Teories de la Comunicació
Codi: 103862Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Publicitat i Relacions Públiques | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Marc Blasco Duatis
- Correu electrònic :
- marc.blasco@uab.cat
Equip docent
- Ana Isabel Fernández Viso
- Marc Blasco Duatis
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No es requereixen coneixements específics.
Objectius
L'assignatura pertany a la matèria Comunicació del Grau de Publicitat i Relacions Públiques i està qualificada com a assignatura fonamental. Es considera que existeix una lògica progressiva entre tres de les cinc assignatures de formació bàsica de la matèria de Comunicació, basada en una llarga experiència docent i estructurada de la manera següent:
- Història de la Comunicació. Introdueix l'alumnat en l'evolució històrica de la comunicació, des dels primers fenòmens comunicatius fins a les experiències comunicatives actuals.
- Estructura de la Comunicació. Presenta l'ecosistema comunicatiu, les seves dinàmiques i lògiques estructurals.
- Teories de la Comunicació. Presenta i concreta les teories, escoles, autors i perspectives d'anàlisi de la comunicació.
Els objectius formatius generals de l'assignatura són que l'alumnat identifiqui les principals teories del camp de la comunicació, les elaboracions conceptuals i els enfocaments teòrics que en fonamenten el coneixement i el seu paper en la cultura. També és un objectiu desitjable de l'assignatura afavorir la reflexió crítica sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat.
Resultats d'aprenentatge
- KM01 (Identificar els fonaments de les teories, de la història i de l’estructura del sistema comunicatiu en l’àmbit de la publicitat i les relacions públiques.) Identificar els fonaments de les teories, de la història i de l’estructura del sistema comunicatiu en l’àmbit de la publicitat i les relacions públiques.
- KM02 (Reconèixer les implicacions socials, econòmiques, culturals i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l’àmbit de la comunicació persuasiva.) Reconèixer les implicacions socials, econòmiques, culturals i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l’àmbit de la comunicació persuasiva.
- SM01 (Determinar el que és substancial i rellevant en documents sobre teoria, estructura i història de la comunicació per als projectes i accions professionals.) Determinar el que és substancial i rellevant en documents sobre teoria, estructura i història de la comunicació per als projectes i accions professionals.
- SM04 (Utilitzar adequadament el català i el castellà en la transmissió d’informació i idees, i en l’elaboració i defensa d’arguments relacionats amb la història i les teories de la comunicació social.) Utilitzar adequadament el català i el castellà en la transmissió d’informació i idees, i en l’elaboració i defensa d’arguments relacionats amb la història i les teories de la comunicació social.
Continguts
TEMARI
- Tema 1. Criteris i idees introductòries. La teoria com a contemplació, crítica i reflexió; l'ésser humà com a animal simbòlic i teòric; fonaments filosòfics de les teories; comunicació social i comunicació de masses; de la societat de masses a la societat-xarxa; modernitat i postmodernitat.
- Tema 2. Les fonts del pensament teòric de la comunicació social. Ciències dures i ciències de l'esperit; la teoria de les dues cultures; el paradigma dominant i el paradigma alternatiu de les ciències socials.
- Tema 3. Positivisme i funcionalisme. La Mass Communication Research; funcions i efectes dels mitjans; la teoria de l'agulla hipodèrmica; propaganda i totalitarismes; usos i gratificacions.
- Tema 4. De la tradició marxista a la perspectiva crítica. La concepció marxista de la comunicació de masses; Gramsci i l'hegemonia; l'Escola de Frankfurt i la indústria cultural; esfera pública i opinió pública (Habermas).
- Tema 5. La perspectiva lingüística, retòrica i semiòtica. Formalisme i estructuralisme; semiologia i semiòtica; el gir lingüístic; la rehabilitació de la retòrica; hermenèutica i narratologia.
- Tema 6. Antropologia, culturalisme i cultural studies. Antropologia filosòfica i cultural; interaccionisme simbòlic; l'Escola de Palo Alto; mediologia; enfocaments culturalistes i cultural studies; psicologia social i psicoanàlisi de la cultura.
- Tema 7. Sociologia del coneixement i de la comunicació. Construcció social i simbòlica de la realitat; universos simbòlics i imaginaris socials; sociologia dels mitjans i de les mediacions; tematització i rutines productives; estudis de recepció.
- Tema 8. Societat mediàtica, ciberentorn i 'totalisme'. La societat totalista global; postmodernitat i crisi de la raó il·lustrada; conseqüències de la digitalització global; mediació tecnològica de l'experiència; humanisme i transhumanisme.
El contingut i el calendari del curs s'exposaran el dia de la presentació de l'assignatura i el pla de treball de cada sessió estarà disponible al Campus Virtual de l'assignatura abans de cadascuna d'elles. L'alumnat podrà trobar al Campus Virtual els diversos materials didàctics que el professorat consideri adequats, així com tota la informació necessària per al correcte seguiment del curs.
Nota: El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l'ús del llenguatge inclusiu.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Seminaris i proves | 15 | 0,6 | KM01, KM02, SM01, SM04 |
| Estudi personal i lectures orientades | 51 | 2,04 | KM01, KM02 |
| Classes magistrals | 34 | 1,36 | KM01, KM02 |
| Tutories | 8 | 0,32 | SM04 |
| Treballs individuals i/o en equip | 18 | 0,72 | SM01, SM04 |
Dos terços de la docència presencial es desenvoluparan amb el grup complet i un terç en seminaris amb grups reduïts. Les sessions amb el grup complet es concretaran en classes magistrals, que poden incorporar activitats interactives i exercicis pràctics, a càrrec del professorat, que explicarà els continguts bàsics dels blocs temàtics i resoldrà els dubtes relatius a les lectures obligatòries i al treball d'autoaprenentatge.
Als seminaris es realitzaran activitats pràctiques d'aprofundiment en la matèria del curs. En concret, el seminari es basarà en l'anàlisi de campanyes publicitàries, el seguiment de les lectures proposades i el visionat de materials audiovisuals sobre la matèria. A partir d'aquests materials es posaran en comú i es discutiran les teories analitzades, amb la participació activa de l'alumnat, per actualitzar el temari i identificar elements clau i referents en l'evolució de les teories de la comunicació.
En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Seminari | 30% | 14 | 0,56 | SM01, SM04 |
| Prova final de l'assignatura | 50% | 6 | 0,24 | KM01, KM02, SM01, SM04 |
| Prova teòrica de seguiment de l'assignatura | 20% | 4 | 0,16 | KM01, KM02, SM01, SM04 |
Avaluació continuada
El sistema d'avaluació continuada de l'assignatura està basat en els percentatges següents:
A) 20% — Prova teòrica de seguiment de l'assignatura. Prova escrita sobre els continguts de les classes i les lectures treballades fins al moment de la seva realització. És una prova de seguiment i no és eliminatòria.
B) 30% — Prova o proves de seminari. Avaluació del treball realitzat al seminari, que es basa en l'anàlisi de campanyes publicitàries, el seguiment de les lectures proposades i el visionat de reportatges audiovisuals sobre la matèria.
C) 50% — Prova final de l'assignatura. Prova escrita sobre el conjunt dels continguts del curs (classes, seminaris i lectures obligatòries). Haurà d'estar aprovada (5 o més) per superar l'assignatura (condició indispensable).
A (20%) + B (30%) + C (50%) = 100% de la nota final de l'assignatura
Per superar l'assignatura cal haver aprovat la prova final de l'assignatura (activitat C) amb una nota mínima de 5. Si l'activitat C està suspesa, no farà mitjana amb la resta de qualificacions i la nota final de l'assignatura serà la d'aquesta prova.
Recuperació de l'avaluació continuada
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Només és recuperable la prova final de l'assignatura (activitat C). L'alumnat que s'hi hagi presentat i hagi obtingut una nota inferior a 5 tindrà dret a la seva recuperació, mitjançant una prova escrita d'avaluació de coneixements de la mateixa naturalesa. La prova teòrica de seguiment (activitat A) i la prova o proves de seminari (activitat B), que conjuntament no superen el 50% de la qualificació final, no són recuperables; la nota obtinguda formarà part de la mitjana ponderada de la nota final.
Avaluació única
D'acord amb la Normativa Acadèmica de la UAB, l'alumnat pot sol·licitar l'avaluació única en aquesta assignatura. La sol·licitud d'avaluació única suposa la renúncia a l'avaluació continuada. Per optar-hi cal presentar una sol·licitud motivada al centre dins dels terminis fixats anualment.
L'avaluació única implica la realització de totes les proves el mateix dia, de manera consecutiva, dins de l'horari lectiu de l'assignatura, en la data fixada. El sistema d'avaluació única de l'assignatura està basat en els percentatges següents:
A) 20% — Presentació d’una lectura o audiovisual del programa de l’assignatura
B) 30% — Prova d’anàlisis d’una campanya publicitària
C) 50% — Prova escrita de l'assignatura. Haurà d'estar aprovada (5 o més) per superar l'assignatura (condició indispensable).
A (20%) + B (30%) + C (50%) = 100% de la nota final de l'assignatura.
Per superar l'assignatura cal haver aprovat la prova escrita de l'assignatura (activitat C) amb una nota mínima de 5.
Recuperació de l'avaluació única
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Només és recuperable la prova escrita de l'assignatura (activitat C) si l'alumnat ha obtingut una nota inferior a 5, mitjançant una prova escrita d'avaluació de coneixements de la mateixa naturalesa. La prova de presentación d’una lectura o audiovisual (activitat A) i la prova d’anàlisis d’una campanya (activitat B), que conjuntament no superen el 50% de la qualificació final, no són recuperables; la nota obtinguda formarà part de la mitjana ponderada de la nota final.
Avaluació de l'alumnat de segona o més convocatòries (prova de síntesi)
D'acord amb l'article 267.2 de la Normativa Acadèmica de la UAB, l'alumnat de segona matrícula o més convocatòries podrà optar a una prova de síntesi. Es tracta d'una modalitat diferent de l'avaluació única: la prova de síntesi consisteix en un únic examen escrit que avalua el conjunt dels continguts de l'assignatura i la nota del qual constitueix el 100% de la qualificació final. Es realitzarà en la mateixa data que la prova final de l'assignatura del model d'avaluació continuada. L'alumnat que opti per aquesta modalitat ho haurà de comunicar per correu electrònic al professorat, dintre del període definit a l’inici de curs, i no serà avaluat per la resta d'activitats. L'alumnat que s'hi hagi presentat i l'hagi suspesa tindrà dret a la recuperació mitjançant una prova de la mateixa naturalesa.
No avaluable
Segons el punt 9 de l'article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, quan es consideri que l'estudiant no ha pogut aportar prou evidències d'avaluació es qualificarà l'assignatura com a «no avaluable». En aquesta assignatura s'assignarà un «no avaluable» quan l'estudiant no hagi realitzat el conjunt de les tres activitats d'avaluació (A, B i C).
Ús de la intel·ligència artificial
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport (com la cerca bibliogràfica o d'informació, la correcció de textos o les traduccions) i en la preparació de les activitats de seminari (anàlisi de campanyes publicitàries i comentari de les lectures i dels reportatges audiovisuals). L'alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Plagi i irregularitats
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d'avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l'assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d'avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura és 0. Al marge d'això, es podrà instruir un procés disciplinari a l'estudiant que incorri en alguna d'aquestes irregularitats.
A qualsevol estudiant sospitós de presentar tasques que hagin estat generades per IA, elaborades per altres persones o copiades; que incloguin contingut generat per IA sense referenciar, o que no es trobin dins els supòsits permesos, se li podrà demanar el treball previ o altres materials que puguin demostrar que es tracta d'un treball inèdit i fruit de la seva autoria original. També se li podrà sol·licitar que expliqui o justifiqui per separat la seva feina. El professorat també podrà utilitzar sistemes d'identificació d'ús de la IA o portar a terme les tasques de comprovació que consideri convenients. Si després de la revisió es detecta que s'han comès irregularitats, el treball pot ser qualificat amb un zero i l'estudiant pot estar subjecte a més mesures disciplinàries.
Bibliografia
- Adorno, Theodor. W. i Max Horkheimer (2005). Dialéctica de la ilustración. Madrid: Editorial Trotta. [Ed. original 1944]
- Andrejevic, Mark (2007). iSpy: Surveillance and power in the interactive era. Lawrence: University Press of Kansas.
- Andrejevic, Mark (2009). Critical Media Studies 2.0: an interactive upgrade. Interaccions: Studies in Communication and Culture, 1 (1): 35-51.
- Arendt, Hannah (2002). La condición humana. Barcelona: Paidós.
- Austin, J. L. (1971). Palabras y acciones: Cómo hacer cosas con palabras. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1962]
- Castells, Manuel (2009). Comunicación y poder. Madrid: Alianza Editorial.
- Celis, Claudio (2017). The Attention Economy: Labour, Time and Power in Cognitive Capitalism Londres, Rowman & Littlefield International Ltd.
- Curran, James, David Morley i Valerie Walkerdine (eds.) (1998). Estudios culturales y comunicación. Análisis, producción y consumo cultural de las políticas de identidad y el posmodernismo. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1996]
- Fuchs, Christian (2017). Social media: A critical introduction. Londres: Sage.
- Fuchs, Christian (2020). Communication and Capitalism. A Critical Theory, London, University of Westminster Press
- Goffman, Erving (2009). Presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Editorial Amorrortu. [Ed. original: 1959]
- Hovland, Carl I., Arthur A. Lumsdaine i Fred D. Sheffield (1981). Efectos a corto a la largo plazo en el caso de los films de 'orientación' o 'propaganda'. Dins Miquel Moragas (ed.), Sociología de la comunicación de masas. II: Estructura, funciones y efectos, p. 111‐126. Barcelona: Gustavo Gili, 2a ed. [Ed. original: 1949]
- Jay, Martin (1974). La imaginación dialéctica: Historia dela escuelade Frankfurt y el Instituto de Investigación Social (1923-1950). Madrid: Taurus Ed. [Ed. original: 1973]
- Joas, Hans (1990). Interaccionismo simbólico. Dins Anthony Giddens i Jonathan Turner (ed.) La teoria social hoy, p. 112-157. Madrid: Alianza [Edició original: 1987]
- Katz, Elihu, Jay G. Blumler i Michael Gurevitch, M. (1986). Usos y gratificaciones de la comunicación de masas. Dins Miquel Moragas (ed.), Sociología de la comunicación de masas. II. Estructura, funciones y efectos, p. 127-171. Barcelona: Gustavo Gili, 2a ed. [Ed. original: 1974]
- Kelley Reardon, Kathleen (1983). La persuasión en la comunicación: teoría y contexto. Barcelona, Paidós.
- Knapp, Mark L., Judith A. Hall i Terrence G. Hogan (2014). Nonverbal Communication in Human Interaction. Wadsworth: Cengage Learning.
- Lazarsfeld, Felix i R. K. Merton (1986). Comunicación de masas, gustos populares y acción social organizada. Dins Miquel Moragas (ed.), Sociología de la comunicación de masas. II Estructura, funciones y efectos, p. 22‐49. Barcelona: Gustavo Gili, 2a ed. [Ed. original: 1948]
- Lippman, Walter (2003). La opinión pública. Madrid: Langre. [Ed. original: 1922]
- Mattelart, Armand i Mattelart, Michèle (2005). Historia de las teorías de la comunicación. Barcelona: Paidós.
- Moragas, Miquel (2011). Interpretar la comunicación. Barcelona: Gedisa.
- Morley, David (1996). Televisión, audiencias y estudios culturales. Buenos Aires: Amorrortu. [Ed. original: 1992]
- Muñoz, Blanca (2007). De las industrias culturales a los circuitos culturales. La metamorfosis de un proceso ideológico. Sociedad y Utopía: Revista de Ciencias Sociales, 29; págs. 19-36.
- Musarò, Pierluigi(2017). Mare Nostrum: the visual politics of amilitary-humanitarian operation in the Mediterranean Sea. Media, Culture & Society, 39 (1): 11-28.
- Noelle-Neumann, Elisabeth (1993). La espiral delsilencio. La opinión pública y los efectos de losmedios de comunicación. Comunicación y Sociedad, Vol. VI (1-2): 9-28.
- Noëlle-Neumann, Elizabeth (1995). La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1984]
- Rodrigo Alsina, M. (2018). Teorías de la comunicación: Ámbitos, métodos y perspectivas. Barcelona: Aldea Global.
- Rui, Jian Raymond i Michael A. Stefanone (2016). The Desire for Fame: An Extension of Uses and Gratifications Theory. Communication Studies, 67 (4): 399-418.
- Sabre, Maria Elisa (2011). Implicación y encuadre como factores de eficacia en los mensajes publicitarios de las ONG. Comunicación y Sociedad, vol 24, (1), p. 269-301.
- https://www.unav.es/fcom/communication-society/es/resumen.php?art_id=388
- Saperas, Enric (2018). Manual de teorías de la comunicación. Madrid: Ommpress Comunicación.
- Smythe, Dallas (1983). Las comunicaciones: \"Agujero Negro\" del marxismo occidental. A Giuseppe Richeri (ed.) La televisión: entre servicio público y negocio, G. Gili, Barcelona, pàgs: 71-104.
- Stevenson, Nick (1998). Culturas mediáticas: Teoría social y comunicación masiva. Buenos Aires: Amorrortu.
- Thompson, John B. (1998). Los media y la modernidad: Una teoría de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós.
- Thompson, John B. (2005). The New Visibility. Theory, Culture & Society, 22 (6): 31-51.
- Walsh, Mihael J. i Stephanie A. Baker (2017). The Selfie and the transformation of the public-private distinction. Information, Communication & Society, 20 (8):1185-1203.
- Watzlawick, Paul (1985). Teoría de la comunicación humana: interacciones, patologías y paradojas. Barcelona: Herder.
- Wolf, Mauro (1996). La investigación de la comunicación. Barcelona: Paidós.
- Wu, Tim (2020). Comerciantes de atención. La lucha épica por entrar en nuestra cabeza. Madrid: Capitán Swing.
Programari
Aquesta assignatura no requereix el domini d'un programari específic més enllà del coneixement informàtic per a la redacció de treballs universitaris i per a la comunicació telemàtica.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 5 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 51 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 52 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 53 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |