Patologia de l'Audició, la Parla, la Veu i la Deglució
Codi: 104143Crèdits: 9
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Logopèdia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Francisco Javier Leon Vintro
- Correu electrònic :
- franciscojavier.leon@uab.cat
Equip docent
- Francisco Javier Leon Vintro
- César José Orus Dotu
Equip docent (extern a la UAB)
- Albert PUJOL
- Cristina VALERO
- Joan Ramon GRAS
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
És convenient que l'alumne tingui coneixements generals d'anatomia i fisiologia dels òrgans que componen el sistema auditiu, fonatori i el sistema nerviós, així com del seu funcionament, el que li facilitarà la compressió de les hipoacúsia i dels trastorns de la veu que puguin aparèixer en moltes situacions patològiques.
Objectius
La patologia que afecta al nas, la boca, la faringe, la laringe i l'orella, sol cursar amb trastorns de la comunicació. Els metges i en particular els ORL són sovint les primeres persones a ser consultades quan el llenguatge triga a aparèixer, quan la parla és difícil d'entendre o quan hi ha alguna altra alteració de la veu. Un cop el metge especialista en ORL i/o el foniatra ha establert el diagnòstic i, si escau, s'han aplicat tècniques mèdico-quirúrgiques per resoldre el poblema concret del pacient, sol ser necessària la participació de un/una logopeda per aplicar les tècniques d'avaluació i intervenció logopèdica que permetin una recuperació el més adequada possible de les funcions alterades de l'audició, de la veu, del llenguatge i de la parla, aconseguint la millora dela capacitat de comunicació i la facilitació de la seva integració social.
Amb el temari de l'assignatura es pretén que l'alumne adquireixi un coneixement precís de la anatomia clínica i fisiopatologia, de la clínica i dels mètodes diagnòstics de l'aparell de la audició, de la fonació i de la deglució, per poder intervenir en els seus trastorns, desenvolupant les funcions del logopeda segons les necessitats individuals. També és un objectiu el poder assessorar a la família en cas necessari.
Resultats d'aprenentatge
- KM21 (Explicar els aspectes bàsics de l’exploració de l’aparell fonador (laringe, faringe, boca, fosses nasals) i de l’aparell auditiu.) Explicar els aspectes bàsics de l’exploració de l’aparell fonador (laringe, faringe, boca, fosses nasals) i de l’aparell auditiu.
- KM22 (Descriure els principals trastorns de la parla, la veu, l’audició i la deglució, així com les seves repercussions sobre els processos comunicatius.) Descriure els principals trastorns de la parla, la veu, l’audició i la deglució, així com les seves repercussions sobre els processos comunicatius.
- KM23 (Reconèixer en quines situacions és necessari la derivació a l’especialista en otorrinolaringologia, audiologia, foniatria o altres especialitats afins.) Reconèixer en quines situacions és necessari la derivació a l’especialista en otorrinolaringologia, audiologia, foniatria o altres especialitats afins.
Continguts
BLOC AUDICIÓ
1. Fisiopatologia de l’audició.
2. Valoració de les pèrdues d’audició.
3. Hipoacusia infantil.
4. Sordeses de transmissió.
5.Sordeses de percepció. Presbiacúsia.
6. Audiòfons i altres dispositius per la sordesa.
7. Implants coclears i la seva rehabilitació.
BLOC PARLA i VEU
8. Fisiopatologia i exploració de fosses nasals. Patologia de les fosses nasals.
9. Fisiopatologia i exploració de la faringe. Patologia de la faringe.
10. Fisiopatologia i exploració de la cavitat oral. Patologia de les cavitat oral.
11. Fisiopatologia de la laringe. Exploració de la laringe. Exploració de la veu.
12. Desenvolupament embrionari i evolutiu del òrgans de fonació i cavitats de ressonància.
Mecanismes de fonació.
13. Fisiopatologia i exploració de l'articulació de la parla.
14. Trastorns de la veu d'origen oral, faringi, nasal i pulmonar. Alteracions de la ressonància.
15.Disglòssies
16. Disfonies: etiopatogenia i classificació.
17.Disfonies per lesions congènites de les cordes vocals. Disfonia infantil. Puberfonia.
18. Disfonies per lesions adquirides de les cordes vocals. Disfonies orgàniques i funcionals.
19. Paràlisis laríngies perifèriques i centrals
20. Disfonies per malalties neurològiques i neuromusculars
21. Envelliment: veu, parla i respiració. Presbifonies
22. Paper de la cirurgia a les diferents disfonies
23.Càncer de cap i coll: les seqüeles dels tractaments
24. Laringectomia total i la seva rehabilitació
25. Canvi de gènere. Veu cantada. Patologia ocupacional.
BLOC DEGLUCIÓ
26. Fisiopatologia de la deglució
27. Exploració de la deglució
28. Disfàgies funcionals
29. Disfàgies orofaríngies estructurals
30. Paper de la cirurgia al tractament de les disfàgies
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Seminaris de casos clínics | 54 | 2,16 | |
| Revisió bibliogràfica | 31 | 1,24 | |
| Estudi del temari | 90 | 3,6 | |
| Classes teòriques | 45 | 1,8 |
Sessions de temari
Exposició dels temes teòrics amb material iconogràfic estimulant la discussió de la matèria.
Seminaris de casos clínics
Els alumnes es repartiran en 3 grups i realitzaran aquests seminaris on el professor presentarà casos clínics pràctics als alumnes, que hauran de tenir una participació activa. S'afavorirà en tot moment la participació activa dels alumnes mitjançant preguntes, debat i suggerències.
Es permès l'ús de la intel.ligència artificial.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1. Prova objectiva de resposta múltiple I | 35% | 1 | 0,04 | KM21, KM22, KM23 |
| EV3. Avaluació de casos clínics | 30% | 3 | 0,12 | KM21, KM22, KM23 |
| EV2. Prova objectiva de resposta múltiple II | 35% | 1 | 0,04 | KM21, KM22, KM23 |
Les competències d'aquesta assignatura seran avaluades:
Contingut teòric (EV1 i EV2):
Hi haurà dos exàmens tipus test individuals i presencials (EV1 i EV2), amb preguntes de cinc alternatives de les quals només una és correcta. L'examen inclourà almenys dues preguntes per tema, encara que aquest nombre es podrà incrementar en funció dels continguts teòrics i la rellevància d'aquests a l'hora de consolidar les bases teòriques de l'assignatura. Les preguntes en blanc no restaran nota. Quatre preguntes mal contestades resten una bé.
La EV1 es farà al segon període avaluatiu del 1r semestre, en les dates que estableixi la facultat (i que es publiquen al web).
La EV2 es farà al segon període avaluatiu del 2n semestre, en les dates que estableixi la facultat (i que es publiquen al web).
La EV3 es farà al segon període avaluatiu del 2n semestre, en les dates que estableixi la facultat (i que es publiquen al web).
LA NOTA MÍNIMA PER APROVAR LA MATÈRIA ÉS UN 5,0 A CADA EXAMEN TIPUS TEST: NO ES FARÀ MITJANA AMB NOTES INFERIORS.
Cada examen EV1 i EV2 representarà el 35% de la nota de l'assignatura.
EL LLIURAMENT DE LA TRADUCCIÓ DE LES PROVES D’AVALUACIÓ PRESENCIALS ES REALITZARÀ SI ES COMPLEIXEN ELS REQUERIMENTS ESTABLERTS EN L’ARTICLE 263 I ES REALITZA LA SEVA SOL·LICITUD LA SETMANA 4 TELEMÀTICAMENT (EFORMULARI) (més informació al web de la Facultat).
Avaluació de casos clínics (EV3):
S'avaluarà l'assistència i implicació de l'alumne (30% nota) i es farà una avaluació escrita individual i presencial sobre quatre casos clínics on l’alumne ha de donar una orientació sobre els mateixos (70% restant de la nota).
La nota de l'avalució de casos clínics suposa el 30% de la nota final.
LA NOTA MÍNIMA PER APROVAR LA MATÈRIA ÉS UN 5,0 D'AQUESTA AVALUACIÓ DE CASOS CLÍNICS (5,0 sobre 10).
EL LLIURAMENT DE LA TRADUCCIÓ DE LES PROVES D’AVALUACIÓ PRESENCIALS ES REALITZARÀ SI ES COMPLEIXEN ELS REQUERIMENTS ESTABLERTS EN L’ARTICLE 263 I ES REALITZA LA SEVA SOL·LICITUD TELEMÀTICAMENT (EFORMULARI) (més informació al web de la Facultat).
La Nota final del'assignaturaestarà conformadaper la següent fórmula: Contingut teòric (EV1-EV2) equival al 70% + Avaluació de casos clínics (EV3) suposa el 30% de la nota final.
Estudiant avaluable: quan l'estudiant lliura evidències d'aprenentatge amb un pes que com a mínim sigui del 40%.
Definició d’aprovat: D’acord amb les pautes avaluatives de la Facultat, la definició d’assignatura superada en l’avaluació continuada que, en una escala 0-10, obligatòriament, ha de contemplar haver obtingut una qualificació mínima de 5.0 punts i una nota igual o superior a 4.0 punts en cadascuna de les proves avaluatives presencials que tinguin una contribució igual o superior al 20 % de la nota d'aquesta avaluació continuada. En cas de no assolir aquests requisits, i els altres que pugui establir l'assignatura, la nota màxima a consignar en l'expedient acadèmic serà de 4.5 punts.
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.
Retorn de l'evidència d'aprenentatge
Un cop publicades les notes de les EV, es farà a l'aula un retorn indicant quines han estat les errades més freqüents, suggerint millores als estudiants per les següents evidències d'aprenentatges (avaluacions).
També per al EV3 es farà un retonr a l'aula o es publicarà una rúbrica al Campus Virtual per ajudar a l'estudiant a conèixer la seva progressió en el procés d'aprenentatge.
Prova de recuperació:
Tindran opció a la recuperació l’alumnat que TINGUI UNA NOTA DE CURS IGUAL O SUPERIOR a 3,5 i INFERIOR A 5,0. Seran objecte de reavaluació només les parts avaluades durant el curs com insuficients, sempre i quan que hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. La prova de recuperació inclourà una prova de resposta múltiple i una avaluació de casos clínics.
Aquesta prova de recuperació es fàra al període de recuperacions en les dates que estableixi la facultat.
La nota que constarà després de la recuperació serà la nota ponderada les tres EV (cal un mínm de 5 a cada una d'elles).
Encasde no presentar-se a la recuperació o no superar la mateixa, la nota màxima que constarà al expedient serà de 4,5.
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s’avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Enllaç a pautes d'avaluació UAB: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
AVALUACIÓ ÚNICA:
L’AVALUACIÓ UNICA ES SOL·LICITA TELEMÀTICAMENT (E-FORMULARI) EN EL PERÍODE ESPECIFIC (més informació al web de la Facultat)
Aquesta avaluació tindrà dos elements:
1. EV1-2. Prova objectiva de resposta múltiple de tota la materia: 50% de la nota final.
2. EV3. Avaluació de casos clínics: 50% de la nota final.
L'avaluació EV1-2 tindrà una duració de 1 hora.
L'avaluació EV3 tindrà una duració de 3 hores.
Les dues EV es faràn el mateixa dia, que s'intentarà que sigui el mateix que l'EV de l'avaluació continuada del segon període avaluatiu.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada
Bibliografia
Bibliografia fonamental:
Bermúdez R. Exploración clínica de los trastornos de la voz, el habla y la audición. Ed. Aljibe. Málaga. 2003.
Bleeckk. Disfagia: Evaluación y reeducación de los trastornos de la deglución. Ed. McGraw-Hill 2004.
Ramírez C. Manual de Otorrinolaringología, Ed. McGrawHill. Madrid 2008.
Ramos A. Cenjor C .Manrique M. Morera C. Implantes de oído medio e implantes cocleares. Ed. Ars Médica 2007
Bibliografia:
- Angulo A, Blanco JL, Mateos F. Audioprótesis: Teoría y práctica. Ed. Massón. Barcelona 1997.
- Bermúdez R. Exploración clínica de los trastornos de la voz, el habla y la audición. Ed. Aljibe. Málaga. 2003.
- Bleeckk. Disfagia: Evaluación y reeducación de los trastornos de la deglución. Ed. McGraw-Hill 2004.
- Casado J. C. La evaluación clínica de la voz. Fundamentos médicos y logopédicos. Ed. Aljibe. Málaga 2002.
- Casado J. C. Pérez A. Trastornos de la voz: Del diagnóstico al tratamiento. Ed. Aljibe.Málaga 2009.
- Cobeta I., Nuñez F., Fernández S. Patología de la voz.. Ponencia Oficial de la Sociedad Española de ORL y Patología Cervico-Facial 2014. Ed. Marge Medica Books
- Courtat P., Peytral C, Elbaz P. Exploraciones funcionales en ORL. Ed. Massón. Barcelona 1994.
- FIAPAS. Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Audtiva. 2004.
- Jaume G, Tomas M. Manejo de la disfagia y aspiración. Ed. Ergon 2007
- Le Huche F, Allali A. La voz Tomo (1,2,3, 4). Ed. Massón. Barcelona 2004
- Manrique M, Huarte A. Implantes cocleares. Ed. Massón 2002.
- Médica 2007.
- Menaldi J. La Voz Patológica. Ed. Panamericana 2002
- Navarro S. Navarro F., Romero P. Voz: Trastornos y rehabilitación. Ed. CEP 2007
- Patología de la voz. I Cobeta, F. Nuñez, S Fernández. Ponencía Oficial de la SEORL PCF Ed. Marge Méica Books 2014
- Peña J. Manual de logopedia. Ed. Massón. Barcelona 2001.
- Perelló J. Evaluación de la voz, lenguaje y audición. Ed. Lebón. Barcelona 1996
- Perelló J. Sordera Profunda Bilateral Prelocutiva. Ed. Massón 4º edición. Barcelona 1992.
- Perelló J. Trastornos del habla. Ed. Massón 5º edición. Barcelona 1995.
- Puyuelo M. Casos Clínicos en logopedia. Ed. Massón 1997
- Ramírez C. Manual de Otorrinolaringología, Ed. McGrawHill. Madrid 2008.
- Ramos A. Cenjor C .Manrique M. Morera C. Implantes de oído medio e implantes cocleares. Ed. Ars Médica 2007
- Rivera T. Audiología. Técnicas de exploración. Hipoacusias neurosensoriales. Ed. Ars Médica 2003.
- Rodríguez-Smith-Agreda. Anatomía de los órganos del lenguaje, visión y audición. Ed. Panamericana 2003.
- Salesa E., Perelló E., Bonavida A. Tratado de audiología. Ed. Masson. Barcelona 2013
- Suárez A. Martínez J.D., Moreno J.M, García ME. Trastornos de la voz. Estudio de casos. Ed. EOS 2003.
- Tomas M, Bernal M. Tratado de otorrinolaringología pediátrica. Ponencia de la SEORL 2000.
- Tomatis A. Foniatria. el oido y la voz..Editorial: Paidotribo. 2010.
- Vallejo L.A. Hipoacusia Neurosensorial. Ed. Massón. Barcelona 2003.
- VV.AA. Educación de la voz. Anatomía, patologías ytratamiento. Ed Ideaspropias. 2004.
Programari
No se utiliza ningun sofware especifico
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (SCC) Seminaris de casos clínics | 111 | Català | anual | matí-mixt |
| (SCC) Seminaris de casos clínics | 112 | Català | anual | matí-mixt |
| (SCC) Seminaris de casos clínics | 113 | Català | anual | matí-mixt |