la recuperació.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
Bibliografia
Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll (1926-68, 1975-19772 [1993]). Diccionari català-valencià-balear [DCVB], 10 vol. Palma de Mallorca: Moll. Accessible a: https://dcvb.iec.cat/
Badia i Margarit, Antoni Maria (1951). Gramática histórica catalana. Barcelona: Noguer. Traducció al català: (1981 [19943]). Gramàtica històrica catalana. València: Tres i Quatre.
Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Joan Anton Rabella (2016). Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Colomina i Castanyer, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant.
Coromines, Joan (1980-2001 [1995-2001]). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana [DECat], 10 vol. Barcelona: Curial / La Caixa. Accessible a: https://decat.iec.cat/
Coromines, Joan (1976 [19894]). Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor.
Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1984). Gramàtica històrica del català, vol. 1 (I. Origen i formació, II. Fonologia). Barcelona: Curial.
Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1986a). Gramàtica històrica del català, vol. 2 (III. Morfologia flexiva). Barcelona: Curial.
Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1986b). Gramàtica històrica del català, vol. 3 (IV. Morfologia lèxica). Barcelona: Curial.
Ferrando Francés, Antoni i Miquel Nicolás Amorós (2011). Història de la llengua catalana (Nova edició revisada i ampliada). Barcelona: Editorial UOC.
Fouché, Pierre (1924a). Phonétique historique du roussillonnais. Tolosa: Privat. [Reimpresa a Ginebra el 1980 per Slatkine Reprints].
Fouché, Pierre (1924b). Morphologie historique du roussillonnais. Tolosa: Privat. [Reimpresa a Ginebra el 1980 per Slatkine Reprints].
Griera, Antoni (1931). Gramàtica històrica del català antic. Barcelona: Institució Patxot. Traduïda posteriorment al castellà: (1965), Gramática histórica catalana, Sant Cugat del Vallès: Instituto Internacional de Cultura Románica.
Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València.
Martines, Josep i Manuel Pérez Saldanya (coord.) (2005). Monogràfic «Sintaxi històrica», Caplletra, 38, p. 93-301. Accessible a: https://turia.uv.es/index.php/caplletra/ca/issue/view/374
Massanell i Messalles, Mar (2020). «No m’à romasa sinó la honestat». Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Massanell i Messalles, Mar (2019). «Que ja·s parla different que·s parlava deu anys ha esta part. El català modern: la baula imprescindible», Caplletra, 66, p. 183-206. Accessible a: https://turia.uv.es/index.php/caplletra/ca/article/view/13509
Massanell i Messalles, Mar (coord.) (2018). Monogràfic «Morfologia històrica de la llengua catalana». Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 8, p. 85-319. Accessible a: https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/issue/view/2084
Moll, Francesc de Borja (1952). Gramática histórica catalana. Madrid: Gredos. Traducció al català: (1991). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València. Segona edició en català, corregida i anotada per Joaquim Martí Mestre amb la col·laboració de Jesús Giménez: (2006). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.
Moran i Ocerinjauregui, Josep i Joan Anton Rabella i Ribas (2001). Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1982). Història de la llengua catalana. I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana. II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Pérez Saldanya, Manuel (1998 [20022]). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.
Rasico, Philip D. (1982). Estudis sobre la fonologia del català preliterari. Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Recasens, Daniel (2017). Fonètica històrica del català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000333/00000031.pdf
Recasens, Daniel (2026). A historical phonetics and phonology of the Catalan language. Berlin: De Gruyter.
Veny, Joan (199812 [1978]). Els parlars catalans. Mallorca: Moll.
Veny, Joan i Mar Massanell i Messalles (2015). Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona/Alacant/València: Universitat de Barcelona / Universitat d’Alacant / Universitat de València.
Programari
Cap d'específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |