Història de Roma
Codi: 104211Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciències de l'Antiguitat | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Jordi Morera Camprubi
- Correu electrònic :
- jordi.morera@uab.cat
Equip docent
- Jordi Morera Camprubi
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No es requereixen prerequisits específics
Objectius
L’assignatura té com a objectiu principal introduir a l’alumne en el coneixement bàsic dels grans fenòmens històrics, socials i econòmics de la Roma Antiga.
En un segon nivell, l’assignatura es centrarà també en els següents objectius:
- Conèixer les principals fonts literàries històriques de cada període, i saber interpretar aquests documents a la llum de les escoles historiogràfiques més significatives.
- Saber integrar les dades arqueològiques en el discurs històric, destacant-ne els jaciments més significatius així com els seus conjunts materials.
- Valorar les aportacions de l’epigrafia a l’estudi de la Roma Antiga a partir d’alguns exemples emblemàtics.
Resultats d'aprenentatge
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
- Identificar el context en que s'inscriuen els processos històrics
- Explicar els principals fets històrics de l'Egipte antic i del món grecoromà.
- Descriure les estructures econòmiques, socials i polítiques de les societats clàssiques.
- Analitzar els processos d'aculturació entre els pobles de l'antiguitat clàssica.
- Integrar l'estudi de la Catalunya antiga al discurs històric general i assenyalar-ne les singularitats.
- Explicar els debats historiogràfics principals referents a l'antiguitat.
- Relacionar els textos històrics amb els seus contextos arqueològics.
- Dominar la lectura de textos històrics escrits en suports diversos.
Continguts
TEMARI.
L’Assignatura es desenvoluparà en 3 blocs, cadascun dels quals pretén oferir una visió sintètica de la Història del període i de les institucions polítiques i socials més significatives.
Sessió 1. Introducció a la Història de Roma. La Roma Arcaica i Monàrquica. Servi Tul.li.
BLOC 1. LA REPÚBLICA ROMANA.
Sessió 2. Els grups polítics de la República Romana. Patricis i Plebeus.
Sessió 3. Les institucions de la República romana. Societat i Dret.
Sessió 4. La Conquesta d’Itàlia.
Sessió 5. L’economia de la República Romana.
Sessió 6. Les Guerres Púniques i la Conquesta del Mediterrani.
Sessió 7. La Crisi de la República. Els Gracs. Mari i Sul.la
Sessió 8. Pompeu i Cèsar.
BLOC 2. L’ALT IMPERI.
Sessió 9. Marc Antoni i Octavi. La revolució romana.
Sessió 10. Les Reformes d’August.
Sessió 11. Les institucions de l’Alt Imperi Romà.
Sessió 12. Els Julioclaudis.
Sessió 13. Els Flavis.
Sessió 14. Els Antonins.
Sessió 15. Societat i economia a l’Alt Imperi.
Sessió 16. Els Severs i la Crisi del s. III.
BLOC 3. EL BAIX IMPERI I L’ANTIGUITAT TARDANA.
Sessió 17. La Tetrarquia.
Sessió 18. Constantí i els seus hereus.
Sessió 19. Les institucions del Baix Imperi Romà.
Sessió 20. El Cristianisme.
Sessió 21. Teodosi i els seus hereus.
Sessió 22. Societat i economia al Baix Imperi.
Sessió 23. La fi de l’Imperi d’Occident.
Sessió 24. Bizanci i la pervivència de l’Imperi.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudiar els materials i la bibliografia del curs | 7 | 0,28 | 2, 4, 5, 8, 10, 11, 12 |
| Pràctiques o seminaris | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 12 |
| Comentaris de text i un treball a desenvolupar | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 12 |
| Tutories | 5 | 0,2 | 3, 4, 5, 8, 10 |
| classes teòriques | 22 | 0,88 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
PRÀCTICA.
Al llarg de les sessions es faran comentaris de determinats textos històrics (dossier que entregarà el professor). A mig semestre, aproximadament, es realitzarà una pràctica sobre alguns d’aquests textos.
Lectura crítica d'un article científic.
El professor oferirà diverses lectures obligatòries d'articles científics sobre la història de Roma. D'un d'ells, l'estudiant haurà de fer-ne una lectura crítica, destacant-ne les 5 idees principals de manera justificada.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Comentaris de Texte a l'Aula | 50 % | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Prova escrita | 45 % | 60 | 2,4 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 11, 12 |
| Participació activa a l'aula | 5 % | 38 | 1,52 | 2, 6 |
L'avaluació d’aquesta assignatura, en el cas dels estudiants que s'acullin a l'Avaluació Continuada, es compondrà dels següents elements:
- Comentari 1: 10 % de la nota. Comentari de text guiat a partir de l'anàlisi d'una font primària
-Comentari 2:10 % de la nota. Comentari de text guiat a partir de l'anàlisi d'una font primària
- Prova parcial: 30% de la nota. Examen escrit on s'avaluarà el temari treballat fins aquell moment, a partir del desenvolupament de dos temes genèrics
- Prova final: 45 % de la nota. Examen escrit on s'avaluarà el temari treballat entre la prova parcial i fins aquell moment, a partir del desenvolupament de dos temes genèrics
- Participació activa a les sessions. 5 %.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Pel que fa a la recuperació, no afectarà a la presentació, que mantindrà la seva nota i no serà recuperable. La Pràctica 1 es podrà recuperardues setmanes després d'haver-se puntuat. La prova final es recuperarà per una nova prova final del mateix estil durant el calendari de recuperació establert per la facultat.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació
Per poder optar a la recuperació l’estudiant ha d’haver estat avaluat de 2/3 parts del total.
Avaluació Única.
En aquest cas, l'avaluació d'aquesta assignatura es compondrà dels següents elements:
- Comentari. 50 % de la nota. Comentari de text guiat a partir de l'anàlisi d'una font primària. Es realitzarà el mateix dia que la prova final
- Prova final: 45 % de la nota. Examen escrit on s'avaluarà el temari treballat fins aquell moment, a partir del desenvolupament de dos temes genèrics. Es realitzarà el mateix dia que el Comentari
- Participació activa a les sessions i a les presentacions dels companys. 5 %.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada, així com la normativa sobre qualsevol tipus d'irregularitat.
Us de la intel.ligència artificial:
En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Bibliografia
ALFÖLDY, Geza, (1987) Historia social de Roma, Alianza, Madrid (reed. ampliada i actualitzada, Universidad de Sevilla, Sevilla 2012).
BRADLEY, Keith, Esclavitud y sociedad en Roma, Ed. Península, Barcelona, 1998.
BROWN, Peter, El mundo en la Antigüedad tardía, ed. Taurus, Madrid, 1989.
CANTARELLA, Eva, (1997) Pasado próximo. Mujeres romanas de Tácita a Sulpicia, Cátedra, Valencia.
CAMERON, Averil (1998), El mundo mediterráneo en la Antigüedad Tardía, 395-600, Crítica, Barcelona.
CAMERON, Averil, (2001) El Bajo Imperio Romano: 284-430 d.C., Encuentro, Madrid.
CHRISTOL, Michel.; David. NONY, De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras. Akal, Madrid,1992.
CORNELL, Tim John, Los orígenes de Roma (c. 1000-264 aC), Ed. Crítica, Barcelona, 1999.
DAVID, Jean Michel, (2000) La République romaine de la deuxième guerre punique à la bataille d’Actium, Ed. Seuil, París.
ECKSTEIN, Arthur, (2006), Mediterranean Anarchy, Interstate War, and the Rise of Rome, University of California Press, Berkeley.
ECKSTEIN, Arthur, (2008) Rome Enters the Greek East. From Anarchy to Hierarchy in the Hellenistic Mediterranean, 230-170 BC, Blackwell, Oxford (reed. 2012).
ERSKINE, Andrew, (2010) Roman Imperialism. Debates and Documents in Ancient History, Edinburgh University Press, Edinburgh.
GARNSEY , Peter; SALLER, Richard, El Imperio romano. Economía, sociedad y cultura, ed. Crítica, Barcelona, 1991.
GIARDINA, Andrea (ed.) (1991), El hombre romano, Madrid.
GOLDSWORTHY, Adrian, (2006), Caesar, Life of a Colossus, Yale University Press, New Haven 2006.
GOLDSWORTHY, Adrian (2014) Augusto, de revolucionario a emperador. La Esfera de los libros.
LE ROUX, Patrick, (2005) L’Empire romain, Presses universitaires de France, París.
LÓPEZ DE BARJA, Pedro, LOMAS, Francisco Javier, Historia de Roma. Ed. Akal. 2001.
PINA POLO, Francisco, La crisis de la República (133-44 aC), Ed. Síntesis, Madrid, 1999.
ROLDÁN, José Manuel, Historia de Roma, 2 vols., ed. Cátedra, Madrid, 1999.
SYME, Ronald, La revolución romana, Ed. Taurus, Madrid, 1989.
WARD-PERKINS, Brian, (2007) La caída de Roma y el fin de la civilización, Espasa-Calpe, Madrid.
ZANKER, Pol (1992), Augusto y el poder de las imágenes, Alianza, Madrid.
Programari
Cap en específic
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |