Guia en format PDF

Intervenció en Alteracions del Llenguatge Associades a Altres Patologies: Factors D'interacció i Comunicació Alternativa i Augmentativa

Codi: 104148
Crèdits: 9

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Logopèdia	OB	3

Professor/a de contacte

Nom :: Cristina Carol Pons
Correu electrònic :: cristina.carol@uab.cat

Equip docent

: Eulàlia Noguera Llopart
: Sonia Vilaltella Verdes

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Objectius

Bloc A:

Aprofundir en el coneixement del mètode d'observació directa i sistemàtica en infants entre 0 i 6 anys.
Saber com s'elabora un pla terapèutic, aprendre estratègies i procediments d'intervenció, i finalment, conèixer com finalitza el procés assistencial en un CDIAP.
Conèixer diferents models d'intervenció centrats en la família i saber com aplicar-los en l'àmbit de l'atenció precoç
Conèixer l'àmbit de l'atenció precoç a Catalunya i el treball en els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), el procés assistencial des de la demanda inicial al procés de baixa.
Aprofundir en el diagnòstic i els seus procediments i tècniques més important en aquest àmbit.
Aprendre les principals eines d'intervenció amb els infants i les seves famílies.
Resoldre de dubtes i altres qüestions en l'elaboració del treball.

Bloc B:

Proporcionar coneixements, recursos i procediments amb l'objectiu de realitzar una correcta avaluació i intervenció de persones usuàries que requereixen suports, alternatius o complementaris, que possibilitin i millorin la seva comunicació i el seu llenguatge.
Apropar a l'alumnat al coneixement de la Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA) perquè sigui capaç de prendre decisions amb criteri partint d'una bona valoració davant a una possible avaluació i intervenció.
Desenvolupar una perspectiva global de les dificultats a nivell de comunicació i llenguatge que poden tenir persones amb trastorns motors, afectacions neurològiques; discapacitat intel·lectual, pluridiscapacitat i trastorns de l'espectre autista.
Aprendre a identificar les dificultats de l'entorn que presenten persones usuàries de CAA i generar solucions dins de l'àmbit logopèdic.
Gestionar les tecnologies de la comunicació i la informació.
Conèixer l’origen i les bases teòriques del Sistema de Comunicació per Intercanvi d’Imatges (PECS).
Aprendre les fases de les que es basa el sistema PECS i el seu propòsit.
Saber seleccionar les i els candidats per treballar PECS i peculiaritats de la seva intervenció en diferents poblacions.
Saber resoldre dubtes i altres qüestions en l'elaboració de treballs.

Resultats d'aprenentatge

CM14 (Generar informes d’exploració i diagnòstic, així com de les pautes de tractament adequades a cada usuari segons la seva patologia.) Generar informes d’exploració i diagnòstic, així com de les pautes de tractament adequades a cada usuari segons la seva patologia.
KM31 (Establir de manera argumentada la participació, derivació a altres professionals o finalització dels serveis a partir dels casos plantejats.) Establir de manera argumentada la participació, derivació a altres professionals o finalització dels serveis a partir dels casos plantejats.
KM32 (Explicar de manera raonada el tractament logopèdic per a casos amb trastorns del llenguatge secundaris a altres patologies o discapacitat.) Explicar de manera raonada el tractament logopèdic per a casos amb trastorns del llenguatge secundaris a altres patologies o discapacitat.
SM26 (Dissenyar intervencions i seleccionar les tècniques i recursos o sistemes disponibles per a la intervenció logopèdica més adequada a partir de casos pràctics.) Dissenyar intervencions i seleccionar les tècniques i recursos o sistemes disponibles per a la intervenció logopèdica més adequada a partir de casos pràctics.
SM28 (Explicar les limitacions associades a les diferents patologies del llenguatge secundàries a altres alteracions, així com a l’estatus cultural i socioeconòmic del pacient.) Explicar les limitacions associades a les diferents patologies del llenguatge secundàries a altres alteracions, així com a l’estatus cultural i socioeconòmic del pacient.
SM29 (Seleccionar els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació més adequats a cada cas.) Seleccionar els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació més adequats a cada cas.

Continguts

Bloc A: L’ATENCIÓ PRECOÇ:

Part I: MARC TEÒRIC

Orígens de l’Atenció Precoç. El Llibre Blanc de l’Atenció Precoç. Objectius.
L’atenció precoç a Catalunya. Característiques i evolució del model català.
Àmbits d’actuació i funcions dels professionals
Model concret d’un CDIAP.

Part II: PROCÉS ASSISTENCIAL INICIAL, AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC

Entrevista d’acollida, història clínica i història social
Exploració neuropediàtrica
Diagnòstic biopsicosocial
Classificació 0-6 de l’ODAT i organització diagnòstica UCCAP per la xarxa de CDIAP de Catalunya
Entrevista de devolució a la família

Part III:PLA TERAPÈUTIC I FINALITZACIÓ DEL PROCÉS ASSITENCIAL

Objectius de treball amb el nen/a
Objectius de treball amb la família
Baixa del CDIAP. Informe.

BLOC B: INTERVENCIÓ EN LES ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ASSOCIADES A ALTRES PATOLOGIES I CAA.

Mòdul didàctic I: Comunicació i Llenguatge; repàs de conceptes; Habilitats cognitives i factors relacionats amb la comunicació i llenguatge en persones usuàries de CAA; Funcions de la comunicació; paper de l'adult i de la família.
Mòdul didàctic II: Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA): patologies (discapacitat intel·lectual; trastorns motors; afectacions neurològiques; pluridiscapacitat); Conceptes clau entorn a CAA i SAAC.
Mòdul didàctic III: Presa de decisions davant possibles persones usuàries de SAAC.
Mòdul didàctic IV: Avaluació i Intervenció: Marcs teòrics referencials; eines avaluatives; entorns comunicatius i recursos pedagògics i altres serveis per potenciar la CAA
Mòdul didàctic V: Treball amb casos pràctics (en relació als mòduls I al IV)
Mòdul didàctic VI : Intervenció en comunicació i llenguatge en TEA.
Mòdul didàctic VII: Sistema Comunicatiu per intercanvi d'imatges (PEC's)

Les diferents temàtiques del programa s'introduiran a partir d'una exposició a càrrec de la professora corresponent, i s'aprofundiran amb documents que l'alumnat haurà de llegir individualment i amb exemples de materials i activitats d'avaluació i intervenció. L'alumnat haurà de llegir els documents corresponents a les lectures obligatòries i/o recomanades al llarg del mòdul que s'estigui impartint.

El treball personal de l'alumnat consistirà en la lectura i estudi de les lectures obligatòries o recomanades ressenyades a cada unitat docent. Les activitats pràctiques es realitzaran de forma integrada i consistiran en l'elaboració dels treballs grupals dels que se'n derivarà la necessitat de realitzar lectures comprensives de documents proposats.

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Classes pràctiques	12	0,48	CM14, KM31, KM32, SM26, SM28, SM29
Treball grupal per la realització del treball final	35	1,4	CM14, KM31, KM32, SM26, SM28, SM29
Estudi individual de la matèria i preparació per l'examen	34	1,36	CM14, KM32, SM26, SM28, SM29
Cerca autònoma d'informació	10	0,4	CM14, KM31, KM32, SM28
Atenció individualitzada (presencial o virtual) als estudiant que ho sol·licitin	16,5	0,66	CM14, KM32, SM26, SM28
Lectura d'articles i capítols de llibre	34	1,36	CM14, KM31, KM32, SM26, SM28, SM29
Participació en els fòrums i activitats al Campus Virtual	10	0,4	CM14, KM31, KM32, SM26, SM28, SM29
Classes magistrals	55,5	2,22	CM14, KM31, KM32, SM26, SM28, SM29
Tutories de seguiments dels treball grupals	18	0,72	CM14, KM32, SM26, SM29

Bloc A i B

Les diferents temàtiques del programa s'introduiran a partir d'una exposició a càrrec de la professora corresponent i s'aprofundiran amb documents que l'alumnat haurà de llegir individualment i amb exemples de materials i activitats d'avaluació. L'alumnat haurà de llegir els documents corresponents a les lectures obligatòries o recomanades durant el mòdul que s'estigui impartint.

Els seminaris pràctics consisteixen en realitzar un seguiment de casos pràctics i un treball grupal realitzat durant les sessions. S'habilitarà un espai al Moodle per complementar amb lectures aquests treballs pràctics.

Donat que l’assignatura es composa per una part pràctica important, és imprescindible que l'alumnat participi de forma activa i seguida a les classes. En elles es duran a terme totes les activitats pràctiques obligatòries, que es realitzaran en grup.

Metodologia de les classes teòriques:

Les diferents temàtiques del programa s'introduiran a partir d'una exposició a càrrec de la professora corresponent, i s'aprofundiran amb documents que l'alumnat haurà de llegir individualment i amb exemples de materials i activitats. Dins d'aquestes sessions, i com a metodologia docent innovadora, s'utilitzarà la gamificació per dur a terme el repàs i la consolidació dels continguts dels mòduls didàctics I, II, III i IV del Bloc B. Aquesta activitat permetrà a l'alumnat revisar, mitjançant dinàmiques de joc, els conceptes clau.

Treball personal de l'alumnat:

El treball personal de l'alumnat consistirà en la lectura i estudi de les lectures obligatòries o recomanades ressenyades a cada unitat docent. En les activitats pràctiques, es realitzaran de forma integrada i consistiran en l'elaboració dels treballs de pràctiques dels que se'n derivarà la necessitat de reflexionar i posar a la pràctica els coneixements donats a les classes teòriques havent de complementar amb lectures comprensives de documents diversos (informes, protocols d'avaluació, articles o capítols de llibres) per fer la redacció dels treballs, els quals seran en grup.

Seminaris:

Es duran a terme diverses activitats de pràctiques en grup. Aquestes s'organitzaran al voltant de l'aplicació i utilització dels coneixements assolits en els crèdits teòrics i a l'anàlisi de casos reportats a la literatura o en vídeo. Cada grup haurà de lliurar cada treball o informe del seminari corresponent en la data corresponent i especificada.

Treball pràctic:

L'alumnat haurà de realitzar un treball pràctic escrit d'un cas real o fictici. Aquest treball es realitzarà en grup de 4 persones i tindrà una tutorització de seguiment. Cada grup haurà de fer una exposició oral del treball realitzat a la resta de grups.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Resultats d'aprenentatge
Ev3A. Bloc A. Evidencia 3A-Prova teòrica escrit presencial	20%	KM32, SM28, SM29
Ev2. Bloc A i B: Evidencia 2-Treballs orals i escrits presencials aplicats a les classes pràctiques	20%	CM14, KM31, KM32, SM26, SM28, SM29
Ev1. Bloc A i B. Evidencia1-Treball escrit i exposició oral	30%	CM14, KM31, KM32, SM26, SM28, SM29
Ev3B. Bloc B. Evidencia 3B-Prova escrita teòrica presencial	30%	KM32, SM28, SM29

Terminología: EV= Evidència

Avaluació Continuada

Treball escrit en grup EV1. L'alumnat haurà de realitzar un treball grupal sobre una de les patologies tractades a les classes teòriques. Haurà de desenvolupar una proposta d'intervenció i el treball s'avaluarà: a partir d'una exposició oral (10% de la nota); assistència i participació a les sessions d'exposició (5% de la nota) i la redacció del treball escrit (15% de la nota). La qualificació total d'aquesta EV1 representarà un 30% de la nota total de l'assignatura. El lliurament del treball escrit i exposicions orals d'aquesta evidència estan previstes a la setmana 15 del semestre.
Treballs aplicats a les classes pràctiques treballs grupals EV2. Aquesta evidència s'avalua a partir de la realització total, s'assiteixi o no al seminari, dels treballs/informes de cada una de les sessions -un total de 6 seminaris- (15% de la nota) i l'assistència i participació en totes les sessions (5% de la nota). La nota obtinguda en la qualificació de les activitats, participació i assistència en totes les sessions pràctiques de seminari representen el 20% de la nota final. L’entrega d'aquests treballs es realitzarà per la plataforma Moodle i es realitzarà dins d'un termini de 15 dies des de la realització de la pràctica.
Prova teòrica individual EV3 A i B. Per tal de superar aquesta part de l'assignatura caldrà realitzar dues proves teòriques: EV3A referents al Bloc A durant el primer període d'avaluació del segon semestre i EV3B referent al Bloc B durant el segon període. Aquests exàmens representaran el 50% (bloc A 20% i bloc B 30%) de la nota final. Cal obtenir mínim un 4,0 sobre 10 en cada una de les parts. L'alumnat que obtingui una puntuació inferior a 4 en qualsevol de les dues parts, haurà d'anar a recuperació de la part no superada. Períodes d'avaluació i recuperació, els establerts per la facultat (i que es publiquen al web).

*Nota: Seguint la normativa d'avaluació de la Facultat, les notes s'expresseran amb un únic decimal i es realitzarà l'arrodoniment al següent nombre enter si l'estudiant es troba a només una dècima d'un canvi qualitatiu (ex. 4,85 → 4,9 = 5,0)

Sistema de Recuperació de l'Avaluació continuada.

D'acord amb la normativa de la Facultat, podrà optar a la recuperació l'alumnat que hagi estat avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts (66,6%) de la qualificació total de l'assignatura i no hagi assolit la nota per superar-la.

Evidències recuperables: Es podran recuperar les proves teòriques individuals presencials (Ev3A i Ev3B), que representen el 50% de la nota final.
Evidències NO recuperables (excloses): Queden excloses del procés de recuperació en el període final establert pel calendari acadèmic l'Ev1 (30%) i l'Ev2 (20%).

L'exclusió d'aquestes evidències es fonamenta en la seva naturalesa d'avaluació continuada i tutoritzada, que ja preveu mecanismes de correcció i millora durant el seu propi procés.

Assignatura superada. per superar l'assignatura cal haver obtingut una qualificació mínima de 5,0 punts en el global i una nota igual o superior a 4,0 punts en cadascuna de les proves avaluatives presencials amb una contribució ≥ 20% (EV3 A i EV3B)

*Nota: Les hores d'exposicions o treballs a l'aula amb retorn col·lectiu es computen a l'apartat de Metodologia com a docència dirigida

Observacions

Tipus de Retorn	EV i TIPUS	SETMANA
A l’aula i Eina digital a través del moodle	EV1 Treball Escrit i Exposició oral	15 i 18
A l’aula I Eina digital a través del moodle	EV 2	2; 3; 4; 5; 6; 9; 10; 11; 12: 14; 16;17; 19
Eina digital a través del moodle i possibilitat de Tutoria	EV3	9 i 20

Avaluació Única

Per l'alumnat que renuncia a tenir una avaluació continuada. L'avaluació única es sol·licita telemàticament (e-formulari) en el període específic (més informació al web de la facultat).

L’alumnat que s’aculli a l’avaluació única haurà de realitzar i lliurar les següents evidències el dia establert del segon període avaluatiu, a excepció de les parts vinculades a l'assistència.

EV3. Prova escrita teòrica que constarà de 2 parts: EV3A referents al Bloc A amb un pes de 20% de la nota i EV3B referent al Bloc B amb un pes del 30% de la nota. Temps per la realització 3h.
EV1. Treball escrit. L'alumnat haurà de realitzar un treball individual sobre una de les patologies tractades a les classes teòriques. Haurà de desenvolupar una proposta d'intervenció i el treball s'avaluarà: a partir d'una exposició oral (10% de la nota) realitzada el dia da l'avaluació; assistència i participació a les sessions d'exposicions establertes (5% de la nota) i la redacció del treball escrit (15% de la nota) el qual s’entregarà el dia de l'avaluació. La qualificació total d'aquesta EV1 representarà un 30% de la nota final de l'assignatura. Temps per la realització de l'exposició: 10 minuts.
EV2. Treballs en relació a les classes pràctiques: Aquesta evidència s'avaluarà a partir de la realització de 6 informes/treballs escrits (corresponents a cada seminari) que suposa el 15% de la nota i l'assistència i participació en les sessions (5% de la nota). La nota obtinguda representen el 20% de la nota final. La realització i entrega d'aquests informes/treballs escrits es realitzarà el dia de l'avaluació. Temps per a la realització: 3h.

Temps total per la realització de l’avaluació única: 6 hores i 10 minuts

TAULA D’ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ÚNICA
Nom i descripció de l’evidència	Pes	Durada en hores (de l’acte presencial)	Data realització/entrega
EV3A. Prova escrita teòrica referents al Bloc A	20%	6h i 10m	Segon període avaluatiu
EV3B. Prova escrita teòrica referent al Bloc B	30%
EV1A. Treball escrit. L'alumnat haurà de realitzar un treball individual sobre una de les patologies tractades a les classes teòriques. Haurà de desenvolupar una proposta d'intervenció	15%
EV1B. Exposició oral del treball escrit	10%
EV1C. assistència i participació en les sessions d’exposicions orals	5%
EV2A. Treballs en relació a les classes pràctiques. Realització de 6 informes/treballs escrits (1 per cada sessió pràctica de l’assignatura)	15%
EV2B. Assistència i participació en les sessions de seminari.	5%

Sistema de Recuperació per l'avaluació Única:

D’acord amb la normativa de la Facultat, l’alumnat que s’aculli a l’avaluació única podrà optar a realitzar la prova de recuperació si no ha assolit els criteris establerts per superar l’assignatura i ha estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts (66,6%) de la qualificació total de l'assignatura.
Evidències recuperables: Es podrà recuperar l'Ev3 (Prova teòrica escrita presencial), que representa el 50% de la nota final el dia i període de recuperació establert pel calendari de la facultat.
Evidències no recuperables (excloses): Atesa la seva naturalesa de treball de procés o aplicació de casos tutoritzats durant el semestre, queden excloses de la recuperació l'Ev1 (30%) i l'Ev2 (20%).

La nota màxima que pot assolir l'alumnat en una evidència recuperada és de 5,0 punts. Les EV 1 i EV2 no són recuperables.

Assignatura superada. per superar l'assignatura cal haver obtingut una qualificació mínima de 5,0 punts en el global i una nota igual o superior a 4,0 punts en cadascuna de les proves avaluatives presencials amb una contribució ≥ 20% (EV3 A i EV3B)

Revisió: la revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació continuada.

Tant per l'avaluació continuada com per l'avaluació única.

Estudiant avaluable. Serà avaluat l'alumnat que hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior a 4,0 punts (40%).
Estudiant No avaluable. Es considerarà com a "no avaluable" l'estudiantat que hagi lliurat evidències d’aprenentatge el pes de les quals, en conjunt, sigui inferior a 4,0 punts (40%) de la qualificació total de l'assignatura. L’alumnat que hagi lliurat evidències amb un pes igual o superior al 40% no podrà constar en actes com a "no avaluable" i haurà de rebre la qualificació numèrica que li correspongui segons el seu rendiment.
Assignatura superada. L'estudiant que, en una escala 0-10, hagi obtingut una qualificació mínima de 5,0 punts i una nota igual o superior a 4,0 punts en cadascuna de les proves avaluatives presencials que tinguin una contribució igual o superior al 20% de la nota final (EV3 A i EV3B). Així mateix, per superar l'assignatura és requisit indispensable haver lliurat totes les evidències d'aprenentatge programades (EV1 i EV2). En cas de no assolir aquests requisits, la nota màxima a consignar en l'expedient acadèmic serà de 4,5 punts.

En relació a l'ús de la IA en les diferents EV. Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

Important. EL LLIURAMENT DE LA TRADUCCIÓ DE LES PROVES D’AVALUACIÓ PRESENCIALS ES REALITZARÀ SI ES COMPLEIXEN ELS REQUERIMENTS ESTABLERTS EN L’ARTICLE 263 I ES REALITZA LA SEVA SOL·LICITUD LA SETMANA 4 TELEMÀTICAMENT (E-FORMULARI) (més informació al web de la Facultat).

Pautes d’avaluació de les titulacions de la facultat

https://www.uab.cat/doc/DOC_PautesAvaluacio_2026

Bibliografia

Bloc A

Bibliografia fonamental:

INGERSOLL, B; DVORTCSAK, A. (2022).Comunicación social para niños con autismo y otras dificultades del desarrollo. ImPACT: guía para profesionales. Avila: Autismo Avila.
INGERSOLL, B; DVORTCSAK, A. (2021).Comunicación social para niños con autismo y otras dificultades del desarrollo. ImPACT: guía para familias. Avila: Autismo Avila.
Millé Gracia, M., & Mulas, F. (2005). Atención temprana: Desarrollo infantil, diagnóstico, trastornos e intervención. Valencia: Promolibro.
Pepper, J., & Weitzman, E. (2007). Hablando nos entendemos los dos: Una guía práctica para padres de niños con retraso del lenguaje. Toronto: The Hanen Program.
ROGERS, S.J i DAWSON, G. (2021). Modelo Denver de atención temprana para ninos pequeños con autismo. Estimulación del lenguaje, el aprendizaje y la motivación social. (4a ed.). Ávila: Autismo Ávila
ROGERS, S.J., DAWSON, G. I VISMARA, L.A. (2018). Atención temprana para su niño o niña con autismo. Cómo utilitzar las actividades cotidianas para enseñar a los ninos a conectar, comunicarse y aprender. Ávila: Autismo Ávila
Sussman, F. (2012). More than words: A parent’s guide to building interaction and language skills for children with Autism Spectrum Disorder or social communication difficulties. Toronto: The Hanen Program.

Bibliografia complementària:

Aimard, P., & Abadie, C. (1992). Intervención precoz en los trastornos del lenguaje del niño. Barcelona: Masson.
BERK, L.E. (2021). Child Development: an Active Learning Approach (10th Edition).Pearson
Cabrera, M. C., & Sánchez, C. (1985). La estimulación precoz: Un enfoque práctico. Madrid: Siglo XXI.
Campo, A. J., & Ribera, C. (1992). El juego de los niños y el diagnóstico: “La hora de juego”. Barcelona: Ediciones Paidós.
Del Río, M. J. (1997). Lenguaje y comunicación en personas con necesidades especiales. Barcelona: Martínez Roca.
Diputació de Barcelona. (2001). Llibre blanc de l’atenció precoç. Diputació de Barcelona.
Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana (GAT). (2004). Organización diagnóstica para la atención temprana (ODAT). Real Patronato sobre Discapacidad.
Ferrari, P. (2000). El autismo infantil. Madrid: Biblioteca Nueva.
Fey, M. (1995). Language intervention, preschool through the elementary years. Boston: Allyn and Bacon.
Fundació Vidal i Barraquer. (1995). Nous models de família en l’entorn urbà. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social.
Gatell, A. (2022). Trastorns del neurodesenvolupament i l’aprenentatge: abordatge des de Pediatria d’Atenció Primària. Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
Gardini, M., & Mas, C. (2001). Observar, conocer y actuar: Método de intervención en la relación y el comportamiento del niño. Madrid: Pirámide.
Gassier, J. (1990). Manual del desarrollo psicomotor del niño. Barcelona: Masson.
Generalitat de Catalunya. (2010). Recull de procediments d’atenció directa per als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Taula Tècnica d’Atenció Precoç. Col·lecció Eines 10. ICASS.
Generalitat de Catalunya. (2005). Créixer amb tu: Els infants de 0 a 18 mesos. Els infants de 18 a 36 mesos.
Generalitat de Catalunya. (2003). L’ús del llenguatge a l’escola.
Gómez, Viguer, & Cantero. (2003). Intervención temprana: Desarrollo óptimo de 0-6 años. Psicología Pirámide.
Hegde, M. N., & Maul, C. A. (2006). Language disorders in children: An evidence-based approach to assessment and treatment. Boston: Pearson/Allyn & Bacon.
Jané, M. C. (2001). Llenguatge i psicopatologia de la infantesa i l’adolescència: Clínica i avaluació. Materials 101. Barcelona: Edicions UAB.
Jiménez, J., & Alonso, J. (2000). Corregir problemas de lenguaje. Barcelona: RBA Libros.
López, G., Monsalve, C., & Abad, J. Necesidades educativas en el Síndrome X Fràgil. Asociación Síndrome X Fràgil.
LORD, C.; MCDONALD, J. (2021) Early Intervention for Children with Autism Spectrum Disorder. The Guilford Press.
Martinborreguero, P. (2004). El síndrome de Asperger. Madrid: Alianza Editorial.
McCauley, R. J., & Fey, M. E. (2006). Treatment of language disorders in children. Boston: Paul H. Brookes Pub.
Morton, J. (2004). Understanding developmental disorders: A causal modelling approach. Malden, MA: Blackwell Publishers.
Narbona, J., & Chevrie-Muller. (1997). El lenguaje del niño. Barcelona: Masson.
National Center for Clinical Infant Programs. (1998). Clasificación diagnóstica: 0-3. Paidós.
Owens, R. (1991/2004). Language disorders: A functional approach to assessment and intervention. Boston: Pearson.
SANZ-TORRENT, M. i ANDREU BARRACHINA, LL. (Coord) (2024). El Trastorno del Desarrollo del Lenguaje (TDL). Una mirada desde la investigación hacia la pràctica. Barcelona: Pirámide.
SHONKOFF, J. P., & PHILLIPS, D. A. (2022). From Neurons to Neighborhoods: The Science of Early Childhood Development. National Academies Press.
Siegel, D., & Payne, T. (2012). El cerebro del niño. Barcelona: Alba Editorial.
Stern, D. (2000). Diari d’un bebè: Tot allò que l’infant veu, sent i experimenta. Barcelona: Columna Assaig.
UCCAP (2024). Desenvolpuament infantil i atenció precoç avançada 2030. Una proposta per a la consolidació del model amb visió de futur.
Zuleta Mollé. (2001). Programa para la estimulación del desarrollo infantil: 1º-2º-3º-4º año de vida. CEPE.

Manuals:

Diputació de Barcelona. (2001). Llibre blanc de l’atenció precoç. Diputació de Barcelona.
Grupo de Atención Temprana. (2011). La realidad actual de la atención temprana en España. Madrid: Real Patronato de Prevención y Atención a la Minusvalía.
Piñeiro, J., Pérez-López, J., Vargas, F., & Candela, A. B. (Coords.). (2014). Atención temprana en el ámbito hospitalario. Madrid: Pirámide.
Perpiñán, S. (2009). Atención temprana y familia: Cómo intervenir creando entornos competentes. Madrid: Narcea.

Enllaços web

http://www.uccap.com/ (Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç)

http://www.acapcat.com/ (Associació Catalana d’atenció Precoç).

http://www.gat-atenciontemprana.org (Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana -GAT).

http://www.um.es/atemp/ (Asociación Atenció Temprana Murcia).

http://www.um.es/facpsi/maltrato/ (Asociación Murciana de apoyo infancia maltratada).

http://www.asperger.es/catalunya (Associació síndrome d’Asperger)

http://www.xfragilcatalunya.org (Associació catalana SXF)

http://www.ctv.es/USERS/jgab/ (Asociación Síndrome X Fràgil de Madrid)

http://paidos.rediris.es/genysi/ (Grupo de estudios natalógicos)

http://zerotothree.org (National Center for Clinical Infants Programs)

http://biblioteca.consultapsi.com/DSM/Dsm.htm (Manual Diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales)

http://biblioteca.consultapsi.com/ICD10/cie1.htm (Sistema clasificación internacional de enfermedades)

http://www.gencat.net/benestar/apreco (Generalitat de Catalunya)

http://www.gencat.net/diari/4002/03294122.htm (Decret 261/2003 del 21 d’octubre)

http://iier.isciii.es/autismo/pdf/aut_lbap.pdf (Libro Blanco de la Atención Precoç)

http://www.xtec.es/recursos/socials/50dh/infant.htm (Drets de l’infant 1959)

http://www.autismo.com/

http://www.walearning.com/products/language-is-the-key/ El lenguaje es la clave (Interaccions constructives al voltant dels llibres i del joc amb materials i mètodes dissenyats especialment pels pares).

www.hanen.org

https://www.youtube.com/watch?v=_-NBZNqs648 (Jocs del Falda. Escola d'educació especial l'Arboç. Fundació el Maresme)

www.teachmetotalk.com

www.touchpoints.org (Brazelton Touchpoints Center)

http://abansprimeresparaules.upf.edu/

http://www.firstsigns.org/ (Informació exemplificada amb vídeos sobre els indicadors de risc de dificultats de comunicación basats en investigacions científiques)

http://www.zerotothree.org/ (Informació per a pares, professionals i responsables polítics sobre el desenvolupament primerenc).

https://gatatenciontemprana.files.wordpress.com/2014/01/cartelcalendario-desarrollo-0-a-18.pdf

(Fulletó sobre les fites del desenvolupament en infants de 0 a 18 anys).

http://www.parentingscience.com/baby-development.html (Informació sobre el desenvolupament infantil basada en la investigació científica)

www.thecommunicationtrust.org.uk/whatworks (Es poden trobar estratègies d’intervenció comprovades empíricament, per dificultats de comunicación, parla i llenguatge per diferents edats).

http://es.helpisinyourhands.org/ (Eina digital per a l’estimulació precoç del Trastorn de

l’Espectre Autista)

https://impactautismoavila.org (Projecte imPACT)

www.esdm.co (Early Start Denver Model)

www.communicationmatrix.org

www.mytobiidynavox.com/support/professional-resources

Bloc B

Bibliografia fonamental

Abril, D., Gil, S., & Vegara, A. (2010). Comunicación Augmentativa y Alternativa: Guía de referencia. Madrid: CEAPAT-IMSERSO. Edición electrónica.
Abril, D., Gil, S., & Sebastián, M. (2013). Mi interfaz de acceso. Madrid: CEAPAT-IMSERSO. Edición electrónica.
Basil, C., Soro, E., & Rossell, C. (1996). Discapacidad motora, interacción y adquisición del lenguaje: sistemas augmentativos y alternativos de comunicación (guía y videos 1, 2, 3, 4). Madrid: MEC-CDC.
Basil, C., & Soro-Camats, E. (2004). Proyectos y programas en alumnos con dificultades en la adquisición del lenguaje. En A. Badia, T. Mauri, & C. Monereo (Eds.), La práctica psicopedagógica en educación formal (pp. 447–469). Barcelona: Editorial UOC.
Basil, C., Soro-Camats, E., & Rosell, C. (1998). Sistema de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura: principios teóricos y aplicaciones. Barcelona: Masson.
Baumgart, D., Johnson, J., & Helmstetter, E. (1996). Sistemas alternativos de Comunicación para personas con discapacidad. Madrid: Alianza.
Bondy, A., & Frost, L. (2009). Manual de PECS (Sistema de Comunicación por Intercambio de Imágenes) (2ª ed.). Estados Unidos: Pyramid Educational Products, Inc.
Bondy, A. (2011). The Pyramid Approach to Education (A guide to Functional ABA) (2ª ed.). Estados Unidos: Pyramid Educational Products, Inc.
Chaeffer, B., Raphael, A., & Kollinzas, G. (2005). Habla signada: para alumnos no verbales. Madrid: Alianza.
Gallardo, M. V., & Salvador, M. L. (1999). Discapacidad motórica: aspectos psicoeducativos y educativos. Málaga: Aljibe.
Giné, C. (2006). Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especials (2a ed.). Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
Von Tetzchner, N. (2001). Introducción a la enseñanza de signos y ayudas técnicas. Madrid: Antonio Machado.
Von Tetzchner, S., & Martissen, H. (1993). Introducción a la enseñanza de signos y uso de ayudas técnicas para la comunicación. Madrid: Visor.
Von Tetzcner, S, Martissen, H; Stadskleiv, K. (2026). Comunicación aumentativa y alternativa para niños, adolescentes y adultos con trastornos del desarrollo. Madrid: Ediciones Pirámide.
Torres, S., & García-Orza, J. (1998). Discapacidad y Sistemas de comunicación. Madrid: Real Patronato de prevención y atención a personas con minusvalía.
Urrutia, J. (1990). Sistemas de comunicación. Bases para su estudio. Sevilla: Alfar.
Pepper, J., & Weitzman, E. (2007). Hablando… nos entendemos los dos. Entha Ediciones.
Rosell, C., Soro-Camats, E., & Basil, C. (2010). Alumnado con discapacidad motriz. Barcelona: Graó.
Soro-Camats, E., & Basil, C. (2006). Desarrollo de la comunicación y el lenguaje en niños con discapacidad motora y plurideficiencia. En M. J. del Río & V. Torrens (Coords.), Lenguaje y comunicación en trastornos del desarrollo (pp. 79–104). Madrid: Pearson.
Soro-Camats, E.,Basil, C., & Rosell, C. (2012). Pluridiscapacidad y contextos de intervención. Barcelona: Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació). Edición electrónica.
Sotillo, M. (1993). Sistemas alternativos de comunicación. Madrid: Trotta.
Soto, G. (2000). Impacto de los SAAC en el desarrollo del lenguaje: consideraciones teóricas y aplicadas. Murcia: Publicación presentada en el 1er Congreso TecnoNEEt 2000 – Nuevas tecnologías, viejas esperanzas. Edición electrónica.
Soto, G., & Alcantud, F. (Coords.). (2003). Tecnologías de ayuda en personas con trastornos de comunicación. Valencia: Nau Llibres.

Bibliografia complementària

Revista Española sobre Discapacidad Intelectual, 45(3), Núm. 251, 2014, pp. 6–27.
Bacco, J. L., Araya, F., Peña, N., & García, J. (2016). Trastornos de la alimentación y deglución en niños con parálisis cerebral: presencia y severidad. Rehabilitación Integral, 11(1), 15–24.
Moraleda, E. (2011). Análisis del desarrollo morfosintáctico en personas con Síndrome de Down en el periodo infantil y adolescente. Revista de Investigación en Logopedia, 1, 121–129. ISSN 2174-5218.
Belinchón, S., Casas, S., Díez, C., & Tamarit, J. (2014). Accesibilidad cognitiva en los centros educativos. Madrid: MECD/CNIIE. Edición electrónica.

Llibres / Manuals de consulta

Plural Publishing – WFSLP
https://www.pluralpublishing.com/publication_wfslp.htm
Routines-Based Early Intervention – Brookes Publishing
http://products.brookespublishing.com/Routines-Based-Early-Intervention-P229.aspx
Guía de intervención logopédica en las dislalias – Síntesis
https://www.sintesis.com/guia-de-intervencion-132/guia-de-intervencion-logopedica-en-las-dislalias-ebook-2028.html

Programari

No aplicable o sense programari específic

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TE) Teoria	1	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(SEM) Seminaris	111	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(SEM) Seminaris	112	Català	segon quadrimestre	matí-mixt
(SEM) Seminaris	113	Català	segon quadrimestre	matí-mixt