Història de l'Art Clàssic
Codi: 104199Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciències de l'Antiguitat | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Simona Perna
- Correu electrònic :
- simona.perna@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
S'ha de tenir un coneixement de llengües estrangeres a nivell de comprensió lectora per poder fer les activitats supervisades i autònomes.
Objectius
Treballar els aspectes fonamentals de l'art grec i romà.
Proporcionar a l'alumnat coneixements sobre els processos de producció, les tècniques i els principals centres artístics del món clàssic, així com les eines necessàries per al reconeixement, l'anàlisi i la comprensió de les seves imatges i dels contextos històrics, socials i culturals en què aquestes es van produir i utilitzar.
Resultats d'aprenentatge
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Analitzar les idees artístiques sobre un determinat fenomen artístic en el context cultural de les societats grega i romana.
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de l'antiguitat grecoromana.
- Identificar i explicar escenes, motius, déus i altres personatges mítics a partir de les seves representacions artístiques al llarg de l'antiguitat grecoromana.
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Analitzar els creadors i receptors sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural
- Analitzar una imatge artística i situar-la al seu context cultural.
Continguts
- L'ART CLÀSSIC I EL SEU ESTUDI. Fonts, mètodes i conceptes fonamentals.
- L'ART GREC. Art de l'Egeu prehel·lènic. Arquitectura, escultura, ceràmica i pintura de les èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística.
- L'ART ROMÀ. Orígens de l'art romà. Arquitectura, urbanisme, escultura, retrat, pintura i art funerari d'època republicana i imperial.
- ICONOGRAFIA I RECEPCIÓ DE L'ART CLÀSSIC. Déus, herois, mites i representacions del poder en el món grec i romà.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories programades de suport a l'aprenentatge | 5 | 0,2 | |
| Estudi i treballs personals | 70 | 2,8 | |
| Classes teòriques | 42,25 | 1,69 |
- L’assignatura combina classes magistrals amb activitats d’anàlisi visual, comentari d’imatges i discussió de lectures acadèmiques, fomentant una aproximació crítica a l’art grec i romà. Es prestarà una atenció especial a l’anàlisi dels rols i les identitats de gènere reflectits en la cultura visual grega i romana.
- Tutorització de les activitats supervisades i del treball individual de l'estudiant.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova parcial | 30% | 15,75 | 0,63 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Lectura i exercici d'anàlisi visual | 20% | 15,75 | 0,63 | 1, 2, 3, 8 |
| Examen | 50% | 1,25 | 0,05 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
Evidència 1:
Prova parcial (3 punts, 30% de la qualificació final). NO RECUPERABLE
Evidència 2:
Lectura i exercici d'anàlisi visual (2 punts, 20% de la qualificació final). NO RECUPERABLE.
L'activitat consistirà en la lectura prèvia d'un text acadèmic indicat pel professorat i en la realització a l'aula d'un exercici escrit que combinarà preguntes sobre la lectura amb l'anàlisi crítica d'una imatge relacionada amb els continguts de l'assignatura.
Evidència 3:
Examen final de síntesi (5 punts, 50% de la qualificació final). RECUPERABLE.
La qualificació final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes en totes les activitats d'avaluació, però és imprescindible haver obtingut una qualificació mínima de 2,5 punts sobre 5 a l'examen final.
L’estudiant rebrà la qualificació de «no avaluable» sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Per poder participar en la recuperació, l’estudiant haurà d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l’avaluació continuada.
Recuperació: Examen final de síntesi (activitat 3).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest acte d’avaluació es qualificarà amb un 0, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud
Intel.ligència Artificial (IA)
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica, correcció de textos o traduccions. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau de la professora.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
OBRES GENERALS I INTRODUCTÒRIES
ALCOCK, Susan E. and Robin OSBORNE (eds), Classical Archaeology, Oxford, 2007.
BEARD, Mary and John HENDERSON, Classical Art. From Greece to Rome, Oxford, 2001 (Spanish translation, 2022).
BEJOR, Giorgio, CASTOLDI, Marina, LAMBRUGO, Claudia, Arte Greca. Dal decimo al primo secolo a.C., Milano, 2013
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio, Introducción a la arqueología clásica como historia del arte antiguo, Madrid, 1982.
MARCONI, Clemente (ed.), The Oxford Handbook of Greek and Roman Art and Architecture, Oxford, 2015.
TARANILLA DE LA VARGA, Carlos Javier, Breve historia del Arte Clásico, Madrid, 2021.
ZARZALEJOS Prieto, Mar, Carmen GUIRAL PELEGRÍN and María Pilar SAN NICOLÁS PEDRAZ, Historia de la cultura material del mundo clásico, Madrid, 2015.
ART GREC
BOARDMAN, John, El arte griego, Barcelona, 1997.
CLINE, Eric H. (ed.), The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean, Oxford, 2012.
HELLMANN, Marie-Christine, L'Architecture grecque, 2 vols., Paris, 2007.
LANGDON, Susan H., Art and Identity in Dark Age Greece, 1100–700 B.C.E., Cambridge, 2008.
MORENO, Paolo, Pittura greca. Da Polignoto ad Apelle, Milan, 1987.
NEER, Richard, The Emergence of the Classical Style in Greek Sculpture, Chicago–London, 2010.
NEILS, Jenifer (ed.), The Parthenon: From Antiquity to the Present, Cambridge, 2005.
WHITLEY, James, The Archaeology of Ancient Greece, Cambridge, 2013.
ART ROMÀ
ANDREAE, Bernard, Arte romano, Rome, 1984.
BORG, Barbara E. (ed.), A Companion to Roman Art, Oxford, 2015.
BORG, Barbara E., Roman Tombs and the Art of Commemoration: Contextual Approaches to Funerary Customs in the Second Century CE, Cambridge, 2019.
FEJFER, Jane, Roman Portraits in Context, Berlin–New York, 2008.
GALINSKY, Karl (ed.), The Cambridge Companion to the Age of Augustus, Cambridge, 2005.
HENIG, Martin, El arte romano, Barcelona, 1985.
HÖLSCHER, Tonio, Il linguaggio dell'arte romana, Turin, 1987.
KLEINER, Diana E. E., Roman Sculpture, New Haven–London, 1992.
MOTTA, Federico (ed.), Pittura romana: dall'ellenismo al tardo-antico, Milan, 2002.
NEWBY, Zahra, Greek Myths in Roman Art and Culture: Imagery, Values and Identity in Italy, 50 BC–AD 250, Cambridge, 2016.
STEWART, Peter, Roman Art, Oxford, 2004.
ARQUITECTURA, URBANISME I MATERIALITAT
CHING, Francis D. K., Architecture: Form, Space and Order, Washington, 2012.
GROS, Pierre, L'Architecture romaine I, Paris, 1996.
GROS, Pierre, L'Architecture romaine II, Paris, 2001.
GROS, Pierre and Mario TORELLI, Storia dell'urbanistica. Il mondo romano, Rome–Bari, 1994.
HAUG, Annette, Adrian HIELSCHER and Mads T. LAURITSEN (eds), Materiality in Roman Art and Architecture: Aesthetics, Semantics and Function, Berlin–Boston, 2021.
MARTA, Roberto, Architettura romana. Tecniche costruttive e forme architettoniche del mondo romano, Rome, 1985.
SCOTT, Michael, Space and Society in the Greek and Roman Worlds, Cambridge, 2013.
ZANKER, Paul. (1993). Pompei : società, immagini urbane e forme dell’abitare. Giulio Einaudi.
ICONOGRAFIA, ESCULTURA I RECEPCIÓ VISUAL
ANGUISSOLA, Anna, "Roman Viewers in Context: Displaying, Enjoying and Explaining Roman Art", Journal of Roman Archaeology 35(2), 2022, pp. 979–993.
BARROW, Rosemary J. and Michael S. SILK (eds), Gender, Identity and the Body in Greek and Roman Sculpture, Cambridge, 2018.
DIETRICH, Nikolaus and Julien FOUQUET (eds), Image, Text, Stone: Intermedial Perspectives on Graeco-Roman Sculpture, Berlin–Boston, 2022.
ELSNER, Jas, Roman Eyes: Visuality and Subjectivity in Art and Text, Princeton–Oxford, 2007.
FRIEDLAND, Elise A., Melanie GRUNOW SOBOCINSKI and Elaine K. GAZDA (eds), The Oxford Handbook of Roman Sculpture, Oxford, 2015.
GIUMAN, Marco, Archeologia dello sguardo, Rome, 2013.
GROSSMAN, Janet, Looking at Greek and Roman Sculpture in Stone: A Guide to Terms, Styles and Techniques, Los Angeles, 2003.
KOUSSER, Rachel M., Hellenistic and Roman Sculpture: The Allure of the Classical, Cambridge, 2008.
SQUIRE, Michael (ed.), Sight and the Ancient Senses, London, 2016.
VV.AA., Klassische Plastik. Die Geschichte der antiken Bildhauerkunst, vols. I–III, Mainz am Rhein, 2004.
ZANKER, Paul, Peter DIENER, & Walter TRILLMICH. (1992). Augusto y el poder de las imágenes. Alianza.
FONTS I DOCUMENTS ANTICS
PAUSANIAS, Descripción de Grecia, Madrid, 1994.
PITARCH, Antoni et al. (eds), Arte Antiguo. Próximo Oriente, Grecia y Roma. Fuentes y documentos para la Historia del Arte, Barcelona, 1982.
TORREGO, Esperanza, Plinio el Viejo. Textos de historia del arte, Madrid, 1988.
VITRUVIO, Marco Lucio, Los diez libros de arquitectura, Madrid, 1995.
Programari
-
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |