
Sistemes d'Informació Geogràfica Aplicats a la Planificació
Codi: 104274Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Anna Badia Perpinya
- Correu electrònic :
- anna.badia@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per realitzar aquesta assignatura cal tenir un domini de català i/o castellà igual o superior al nivell B2.
Objectius
Aquesta és una assignatura optativa que es pot cursar tant a 3r com a 4t curs.
L’assignatura té com a objectiu capacitar l’alumnat per utilitzar els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) com a eines d’anàlisi, modelització i suport a la presa de decisions en processos de planificació territorial, urbanística i ambiental. A partir d’un enfocament aplicat, l’alumnat treballarà tant en el desenvolupament de casos pràctics amb MiraMon i ArcGIS Pro com en activitats de simulació de processos de decisió, en què caldrà valorar el paper de les dades geoespacials i dels SIG en contextos reals de planificació.
Més enllà del domini instrumental, l’assignatura posa l’accent en l’ús crític i responsable dels SIG, incorporant qüestions com la modelització territorial, la gestió de conflictes, la ciència ciutadana, els mapes col·laboratius, l’urbanisme participatiu, la intel·ligència artificial geoespacial, la privacitat, l’ètica i la gestió responsable de dades geoespacials. El curs promou així una comprensió transversal dels SIG com a instruments tècnics, però també com a eines amb implicacions socials, polítiques i ambientals en la construcció de coneixement territorial i en la presa de decisions públiques.
Aquesta aproximació s’aplica tant a entorns urbans com rurals i considera les dimensions social, ambiental i econòmica del territori. Al final de l’assignatura, l’alumnat haurà de ser capaç de plantejar, desenvolupar, interpretar i defensar anàlisis espacials aplicades a problemes de planificació, tot valorant-ne les potencialitats, les limitacions i les responsabilitats associades.
Resultats d'aprenentatge
- CM27 (Fer servir els sistemes d'informació geogràfica com a un instrument per a obtenir respostes a determinades preguntes relacionades amb la informació geogràfica.) Fer servir els sistemes d'informació geogràfica com a un instrument per a obtenir respostes a determinades preguntes relacionades amb la informació geogràfica.
- CM28 (Integrar els SIG en la comprensió de fenòmens territorials, ambientals, econòmics i socials.) Integrar els SIG en la comprensió de fenòmens territorials, ambientals, econòmics i socials.
- SM39 (Aplicar els sistemes d'informació geogràfica (SIG) a la planificació i gestió territorial des d'òptiques geogràfiques i ambientals.) Aplicar els sistemes d'informació geogràfica (SIG) a la planificació i gestió territorial des d'òptiques geogràfiques i ambientals.
Continguts
Els continguts de l’assignatura s’estructuren al voltant de l’ús dels Sistemes d’Informació Geogràfica en processos de planificació territorial, urbanística i ambiental. Es parteix d’una introducció al paper dels SIG en aquests àmbits per avançar cap a metodologies de presa de decisions, modelització territorial i anàlisi espacial aplicades a situacions de planificació.
Al llarg del curs es treballen casos pràctics que permeten integrar dades geoespacials de diverses fonts, escales i formats, així com construir criteris d’anàlisi per interpretar dinàmiques territorials, avaluar alternatives i representar resultats. Aquest treball pràctic es desenvolupa principalment amb MiraMon i ArcGIS Pro, i es complementa amb activitats de simulació en què es plantegen situacions de decisió, conflicte o negociació territorial.
Els continguts incorporen també una dimensió crítica sobre el paper de les dades geoespacials en la planificació. Aquesta aproximació permet abordar els SIG no només com a eines tècniques, sinó com a instruments que intervenen en la manera com s’analitza, es representa i es decideix sobre el territori.
Temari:
- Introducció als SIG a la planificació territorial, urbanística i ambiental
- Presa de decisions i modelització en la planificació territorial
- Els SIG i la gestió de conflictes territorials
- Ciència ciutadana, urbanisme participatiu i SIG: mapes col·laboratius
- Els reptes de la intel·ligència artificial geoespacial
- Ètica, privacitat i gestió responsable de dades geoespacials
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Supervisió de pràctiques i treball de curs | 25 | 1 | CM27, CM28, SM39 |
| Estudi autònom, plantejament i realització de les pràctiques i treball de curs | 75 | 3 | CM27, CM28, SM39 |
| Classes teòriques (TE) i pràctiques de laboratori SIG (PLAB) | 48 | 1,92 | CM27, CM28, SM39 |
La metodologia de l’assignatura combina sessions teòriques, activitats pràctiques guiades i treball autònom de l’alumnat. Les sessions teòriques introdueixen els conceptes, enfocaments i debats vinculats a l’ús dels SIG en la planificació territorial, urbanística i ambiental, i es complementen amb activitats de reflexió, discussió i preparació de casos de planificació.
L’assignatura incorpora activitats de simulació de processos de presa de decisions, conflicte o negociació territorial. En aquestes activitats, l’alumnat treballarà a partir de situacions reals i haurà de valorar el paper de les dades geoespacials, dels models espacials i dels SIG en la definició, justificació i discussió d’alternatives de planificació.
Una part important del curs es desenvolupa mitjançant pràctiques guiades i tutoritzades a l’aula, en què l’alumnat aplica metodologies d’anàlisi espacial, modelització i representació cartogràfica amb eines com MiraMon i ArcGIS Pro. Aquestes pràctiques combinen el treball assistit pel professorat amb tasques que l’alumnat haurà de completar de manera autònoma, amb l’objectiu de consolidar els procediments treballats a classe.
Finalment, el curs inclou el desenvolupament d’un treball aplicat en parelles, relacionat amb els continguts de l’assignatura i amb les pràctiques realitzades. Aquest treball permetrà integrar els coneixements teòrics i metodològics adquirits, així com desenvolupar una anàlisi espacial pròpia aplicada a un problema de planificació.
Les activitats d’aprenentatge s’organitzen, per tant, al voltant de quatre eixos principals:
- Sessions teòriques i de discussió, orientades a introduir els conceptes clau i a reflexionar sobre el paper dels SIG en la planificació.
- Pràctiques guiades amb programari SIG, principalment amb MiraMon i ArcGIS Pro.
- Activitats de simulació i resolució de casos, centrades en processos de decisió, conflicte territorial i valoració d’alternatives.
- Treball autònom i treball de curs, orientat a consolidar els aprenentatges i aplicar-los a un cas propi.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen escrit | 30 | 2 | 0,08 | CM27, CM28, SM39 |
| Pràctiques | 20 | 0 | 0 | CM27, CM28 |
| Treball de curs | 20 | 0 | 0 | CM27, CM28, SM39 |
| Activitats a fer a classe i participació a classe | 30 | 0 | 0 | CM27, CM28, SM39 |
L'avaluació és continuada, per tant, per assolir els coneixements és necessari fer el seguiment al llarg del curs.
- Examen escrit (30%)
- Activitats a fer a classe i participació a la classe (30%)
- Pràctiques (20%)
- Treball de curs (20%)
La nota final es calcula a partir de la mitjana ponderada de les activitats d'avaluació. Però atenció, per aprovar l'assignatura s'ha d'haver superat la prova escrita i el treball de curs.
Criteris de valoració de les proves escrites: es valorarà la pertinença de la resposta, l'assoliment del grau de coneixement sobre el tema.
Criteris de valoració de les pràctiques i dels casos treballats a classe: Els aspectes formals, el càlcul correcte dels indicadors (sempre i quan aquest sigui l'objectiu de la pràctica), l'adequada realització d'una anàlisi estructurada sobre els resultats obtinguts, la interpretació dels resultats, en el cas específic de les análisis dels textos es valorarà especialment la capacitat per extreure i exposar la informació més rellevant i relacionar-la amb els continguts de la matèria.
Criteris de valoració del treball de curs: els aspectes formals, el plantejament dels objectius, del problema i dels models utilitzats per a una millora en la planificació dels serveis, la definició de les variables d'anàlisi, la resolució dels resultats, laseva interpretació, conclusions i la seva exposició pública, si escau.
Revisió de qualificacions
El termini màxim per a donar retorn i comunicar les qualificacions de les activitats avaluatives és de tres setmanes.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Recuperació.
Es podrà recuperar l'examen (30%) i el treball de curs (20%) si s'ha suspès.
No avaluable
L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
Plagi
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que esprodueixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Ús de la Intel·ligència Artificial
Ús restringit: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Avaluació única
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.
Bibliografia
Lectures recomanades:
Bearman, N., Jones, N., André, I., Cachinho, H. A., & DeMers, M. (2016). The future role of GIS education in creating critical spatial thinkers. Journal of Geography in Higher Education, 40(3), 394-408. https://doi.org/10.1080/03098265.2016.1144729. Disponibilitat del text complet en línia, accés restringit als usuaris de la UAB (Servei de Biblioteques UAB).
Castañer, Margarida (Editora) (2012). El planejament territorial a Catalunya a inici del segle XXI. Una nova interpretació i projecció del país. Barcelona: Societat Catalana d'Ordenació del Territori. ISBN 978-84-9965-121-7.
Farinós Dasí, J. Olcina Cantos, J. (Eds.) (2022). Ordenación del Territorio y Medio ambiente. València, Tirant Humanidades, Crónica
/geografia. 812 p. Disponibilitat del text complet en línia, accés restringit als usuaris de la UAB (Servei de Biblioteques UAB).
Fernández, A., Muguruza, C. (2015). Ordenación del territorio: análisis y diagnóstico UNED - Universidad Nacional de Educación a
Distancia. E - ISBN: 9788436270365. Disponibilitat del text complet en línia, accés restringit als usuaris de la UAB (Servei de Biblioteques
UAB).
Kulkarni, Anand J. (ed.) (2022). Multiple Criteria Decision Making. Techniques, Analysis and Applications. https://link.springer.com/book/10.1007/978-981-16-7414-3
Lee, Sang M. and Moore, Laurence J. (1975). Introduction to decision science. New York: Petrocelli Carter Inc. Tadelis, Steven (2012). Game theory: An introduction. New Jersey (USA): Economics Books Princeton University Press.
Lambin, E.F., Meyfroidt, P., (2010). “Land use transitions: Socio-ecological feedback versus socio-economic change”. Land Use Policy, 27, pp. 108-118.
Linares, S. (coord..) Buzai, Gustavo; Tisnés, Adela; Celemín, Juan Pablo; Picone, Natasha; Rosso, Inés; La Macchia, María Lorena; Ortmann, Mauro (2016). Soluciones espaciales a problemas sociales urbanos. Aplicaciones de tecnologías de la información geográfica a la planificación y gestión municipal. https://igehcs.conicet.gov.ar/wp-content/uploads/sites/104/2019/07/Soluciones_espaciales_problemas_sociales_urbanos-1.pdf
Malczewski, J., & Rinner, C. (2015). Multicriteria Decision Analysis in Geographic Information Science. In Advances in Geographic Information Science. Springer Berlin Heidelberg. https://doi.org/10.1007/978-3-540-74757-4. Disponible en línia al Servei de Biblioteques UAB.
Malekzadeh, M., Kestens, Y., & Blanford, J. I. (2026). Ethical guidelines for geoprivacy: a framework for researchers and ethics committees. BMC Medical Research Methodology, 26(1), 45. https://doi.org/10.1186/s12942-026-00460-y
Kumar, Manish; Singh R. B.; Singh. Anju; Pravesh, Ram (2023). Geographic Information Systems in Urban Planning and Management. Springer. Disponible a la biblioteca de la UAB online.
Olaya, V. Sistemas de Información Geográfica. https://volaya.github.io/libro-sig/
Silverman, B. (ed.) (2017). Geography, location and strategy. Bingley, England : Emerald Publishing. ISBN : 9781787146341. Disponible a la biblioteca de la UAB online
van Maarseveen, Martin; Martinez, Javier; Flacke, Johannes (2018). GIS in sustainable urban planning and management. A global perspective. Open access. https://library.oapen.org/handle/20.500.12657/101477
Robalo, I. (2015). Sistemas de información geográfica aplicados a la evaluación del territorio: material teórico. Editorial Universidad de Almería. E - ISBN: 9788413513348 Disponibilitat del text complet en línia, accés restringit als usuaris de la UAB (Servei de Biblioteques UAB).
Schultz, K. A. (2015). Mapping Interstate Territorial Conflict. Journal of Conflict Resolution, 61(7), 1565-1590. https://doi.org/10.1177/0022002715620470
Sieber, R. E. (2006). Public Participation Geographic Information Systems: A Literature Review and Framework. Annals of the Association of American Geographers, 96(3), 491–507. https://doi.org/10.1111/
Wuppuluri, Shyam, Doria, Francisco Antonio. (2018). The map and the territory. Exploring the fundations os science, thought and reality. Springer. 638 p. Disponibilitat del text complet en línia, accés restringit als usuaris de la UAB (Servei de Biblioteques UAB).
Programari
S'utilitzarà ArcGIS Pro i/o MiraMon.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |