
La Tradició Clàssica en la Literatura Europea
Codi: 104229Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciències de l'Antiguitat | OP | 3 |
| Ciències de l'Antiguitat | OP | 4 |
| Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OP | 4 |
| Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OP | 3 |
| Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Joan Gomez Pallares
- Correu electrònic :
- joan.gomez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
En finalitzar l'assignatura l'alumne serà capaç de:
- Comprendre conceptes: compressió de conceptes bàsics relacionats amb la tradició literària en general i la tradició clàssica en particular.
- Comprendre textos literaris: comprensió profunda de textos literaris inscrits en la tradició europea occidental de qualsevol època, país i/o corrent estètic.
- Identificar i relacionar conceptes: identificació de temàtica, tòpica i gèneres de la literatura clàssica grecollatina en la literatura europea posterior. Identificació d'interaccions entre diferents autors, obres i períodes de la història de la literatura i anàlisi de les circumstàncies textuals i contextuals.
- Aplicar metodologia professional: a nivell purament instrumental i metodològic i en relació al futur professional de l'estudiant, introducció a algunes de les tasques pròpies de l'activitat humanística relacionades amb la literatura: crítica, anàlisi, comentari, edició, exposició...
Resultats d'aprenentatge
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Identificar les característiques del gènere literari al qual pertany un text literari grec o llatí.
- Explicar les característiques bàsiques d'un text de la literatura grega o llatina.
- Identificar les fonts antigues grecollatines en què s'han inspirat artistes i literats de la tradició cultural occidental.
- Relacionar els textos literaris grecollatins amb el context cultural de la seva època.
- Elaborar un comentari d'un text literari grec o llatí a partir de l'anàlisi intrínseca, del context cultural i de la influència posterior.
- Reconèixer en textos de la tradició literària europea postclàssica la influència dels gèneres i obres literàries grecollatines.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
- Redactar comentaris de text amb sentit crític.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la seva relació amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Identificar les fonts antigues grecollatines en què s'han inspirat artistes i literats de la tradició cultural occidental.
- Detectar el grau de cohesió i coherència dels diferents gèneres i identificar els factors que hi contribueixen, a més de la seva adequació a diferents contextos.
- Identificar i explicar els fonaments bàsics del procés de comunicació literària en cada un dels gèneres i del procés d'interpretació a partir de preguntes i activitats teòriques i/o pràctiques.
- Identificar diferents elements literaris i la seva inserció en diferents textos i estils discursius.
Continguts
- Introducció.
- Tòpics literaris: de la catábasis clàssica a la Commedia de Dante Alighieri.
- Èpica: de l'heroi homèric a la llegenda d'Alexandre.
- Novel·la: de la Metamorfosi de Apuleu a la novel·la picaresca.
- Lírica: de la poesia elegíaca romana al Canzoniere de Petrarca.
- Teatre còmic: de la comèdia plautina a Moliere.
- Teatre tràgic: de la tragèdia de Sèneca a Shakespeare.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Treballs pràctics | 31,5 | 1,26 | |
| Comentari y discussió de lectures | 6 | 0,24 | |
| Estudi i treball personal | 35 | 1,4 | 1, 5, 7, 13 |
| Lectures complementàries | 15 | 0,6 | 1, 5, 10, 11 |
| Classes magistrals | 30 | 1,2 | |
| Lectures obligatòries | 25 | 1 |
L'assignatura és presencial. L'estudiant haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs. L'assistència a les lliçons magistrals li servirà per contextualitzar les diferents lectures proposades al llarg del curs.
Hi haurà diferents seminaris on es comentaran lectures i pel.lícules relacionades amb els continguts treballats a classe.
Per bé que no hi haurà control d'assistència a les classes, la considerem fonamental a l'hora de poder superar amb èxit l'assignatura.
Els estudiants hauran de fer al final de cadascuna de les unitats del programa de un treball pràctic l'assignatura, que podrà ser de diferent naturalesa (assaig, comentari, ressenya bibliogràfica) a proposta del professor. Aquests treballs es lliuraran per escrit en el termini marcat pel professor.
Els estudiants hauran de realitzar unes lectures obligatòries en cadascun dels temes; també tindran lectures complementàries que seran de caràcter voluntari, encara que algunes d'elles podran servir per a efectuar la part pràctica de l'assignatura.
LECTURES OBLIGATÒRIES:
- Selecció de textos antics i posteriors (Homer, Virgili, Dante).
- Selecció de fragments d'Homer, Pseudo-Cal·lístenes, Plutarc, Quint Curci Rufus, Gautier de Châtillon, Historia de preliis , Vida d'Alejandro.
- "El conte de Psique i Cupido", en Apulei, Metamorfosi, 4.28 - 6.24.
- Selecció de poemes llatins i posteriors. 6. Selecció de textos de comèdia antiga i europea posterior.
- Selecció de textos de tragèdia antiga i europea posterior.
LECTURES COMPLEMENTÀRIES:
- Cervantes, Quijote , II, cap. 22.
- González Rolán, T. & Saquero Suárez-Somonte, P. (2003), "La imagen polimórfica de Alejandro Magno desde la Antigüedad latina al Medievo hispánico: edición y estudio de las fuentes de un desatendido Libro de Alexandre prosificado", Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos, núm. 1, pp. 107-152.
- "Historia de Ozmín y Daraja", en Mateo Alemán, Guzmán de Alfarache.
- Pestano Fariña, R. (2005), "La elegía latina. Origen y caracterización", 231-246.
- Molière, L'avar.
- Shakespeare, Hamlet.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig | 40% | 1,5 | 0,06 | 1 |
| Treballs pràctics | 20% | 4,5 | 0,18 | 1 |
| Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
AVALUACIÓ ÚNICA
- En el moment de l'inici del semestre, la persona estudiant podrà triar la modalitat d'avaluació única si li abelleix. En aquest cas, haurà de triar un tema de treball de semestre d'acord amb el professor, que haurà de presentar al final del semestre i que serà desenvolupat de manera monitoritzada entre ambdues persones.
AVALUACIÓ CONTINUADA
- En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
PERCENTATGE DE CADA PART:
- 40%: Prova escrita amb preguntes de resposta breu i d'assaig (UNITATS 1, 2, 3 i 4 ). Setmana 8.
- 40%: Prova escrita amb preguntes de resposta breu i d'assaig (UNITATS 5, 6 i 7). Setmana 16.
- 20%: Treballs de comentari, assaig, ressenya bibliogràfica al final de cada unitat a proposta del professor.
NOTES MOLT IMPORTANTS
- L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les
- activitats d’avaluació.
- Només es podrà fer la mitjana si la qualificació global de les proves és igual o superior a 4.
- Només es podrà RECUPERAR un 50% del total de l'assignatura (UNA de les dues proves escrites).
- En el primer dia de les exposicions orals, s'haurà de lliurar un guió + la bibliografia emprada.
- Qualsevol particularitat o excepció a aquesta normativa haurà de rebre prèviament el vistiplau del professor.
- Les proves no realitzades el dia establert es realitzaran durant el periode de recuperació, sempre amb l'evidència d'un justificant mèdic.
- En determinades circumstàncies es podrà valorar si l'estudiant pot presentar-se a millorar la qualificació final. Sempre caldrà que parli prèviament amb el professor, atès que la prova final NOMÉS està orientada a recuperar alguna de les parts suspeses (màxim 40%) i no pas a millorar la nota obtinguda al llarg del curs.
- Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud,
PLAGI
- En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final , amb independència del diverses irregularitats d'aquesta assignatura serà 0.
DOCÈNCIA VIRTUAL O HÍBRIDA
- En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver estat avaluat de 2/3 parts del total.
Bibliografia
BEARD, M. (2013). La herencia viva de los clásicos , Barcelona: Crítica.
BAKER, P.; HELMRATH, J.; KALLENDORF, C. (2019). Beyond Reception Renaissance Humanism and the Transformation of Classical Antiquity, Berlin-Boston: De Gruyter.
BRIGGS, W.; KALLENDORF, C. (coords.) (2007). . A companion to the classical tradition, (Massachusetts): Blackwell.
CODOÑER, C. (ed.) (1997). Géneros literarios latinos Malden , Salamanca: Universidad de Salamanca. Servicio de Publicaciones.
CODOÑER, C. (ed.), (1997). Historia de la literatura latina , Madrid: Cátedra.
FERRERO HERNÁNDEZ, C. (2006). Textos de literatura europea y tradición clásica, Bellaterra: Publicacions UAB.
GARCÍA PÉREZ, D. (2009), Teatro griego y tradición clásica , México: Universidad Nacional Autónoma de México.
GONZÁLEZ ROLÁN, T., SAQUERO, P. & LÓPEZ FONSECA, A. (2002), La tradición clásica en España (siglos XIII-XV). Bases conceptuales y bibliográficas, Madrid:Clásicas.
GENETTE, G. (1989), Palimpsestos. La literatura en segundo grado, Madrid: Taurus.
HARDWICK, L.; STRAY, CH. (2011). A Companion to Classical Receptions, Malden (Massachusetts): John Wiley & Sons.
HARRISON, S.J. (ed.) (2001), Texts, ideas, and the classics: scholarship, theory, and classical literature Oxford-New York: Oxford University Press.
HERNÁNDEZ MIGUEL, L.A. (2008), La Tradición Clásica. La transmisión de las literaturas griega y latina antiguas y su recepción en las vernáculas occidentales, Madrid: Liceus.
HIGHET, G. (1954). La tradición clásica, México: Fondo de Cultura Económica. 2 vols.
HOWATSON, M. C. (1991). Diccionario de la literatura clásica, Madrid: Alianza.
JENKINS, R. (2015). Madrid: Alianza. Un paseo por la literatura de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica.
LIDA DE MALKIEL, M.R. (2017), La tradición clásica en España, Madrid:Centro para la Edición de los Clásicos Españoles.
MIOLA, Robert S. (1992), Press. Shakespeare and Classical Tragedy. The Influence of Seneca, Oxford: Clarendon Press.
SANTANA HENRÍQUEZ, G. (2000), Tradición clásica y literatura española, Las Palmas: Universidad de Las Palmas de Gran Canaria.
VON ALBRECHT, M. (1997). Historia de la literatura romana , Barcelona: Herder. 2 vols.
WALDE, Ch. (ed.) (2012). Brill's New Pauly Supplements I - Volume 5: The Reception of Classical Literature, Leiden-Boston: Brill.
WINKLER, M.M. (ed.) (2001). Classical Myth and Culture in the Cinema, New York: Oxford University Press
RECURSOS EN XARXA
http://pagines.uab.cat/classichum/
http://www.culturaclasica.com
http://interclassica.um.es
http://www.xtec.cat/~sgiralt/
Programari
Ningú.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | matí-mixt |