Història de la Comunicació
Codi: 104763Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Comunicació de les Organitzacions | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Xevi Camprubi Pla
- Correu electrònic :
- xevi.camprubi@uab.cat
Equip docent
- Ulises Bernardino Marquez Pulido
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits especials.
Objectius
- Comprendre les diverses dimensions del camp de la Comunicació.
- Inscriure l'impacte de les novetats que es produeixen en el camp de la Comunicació dins d'una seqüència cronològica que permeti discernir el que és realment nou i suposa enfrontar nous reptes.
- Aprofundir en el caràcter organitzacional que és constitutiu de totes les formes històriques establertes de Comunicació.
- Desenvolupar totes les funcions comunicatives en el camp professional organitzacional amb plena consciència de la seva dimensió mediadora.
- Prendre plena consciència del caràcter sistemàtic (ecosistemàtic) que adopten totes les formes de la comunicació social.
Resultats d'aprenentatge
- CM01 (Introduir les teories més significatives de la disciplina i els fonaments històrics i estructurals de la comunicació en qualsevol de les activitats comunicatives de les organitzacions, valorant l’impacte dels estereotips i el rol de gènere.) Introduir les teories més significatives de la disciplina i els fonaments històrics i estructurals de la comunicació en qualsevol de les activitats comunicatives de les organitzacions, valorant l’impacte dels estereotips i el rol de gènere.
- KM01 (Identificar els fonaments de les teories, de la història i de l’estructura dels sistemes comunicatius a escala nacional i internacional.) Identificar els fonaments de les teories, de la història i de l’estructura dels sistemes comunicatius a escala nacional i internacional.
- SM01 (Determinar què és substancial i rellevant en documents sobre teoria, estructura i història de la comunicació per a les accions i els projectes professionals corporatius.) Determinar què és substancial i rellevant en documents sobre teoria, estructura i història de la comunicació per a les accions i els projectes professionals corporatius.
- SM03 (Comunicar amb adequació i correcció en català i castellà estàndards informació i idees, així com en l’elaboració i la defensa d’arguments relacionats amb la història, les teories i l’estructura de la comunicació.) Comunicar amb adequació i correcció en català i castellà estàndards informació i idees, així com en l’elaboració i la defensa d’arguments relacionats amb la història, les teories i l’estructura de la comunicació.
Continguts
- L’origen de la comunicació social. La invenció de l’escriptura.
- La comunicació a distància a l’era preindustrial. El sistema de correu.
- L’Humanisme i la universalització de la lectura.
- La impremta de tipus mòbils i l’ús funcional del paper imprès.
- El naixement de la premsa escrita. De les gasetes als primers diaris.
- Les telecomunicacions a l’inici de l’era industrial. La telegrafia.
- L’aplicació del vapor a la comunicació. La premsa de masses.
- La imatge en la comunicació. Del gravat a la fotografia.
- La cultura audiovisual: ràdio, televisió i cinema.
- L’era digital. Les noves teconologies de la comunicació.
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes magistrals i seminaris | 48 | 1,92 | |
| Elaboració del treball | 52 | 2,08 | |
| Lectures | 48 | 1,92 |
L'assignatura es desenvoluparà mitjançant classes teòriques, seminaris de debat, lectures orientades i seguiment dels treballs de curs.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació pràctica | 20% | 0 | 0 | SM01, SM03 |
| Examen teòric | 50% | 2 | 0,08 | CM01, KM01, SM01, SM03 |
| Treball de curs | 30% | 0 | 0 | CM01, KM01, SM01, SM03 |
Avaluació continuada
L’avaluació continuada està fixada en les activitats i percentatges següents:
50% Examen teòric. L'examen es dividirà en dues proves parcials.
20% Avaluació pràctica. L'avaluació pràctica consistirà en diverses proves escrites, que es realitzaran en els darrers quinze minuts de les sessions de seminari corresponents.
30% Treball de curs.
Per superar l'assignatura caldrà aprovar almenys dues de les tres activitats avaluables, entre les quals hi ha d'haver, obligatòriament, l'examen teòric.
L'alumnat que no realitzi almenys dues de les tres activitats avaluables, entre les quals hi ha d'haver, obligatòriament, l'examen teòric, no tindrà dret a recuperació i sera qualificat amb un "no avaluable".
Avaluació única
L’alumnat tindrà dret a optar per l’avaluació única en els termes que estableix la normativa vigent. Les activitats i percentatges d’aquesta modalitat estan fixats de la forma següent:
50% Examen teòric. L'examen es realitzarà en una única prova final, que es realitzarà en la mateixa data de la prova d'avaluació continuada.
20% Avaluació pràctica. L'avaluació pràctica consistirà en una sola prova, que es realitzarà el mateix dia de l'examen teòric.
30% Treball de curs.
L’alumnat que opti per avaluació única podrà realitzar els dos exàmens el mateix dia, com marca la normativa.
La data de lliurament del treball de curs serà la mateixa que s’estableixi per a l’alumnat que segueixi l’avaluació continuada.
Per superar l'assignatura caldrà aprovar almenys dues de les tres activitats avaluables, entre les quals hi ha d'haver, obligatòriament, l'examen teòric.
Alumnat de segona matrícula
L'alumnat repetidor podrà optar a una avaluació en forma de prova de síntesi, que inclourà les activitats teòriques i pràctiques.
En el cas que l'alumne o alumna hagi aprovat una d'aquestes parts en el curs anterior, se li mantindrà la nota, sense que això suposi la privació de l'opció de millorar nota, si així ho desitja.
Recuperació de l’avaluació continuada
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat almenys en dues de les tres activitats avaluables, entre les quals hi ha d'haver, obigatòriament, l'examen teòric.
Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura caldrà haver obtingut una nota mínima de 3 sobre 10 en el total de l'avaluació ordinària.
La recuperació consistirà en un examen teòric i pràctic. El percentatge de cada part serà el mateix que en l’avaluació ordinària.
El treball de curs no és recuperable, de manera que la nota serà la mateixa que l’obtinguda inicialment.
La nota màxima que es pot obtenir en la prova de recuperació és un 5 sobre 10.
Recuperació de l’avaluació única
Per optar a la recuperació de l’avaluació única caldrà haver realitzat l’avaluació única ordinària i haver obtingut una nota mínima de 3 sobre 10.
La recuperació consistirà en un examen teòric i pràctic. El percentatge de cada part serà el mateix que l’establert en l’avaluació ordinària.
El treball de curs no és recuperable, de manera que la nota serà la mateixa que l’obtinguda inicialment.
La nota màxima que es pot obtenir en la prova de recuperació és un 5 sobre 10.
Recuperació segona matrícula
Per optar a la recuperació de l'alumnat de segona matrícula caldrà haver realitzat la prova de síntesi i haver obtingut una nota mínima de 3 sobre 10.
La recuperació consistirà en una altra prova de síntesi.
La nota màxima que es pot obtenir en la prova de recuperació és un 5 sobre 10.
Observacions generals
En tot el procès d’avaluació en tindran en compte criteris de prespectiva de gènere i de respecte per la diversitat cultural.
L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixi més d’una irregularitat, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Per a aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport i, més concretament, en la transcripció d'entrevistes. No es consideren tasques de suport la cerca bibliogràfica, l'adequació lingüística dels textos i encara menys la formulació d'idees, habilitats que l'alumnat ha d'aprendre a desenvolupar per compte propi. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han inffuït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
A qualsevol estudiant sospitós de presentar tasques que hagin estat generades per IA, elaborades per altres persones o copiades; incloguin contingut generat per IA sense referenciar, o que no es trobin dins els supòsits permesos, se li podrà demanar el treball previ o d'altres materials que puguin demostrar que es tracta d'un treball inèdit i fruit de la seva autoria original. També es podrà sol·licitar que expliqui o justifiqui per separat la seva feina. El professorat també podrà utilitzar sistemes d'identificació d'ús de la IA o portar a terme les tasques de comprovació que consideri convenients. Si després de la revisió es detecta que s’han comès irregularitats, el treball pot ser qualificat amb un zero i l'estudiant pot estar subjecte a més mesures disciplinàries.
Bibliografia
Briggs, Asa (2002), De Gutenberg a Internet. Una historia social de los medios de comunicación, Madrid: Taurus.
Camprubí, Xevi (2020), La revolució de la impremta. La contribució de la tipografia al desenvolupament de la Catalunya moderna, Catarroja: Afers.
Crowley, David; Heyer, Paul (1997), La comunicación en la Historia. Tecnología, cultura, sociedad, Barcelona: Bosch.
Freund, Gisèle (1993), La fotografía como documento social, Barcelona: Gustavo Gili.
Gómez Mompart, Josep Lluís; Marín, Enric (1999), Historia del Periodismo Universal, Madrid: Síntesis.
Marín, Enric; Tresserras, Joan Manuel (1994), Cultura de masses i postmodernitat, València: 3i4.
McLuhan, Marshall (1993), La Galaxia Gutenberg. Génesis del Homo Typographicus, Barcelona: Círculo de lectores.
Moragas, Miquel de (2022), La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Vázquez Montalbán, Manuel (1985), Historia y comunicación social, Madrid: Alianza Editorial.
Williams, Raymond (1992), Historia de la Comunicación, Barcelona: Bosch.
Programari
No es requereix el coneixement de cap programari específic més enllà dels paquets d'ofimàtica habituals.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 7 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 71 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 72 | Català | primer quadrimestre | tarda |