Logo

Escriptura Periodística II

Codi: 104989
Crèdits: 12
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Periodisme OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Nereida Carrillo Perez
Correu electrònic :
nereida.carrillo@uab.cat

Equip docent

Luis Miguel Barcenilla Román
Joana Diaz Pont
Xevi Camprubi Pla
Ulises Bernardino Marquez Pulido
Santiago Javier Justel Vazquez
Antoni Vall Karsunke

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

- Competència d'escriptura en català i en castellà.

- Coneixements bàsics sobre teoria i història del Periodisme.

- Coneixements bàsics sobre teoria dels gèneres periodístics.

- Coneixements contextuals d'actualitat informativa: hàbit de lectura de premsa.

Objectius

- L’alumnat conèixerà la història i la teoria del Periodisme informatiu interpretatiu i dels gèneres de la qualitat periodística, en tots els suports en què es desenvolupin.

- L'alumnat adquirirà coneixements rudimentaris de filosofia del llenguatge, retòrica, narratologia i estilística aplicats a l'anàlisi i l'escriptura dels gèneres informatius interpretatius.

- L'alumnat desenvoluparà pensament crític sobre el paradigma dominant en teoria del periodisme.

- L'alumnat identificarà i caracteritzarà els gèneres periodístics en el seu ús i serà capaç de proposar estratègies compositives i estilístiques que innovin en un sentit de funcionalitat exitosa.

- L'alumnat serà capaç d'escriure de forma solvent textos informatius interpretatius i, concretament, crònica, entrevista i reportatge, en les seves diverses varietats i adaptats als diversos suports.

- L'alumnat reflexionarà sobre com afecten nous fenomens i tendències com ara la desinformació i la IA en el periodisme.

Resultats d'aprenentatge

  • CM04 (Avaluar la qualitat i eficàcia dels textos periodístics en diferents formats i assegurar que es compleixen els criteris de precisió, ús de fonts, claredat i ètica professional.) Avaluar la qualitat i eficàcia dels textos periodístics en diferents formats i assegurar que es compleixen els criteris de precisió, ús de fonts, claredat i ètica professional.
  • CM05 (Crear productes periodístics que integrin principis de comunicació responsable, equitat de gènere, protecció a les violències per raó del gènere, respecte dels drets de les víctimes i diversitat sociocultural i assegurar que són sostenibles i que estan alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).) Crear productes periodístics que integrin principis de comunicació responsable, equitat de gènere, protecció a les violències per raó del gènere, respecte dels drets de les víctimes i diversitat sociocultural i assegurar que són sostenibles i que estan alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
  • KM04 (Identificar els fonaments de l’escriptura periodística i diferenciar els gèneres informatius i d’opinió en diferents formats mediàtics.) Identificar els fonaments de l’escriptura periodística i diferenciar els gèneres informatius i d’opinió en diferents formats mediàtics.
  • KM05 (Reconèixer les característiques del llenguatge periodístic en diferents suports (premsa, ràdio, televisió i digital) i adequar la informació a cada canal de comunicació.) Reconèixer les característiques del llenguatge periodístic en diferents suports (premsa, ràdio, televisió i digital) i adequar la informació a cada canal de comunicació.
  • SM03 (Redactar textos periodístics amb claredat, precisió i adequació als estàndards professionals en diferents gèneres i formats.) Redactar textos periodístics amb claredat, precisió i adequació als estàndards professionals en diferents gèneres i formats.

Continguts

  1. La història dels gèneres de la qualitat periodística i de la seva funció social.
  2. És el periodisme un sacerdoci de la veritat? El conflicte entre positivisme i relativisme.
  3. El relat i la narratologia. La teoria del relat. El punt de vista, la trama, els personatges i els espais.
  4. La tradició del periodisme narratiu: el 'new journalism'

4.1. La tradició nordamericana: el naixement de la cultura pop i l’aparició de nous mitjans i nous periodistes

4.2. L’escola llatinoamericana: Rodolfo Walsh, Gabriel García Márquez i la Fundació NPI. Tomás Eloy Martínez. La tradició en l’actualitat (Leila Guerrero, Martín Caparrós i altres).

4.3. L’escola europea: Günter Wallraff, Oriana fallaci, Roberto Saviano.

4.4. El periodisme narratiu a Espanya i Catalunya: Irene Polo; Josep Maria Planas, Eugeni Xammar, Maruja Torres, Montserrat Roig, M.Vázquez Montalbán, etc.

5.L'entrevista informativa i l'entrevista de personatge i les seves variants.

6.La crònica i el seu ventall

7.El reportatge

8.Els reptes actuals del periodisme


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectura de bibliografia recomanada, tant d'exemples periodístics com de referents teòrics. 40 1,6
Lectura de textos teòrics i discusió en formats virtuals (xats online) en diàleg amb les sessions de teoria 30 1,2
Les activitats dirigides es divideixen en classes magistrals (10%), seminaris (20%), pràctiques de laboratoris (15%) i activitats autònomes (55%) 30 1,2
Les activitats dirigides es divideixen en classes magistrals (10%), seminaris (20%), pràctiques de laboratoris (15%) i activitats autònomes (55%) 20 0,8
Lectura de textos exemplars i discusió presencial (debates) sobre cròniques, entrevistes i reportatges 40 1,6
Tutories i activitats supervisades per a la prova teòrica final. 40 1,6

Hi haurà classes magistrals, anàlisi de textos, activitats pràctiques destinades a dominar habilitats expressives i compositives, pràctiques dels principals gèneres de la qualitat periodística (crònica, entrevista i reportatge) i també activitats supervisades.


Planificació: El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.


Perspectiva de gènere: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu. Es visibilitzarà la contribució de les dones a la disciplina i s'incorporaran metodologies i activitats formatives amb perspectiva de gènere.


Metodologies docents innovadores: En alguna de les sessions, s'aplicaran metodologies docents innovadores.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Pràctiques de gèneres periodístics i pràctiques instrumentals 65% 70 2,8 CM04, CM05, KM04, KM05, SM03
Prova teòrica de coneixements 35% 30 1,2 CM04, KM04, KM05, SM03

La nota final de l'assignatura es compon d'un 65% de la nota final pràctica més un 35% que val la nota final de teoria. Cal haver superat ambdues per poder ser avaluat amb un aprovat final.


AVALUACIÓ CONTINUADA

L'avaluació de la pràctica estarà basada en els següents percentatges:

A) Pràctiques instrumentals: les practiques de natura instrumental són proves a classe, generen un 10% de la nota final de les pràctiques.

B) Pràctiques de gèneres periodístics: valdran el 90% de la nota final de pràctiques, i seran:

- Crònica informativa (25%).

- Entrevista informativa (20%)

- Entrevista de personatge (10%)

- Reportatge (35%)

Per poder ser avaluat, s’haurà d’haver entregat totes les pràctiques puntuables.

L’estudiant pot recuperar les pràctiques sempre i quan la nota suspesa sigui 3,5 o superior.


L'avaluació de teoria estarà basada en una prova teòrica final i activitats d'aula puntuables. En conjunt, tindran un pes del 35% en la nota final.


AVALUACIÓ ÚNICA

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

SEGONA MATRÍCULA

En cas de segona matrícula, l’alumnat podrà fer una prova de síntesi (35% de la nota final) i lliurar una crònica informativa (20%), una entrevista (20%) i un reportatge (25%).


NO AVALUABLE

L'alumne que no es presenti a la prova teòrica i que no lliuri les pràctiques serà qualificat de no avaluable.


RECUPERACIÓ AVALUACIÓ CONTINUADA

L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.

Per optar a la recuperació, l'alumne/a ha d'haver obtingut un 3,5 o més de nota final tant a teoria com a pràctica. La recuperació consistirà en una prova teòrica i el lliurament d'una crònica informativa (20%), una entrevista (20%) i un reportatge (30%) o bé el/els gènere/s que s'hagi suspès.


PLAGI

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.


INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


IRREGULARITATS

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en

aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.


ASSISTÈNCIA

L’assistència a classe (teoria i pràctica) és obligatòria. Si no s'assisteix a un 70% de les classes, l'assignatura quedarà suspesa.

Bibliografia

Les lectures del curs s’establiran d’entre les referències aquí sota incloses i d’entre altres referències que es comunicaran al principi de curs:


ANTÓN, J; CAPPARÓS, M; GUERRIERO, L, GONZÁLEZ, E (ed). (2017). Cada mesa un Vietnam (2017). Barcelona: Editorial Jotdown.

CAPOTE, T. (1981). Música para camaleones. Bruguera. Barcelona.

CARRIÓN, Jorge (2012) Mejor que ficción. Crónicas ejemplares. Barcelona: Anagrama.

CHILLÓN, A. (2017). “El concepto de ‘facción’: índole,alcance e incidencia en los estudios periodísticos y literarios”, a Cuadernos.info, núm. 40, pàg. 91-105.

CHILLÓN, A. (1999). Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra.

DÍAZ NOCI, J. (2004). “Los géneros ciberperiodísticos: una aproximación teórica a los cibertextos, sus elementos y su tipología”, a II Congreso Iberoamericano de Periodismo Digital. Congrés celebrat a Santiago de Compostel·la, Espanya.

DUCH, L. i A. CHILLÓN (2012). Un ser de mediaciones. Antropología de la comunicación I. Barcelona: Herder.

GARCÍA BERRIO, A. i J. HUERTA CALVO (1992). Los géneros literarios: sistema e historia. Madrid: Cátedra.

GIRÓ, X. (2024). Contra la neutralitat. Un periodisme de pau i de lluita. Barcelona: Pol·len Edicions i Crític

LARRONDO, A. (2009). “La metamorfosis del reportaje en el ciberperiodismo: concepto y caracterización de un nuevo modelo narrativo”, a Comunicación y sociedad, vol. 22, núm. 2, pàg. 59-88.

NIETZSCHE, F. (2012). Sobre verdad y mentira en sentido extramoral y otros fragmentos de filosofía del conocimiento. Madrid: Tecnos.

RICOEUR, P. (1995). Tiempo y narración, I: Configuración del tiempo en el relato histórico. Ciutat de Mèxic: Siglo XXI.

RICOEUR, P. (2000). “Narratividad, fenomenología y hermenéutica”, a Análisi. Quaderns de comunicació i cultura, núm. 25, pàg. 189-207.

SIMÓN, P. (2025). Narrar el abismo. Madrid: En Debate

TALESE, Gay (2012) Vida de un escritor. Madrid: Alfaguara.

-- (2010) Retratos y encuentros. Madrid: Alfaguara.

-- (2011) Honrarás a tu padre. Madrid: Alfaguara.

VAN LEEUWEN, T. (2008). “News genres”, a R. Wodak i V. Koller (eds.), Handbook of Communication in the Public Sphere, pàg. 343-362. Berlín: Mouton de Gruyter.

VÁZQUEZ HERRERO, J. i X. LÓPEZ GARCÍA (2016). “Narrativas digitales y desarrollo social: análisis y caracterización de los géneros de no ficción interactiva”, a R. Mancinas Chávez (coord.), Actas del I Congreso Internacional Comunicación y Pensamiento: comunicracia y desarrollo social. Sevilla: Egregius.

VIDAL CASTELL, D. (2002). “La transformació de la teoria del periodisme: una crisi de paradigma?”, a Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura, núm. 28, pàg. 21-54.

VIDAL CASTELL, D. (2004). “Gèneres del discurs i innovació en el periodisme”, a Quaderns de filologia. Estudis de Comunicació, vol. II, pàg. 31-60

WALLACE, David F. (2011) Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer. Barcelona: Random House Mondadori.

Recursos online

Frausto, S. (2014). “Cómo se edita una historia”, en http://cuadernosdobleraya.com/2013/12/16/como-se-edita-una-historia/.

Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano. Segundo encuentro de cronistas de Indias. Documento en línea en: http://nuevoscronistasdeindias.fnpi.org/el‒documento‒es‒el‒arte‒del‒futuro‒un‒repaso ‒al‒encuentro‒nuevos‒cronistas‒de‒indias‒2/ .

Barber, L. (2009). Why Journalism Matters, en http://www.mediastandardstrust.org/resources/mediaresearch/researchdetails.aspx?sid= 47075.

Programari

No aplicable a la matèria.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 11 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 12 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 13 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 21 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 22 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 23 Català anual matí-mixt