Guia en format PDF
Logo

Criminologia Comparada

Codi: 103952
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Criminologia OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Gustavo Fondevila Perez
Correu electrònic :
gustavo.fondevila@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Aquest curs requereix tenir un nivell B2 d'anglès. La llengua del curs és l'anglès (teoria i seminari).

Objectius

-      Comprendre els problemes metodològics vinculats a les comparacions internacionals de la delinqüència.

-      Comprendre la manera en què les dades sobre la delinqüència són recollides en diferents països.

-      Comprendre les explicacions teòriques sobre l'evolució de la delinqüència a través del temps i de l'espai.

-      Comprendre com una perspectiva històrica i cultural pot ajudar a entendre les diferències en la delinqüència i l'ús del càstig a diferents països.

Resultats d'aprenentatge

  1. Treballar de manera autònoma.
  2. Treballar en equip i en xarxa.
  3. Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  4. Redactar un treball acadèmic.
  5. Transmetre oralment les idees a una audiència.
  6. Utilitzar de manera eficaç les bases teòriques de la criminologia.
  7. Trobar i analitzar les bases de dades sobre delinqüència.
  8. Aplicar les diferents polítiques criminals i explicar la seva fonamentació en l'àmbit criminològic.
  9. Inferir el coneixement científic de la criminologia en l'àmbit aplicat.
  10. Mantenir una actitud d'interès per l'actualització científica en l'àmbit criminològic.
  11. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.

Continguts

1. Introducció


2. Teories sobre la criminologia comparada


3. Temps, espai i cultura en la criminologia comparada


4. La importància de la cultura en les explicacions del delicte i la victimització


5. Estadístiques judicials en perspectiva comparada


6. Models de policia i cultures policials en perspectiva comparada


7. Polítiques criminal en perspectiva comparada. Polítiques criminals i models del benestar.


8. Enquestes de victimització en perspectiva comparada


9. Delictes  internacionals i justícia internacional


10. El futur de la criminologia comparada.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball escrit 55,5 2,22 1, 3, 4, 6, 11
Classes magistrals 19,5 0,78 6, 7, 8, 9, 10, 11
Lectures obligatòries 55,5 2,22 1
Seminari 19,5 0,78 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

- El curs combina classes magistrals i seminaris. L'alumnat haurà de llegir les lectures obligatòries que es discutiràn a classe. Als seminaris es realitzaràn diverses activitats escrites i de discussió.

- Abans del començament del curs es publicarà un calendari detallat de les activitats del curs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats de participació avaluables als seminaris 15% 0 0 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Examen final amb preguntes obertes (per a desenvolupar) 25% 0 0 6, 7, 8, 9, 10
Resum d'un article científic i presentació 20% 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7
Exercici anàlisi cultural 10% 0 0 1, 3, 4, 6, 10, 11
Treball final 30% 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Elements a avaluar:

- L'avaluació pren en consideració:

  • El resum i presentació d'un article científic (20%).
  • Activitats de participació avaluables als seminaris (15%).
  • Exercici d'anàlisi cultural (10%).
  • La realització i presentació d'un treball final d'assignatura (30%).
  • Examen final tipus test (25%).

No avaluable

L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable.

Criteris per a l'avaluació:

- No s'acceptarà cap pràctica o treball fora de termini, exceptuant situacions de força major degudament justificades. En cas d'entrega tardía l'alumne tindrà un 0 en aquella pràctica sense possibilitat de recuperació.

- Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i perdrà dret a la re-avaluació. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació.

- Per a aprovar cal que la mitjana final sigui de 5.

- És obligatori assistir com a mínim al 80% de les classes (exceptuant absències justificades per raó de malaltia o similar) per a superar el curs.

- Les classes comencen puntualment. No s'admet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat, ni la sortida abans que aquesta acabi sense justificació.

Sistema d’avaluació única

Consistirà en 2 proves. Es obligatori aprovar les dues parts per separat. En cas de no superar l’examen es tindrà dret a la recuperació.

1ª. 4 preguntes sobre les lectures obligatòries del curs i dels articles de la bibliografía complementària.

2ª. Es plantejarà un supòsit pràctic en que demostri que es capaç de fer una anàlisi comparatiu.

Ús restringit de la IA

Per a aquesta assignatura, es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat. La manca de transparència en l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà una manca d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la qualificació de l’activitat, o sancions més greus en casos de major gravetat.

Bibliografia

Bibliografía obligatoria

Aebi M.  & Linde A. (2015). The epistemological obstacles in comparative criminology: A special issue introduction. European Journal of Criminology, 12(4), 381-385. https://doi.org/10.1177/1477370815595311

Evans, T. D., Lagrange, R. L., & Willis, C. L. (1996). Theoretical development of comparative criminology: Rekindling an interest. International Journal of Comparative and Applied Criminal Justice, 20(1), 15-29. https://doi.org/10.1080/01924036.1996.9678559

Friedrichs, D. O. (2007). Transnational crime and global criminology: Definitional, typological, and contextual conundrums. Social Justice, 34(2), 4-18. https://www.jstor.org/stable/29768431

Karstedt, S. (2001). Comparing cultures, comparing crime: Challenges, prospects and problems for a global criminology. Crime, Law and Social Change, 36, 285-308. https://doi.org/10.1023/A:1012223323445

Liu, J. (2007). Developing comparative criminology and the case of China: An introduction. International Journal of Offender Therapy and Comparative Criminology, 51(1), 3-8. https://doi.org/10.1177/0306624X06295774

Marshall, I. H., & Marshall, C. E. (1983). Toward a refinement of purpose in comparative criminological research: Research site selection in focus. International Journal of Comparative and Applied Criminal Justice, 7(1-2), 89-97. https://doi.org/10.1080/01924036.1983.9688765

Nelken, D. (2002). Comparing criminal justice. In M. Maguire, R. Morgan, & R. Reiner (Eds.), TheOxford handbook of criminology (3rd ed., pp. 175-202). Oxford University Press.

Nivette, A. (2014). Legitimacy and crime: Theorizing the role of the state in cross-national criminological theory. Theoretical Criminology, 18(1), 93-111.
https://doi.org/10.1177/1362480613499793

Sebba, L., & Berenblum, T. (2014). Victimology and the sociology of new disciplines: A research agenda. International Review of Victimology, 20(1), 7-30. https://doi.org/10.1177/0269758013511657

Bibliografía complementaria

Cavadino, M. & J. Dignan (2006). Penal systems: A comparative approach. Sage.

Elias, N. (1939/2000). The civilizing process. Blackwell.

LaFree, G. (2021). Progress and Obstacles in the Internationalization of Criminology. International Criminology, 1, 58-69. https://doi.org/10.1007/s43576-021-00005-2

Law, D. S. (2015). Judicial comparativism and judicial diplomacy. University of Pennsylvania Law Review, 927-1036. http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.2410074

Messner, S. F. (2014). Social institutions, theory development, and the promise of comparative criminological research. Asian Journal of Criminology, 9, 49-63. https://doi.org/10.1007/s11417-013-9175-1

Neapolitan, J. L. (1997). Cross-National Crime: A Research Review and Sourcebook. Greenwood Publishing Group.

Newman, G. R. (1977). Problems of method in comparative criminology. International Journal of Comparative and Applied Criminal Justice, 1(1-2), 17-31. https://doi.org/10.1080/01924036.1977.9688627

Shelley, L. I. (1981). Crime and modernization: The impact of industrialization and urbanization on crime. Southern Illinois University Press.

Szabo, D. (1975). Comparative Criminology. The Journal of Criminal Law and Criminology, 66(3), 366-379. https://doi.org/10.2307/1142740

Williams, P., & Godson, R. (2002). Anticipating organized and transnational crime. Crime, Law and Social Change, 37, 311-355. https://doi.org/10.1023/A:1016095317864

Zvekic, U. (1996). The international crime (victim) survey: Issues of comparative advantages and disadvantages. International Criminal Justice Review, 6, 1-21. https://doi.org/10.1177/105756779600600101

Programari

L'assignatura no requereix de programari específic. 

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Anglès segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 11 Anglès segon quadrimestre matí-mixt