
Comunicació Política
Codi: 104794Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Comunicació de les Organitzacions | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Marc Blasco Duatis
- Correu electrònic :
- marc.blasco@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'estudiant ha de tenir l'hàbit de llegir premsa generalista, amb especial atenció sobre les notícies de política nacional i internacional, així com articles d'opinió o el seguiment de debats i tertúlies televisives i radiofòniques sobre qüestions polítiques enteses en el seu sentit més ampli.
L'estudiant ha de tenir un domini acceptable de la llengüa anglesa, que li permeti la comprensió de documents escrits en aquest idioma.
També ha de tenir nocions bàsiques d'estadística descriptiva (saber llegir taules amb percentatges i freqüències) així com saber interpretar relacions entre variables (taules de doble entrada, tipologies, etc...).
La llengua catalana i castellana és l'eina vehicular d'expressió escrita i oral de la matèria. En aquest sentit, és requisit indispensable la correcció en l'ús de la llengua, especialment en els aspectes discursius, de raonament i discussió, de correcció ortogràfica i gramatical, així com d'adequació, coherència i cohesió.
Objectius
L'assignatura té per objecte proporcionar els instruments conceptuals bàsics per a l'anàlisi i la comprensió de la comunicació política i dels seus diferents actors i funcions, a les societats contemporànies. Planificació estratègica del discurs polític i anàlisi de l'ús de la comunicació a les organitzacions governamentals i les institucions de caràcter públic. S'exposarà la funció de la comunicació política, s'hi farà una introducció històrica i es mostraran les principals característiques de la propaganda política, des de la nazi i feixista, fins al Màrqueting polític 2.0, el concepte de Democràcia 3.0, o la comunicació pública.
Resultats d'aprenentatge
- Treballar de manera autònoma i, a partir del coneixement adquirit, resoldre problemes i prendre decisions estratègiques.
- Interpretar i discutir documents de les principals teories de la ciència política i l'organització de la propaganda política.
- Demostrar coneixements sobre l'entorn polític per construir un pensament crític i generar idees originals sobre el context.
- Divulgar a tota mena de públics els objectius que es proposen les institucions governamentals, partits polítics, etc.
- Exposar per escrit, oralment o per altres mecanismes informatius la síntesi de les anàlisis realitzades.
- Analitzar els processos informatius, així com els corrents i teories que els formalitzen, en el procés de planificació i execució de la comunicació política.
- Demostrar que es coneix com es gesten i difonen les estratègies comunicatives dels actors públics a través de les organitzacions en les quals treballen.
- Respectar les idees, ètnies, religions, cultures, etc., de tots els col·lectius en l'organització i la planificació de la comunicació de les organitzacions polítiques.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit de coneixement propi.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
Continguts
1. Poder, política i democràcia
- Institucionalització de la comunicació política com a disciplina.
- Models de sistemes polítics i mediàtics.
- Ciutadania, processos persuasius i opinió pública.
- Zoon politikon, esfera pública i democràcia 3.0.
- Característiques de la propaganda política.
- La consultoria política: relacions entre el sistema polític i el sistema mediàtic.
2. Màrqueting i comunicació política
- El màrqueting polític com a model integral de comunicació.
- Actors de la comunicació política: polítics, opinió pública, spin doctors, periodistes, mitjans de comunicació, moviments socials i líders d’opinió.
- La construcció mediàtica de l’agenda política: de l’agenda-setting a l’agenda-building.
- Política i polítiques: la comunicació política de partit vs. la comunicació política institucional.
- Màrqueting i lideratge: de la comunicació política de partit a la comunicació política de candidat.
3. Instruments de la comunicació política
- Storytelling i argumentari: el discurs polític com a narració.
- La legitimitat del candidat i les potencialitats per comunicar.
- La publicitat: l’americanització de la comunicació política.
- Les enquestes: del frame dels mitjans a la construcció del vox populi.
- La campanya electoral, la permanent campaign i la valorització de l’acció de Govern.
- Ciutadans, votants, públics o targets: l’ús de dades en comunicació política.
4. Espectre mediàtic, comunicació política i democràcia
- La comunicació política 2.0: una ciberdemocràcia de prosumidors.
- De l’infotainment al politainment.
- El city branding: la marca ciutat com a estratègia de la comunicació política institucional.
- Sistemes electorals, participació i comportament electoral.
- Periodisme i comunicació política: construcció mediàtica de l’agenda política.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Lectura i preparació de textos que seran objecte de seminaris | 25 | 1 | 1, 2, 3, 5 |
| Tutories de seguiment en grups reduïts i individualitzades | 6 | 0,24 | 1, 8, 9 |
| Classes magistrals, conferències, visionat de peces audiovisuals, presentació de casos. | 30 | 1,2 | 2, 3, 5, 8, 9 |
| Estudi del temari de l'assignatura | 12 | 0,48 | 1 |
| Exercicis i pràctiques a classe, anàlisi de casos pràctics, presentació de treballs. | 15 | 0,6 | 1, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Lectures de seminari | 40 | 1,6 | 1, 2, 5, 6, 8 |
| Elaboració i redacció de treballs | 15 | 0,6 | 1, 2, 5, 6, 9, 10 |
Aquesta assignatura és de 6 ECTS, és a dir, implica una dedicació total de l'estudiant de 150 hores, distribuïdes en:
- Activitats dirigides (30% i 46 h): activitats a l'aula amb la presència i orientació del docent que poden consistir en sessions magistrals, seminaris de discussió de lectures obligatòries en grups reduïts orientats a qüestions pràctiques, treball de casos pràctics relacionats amb el temari del curs i amb la possibilitat de proves puntuals.
- Activitats supervisades (30% i 45 h): activitats fora de l'aula dutes a terme per l'estudiant d'acord amb un pla de treball dissenyat i posteriorment tutoritzat i avaluat per part del professorat. També s'hi inclouen les tutories conjuntes i altres activitats anàlogues (presencials o en línia) de seguiment de curs.
- Activitats autònomes (35% i 52 h): activitats autònomes de l'alumnat d'acord amb les exigències de l'assignatura, tals com lectures bàsiques i complementàries, estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementen la formació que s'assoleix en aquest curs.
- Activitats d'avaluació (5% i 7 h).
El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l'ús del llenguatge inclusiu.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l'assignatura, on l'alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa en els seminaris | 10% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Dissertació/exposició sobre tema o text acordat | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Treball individual o en equip | 50% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Avaluació continuada
El 50% de la nota correspondrà al treball de curs, individual o en equip, convenientment proposat i acordat. Haurà d'estar elaborat i entregat en les darreres sessions del curs. El treball serà exposat, debatut i defensat a classe.
El 50% restant de la nota correspondrà a les intervencions i l'assistència durant els seminaris i la presentació d'una lectura (10%), i a una prova escrita de dissertació individual d'un tema o text acordat (40%) sobre la matèria tractada durant el curs.
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. L'activitat que queda exclosa del procés de recuperació és la participació activa als seminaris i el treball de curs.
Avaluació única
Un 50% correspondrà a una prova teòrica presencial. Haurà d'estar aprovada (5 o més punts sobre 10) per superar l'assignatura (condició indispensable). La prova es realitzarà en el període d'exàmens.
Un 20% correspondrà a la resolució d'un cas pràctic que es proposarà a l'inici del semestre i caldrà entregar en la data de la prova escrita presencial.
Un 30% correspondrà a una dissertació individual d'un tema o text acordat sobre el conjunt de lectures treballades durant el curs. Aquesta dissertació s'haurà de defensar a l'aula el dia de la prova escrita.
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Avaluació de l'alumnat de segona o més convocatòries (prova de síntesi)
D'acord amb l'article 267.2 de la Normativa Acadèmica de la UAB, l'alumnat de segona matrícula o més convocatòries podrà optar a una prova de síntesi. Es tracta d'una modalitat diferent de l'avaluació única: la prova de síntesi consisteix en un únic examen escrit que avalua el conjunt dels continguts de l'assignatura i la nota del qual constitueix el 100% de la qualificació final. Es realitzarà en la mateixa data que la prova escrita del model d'avaluació continuada. L'alumnat que opti per aquesta modalitat ho haurà de comunicar per correu electrònic al professorat, dins del període establert a l'inici del curs, i no serà avaluat per la resta d'activitats. L'alumnat que s'hi hagi presentat i l'hagi suspesa tindrà dret a la recuperació mitjançant una prova de la mateixa naturalesa.
No avaluable
Segons el punt 9 de l'article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, quan es consideri que l'estudiant no ha pogut aportar prou evidències d'avaluació es qualificarà l'assignatura com a «no avaluable». En aquesta assignatura s'assignarà un «no avaluable» quan l'estudiant no hagi lliurat el treball de curs ni realitzat la dissertació.
Plagi i irregularitats
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Ús de la intel·ligència artificial
L'ús de la Intel·ligència Artificial en aquesta assignatura queda limitat a les activitats d'avaluació referides al treball de curs i a la preparació de l'exposició oral de lectures del seminari. Concretament, les eines d'IA, tant textuals com visuals, us poden servir per generar i esbossar idees, contextualitzar conceptes, plantejar prototips o combinar elements de manera innovadora o alternativa. En el cas d'utilitzar aquestes eines, és necessari explicitar i citar correctament el seu ús en l'elaboració del treball. Això implica indicar en cada apartat de l'activitat lliurada quines eines s'han utilitzat, els objectius, els prompts que s'han emprat, la resposta obtinguda i el procés que s'ha seguit per revisar i editar-ne la sortida. Recordeu també que en cas d'usar eines d'IA generativa, no s'ha de proporcionar informació personal, confidencial o protegida per propietat intel·lectual. Tingueu en compte que un ús inadequat de la IA generativa, com ara la manca de revisió de la resposta obtinguda o la manca de citació de les eines utilitzades, serà considerat una conducta irregular en l'avaluació que pot comportar el suspens de l'activitat o acte d'avaluació. En cas de dubte, consulteu amb el professorat.
Actuació en casos de sospita d'irregularitats
El professorat podrà portar a terme accions per confirmar l'autoria d'una pràctica, treball, etc. A qualsevol estudiant sospitós de presentar tasques que hagin estat generades per IA, elaborades per altres persones o copiades; que incloguin contingut generat per IA sense referenciar, o que no es trobin dins els supòsits permesos, se li podrà demanar el treball previ o d'altres materials que puguin demostrar que es tracta d'un treball inèdit i fruit de la seva autoria original. També se li podrà sol·licitar que expliqui o justifiqui per separat la seva feina. El professorat també podrà utilitzar sistemes d'identificació d'ús de la IA o portar a terme les tasques de comprovació que consideri convenients. Si després de la revisió es detecta que s'han comès irregularitats, el treball pot ser qualificat amb un zero i l'estudiant pot estar subjecte a més mesures disciplinàries.
Bibliografia
Aira, Toni (2009). Els spin doctors: com mouen els fils els assessors dels líders polítics. Barcelona: Mina.
Arendt, Hannah (2018). ¿Qué es la política? “Primera parte” (els cinc primers fragments: 1, 2A, 2B, 3A y 3B, PP. 33-61). México.
Berrocal, Salomé (2003). Comunicación política en televisión y nuevos medios. Barcelona: Ariel.
Blasco-Duatis, Marc; Coenders, Germà; Saez, Marc; Fernández-García, Núria i Ferin Cunha, Isabel (2019). Mapping the agenda-setting theory, priming and the spiral of silence in Twitter accounts of political parties. International Journal of Web Based Communities, (1), pàg. 4-24.
Blasco-Duatis, Marc; Saez, Marc i Fernández-García, Núria (2018). Compositional representation (CoDa) of the Agenda-setting of the political opinion makers in the main Spanish media groups in the 2015 general election. Communication & Society, 31 (2), pàg. 1 - 24.
Blasco-Duatis, Marc; Coenders, Germà i Saez, Marc (2018). Representación composicional de la intermedia agenda-setting de los principales grupos de medios y partidos políticos en las elecciones generales españolas de 2015. Revista Latina de Comunicación Social, 73, pp. 264 a 292.
Berrocal,Salomé (2017). Politainment.La Política Espectáculo en los Medios de Comunicación. Barcelona: Editorial Tirant lo Blanch.
Canel, Maria José (1999). Comunicación política. Técnicas y estrategias para la sociedad de la información. Madrid: Tecnos.
Castells, Manuel (2009). Comunicación y poder. Barcelona: Alianza editorial.
Dadamo, Orlando y García Beaudoux, Virginia (2016). Comunicación política: Narración de historias, construcción de relatos políticos y persuasión. Comunicación y Hombre, Núm. 12, pàg. 23-39.
Entman, Robert (1993). Framing: Towards a Clarification of a Fractured Paradigm. Journal of Communication, 43 (4), pàg. 51-58.
Gutiérrez-Rubí, Antoni (2014). Tecnopolítica. El uso y la concepción de las nuevas herramientas tecnológicas para la comunicación, la organización y la acción políticas. Barcelona: Bebookness.
Gutiérrez-Rubí, Antoni (2020). ARTivismo. El poder de los lenguajes artísticos para la comunicación política y el activismo. Barcelona: Editorial UOC.
Igartua, Juan José y Humanes, María Luisa (2004). Teoría e investigación en comunicación social. Madrid: Síntesis.
Kotler, Philip; Kotler, N. (1999). Political Marketing: Generating Effective Candidates, Campaigns, and Causes. A: B. I. Newman (dir.) (1999).
Lakoff, George (2008). No pensis en un elefant! Llenguatge i debat polític. Viena edicions.
Lilleker, Darren (2006). Key Conceptsin Political Communication. Londres: Sage.
Lippmann, Walter (2003). La opinión pública. San Lorenzo del Escorial: Cuadernos de Langre.
López García, Guillermo; Gámir Ríos, José y Valera Ordaz, Lidia (2018). Comunicación política: teoría y enfoques. Madrid: Síntesis.
López García, Guillermo y Valera Ordaz, Lidia (eds.) (2017). Pantallas electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015. Barcelona: UOC.
Macías Rodríguez, Pedro (2018). Esfera públicaydemocracia. Una síntesis de las ideas de Arendt y Habermas. Barcelon: Editorial UOC.
Maarek, Phillipe (1997). Marketing político y comunicación. Técnicas y estrategias para la sociedad de la información. Barcelona: Paidós Comunicación.
Mazzoleni, Gianpietro (2010). La comunicación política. Madrid: Alianza Editorial.
McCombs, Maxwell (2006). Estableciendo la agenda: el impacto de los mediosen la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós.
Meadow, Robert (1980). Politics as Communication. Nova Jersey: Ablex Publishing Corporation.
Monzón, Cándido (1992). Opinión pública y comunicación política. Madrid: Eudema.
Pérez García, David (2003). Técnicas de comunicación política. El lenguaje de los partidos. Madrid: Tecnos.
Puig, Toni (2009). Marca ciudad. Barcelona: Ediciones Paidós.
Thompson, John B. (2001). El escándalo político. Poder y visibilidad en la era de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós.
Túñez, Miguel (2012). La gestión de la comunicación en las organizaciones. Sevilla, Salamanca, Zamora: Comunicación Social.
Weaver, David; Elliot, Swanzy Nimley (1985). Who sets the Agenda for the Media? A Study of Local Agenda-Setting. Journalism Quarterly, Núm. 62, pàg. 87-94.
Weber, Max [1919]. La política como profesión. Edició de Joaquín Abellan, Barcelona: Biblioteca Nueva (2021).
Weber, Max (1967). El político y el científico. Madrid: Alianza Editorial (pàg. 81-180).
Wolton, Dominique (1995). Comunication et Démocratie. Medias Pouvoir, Núm. 32, pàg.84-90.
Programari
S'utilitzarà la plataforma del Campus Virtual, processadors de textos, fulls de càlcul, plataformes socials i de visualització d'audiovisuals.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 7 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 71 | Català | primer quadrimestre | tarda |