Logo

Programació Audiovisual

Codi: 105006
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Comunicació Audiovisual OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Carles Llorens Maluquer
Correu electrònic :
carles.llorens@uab.cat

Equip docent

María Victoria Mas
Patricia Mani Redondo

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Per cursar aquesta assignatura es necessari haver assolit els continguts i competències de l'assignatura Teoria dels Gèneres Audiovisuals. A més, es requereix una bona comprensió lectora de l'anglès. 

Objectius

L’assignatura s’integra dins de la matèria “Teoria del Gèneres Audiovisuals” que capacita a l’alumnat en l’aprenentatge de les rutines narratives de producció de missatges a partir dels gèneres audiovisuals i l’anàlisis de les estratègies de programació.

L’objectiu específic de l’assignatura és que l’estudiantat assoleixi coneixements teòrics i analítics sobre els models de programació audiovisual en els principals suports de difusió així com les dinàmiques de la seva constant evolució. Això permetrà entendre les estratègies de programació, els factors que les condicionen i el seu impacte en la industria audiovisual actual.

Resultats d'aprenentatge

  • CM10 (Programar les diferents modalitats de programació en funció dels diferents gèneres audiovisuals.) Programar les diferents modalitats de programació en funció dels diferents gèneres audiovisuals.
  • KM16 (Distingir els criteris a partir dels quals els operadors audiovisuals organitzen la seva programació.) Distingir els criteris a partir dels quals els operadors audiovisuals organitzen la seva programació.

Continguts

L'assignatura s'articula al voltant d'aquests grans temes bàsics:


TEMA 1 – Introducció a la programació audiovisual


      1.1. Definició i abast de la programació audiovisual


      1.2. Història de la programació audiovisual


      1.3. Perfil professional del programador o programadora


      1.4. La investigació d'audiències


TEMA 2 – La programació lineal


      2.1. Franges horàries i flux i continuïtat lineal


      2.2. Models de la programació lineal televisiva


      2.3. Models de la programació lineal radiofònica


      2.4. Índexs de l'audiència lineal


TEMA 3 – La programació sota demanda


      3.1. El poder de plataforma (continguts i consumidors)


      3.2. Models de programació sota demanda


      3.3. Flux i continuïtat en la programació sota demanda (programació manual i algorítmica)


      3.4. Audiència en els serveis sota demanda


TEMA 4 – Gèneres i tendències de programació


      4.1. Gèneres i estratègies de programació


      4.2. Tendències i diversitat a la programació


TEMA 5 – Distribució i circulació de continguts


      5.1. Finestres d'explotació


      5.2. Localització i circulació de continguts

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories 7,5 0,3
Elaboració de treball 42,5 1,7
Classes de pràctiques i seminaris 36 1,44 CM10, KM16
Estudi autònom 40 1,6
Classes teòriques 15 0,6 CM10, KM16

La metodologia d'aquesta assignatura inclou classes teòriques, exercicis de debat i anàlisi (seminaris) i activitats de recerca sobre la programació de contingut audiovisual i audiències (projecte grupal).

El calendari detallat amb el contingut de les diferrents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l'assignatura, on l'alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi conenenients i la informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminaris 30% 3 0,12 CM10, KM16
Treball en grup 40% 3 0,12 CM10, KM16
Examen 30% 3 0,12 CM10, KM16

AVALUACIÓ CONTINUADA

El sistema d’avaluació continuada de l'assignatura està basat en els següents percentatges:

A) Examen, 30% sobre la qualificació final

B) Seminaris, 30% sobre la qualificació final.

C) Treball en grup (inclou presentació oral), 40% sobre la qualificació final

A (30%) + B (30%) + C (40%) = 100% NOTA FINAL DE L'ASSIGNATURA


AVALUACIÓ UNICA

El sistema d’avaluació única de l'assignatura està basat en els següents percentatges:

A) Examen, 40% sobre la qualificació final (el model i dia d'examen serà diferent respecte al d'avaluació continuada).

B) Examen d'anàlisi, 40% sobre la qualificació final.

C) Treball d'anàlisi, 20% sobre la qualificació final.

A (40%) + B (40%) + C (20%) = 100% NOTA FINAL DE L'ASSIGNATURA


Recuparació: avaluació continuada

Les tres parts de les que consta l'avaluació hauran de ser superades de forma independent per a poder fer la mitja. L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana mínima de 3,5. Els seminaris (30% sobre la qualificació final) queden exclosos del procés de recuperació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativade la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Recuparació: avaluació única

Les tres parts de les que consta l'avaluació hauran de ser superades de forma independent per a poder fer la mitjana. L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana mínima de 3,5. El treball de reflexió no podrà ser reavaluat.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.


No avaluable

En aquesta assignatura, es qualificarà com a no avaluable l’estudiant que no es presenti a realitzar alguna de les activitats d’avaluació previstes en les dates indicades al calendari docent, sense cap motiu degudament justificat (com ara malaltia amb justificant mèdic, defunció d’un familiar proper, citació judicial, o altres situacions similars degudament acreditades).

Irregularitats

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

Intel·ligència artificial

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en l'anàlisi de dades d'audiència quantitatives. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

A qualsevol estudiant sospitós de presentar tasques que hagin estat generades per IA, elaborades per altres persones o copiades; incloguin contingut generat per IA sense referenciar, o que no es trobin dins els supòsits permesos, se li podrà

demanar el treball previ o d'altres materials que puguin demostrar que es tracta d'un treball inèdit i fruit de la seva autoria original. També es podrà sol·licitar que expliqui o justifiqui per separat la seva feina. El professorat també podrà utilitzar sistemes d'identificació d'ús de la IA o portar a terme les tasques de comprovació que consideri convenients. Si després de la revisió es detecta que s’han comès irregularitats, el treball pot ser qualificat amb un zero i l'estudiant pot estar subjecte a més mesures disciplinàries.


Bibliografia

Bibliografia bàsica

Arana, Edorta (2011). Estrategias de programación televisiva. Síntesis 

Bonet, Montse i Sellas, Toni (2019). Del flujo al stock: El programador radiofónico ante la gestión del catálogo digital. Profesional de la información, 28(1), e280109. https://doi.org//10.3145/epi.2019.ene.09 

Bruun, Hanne (2020). Re-scheduling television in the digital era. Routledge.

Contreras, José María i Palacio, Manuel (2001). La programación en televisión. Síntesis.

Eastman, Susan i Ferguson, Douglas (2013). Media programming: strategies and practices. Berlmont: Wadsworth/Cengage Learning.

Huertas Bailén, Amparo (2015). Yo soy audiencia: ciudadanía, público y mercado. Editorial UOC. 

Izquierdo-Castillo, Jessica i Latorre-Lázaro, Teresa (2022). Oferta de contenidos de las plataformas audiovisuales. Hacia una necesaria conceptualización de la programación streaming. Profesional de la información, 31(2). https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.18

Martí, Josep Maria (2016). 51 maneras de hacer buena radio. Editorial UOC.

Neira, Elena, Clares-Gavilán, Judith i Sánchez Navarro, Jordi (2024). Las claves del éxito en streaming: Una aproximación teórico-práctica a la medición del impacto de los contenidos bajo demanda en las plataformas SVOD. VISUAL REVIEW: Revista Internacional de Cultura Visual, 16(Extra 3), 9. https://doi.org/10.62161/revvisual.v16.5233

 

Bibliografía complementaria

Balló, Jordi i Oliva, Mercè (2024). La imagen incesante: Anatomía de los formatos audiovisuales. Llibres Anagrama.

Frey, Mattias (2021). Netflix Recommends. Algortihms, Film Choice and the History of Taste. University of California Press.

Gallego Pérez, J. Ignacio. (2010). Podcasting: Nuevos modelos de distribución y negocio para los contenidos sonoros. Editorial UOC.

Herbera, Joan, Linares, Rafael i Neira, Elena (2015). Marketing cinematográfico: cómo promocionar una película en elentorno digital. Editorial UOC.

Herrero Subías, Mónica; Medina Laverón,Mercedes i Urgellés Molina, Alicia (2018). Los sistemas de recomendación online en el mercado audiovisual español: análisis comparativo entre Atresmdedia, Movistar+, y Netflix. UCJC Business and Society Review, 15(4), 54-89. https://journals.ucjc.edu/ubr/article/view/3943

Huertas Bailén, Amparo; Cogo, Denise; Peres-Neto, Luiz; Almeida, Gabriela M.; Navarro, Celina y Camargo, Julia (2023). Ideas para abordar la comunicación inclusiva en los estudios universitarios de comunicación. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de la Comunicació.

Kelly, John Paul (2019). Television by the numbers: The challenges of audience measurement in the age of BigData. Convergence-the International Journal of Research into New Media Technologies, 25(1), 113-132.DOI:10.1177/1354856517700854

Martí, Josep Maria (2000). De la idea a l'antena. Tècniques de programació radiofónica. Pòrtic.

Martínez-Costa, María del Pilar i Moreno Moreno, Elsa (coords.) (2004). Programación radiofónica: arte y técnica del diálogo entre la radio y su audiencia. Servicio de Publicaciones. Universidad de Navarra.

Masanet, María José (2016). Pervivencia de los estereotipos de género en los hábitos de consumo mediático delos adolescentes: Drama para las chicas y humor para los chicos. Cuadernos.info, 39, 39-53. http://dx.doi.org/10.7764/cdi.39.1027.

Navarro, Celina i Monclús, Belén (2021). The curation of European Netflix catalogues on social media: The key role of transnational and local cultural traits. Critical Studies in Television, 16(4), 347-374. https://doi.org/10.1177/17496020211044444

Programari

Aquesta assignatura no necessita un programari específic per al desenvolupament de les classes.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 4 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 41 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 42 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 43 Català segon quadrimestre matí-mixt