Els Orígens de les Llengües Clàssiques
Codi: 104220Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciències de l'Antiguitat | OP | 3 |
| Ciències de l'Antiguitat | OP | 4 |
| Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OP | 3 |
| Estudis d'Anglès i de Clàssiques | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Agustí Alemany Vilamajo
- Correu electrònic :
- agusti.alemany@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquesta assignatura és complementària amb 104216 Llengües i Pobles Indoeuropeus (obligatòria del Grau en Ciències de l'Antiguitat), tot i que no és indispensable haver-la cursat prèviament.
És convenient, però no imprescindible, que els estudiants tinguin un cert nivell d’anglès i francès, que els permeti d'accedir a la bibliografia en aquestes llengües.
Objectius
Aquesta assignatura és la continuació de l’assignatura obligatòria de segon curs 104216 Llengües i Pobles Indoeuropeus, dedicada bàsicament a fonologia comparada i una introducció històrico-cultural a la família lingüística indoeuropea.
El seu contingut té com a propòsit proporcionar a l'estudiant coneixements fonamentals sobre els origens històrics de les llengües clàssiques, combinant la lectura d'alguns monuments arcaics del grec i del llatí amb l'estudi comparatiu de la morfologia nominal i verbal d'ambdues llengües des d'un punt de vista diacrònic, a partir de la comparació puntual amb altres llengües de la família indoeuropea, en especial l'antic indi i el gòtic/anglès.
Resultats d'aprenentatge
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Comparar fets lingüístics del grec i del llatí per treure conclusions sobre els orígens comuns.
- Analitzar diversos tipus de dades lingüístiques.
- Resoldre problemes complexos d'anàlisi lingüística a qualsevol nivell i amb els instruments adequats.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Identificar les principals arrels fonètiques i morfològiques compartides pel grec i el llatí amb la forma més antiga de l'anglès (anglosaxó).
- Comparar el grec, el llatí i l'anglès amb altres llengües indoeuropees, especialment les germàniques.
- Aplicar la reconstrucció lingüística a la resolució d'exercicis sobre fonètica i morfologia de les llengües indoeuropees.
- Interpretar textos en grec micènic i arcaic, llatí arcaic i anglosaxó.
- Relacionar la història i la cultura de les civilitzacions antigues indoeuropees a partir de les dades lingüístiques.
Continguts
I. Part teòrica
♦ Tema 1. Aproximació diacrònica a les llengües grega i llatina: de les llengües històriques al protogrec i l'itàlic.
♦ Tema 2. Nocions d'apofonia i prehistòria del sistema fonològic indoeuropeu.
♦ Tema 3. Morfologia comparada del grec i del llatí (I): noms i adjectius
♦ Tema 4. Morfologia comparada del grec i del llatí (II): pronoms i numerals
♦ Tema 5. Morfologia comparada del grec i del llatí (III): sistema verbal
II. Part pràctica
♦ Tema 1. Lectura i anàlisi de monuments arcaics i dialectals de la llengua grega.
♦ Tema 2. Lectura i anàlisi de monuments arcaics de la llengua llatina i d'altres llengües itàliques (esp. osc i umbre).
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Exercicis orals i escrits | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 6, 8, 9, 10 |
| Exposició dels continguts de l'assignatura | 37,5 | 1,5 | 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Lectura de bibliografia | 35 | 1,4 | 2, 7 |
| Realització d'exercicis | 35 | 1,4 | 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11 |
| Tutories en grups reduïts | 4,5 | 0,18 | 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11 |
La metodologia docent d’aquesta assignatura consistirà en alternar la exposició teòrica de cadascuna de les unitats abans esmentades amb la realització de les lectures dels monuments arcaics grecs i itàlics.
Al principi del curs hom lliurarà un dossier amb els continguts teòrics i pràctics de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 2on examen parcial | 30% | 1,5 | 0,06 | 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Treball | 30% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Assistència i participació a classe | 20% | 0 | 0 | 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
| 1er examen parcial | 20% | 1,5 | 0,06 | 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
Es molt important que l’estudiant tingui en compte que l’avaluació també inclou l’assistència regular a classe i la realització i presentació dels exercicis i de les diverses activitats proposades.
En la Reavaluació final, l’estudiant podrà recuperar la nota corresponent als exàmens parcials.
El lliurament dels treballs, així com la realització dels exàmens, són dos requisits indispensables per a poder optar a la reavaluació.
La reavaluació consistirà en la realització d'una prova equivalent a la realitzada i no superada.
L'alumnat Erasmus que demani avançar un examen han de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Revisió de qualificacions
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
No Avaluable
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Recuperació
Per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver estat avaluat de dues terceres parts del total.
Plagi
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0. Aquells actes d'avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no són recuperables.
IA
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca d’informació encomanades de manera explícita pel professorat.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Beekes, Robert Stephen Paul [1995] Comparative Indo-European Linguistics. An Introduction. Amsterdam–Filadelfia: John Benjamins Publ. Co.
Brugmann, Karl–Delbrück, Berthold [1886-1916] Grundriß der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen i-v. Berlin: Walter de Gruyter (reimp. 1967).
Buck, Carl Darling [1904] A Grammar of Oscan and Umbrian, with a Collection of Inscriptions and a Glossary. Boston-New York-Chicago: Ginn and Company.
Buck, Carl Darling [19552] The Greek Dialects. Grammar. Selected Inscriptions. Glossary. Chicago: The University of Chicago Press.
Humbert, Jean [1972] Histoire de la langue grecque (Que sais-je? 1483). Paris: PUF.
Mallory, James Patrick–Adams, Douglas Q. (eds.) [2006] The Oxford Introduction to Proto-Indo-European and the Proto-Indo-European World. Oxford–New York: Oxford University Press.
Meier-Brügger, Michael [20028] Indogermanische Sprachwissenschaft. Berlin-New York: Walter de Gruyter (trad. inglesa [2003] Indo-European Linguistics. Berlin-New York: Walter de Gruyter).
Meillet, Antoine [19303] Aperçu d’une histoire de la langue grecque. Paris: Hachette.
Meillet, Antoine [19333] Esquisse d’une histoire de la langue latine. Paris: Hachette (trad. cast. [1973] Historia de la lengua latina. Reus: Avesta).
Meillet, Antoine [19378] Introduction à l’étude comparative des langues indo-européennes. París: Hachette (reimp. Alabama: University Press 1964).
Meillet, Antoine–Vendryes, Joseph [19684] Traité de grammaire comparée des langues classiques. Paris: Honoré Champion.
Pisani, Vittore [19744] Grammatica latina storica e comparativa. Torino: Rosenberg & Seller.
Ramat, Anna Giacalone.–Ramat, Paolo (eds.) [1998] The Indo-European Languages. London-NY: Routledge (versión italiana original [1993] Le lingue indoeuropee. Bologna: Società Editrice Il Mulino; trad. cast. [1995] Las lenguas indoeuropeas. Madrid: Cátedra).
Rodríguez Adrados, Francisco [2005]. A History of the Greek Language. From its Origins to the Present. Leiden-Boston: Brill (original Spanish version [1999] Historia de la lengua griega. Madrid: Gredos).
Sihler, Andrew L. [1995] New Comparative Grammar of Greek and Latin. New York-Oxford: Oxford University Press.
Szemerényi, Oswald [19904] Einführung in die Vergleichende Sprachwissenschaft. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft (trad. ingl. [1996] Introduction to Indo-European Linguistics. Oxford: Clarendon Press; trad. castellana de 19701 [1978] Introducción a la lingüística comparativa. Madrid: Gredos).
Programari
PDF, Power Point
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |