Logo

Fonaments d'Ordenació del Territori

Codi: 104234
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Oriol Nel·lo Colom
Correu electrònic :
oriol.nello@uab.cat

Equip docent

Marc Pares Franzi
Joan Checa Rius

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Per realitzar aquesta assignatura cal tenir un domini de català i/o castellà igual o superior al nivell B2.

Objectius

L'ordenació del territori pot ser definida com aquell conjunt d’actuacions i normes de les què la societat es dota per tal d'endreçar i projectar els usos del sòl, així com per regular la utilització dels recursos. Es tracta d'una pràctica que pot desenvolupar-se a diverses escales: de la estrictament urbanística, sobre àmbits reduïts, fins a territoris més amplis. Així mateix, pot ser desenvolupada directament a través dels poders públics o d'altres instàncies, com empreses públiques i privades o entitats ciutadanes. L’ordenació del territori té una component eminentment tècnica però, en prendre decisions que afecten els interessos dels diversos grups socials i les relacions de poder entre ells, planteja, de manera inevitable, qüestions de caràcter ètic i implicacions polítiques. Per això s'ha afirmat que es tracta "d'una pràctica política tècnicament assistida" (F. Indovina).

L’assignatura té per objectiu introduir l'alumnat en la definició, la temàtica i la història de l'ordenació del territori, tot familiaritzant-lo amb les principals figures i els temes que s’hi relacionen.

Els continguts específics de la matèria són:

  • Caràcter, especificitat i conceptes teòrics bàsics en l'ordenació i la gestió del territori.
  • Trets principals de l'evolució de les pràctiques d'ordenació del territori i l'urbanisme, tant en termes generals com a Catalunya.
  • Escoles de pensament i resultats pràctics: urbanisme utopista, eixamples, ciutat jardí, funcionalisme, desurbanisme i urbanisme de les xarxes.

Aquesta és una assignatura de formació bàsica de 1r curs que dona continuïtat a l'assignatura Urbanització i Transformació del Territori i que servirà de base per a la resta d'assignatures del Grau que treballen en l'àmbit de la planificació territorial i urbanística.


Resultats d'aprenentatge

  • CM06 (Dur a terme treballs en equip que fomentin el compromís amb l'equip, l'hàbit de col·laboració i la capacitat conjunta de resolució de problemes.) Dur a terme treballs en equip que fomentin el compromís amb l'equip, l'hàbit de col·laboració i la capacitat conjunta de resolució de problemes.
  • KM09 (Enumerar les figures relacionades amb el planejament territorial (general i sectorial) i els instruments per a l'impuls i gestió de polítiques territorials i urbanes pel que fa al sòl.) Enumerar les figures relacionades amb el planejament territorial (general i sectorial) i els instruments per a l'impuls i gestió de polítiques territorials i urbanes pel que fa al sòl.
  • KM10 (Definir els trets principals de l'evolució de les pràctiques d'ordenació del territori i l'urbanisme en termes generals i en el cas de Catalunya.) Definir els trets principals de l'evolució de les pràctiques d'ordenació del territori i l'urbanisme en termes generals i en el cas de Catalunya.
  • SM08 (Resoldre exercicis pràctics sobre la història urbana i l'urbanisme en l'àmbit metropolità de Barcelona.) Resoldre exercicis pràctics sobre la història urbana i l'urbanisme en l'àmbit metropolità de Barcelona.
  • SM09 (Debatre sobre un tema relacionat amb l'urbanisme a Catalunya que inclogui una reflexió ètica.) Debatre sobre un tema relacionat amb l'urbanisme a Catalunya que inclogui una reflexió ètica.

Continguts

L’assignatura es desenvoluparà d’acord amb el següent temari:




INTRODUCCIÓ
Presentació del curs.
Pràctica. Ordenar el territori.

PART 1
EL NAIXEMENT DE L’URBANISME CONTEMPORANI: REFORMES I EIXAMPLES URBANS
Els orígens del procés d’urbanització contemporània. Revolució liberal, revolució burgesa i transformació urbana.
“The city of the dreadful night” i els orígens de la disciplina urbanística: urbanisme utòpic, crítica revolucionària i urbanisme burgès. El París del Baró G. E. Haussmann.
Els inicis de l’expansió de la ciutat sobre el territori a Catalunya. La Barcelona d’Ildefons Cerdà.
Pràctica. Morfologia urbana.
Debat. Canviar la societat o canviar la ciutat: F. Engels vs I. Cerdà.
Sortida. Eixample de Barcelona.

PART 2
L’EXPANSIÓ DE LES XARXES URBANES I LA CIUTAT-JARDÍ
L’expansió de les xarxes urbanes i la formació de les primeres metròpolis: ferrocarril, tramvia, metro i enllumenat públic.
La ciutat-jardí com a resposta a la ciutat industrial i els seus problemes. Ebenezer Howard.
La ciutat-jardí a Catalunya. Cebrià de Montoliu i Nicolau M. Rubió i Tudurí.
Pràctica. Poblament i hàbitat.
Debat. Camp vs ciutat: Gaziel vs G. Alomar.
Sortida. Bellaterra.

PART 3
EL FUNCIONALISME I EL MOVIMENT MODERN
La ciutat fordista. Indústria, funcionalitat i conflicte social.
El moviment modern i el funcionalisme. Le Corbusier.
El GATCPAC i el moviment modern a Catalunya. Josep Lluís Sert.
Pràctica. Sistemes i equipaments.
Debat. Des/urbanització i models habitacionals: Ginzburg vs Le Corbusier.
Sortida. Les \"cases barates\" del Bon Pastor i la \"casa bloc\" de Sant Andreu.

PART 4
LA CIUTAT DE L’AUTOMÒBIL I LA DISPERSIÓ DE LA URBANITZACIÓ
La irrupció de l’automòbil i la dispersió urbanística.
L’adaptació de la ciutat a l’automòbil. Robert Moses.
Els plans d’infraestructures a Catalunya. El Pla d’Obres Públiques de Catalunya i Victoriano Muñoz Oms.
Pràctica. Paràmetres reguladors de l'urbanització.
Debat. Especialització vs complexitat. R. Moses vs J. Jacobs.
Sortida. Els polígons d'habitatge del Besòs.

PART 5
L’”EXPLOSIÓ DE LA CIUTAT”, POLÍTIQUES NEOLIBERALS I URBANISME REFORMISTA
L’”explosió de la ciutat”, urbanització extensiva i urbanització planetària.
Les polítiques urbanes a la ciutat contemporània: entre la ciutat neoliberal i l’urbanisme reformista.
Laciutat com a instrument de redistribució social. Pasqual Maragall i Oriol Bohigas.


El temari previst pot conèixer modificacions per raó d'incidències del curs o d'altres circumstàncies.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Debats 6 0,24 SM09
Cerca d'informació per a les pràctiques 25 1 CM06
Sortides 12,5 0,5 CM06, KM10
Estudi personal 35 1,4 KM09, KM10
Elaboració de vídeos de les sortides 10 0,4 CM06, KM10
Elaboració del dossier de pràctiques 15 0,6 CM06, KM09, KM10, SM08
Classes teòriques 22,5 0,9 KM09, KM10, SM09
Lectures 10 0,4 KM10, SM09
Classes pràctiques 6,5 0,26 CM06, KM09, KM10
Tutories supervisades o en grups reduits 5 0,2

L’assignatura constarà de cinc blocs, cadascun de les quals estarà dedicat a un dels grans períodes de la urbanística i l’ordenació del territori contemporanis. Al seu torn, aquests blocs estaran integrats de lliçons teòriques, pràctiques, debats i sortides.

Així, cada bloc constarà en primer lloc de diferents sessions teòriques, en les què s’abordarà successivament: la història del procés d’urbanització durant el període estudiat, el reflex que aquest desenvolupament va tenir en els principals corrents de l’urbanisme i l’expressió que aquestes prengueren a Catalunya.

La pràctica de cada bloc consistirà en una exercici –cartogràfic, estadístic, de planificació- a través del qual s'abordaran conceptes i eines fonamentals en l'ordnació del territori. Com a resultat d'aquests exercicis pràctics l'alumnat elaborarà un dossier de pràctiques on quedi reflectit l'aprenentatge dels diferents conceptes i eines utilitzades.

Per a cadascun dels blocs de l'assignatura, a més, es durà a terme una sortida per tal d'observar i analitzar sobre el terreny la materialització del període estudiat. Per a cada sortida l'alumnat elaborarà un vídeo de síntesi. El calendari i les característiques de les sortides s'anunciaran a l'inici de curs. En tot cas, s'aplicarà a aquestes activitats el protocol de la Facultat per a les sortides fora de l'aula. L’alumnat tindrà accés a documentació específica sobre seguretat en activitats desenvolupades fora del campus de la UAB que caldrà conegui i accepti.

Finalment, cada bloc serà tancat amb un debat en el què es debatran dos conceptes clau en l’evolució de l’urbanisme contemporani. L'alumnat prepararà aquests debats a través d’unes breus lectures que haurà de resumir amb l'objectiu de desenvolupar els corresponents arguments. Es promourà la participació de tot l'alumnat en aquests debats, vetllant per la paritat en matèria de gènere i altres.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Vídeos de les sortides 10 0 0 CM06, KM10
Participació en els debats 10% 0 0 SM09
Exàmens 50% 2,5 0,1 KM09, KM10
Pràctiques aula i elaboració dossier 30% 0 0 CM06, KM09, KM10, SM08

Per les seves característiques, aquesta assignatura no és susceptible d’avaluació única.


L’avaluació del curs serà de caràcter continu i constarà essencialment de quatre elements:

  • Exàmens. Al final de cadascuna de les cinc parts que integren el curs es realitzarà un examen breu, cadascun dels quals equivaldrà a un 10% de la nota final. En total, els exàmens equivaldran al 50% de la nota final.
  • Dossier de pràctiques. L’alumnat haurà de realitzar un dossier amb les pràctiques realitzades al llarg del curs. L'avaluació d'aqusta part constarà de lliuraments parcials, per als quals es requerirà l'assistència a l'aula (10%); i el lliurament final del dossier, que serà realitzat en grup (20%). En total, aquesta part equivaldrà al 30% de la nota final.
  • Vídeos de les sortides. Per grups, a cada sortida s’haurà d’elaborar un vídeo de síntesi. Si no s’assisteix a la sortida, no es podrà lliurar el vídeo. Els vídeos equivaldran al 10% de la nota final.
  • Participació en els debats. Per a les sessions de debat, l’alumnat haurà de resumir una lectura (1/3 de la nota), participar activament en els debats (1/3 de la nota) i defensar oralment una posició en almenys un dels debats (1/3 d la nota). La defensa oral és un requisit per aprovar l’assignatura. Aquesta part equivaldrà al 10% de la nota final.


L’assistència a totes les sessions lectives, pràctiques i sortides és obligatòria. En casos excepcionals d’absència, caldrà presentar el corresponent justificant.


Per superar l’assignatura cal:

a) Haver superat els exàmens ambuna qualificació mitjana mínima de 5.

b) Haver lliurat el dossier de pràctiques i haver obtingut una qualificació mínima de 5.

c) Haver participat en la defensa oral d’una posició en almenys un dels debats.

d) Haver participat de manera regular en totes les activitats del curs (lliçons TE, PAUL i PCAM).


Programació de proves i activitats:

El professorat informarà de les dates d’exàmens, pràctiques, sortides i debats, sense opció a ser modificades individualment (excepte en casos excepcionals i degudament justificats). Els estudiants Erasmus que sol·licitin avançar un examen hauran de presentar al professorat un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva petició.


Revisió de qualificacions:

El termini màxim per a donar retorn i comunicar les qualificacions de les activitats avaluatives és de tres setmanes.

En el moment de realització de cada activitat avaluable, el professorat informarà l’alumnat (via Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


Recuperació:

Els exàmens i el dossier de pràctiques seran recuperables en la forma i les dates que s’indicaran oportunament. La participació en els debats i els vídeos de les sortides no són recuperables.

Només seran recuperables aquelles activitats que hagin estat prèviament avaluades i que hagin estat suspeses, amb excepció dels exàmens.

Els actes d’avaluació amb irregularitats no són recuperables.

La data de l’examen de recuperació serà establerta per la Facultat i és inamovible.


Alumnat no avaluable:

En cas de no fer cap lliurament, no assistir a cap sessió pràctica ni a cap sortida, ni fer cap examen, la nota serà “no avaluable”.

Si no es realitza una activitat d’avaluació —examen, pràctica, resum de lectura o vídeo de sortida de camp— la nota d'aquella activitat serà 0.


Plagi o conducta fraudulenta:

En cas que l’estudiant cometi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest es qualificarà amb un 0 i no serà recuperable, independentment del procés disciplinari que es pugui iniciar.

Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final serà 0.


Ús de la Intel·ligència Artificial:

En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) com a part del desenvolupament de les tasques, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’estudiant en l’anàlisi i la reflexió personal.

L’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades amb IA, especificant les eines utilitzades i la finalitat del seu ús.

La manca de transparència en l’ús de la IA en una activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i podrà comportar una penalització parcial o total en la nota, o sancions majors en casos greus.


Matrícules d’honor:

Les matrícules d’honor es concediran a qui obtingui una nota igual o superior a 9,5 en cada part, fins al 5% dels matriculats segons ordre descendent de la nota final.

A criteri del professorat, també se’n podran concedir en altres casos justificats.

Bibliografia

Benabent, Manuel (2022). Manual de planificación territorial: ordenación del Territorio y Urbanismo. Tirant humanidades.

Benevolo, Leonardo (1992), Orígenes del urbanismo moderno. Gustavo Gili.

Busquets, Joan (2018). Barcelona, la construcció urbanística d'una capital compacta. UPC i Ajuntament de Barcelona.

Capel, Horacio (2002). La morfología de las ciudades (I, II i III). Ediciones del Serbal.

Castañer, Margarida (2012).

Esteban, Juli (2011). La ordnación urbanística: conceptos, herramientas y prácticas. UPC.

Folch, Ramon (coord.) (2003). El territorio como sistema. Conceptos y herramientas de ordenación. Diputació de Barcelona.

Galiana, Luis; Vinuesa, Julio (2010). Teoría y práctica para una ordenación racional del territorio. Síntesis.

Gifreu, Judith (2012). L’Ordenació urbanística a Catalunya. Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Grau, Ramon (2024). Les opcions de Barcelona. El segle de Cerdà. Museu d’Història de la Cituat.

Hall, Peter (1996). Ciudades del mañana : historia del urbanismo en el siglo XX. Ediciones del Serbal.

Indovina, Francesco (2007). La ciudad de baja densidad. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Jacobs, Jane (2011). Muerte y vida de las grandes ciudades. Capitán Swing.

Le Corbusier. (1988). Principios de urbanismo : La carta de Atenas. Ariel.

Muñoz, Francesc (coord.) (2011). Estratègies vers la ciutat de baixa densitat: de la contenció a la gestió. Diputació de Barcelona.

Nel·lo, Oriol (2012). Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña. Tirant lo Blanch.

Pié, Ricard (ed.) (2007). Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori des de Cerdà fins els nostres dies. SCOT.

Pujadas, Romà; Font, Jaume (2007). Ordenación y planificación territorial. Síntesis.

Solà-Morales, Manuel (1997). Las formas de crecimiento urbano. Edicions UPC.

Zoido, Florencio et al. (2013). Diccionario de urbanismo: geografía urbana y ordenación del territorio. Cátedra.



La bibliografia més específica per a cada un dels temes que integren el curs es comunicarà a cada sessió de teoria.

Programari

Paquet office.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 11 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 12 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 13 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 14 Català segon quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 15 Català segon quadrimestre matí-mixt