Protecció Internacional Dels Drets Humans
Codi: 104480Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Relacions Internacionals | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Claudia Cristina Jimenez Cortes
- Correu electrònic :
- claudia.jimenez@uab.cat
Equip docent
- Alexandre Moreno Urpi
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Requisits lingüístics
Per al correcte seguiment de l’assignatura, cal disposar d’un nivell avançat d’anglès, ja que tant les classes com les lectures es desenvoluparan íntegrament en aquesta llengua. Així mateix, es recomana tenir un nivell funcional de castellà i/o català, per tal de facilitar la interacció amb la resta de l’alumnat en els treballs en grup.
Normes sobre autoria i citació
Tots els treballs o exercicis escrits hauran d’incloure de manera obligatòria les fonts utilitzades (cites, bibliografia i referències). L’omissió d’aquesta informació afectarà negativament la qualificació final de l’activitat corresponent.
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions o altres situacions específiques en que es consideri. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat. A més, un ús transparent i detallat de la IA però que superi el 30 % tindrà un impacte negatiu decisiu en la nota final.
Avaluació continuada i assistència
L’assignatura es basa en el sistema d’avaluació continuada, cosa que implica la que l’assistència activa i regular a les sessions presencials és imprescindible per poder ser avaluat. La mera presència sense participació no es considerarà com a compliment d’aquest requisit.
Contribució als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
L’assignatura contribueix de manera directa al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en particular:
- ODS 4: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat
- ODS 16: Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible
- ODS 3: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom
- ODS 10: Reduir les desigualtats dins i entre els països
Objectius
El curs preten: 1) proporcionar a l'alumnat una visió general i una comprensió de la posició de l'individu dins del sistema internacional i el seu ordre jurídic, en el marc dels tres règims específics que el governen directament: el dret penal internacional, el dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari; 2) examinar l'abast i el contingut de les respostes legals que la comunitat internacional ha dissenyat per protegir i salvaguardar les persones contra l'abús de poder.
S'abordaran conceptes com ara els drets humans, els crims de guerra, els crims contra la humanitat, el genocidi, l'agressió, les víctimes, la reparació, la justícia, els tribunals internacionals i la jurisdicció universal. L'objectiu és que els estudiants adquireixin una comprensió àmplia i profunda d'aquesta matèria, així com que desenvolupin habilitats acadèmiques a través de l'anàlisi dels tres règims i amb un enfocament en les víctimes, tant en la teoria com en la pràctica recent.
Resultats d'aprenentatge
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
- Elaborar i preparar la presentació d'informes i/o propostes d'intervenció.
- Aplicar els fonaments de les teories internacionals i els seus diferents enfocaments als problemes relacionats amb drets humans, cooperació al desenvolupament, ajuda humanitària i política internacional del medi ambient.
- Utilitzar eines d'anàlisi de règims internacionals a problemàtiques com drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
- Analitzar i explicar la gestació de l'agenda internacional en temes de drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària i el paper en aquesta dels diferents actors.
- Analitzar i explicar el paper dels diferents actors en la implementació d'accions i polítiques públiques en temes de drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
- Analitzar com operen les institucions internacionals rellevants en temes relacionats amb drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària en l'elaboració i l'aplicació dels respectius règims i normatives.
- Valorar l'impacte de temes relacionats amb drets humans, medi ambient, cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària en les polítiques exteriors i en les polítiques públiques dels principals estats.
- Valorar l'impacte en les polítiques i les actuacions dels principals estats i actors internacionals dels principals tractats i normes jurídiques, de diferent índole, que regulen temes de drets humans, medi ambient, cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
- Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
- Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
- Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Analitzar com s'apliquen les regles de funcionament de la societat internacional a temes relacionats amb drets humans, medi ambient i cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
Continguts
NOTA: les lectures obligatòries per preparar les sessions, així com els temes i/o preguntes a preparar s'assenyalaran al campus virtual (moodle) seguint el calendari de classe. Tota la documentació serà en anglès.
PRIMERA PART: MARC GENERAL
Tema 1 (introductori): El individu davant el sistema internacional
Alguns malentesos sobre la societat internacional i el seu ordenament jurídic: L'Estat, el Sistema internacional i el seu ordinament jurídic
Els principals actors a nivell internacional i el seu paper en la gestació de normes internacionals
Els individus: de objecte a subjecte en el sistema internacional?
Tema 2: Conceptualització, sinèrgies i diferències dels règims jurídics internacionals que es dirigeixen directament als essers humans
Característiques, distinció, coexistència i sinèrgies entre règims:
- protecció internacional dels drets humans
- dret internacional humanitari
- dret penal internacional
- cooperació penal internacional
La distinció entre la persecució de crims internacionals i la protecció de les persones: dues formes de responsabilitat independents però complementàries
- Drets Humans: Del reconeixement a la protecció internacional. Evolució i lògica política darrera la responsabilitat dels estats
- Dret Internacional Humanitari: De les obligacions dels Estats i combatents a la ¿protecció? de civils, bens i no combatents
- Dret Penal Internacional: de la impunitat a la seva persecució (limitada). Evolució i lògica política darrera la responsabilitat de l’individu
Tema 3: La determinació de víctima davant crims internacionals i/o violacions de drets humans
Les diferents concepcions de víctima entre i dins els diversos règims jurídics i la seva relació amb el locus standi per reclamar i ser reparades
Els principis internacionals en matèria de remei i reparació per violació greu dels drets humans: definició, característiques i evolució.
La necessitat de visibilització de les violacions greus de drets humans i dret internacional humanitari: els crims internacionals vs. el risc de revictimització.
SEGONA PART: LA NORMATIVITZACIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS
Tema 4: La normativització internacional dels Drets Humans
Concepte de "Drets humans" i les seves característiques
La evolució de la internacionalització dels Drets humans
- El pas de l'àmbit domèstic a la seva internacionalització
- El pas de la “universalitat” de la Declaració Universal de Drets Humans a la segmentació convencional
La desigual cristal·lització regional: comparativa de règims (in)existents
Tema 5: El desenvolupament dels drets humans i la seva supervisió en el pla universal
La rellevància del context geopolític en el desenvolupament del reconeixement i protecció de determinats drets humans a nivell universal
Drets i mecanismes de supervisió i salvaguarda (convencionals i no convencionals) a nivell universal
La dificultat de l'articulació de mecanismes de protecció internacional dels drets humans més eficients:
- La naturalesa no recíproca de les normes internacionals reguladores de drets humans
- La utilització del Dret Penal per a protegir els drets humans a nivell domestic i
- El carácter subsidiari dels mecanismes internacionals
Tema 6: El desigual desenvolupament dels drets humans en el pla regional
La rellevància del context geopolític en el desenvolupament (o no) del reconeixement i protecció de determinats drets humans a nivell regional
Drets i mecanismes de supervisió i salvaguarda a nivell regional
Comparativa del desenvolupament regional dels drets humans entre si i amb l’àmbit universal: Els Tribunals Internacionals de Drets Humans
TERCERA PART: LA NORMATIVITZACIÓ DEL DRET PENAL INTERNACIONAL
Tema 7: De Nuremberg als Tribunals Penals Internacionals ad hoc
L'origen: El Tribunal internacional de Nuremberg i el Tribunal internacional d'Extrem Orient
La importància del marc sociopolític: de la letargia dels anys 50-80 al resorgiment del 90 amb els Tribunals Penals Internacionals ad hoc
Característiques materials i processals dels Tribunals Penals Internacionals ad hoc
Tema 8: La proposta internacional amb caràcter permanent: La Cort Penal Internacional
La importancia del marc geopolitic a la Conferència de Roma de 1998 i el paper essencial de la societat Civil
Naturalesa, estructura i característiques materials i processals de la CPI
Les víctimes a I'Estatut de Roma:
- La presència de les víctimes a la CPI
- Reparació v/s assistència a la CPI: el paper de Fons Fiduciari
QUARTA PART: ELS CRIMS INTERNACIONALS
Tema 9: Les dificultats al voltant de el crim de genocidi
El concepte de genocidi: La Convenció de 1948
L'especificitat del delicte de genocidi
L'evolució: el paper exercit per la pràctica jurisprudencial
Tema 10: El cas especial del crim contra la humanitat
L'origen i la naturalesa del crim contra la humanitat
El concepte de crim contra la humanitat: característiques generals i l'evolució dels seus subtipus específics
El crim contra la humanitat a la pràctica: la importància de la jurisprudència
Tema 11: Els crims de guerra
Què és i què no és un crim de guerra?
La importància del concepte de "conflicte armat" i la responsabilitat internacional individual per a la determinació del crim
L'enjudiciament dels crims de guerra: la pràctica jurisprudencial.
Tema 12: La doble naturalesa del crim d'agressió
El concepte d'agressió en el Dret Internacional: la distinció entre agressió de l'Estat i el crim d'agressió
Les dificultats entorn de la definició i determinació de la comisió del crim d'agressió
L'estat de actual de la persecució estatal i individual del crim d'agressió
QUINTA PART: ALTERNATIVES ALS TRIBUNALS INTERNACIONALS
Tema 13: Pros i contres d'altres mecanismes jurídics per combatre l'impunitat davant violacions greus de drets humans, dret internacional humanitari i crims internacionals
La "recepció" dels drets humans, el dret internaiconal humanitari i els crims internacionals als sistemes jurídics interns
Les jurisdiccions domèstiques i el "deure" de protegir:
- El paper principal de les jurisdiccions doméstiques davant violacions de drets humans
- La problemàtica de l'impunitat: les lleis d'amnistia i les immunitats versus el deure de processar i el dret a la tutela judicial efectiva
- La qüestió de la competència jurisdiccional: pros i contres de la jurisdicció extraterritorial i la jurisdicció universal
Tema 14: Pros i contres d'altres models de rendiment de comptes per la comisió de crims internacionals: una nova forma de justícia?
Valoració dels models de justicia transicional aplicats a la pràctica internacional.
El fenòmen dels Tribunals Híbrids. Valoració de la seva creació i resultats a la seva pràctica
El paper de les Comisions de la veritat, el Tribunal dels Pobles i altres models fora del marc de justicia tradicional
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutoríes | 3 | 0,12 | 6, 7, 17, 18, 19, 20, 24, 25 |
| Recerca a partir d'una decisió judicial/ informe oficial | 13 | 0,52 | 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 22, 26, 27, 30, 31, 32, 33 |
| preparació i presentació de Poster | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 20, 22, 23, 26, 27, 32, 33 |
| Lectura de llibre | 6 | 0,24 | 3, 5, 10, 15, 16, 28, 33 |
| preparació de les sessions | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 6, 12, 13, 14, 20, 21, 25, 28, 29, 30 |
| Classes, activitats i seminaris | 22 | 0,88 | 2, 3, 4, 6, 9, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 20, 21, 25, 28, 29, 30, 32, 33 |
| Participació activa a classe | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 32 |
Desenvolupament del curs: avaluació continua i assistència
El curs es basa en un sistema d'avaluació contínua, la qual cosa significa que l'assistència activa i regular a les sessions presencials és imprescindible. L'alumnat que no assisteixi com a mínim al 80 % de les classes no podrà aprovar el curs. La simple presència física sense participació activa no es considerarà com el compliment d'aquest requisit.
Les classes comencen i acaben a l'hora; per tant, excepte en casos justificats, no es permetrà l'entrada un cop hagi començat la classe, ni es permetrà a l'alumnat marxar abans que hagi acabat.
Cada setmana, l'alumnat ha de preparar la sessió per endavant completant les lectures recomanades o l'activitat/recerca assignada al campus virtual. Cada sessió inclourà un component pràctic basat en aquesta preparació prèvia. A més, durant la primera setmana de classes, l'alumnat es dividirà en grups de treball permanents per facilitar les sessions pràctiques i les presentacions, tot i que l'avaluació serà individual.
Les presentacions en grup es faran mitjançant un pòster (NO PowerPoint) dissenyat per a l'ocasió. Les presentacions serviran per aplicar els conceptes a la pràctica. Després de les presentacions, hi haurà una sessió de preguntes i respostes i un debat centrat en els conceptes clau de l'assignatura.
A més, al llarg del curs, cada estudiant haurà de dur a terme de manera individual una recerca sobre un aspecte concret a determinar amb el professorat relacionat amb un dels temes del curs. Per dur a terme aquesta recerca, cada estudiant, sota la direcció del professorat, haurà de formular una pregunta de recerca a la qual haurà de donar resposta. La qüestió i l'estructura de la recerca requeriran l'aprovació prèvia del professorat. Aquesta activitat es valorarà a classe mitjançant una prova de validació dels coneixements adquirits amb la recerca (80 %), així com un sumari de la mateixa que s'haurà de presentar a la data senyalada al CV. El sumari haurà d'incloure el procés de recerca i la bibliografia utilitzada, un glossari dels conceptes clau tractats, un breu resum del contingut del treball i sobretot una opinió valorativa com a conclusió (20 %).
Finalment, durant el primer terç del curs, s'organitzaran seminaris en grup a l'oficina del Departament per a comentar la lectura obligatòria escollida.
Es recorda a l'alumnat que, atesa la metodologia plantejada, la participació activa de forma continuada al llarg del curs (que no la mera presència a classe) és fonamental i en conseqüència suposarà un element essencial de l'avaluació.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| RECERCA (30% qualificació final) | 30 % | 21 | 0,84 | 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 22, 26, 27, 30, 31, 32, 33 |
| PREPARACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS | 40% de la qualificació final | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 6, 12, 13, 14, 20, 21, 25, 28, 29, 30 |
| PARTICIPACIÓ A CLASSE | 5% de la qualificació final | 26 | 1,04 | 1, 2, 3, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 32 |
| SEMINARI LITERARI | 10% de la qualificació final | 8 | 0,32 | 3, 5, 10, 15, 16, 28, 33 |
| POSTER | 15% | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 18, 20, 22, 23, 26, 27, 32, 33 |
AVALUACIÓ CONTÍNUA. ACTIVITATS AVALUABLES
1. Projecte de recerca (30 % de la nota final)
Basant-se en un document oficial (p. ex., una sentència judicial, un informe, etc.), l'alumnat s'haurà de formular una pregunta sobre un aspecte específic relacionat amb els temes del curs, a la qual ha de respondre mitjançant una recerca. Un simple resum del document oficial utilitzat com a font d'inspiració no es considerarà vàlid en cap cas. L'únic propòsit d'aquest document oficial és ajudar a identificar la pregunta de recerca. La pregunta ha de ser aprovada pel professorat abans de començar la recerca.
L'avaluació de la pregunta de recerca consistirà en dos components:
A. Un resum escrit de la recerca que s'haurà de presentar a través del campus virtual (20 %)
B. Un examen individual oral/escrit basat en la recerca realitzada (80 %)
El resum escrit s'ha de pujar d'acord amb les instruccions especificades al campus virtual. La longitud màxima del resum és de dues pàgines (sense comptar la bibliografia) i ha d'incloure com a mínim:
- La pregunta o hipòtesi de recerca inicial
- Un resum de la recerca i el seu procés d'elaboració, que inclogui les fonts consultades en cada fase (citacions APA) + una llista completa de les referències utilitzades (la llista no compta per al còmput de pàgines). (0,5 punts)
- Les conclusions de la recerca, acompanyades d'un comentari reflexiu i crític on es vegi a més a més la relació dels resultats amb el contingut del curs (1,5 punts)
L'examen consistirà en entre 3 i 5 preguntes relacionades amb la recerca de l'estudiant (80%)
Tant el resum escrit com l'examen final es poden presentar en català, castellà o anglès.
Nota: Per comptar per a la nota final, la recerca (resum + examen) ha d'assolir una puntuació mínima de 3,6 sobre 10.
2. Activitats sobre el contingut del curs (40 % de la nota final).
Com que és un curs d'avaluació contínua sense examen final, l'alumnat ha de preparar cada sessió amb antelació, a partir dels materials i les instruccions publicades al campus virtual.
L'avaluació es basarà en:
- Verificació de la preparació de les sessions
- Debats a classe i activitats col·laboratives
La nota final d'aquest component es calcularà mitjançant la mitjana del 80 % de les millors activitats i avaluacions efectuades al llarg del curs.
3. Presentació de pòsters (15 % de la nota final).
Aquesta activitat consisteix en:
El disseny i la realització d'una breu presentació oral basada en un tema que es determinarà al campus virtual, utilitzant un pòster (10 %)
Participació activa en les presentacions i debats dels altres estudiants (5%)
Cada grup seleccionarà (o se li assignarà) un tema a l'inici del curs. El pòster i la presentació es valoren de manera separada a la sessió de debat posterior.
4. Seminari literari (10% de la nota final).
L'alumnat podrà participar en un seminari temàtic basat en un llibre d'una llista que es proporcionarà al campus virtual. Aquesta llista inclourà, entre d'altres:
a) East-West Street. On the Origins of Genocide and Crimes against Humanity, Philippe Sands, Weidenfeld & Nicolson, Londres, 2016 (387 pàgines).
— No ficció. Assaig històric sobre el desenvolupament jurídic dels crims internacionals per a la persecució del nazisme.
b) Half of a Yellow Sun, Chimamanda Ngozi Adichie, Collins, 2007 (448 pàgines).
— Ficció. Novel·la històrica sobre la guerra de Biafra (1967–1970), ambientada a l'Àfrica postcolonial.
c) Monsieur Linh and His Child, Philippe Claudel, Salamandra, 2013 (126 pàgines) [Original: La petite fille de Monsieur Linh, 2005] i Little Country, Gaël Faye, Salamandra, 2018 (224 pàgines) [Original: Petit pays, 2016].
— Ficció. Una faula sobre l'exili forçat i la solitud causada pels conflictes armats, combinada amb una narració sobre la gestació del genocidi ruandès des de la perspectiva d'un nen de Burundi.
d) Humankind: A Hopeful History, Rutger Bregman, Bloomsbury, 2020 (399 pàgines) [Original: De Meeste Mensen Deugen: Een Nieuwe Geschiedenis van de Mens, 2019]
— No-ficció. Un estudi multidisciplinari d'esdeveniments històrics, recerca científica i argumentació filosòfica amb l'objectiu de demostrar que les persones són fonamentalment bones. Una visió optimista de la naturalesa humana
5. Participació (5 % de la nota final).
La participació activa i constant durant les sessions de classe és obligatòria i compta per al 5 % de la nota final. Observació: Només assistir o estar present de manera passiva no compta com a participació.
Estudiants no admesos a l'avaluació. Un estudiant es considerarà admissible per a l'avaluació si ha completat un conjunt d'activitats el pes de les quals constitueixi almenys dos terços de la nota total del curs. Si el valor de les activitats completades no arriba a aquest llindar, el professor del curs pot considerar que l'estudiant no és admissible per a l'avaluació.
AVALUACIÓ ÚNICA. Es podria dur a terme una única avaluació, que tindrà lloc en la data establerta per la Facultat per a l'examen final. Aquesta avaluació consistirà en:
a) Un examen escrit que abasti els conceptes teòrics estudiats a classe (45 %)
b) La resolució d'un cas pràctic, proporcionat a l'inici del curs, amb preguntes relacionades amb el contingut del curs que es formularan el dia de l'examen (45%)
c) La creació d'un pòster, que s'ha de presentar i defensar oralment. El pòster ha de ser el resultat d'una anàlisi d'un esdeveniment o tema d'actualitat, aplicant alguns dels conceptes tractats al curs (10%)
REAVALUACIÓ (APROVAT/SUSPÈS) Per als estudiants que no hagin assolit una nota mínima de 5 en la avaluació contínua durant el curs o en l'avaluació única, però que hagin obtingut una nota superior a 4, hi ha la possibilitat d'un examen de reavaluació, que tindrà lloc en la data que designi la Facultat.
L'examen consistirà en 10 preguntes de resposta curta relacionades amb el contingut del curs i un cas pràctic. La nota final màxima que es pot obtenir en la recuperació serà de 6,5.
AVÍS: Integritat acadèmica i ús d'eines d'IA
L'alumnat que faci servir IA per qualsevol activitat a on estigui permés haurà de detallar-ne l'ús, que no pot superar el 30 %. L'ús d'eines d'intel·ligència artificial com a substitut del treball propi de l'estudiant comportarà una nota final de zero per al mòdul, sense dret a recuperar o a una nova avaluació. A més, qualsevol treball presentat que no hagi estat produït per l'estudiant en els casos en què es requereixi l'autoria individual serà qualificat amb un zero per a l'activitat corresponent.
Bibliografia
(NOTA: Les lectures obligatòries per a cada sessió es penjaran directament al campus virtual)
Legislació Bàsica:
International Criminal Law
Rome Statute of the International Criminal Court & Elements of the Crime. Adopted by the United Nations Diplomatic Conference of Plenipotentiaries on the Establishment of an International Criminal Court on 17 July 1998, UN-Dok. A/Conf. 183/9.
Basic Principles and Guidelines on the right to a remedy and reparation for victims of gross violations of IHRL and serious violations of IHL, Res. 60/147, 16 December 2005 https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/remedyandreparation.aspx
International Human Rights Law
Universal Treaties: https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/coreinstruments.aspx
European Convention for the protection of Human Rights and Fundamental Freedoms https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx
American Convention on Human Rights https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx
African Charter on Human and Peoples’s Rights Rights https://www.ohchr.org/EN/Issues/ESCR/Pages/RegionalHRTreaties.aspx
Altre Legislació:
- Statute of the International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia (ICTY-Statute) UN Doc. S/RES/827 (1993)
- Statute of the International Criminal Tribunal for Rwanda(ICTR-Statute), UN Doc. S/RES/955 (1994).
- Rome Statute of the International Criminal Court. Adopted by the United Nations Diplomatic Conference of Plenipotentiaries on the Establishment of an International Criminal Court on 17 July 1998, UN-Dok. A/Conf. 183/9.
- UNTAET (United Nations Transitional Administration for East Timor) Regulation 15/2000 http://www.un.org/peace/etimor/untaetR/r-2000.htmç
- Special Court Statute for the Special Court for Sierra Leone (22, January,2002) <http://www.specialcourt.org/documents/Statute.html.
- Coalition Provisional Authority, Statute of the Iraqi Special Tribunal, 10 December 2003, <www.cpa-iraq.org/audio/20031210_Dec10_Special_Tribunal.htm
- The four Geneva Conventions, 12 August 1949
- Protocol I and II additional to the Geneva Convention, 8 June 1977
- Protocol II additional to the Geneva Convention, 2005
- Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide, 9, December 1948
Planes webs:
International Organisations and Related Human Rights and ICL Websites:
The United Nations
United Nations Human Rights Council
United Nations Treaty Bodies
United Nations Special Procedures
United Nations Security Council
United Nations Economic and Social Council
International Labour Organisation (LBO), Geneva, Switzerland
www.icc-cpi.int/Menus/ICC
World Health Organisation
UN Children's Fund (UNICEF)
UN Environmental Programme
OHCHR United Nations Office of the High Commissioner for Human Rights
United Nations Commission for the Status of Women
Un High Commissioner for Refugees, Geneva, Switzerland
UN Development Programme
UN Division for the Advancement of Women
OHCHR International Law Link to UN Human Rights instruments
www.echr.coe.int/hudoc.htm The European Court of Human Rights Case law
Non-Governmental Organizations:
Global Rights A human rights advocacy group that partners with local activists to challenge injustice and amplify new voices within the global discourse
Human Rights Watch A global independent organisationdedicated to defending and protecting human rights.
Amnesty International A global charity which campaigns for internationally recognised human rights for all
Save the Children International Charity which campaigns on behalf of children
The International Committee of the Red Cross An organisation dedicated to the protection of the lives and dignity of victims of armed conflict and other violence.
Index on Censorship Organisation promotingfreedom of expression
Minority Rights Group, International International organisation working to secure the rights of minorities and indigenous peoples
World Organisation against Torture A coalition of non-governmental organisations fighting against torture, summary executions and other inhumane treatment
www.iccnow.org/ coalition for the International Criminal Court coalition of non-governmental organizations lobbying in favor of the ICC
International Women's Rights Action Watch (IWRAW) organized in 1985 at the Third World Conference on Women in Nairobi, Kenya, to promote recognition of women’s human rights under the United Nation’s Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (the CEDAW Convention), an international human rights treaty
Freedom House Independent nongovernmental organization that supports the expansion of freedom in the world.
http://www.bayefsky.com/bystate.php This free website includes an extensive documents library organized by country and subject matter. You can find information on ratification, reservations and declarations, state reports, and other key documents.
Bibliografia:
Dret Internacional Públic, general:
Brownlie,Ian, Principles of Public International Law. 5. Aufl. Oxford 1998.
Simma, Bruno, International Human Rights Law and General International Law: A Comparative Analysis. In: Academy of European Law (Hrsg.), Collected courses of the Academy ofEuropean Law.Vol. IV (1995), Book 2, S. 153-236.
Rehman, Javaid. International human rights law (2nd. Edition), Pearson education ltd. Harlow, 2009
Oliver De Schutter. International Human Rights Law (3rd edition, Cambridge University Press, 2019
Ilias Bantekas and Lutz Oette, International Human Rights Law and Practice, Cambridge University Press, 2020
Dret Penal Internacional :
Akhavan, Payam. “The core elements of international crimes” in Reducing Genocide to Law: Definition, Meaning and the Ultimate Crime, Cambridge University Press, 2012, pp. 27-55. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.
Ambos, Kai y Wirth, Steffen. “The Current Law of Crimes against Humanity”, en Crim. L. F., núm. 13, 2002.
Barboza, Julio. “International Criminal Law”, en Receuil des Cours, núm. 278, 1999, pp. 9, 59;
Bassiouni, Cherif., Crimes against Humanity in International Criminal Law, 2ª ed., 1999
Beltrán Montoliu, Ana (autor); Gil Gil, Alicia, et. al. Derecho Penal Internacional (2ªed.), 2019. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB
Betanzos Torres, Eber Omar. Notas para el estudio del derecho Penal Internacional: los casos Katanga, Lubanga, Bemba y Al Mhadi, 2021. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.
Bhuiyan, Jahid Hossain & Khan, Borhan Uddin (eds.) Human Rights and International Criminal Law. 2022. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB
Cámara Arroyo, Sergio. La justicia transicional y derecho penal internacional: alianzas y desencuentros, 2020. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.
Cassese, Antonio., International Criminal Law, 2nd ed., Oxford University Press, 2008.
Clark, Roger S., “Crimes against humanity and the Rome Statute”, en Clark, Feldbrugge, Pomorski (eds.). Essays in Honour of George Ginsbugs, 2001, pp. 139, 15
Dubler SC, Robert ; Kalyk, Matthew, Crimes against humanity in the 21st century: law, practice and threats to international peace and security, 2018. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.
Gil Gandía, Carlos. Reparación de las víctimas de crímenes internacionales y la Corte Penal Internacional, 2020. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.
Guifoyle, Douglas., International Criminal Law, Oxford Univ. Press, 2016
Hert, Paul; Smis, Stefaan & Holvoet, Mathias (eds.) Convergences and divergences between international human rights law, international criminal law and international humanitarian law, 2018. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB
Human Rights Watch, “Commentary on the 4th Preparatory Commission meeting for the ICC”, marzo de 2000, p. 3.
Human Rights Watch, Genocide, War Crimes, Crimes against Humanity: Topical digest of the case law of the ICTR and ICTY, New York et al. 2004.
Kress, Claus., “War crimes committed in non-international armed conflict and the emerging systemof international criminal justice”, en Isr. Y.B. Hum. Rts., núm. 30, 2000, pp. 103 ss
Kourtis, Dimitrios. Genocide and the right to exist: an international criminal law account, 2024. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB
McAuliffe de Guzmán, Margaret (2000). “The Road from Rome: The Developing Law of Crimes against Humanity”, en Human Rights Quarterly (HRQ) 22 (2000), págs. 335-403.
Moran, Clare Frances. The authority of international criminal law: a controversial concept. 2023. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB
Olásolo, Hector, Introducción al Derecho Internacional Penal, 2014. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB
Riccardi, Alice, Sentencing at the International Criminal court: from Nuremberg to the Hague, 2016. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB.
Robinson, Darryl. “Serving the Interests of Justice: Amnesties, Truth Commissions and the International Criminal Court”, en European Journal of International Law, num. 14,2003, 481 y ss.
Sánchez, Joseline., Inter-American Court, Crimes Against Humanity and Peacebuilding in South America. ICIP, WP2010/2. Disponibleen/a la biblioteca digital de la UAB
Sandesh Sivakumaran, “Identifying an armed conflict not of an international character” in The Emerging Practice of the International Criminal Court, C. Stahn and G. Sluiter (ed.), Martinus Nijhoff, 2009, pp. 363-380
Schabas, William. An Introduction to the International Criminal Court, 4rd ed., Cambridge University Press, 2011
Schabas, William, (ed.). The Cambridge companion to internationalCriminal Law 2016. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB
Simma, Bruno / Paulus, Andreas, The Responsibility of Individuals for Human Rights Abuses in Internal Conflicts: A Positivist View. AJIL 93 (1999), S. 302-316.
Stahn, Carsten. A critical introduction to international criminal law. 2019. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB
Sterio, Milena & Scharf, michael (eds.) The legacy of ad hoc tribunals in international criminal law: assessing the ICTY's and the ICTR's most significant legal accomplishments. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB
Triffterer, Otto., “Genocide, its particular intent to destroy in whole or in part the group as such”, en Leid. Journ. Int’l. L., núm. 14, 2001, pp. 399 y ss.;
Dret Internacional dels drets Humans
Marie-Bénédicte Dembour, ‘What Are Human Rights? Four Schools of Thought’ (2010) 32(1), Human Rights Quarterly
Anna Grear, ‘‘Framing the project’ of international human rights law: reflectionson the dysfunctional ‘family’ of the Universal Declaration’ in Conor Gearty and Costas Douzinas (eds),
The Cambridge Companion to Human Rights Law (CUP,2012), 17-35
Klinkner, Melanie & Davis, Howard. The right to truth in international law: victims' rights in human rights and international criminal law. 2019. Disponible en/a la biblioteca digital de la UAB
Mark Goodale, ‘The Myth of Universality: The UNESCO “Philosophers’Committee” and the Making of Human Rights’ (2018) 43(3) Law & Social Inquiry 596
Lorenzo Cotula, ‘Between Hope and Critique: Human Rights, Social Justice and Re-Imagining International Law from the Bottom Up’ (forthcoming, 2020) 48(2) Georgia JournalofInternational and Comparative Law.
Mavronicola, ‘Redistributing Punishment: The Limited Vision of Coercive HumanRights’ (EJIL: Talk!, 2020). Available at: https://www.ejiltalk.org/redistributing-punishment-the-limited-vision-of-coercive-human-rights/
O’Keefe, Roger. “State Immunity and Human Rights: Headsand Walls, Hearts and Minds”, Vaderbilt Journal of Transnational Law, 2011, Vol 45, pp. 999-1045
Programari
Veure Campus virtual
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |