
Teories de la Comunicació
Codi: 103851Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Periodisme | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Maria Corominas Piulats
- Correu electrònic :
- maria.corominas@uab.cat
Equip docent
- Christian Alejandro Báez Valverde
- José Bernardo Berna Alvarado
- Angel Castellanos Diaz
- Luis Miguel Barcenilla Román
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No es requereixen coneixements específics.
Objectius
L'assignatura pertany a la matèria Comunicació i està qualificada com a fonamental al grau de Periodisme. Es considera que existeix una lògica progressiva entre les assignatures de formació bàsica de la matèria de Comunicació basada en una llarga experiència docent i estructurada de la manera següent:
1. Història de la Comunicació. Introdueix l'alumne en l'evolució històrica de la comunicació i el periodisme des dels primers fenòmens comunicatius fins a les experiències comunicatives actuals.
2. Estructura de la Comunicació. Presenta l'ecosistema comunicatiu, les seves dinàmiques i lògiques estructurals.
3. Teories de la Comunicació. Presenta i concreta les teories, escoles, autors i perspectives d'anàlisi de la comunicació.
Els objectius formatius generals de l'assignatura són: 1) identificar les principals teories del camp de la comunicació, les elaboracions conceptuals i els enfocaments teòrics que fonamenten el seu coneixement; i 2) afavorir la reflexió crítica sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat.
Resultats d'aprenentatge
- KM01 (Reconèixer les principals teories de la comunicació i la seva evolució històrica, així com el seu impacte en la configuració de l’ecosistema mediàtic, en la societat i en la cultura actuals.) Reconèixer les principals teories de la comunicació i la seva evolució històrica, així com el seu impacte en la configuració de l’ecosistema mediàtic, en la societat i en la cultura actuals.
- SM01 (Aplicar els conceptes fonamentals de les teories de la comunicació en l’anàlisi dels fenòmens mediàtics i identificar les estratègies narratives i els efectes en l’opinió pública.) Aplicar els conceptes fonamentals de les teories de la comunicació en l’anàlisi dels fenòmens mediàtics i identificar les estratègies narratives i els efectes en l’opinió pública.
Continguts
TEMARI:
Introducció i planificació del curs. Presentació del programa.
Comunicació interpersonal
Comunicació interpersonal no verbal.
Comunicació mediada. Inici de la recerca en mitjans de comunicació.
Comunicació mediada. Paradigma funcionalista.
Comunicació mediada. Teoria crítica.
Comunicació mediada. Teoria de l'agenda setting.
Comunicació mediada. Teoria de l'espiral del silenci.
Comunicació mediada. Mitjans de comunicació i construcció social de la realitat.
Comunicació mediada. Escola de Birmingham.
Comunicació mediada. Esdeveniments mediàtics.
Comunicació mediada. Postveritat.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l'assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l'ús del llenguatge inclusiu.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Seminari | 14 | 0,56 | |
| Classes magistrals | 32 | 1,28 | |
| Estudi personal i lectures orientades | 65 | 2,6 | |
| Tutories | 19 | 0,76 |
L'aprenentatge es basarà en classes teòriques, aprenentatge mitjançant la discussió, lectures, tutories, realització de treballs i proves. Es fomentarà la capacitat d'anàlisi crítica i de reflexió.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Treball de curs | 30% | 5 | 0,2 | KM01, SM01 |
| Exposició oral | 10% | 3 | 0,12 | KM01, SM01 |
| Prova 1 (tipus test) | 25% | 5 | 0,2 | KM01 |
| Prova 2 (tipus test) | 25% | 5 | 0,2 | KM01 |
| Assistència al seminari | 10% | 2 | 0,08 | KM01, SM01 |
ALUMNAT DE PRIMERA MATRÍCULA
Avaluació continuada
L’avaluació continuada de l’assignatura consta de les activitats i els percentatges següents:
1. Dos exàmens parcials (format tipus test) sobre els continguts teòrics, cadascun dels quals representa el 25% de la qualificació final. Si s’aproven, tots dos exàmens són alliberatoris de matèria.
Per superar l'assignatura, s'han d'aprovar (Nota mínima: 5) obligatòriament els dos exàmens parcials (condició indispensable). Si no es fa un dels dos exàmens, la qualificació final serà “no avaluable”.
2. Realització d’un treball de curs en el seminari de l’assignatura, que representaran el 30% de la qualificació. A l'inici del curs el professorat del seminari donarà les indicacions per a la realització i avaluació del treball, juntament amb el calendari. Igualment, el professorat del seminari s’encarregarà de tutoritzar la realització del treball durant el curs i d'avaluar-lo.
La realització i presentació del treball és obligatòria. En cas que un/una estudiant no el presenti, es considerarà com a «No avaluable». Atès que l'assignatura té un model d'avaluació continuada, el «No avaluable» en el treball de curs representarà també un «No avaluable» en l'assignatura.
3. Exposició oral als seminaris, 10%. Als seminaris es presentaran i debatran lectures obligatòries. Aquestes lectures estan planificades per a afavorir l’aprenentatge de l’alumnat i l’aplicació de les teories de la comunicació a l’anàlisi de la realitat i l’actualitat. Les lectures obligatòries seran, juntament amb el contingut de les classes teòriques, un dels eixos principals dels exàmens parcials.
4. Assistència als seminaris, 10% de la nota final
Recuperació
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats, el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura (art. 261.2 de la Normativa Acadèmica de la UAB).
Els dos exàmens són recuperables: no hi ha nota mínima per anar a la recuperació però és imprescindible haver fet la prova (el parcial o els parcials corresponents). La recuperació consistirà en una prova tipus test. Si no es fa un dels dos exàmens parcials, la qualificació final serà "no avaluable".
En el supòsit que no se superi un dels dos exàmens parcials, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).
Les activitats d’avaluació desenvolupades als seminaris (treball, exposició i assistència) no seran recuperables.
Avaluació única
L’avaluació única de l’assignatura consta de les activitats i els percentatges següents:
1. Control de coneixements: 50% - Prova teòrica (tipus test) sobre els continguts teòrics i les lectures obligatòries de l’assignatura. Per superar l’assignatura s’ha d’aprovar (nota mínima: 5) obligatòriament la prova teòrica (condició indispensable). Si no es fa el control de coneixements, la qualificació de l'assignatura serà "no avaluable".
2. Realització, lliurament i defensa oral d’un treball individual de curs: 30% Si no es fa o si no es defensa el treball individual, la qualificació de l'assignatura serà "no avaluable".
3. Exposició oral d’una de les lectures obligatòries del curs. 10%
4. Realització d'una prova d'assaig extens (de desenvolupament) sobre les lectures del curs. 10%
Recuperació
L'alumnat tindrà dret a la recuperació de l'assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats, el pes de les quals sigui d'un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura (art. 261.2 de la Normativa Acadèmica de la UAB)
El control de coneixements o prova teòrica final és recuperable. Per anar a la recuperació, no hi ha nota mínima però és imprescindible haver fet la prova. La recuperació consistirà en una prova tipus test. En el supòsit que no se superi, la qualificació de l’assignatura serà la que s’obtingui en aquest examen.
Les activitats 2, 3 i 4 no són recuperables.
ALUMNAT A PARTIR DE LA SEGONA MATRÍCULA
A partir de la segona matrícula l’alumnat pot triar entre avaluació continuada, l'avaluació única (descrites més amunt) o avaluació per prova de síntesi mitjançant un examen final (tipus test) i amb opció de recuperació (no hi ha nota mínima, és imprescindible haver fet l'examen per optar a recuperació). La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. En el supòsit que no se superi la recuperació de l'examen final, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (recuperació).
S'entendrà que l'alumnat a partir de la segona matrícula que no comuniqui explícitament per correu electrònic i en el termini anunciat a principi de curs la seva opció d'avaluació farà la prova de síntesi.
CALENDARI
Les dates de les activitats d’avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l’assignatura. La informació també serà disponible al Campus Virtual.
Plagi
En cas que l’alumnat realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Irregularitats
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.
Intel·ligència artificial
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques concretes com ara cerca de bibliografia o d'informació, traduccions o correcció de textos. L'alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència en l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
A qualsevol estudiant del qual se sospiti que ha presentat tasques que hagin estat generades per IA, elaborades per altres persones o copiade; incloguin contingut generat per IA sense referenciar, o que no es trobi dins dels supòsists permesos, se li podrà demanar el treball previ o altres materials que puguin demostrar que es tracta d'un treball inèdit i fruit de la seva autoria original. També es podrà sol·licitar que expliqui o justifiqui per separat la seva feina. El professorat també podrà utilitzar sistemes d'identificació d'ús de la IA o portar a terme es tasques de comprovació que consideri adients. Si després de la revisió es detecta que s'han comès irregularitats, el treball pot ser qualificat amb un zero i l'estudiant pot estar subjecte a més mesures disciplinàries.
REVISIÓ DE LES QUALIFICACIONS
Revisió ordinària de la qualificació de les activitats d'avaluació:
En cas de disconformitat amb la qualificació de les diferents activitats d'avaluació, l'alumnat tindrà dret a la revisió ordinària d'aquestes activitats. En les proves test i de síntesi, la revisió ordinària es farà amb el professorat responsable del grup corresponent de teoria. En el treball i de curs i la participació il 'assiatència al seminari, la revisió ordinària es farà amb el professorat del seminari corresponent. Les dates i hores de la revisió ordinària es faran públiques a través de l'espai de l'assignatura al Campus Virtual de la UAB.
Revisió extraordinària de la qualificació final de l'assignatura:
En cas de disconformitat amb la qualificació final de l'assignatura, l'alumnat tindrà dret a sol·licitar-ne la revisió extraordinària. Haurà de presentar, en el termini de quinze dies naturals desprès de publicada la qualificació final, una sol·licitud raonada al deganat de la Facultat de Ciències de la Comunicació illiurar-la ala Gestió Acadèmica.La revisió es farà d'acord amb les instruccions sobre revisió extraordinària aprovades per la Junta de Facultat del dia 5 de maig de 2016, modificades el 14 de maig de 2019 i el 3 de març de 2023, i publicades al web de la Facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/informacio-academica/avaluacio/revisio-extraordinaria-de-la-qualificacio-final-1345714263962.html
Bibliografia
Altheide, David. 2014. Media Edge. Media Logic and Social Reality. Nueva York: Peter Lang.
Altheide, David. 2016. Media syndrome. Nueva York: Routledge. https://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/detail.action?docID=4523459
Andrejevic, Mark.2009. Critical Media Studies 2.0: an interactive upgrade. Interaccions: Studies in Communication and Culture, 1 (1): 35-51. http://stout.hampshire.edu/~jvb07/pdfs/00andrejevic.pdf
Austin, John L. 1971. Palabras y acciones: Cómo hacer cosas con palabras. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1962]
Berry, David M. 2014. Critical theory and the digital. Nova York: Bloomsbury Academic.
Boynton, GR; Glen W. Richardson Jr. 2016. Agenda setting in the twenty-first century. New Media & Society, 18(9): 1916-1934. http://journals.sagepub.com.are.uab.cat/doi/full/10.1177/1461444815616226
Curran, James, Michael Gurevitch & Janet Wollacot, eds. 1981. Sociedad y comunicación de masas. Mèxic: Fondo de Cultura Económica. [Ed. original: 1947]
Curran, James, David Morley & Valerie Walkerdine, comps. 1998. Estudios culturales y comunicación. Análisis, producción y consumo cultural de las políticas de identidad y el posmodernismo.Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1996]
Goffman, Erving. 2009. Presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Editorial Amorrortu. [Ed. original: 1959]
Harson, Jayson 2018. A Critical Guide to Fake News: From Comedy to Tragedy, Pouvoirs, 164, 99-119. https://www.cairn-int.info/article-E_POUV_164_0099--a-critical-guide-to-fake-newsfrom.htm#
Herrero, Esperanza. 2025. The Women Who Proposed Two-Step Flow: A Gendered Revisit to the Intellectual History of a Mass Communication Theory, International Journal of Communication 19, 417–436
Igartua, Juan José & María Luisa Humanes, 2004. Teoría e investigación en comunicación social. Síntesis.
Innerarity, Daniel (2025). Una Teoría crítica de la inteligencia artificial (Primera edición). Galaxia Gutenberg.
Jay, Martin. 1974. La imaginación dialéctica. Historia de la Escuela de Frankfurt y el Instituto de Investigación Social (1923-1950). Madrid: Taurus. [Ed. original: 1973]
Knapp, Mark L., Judith A. Hall & Terrence G. Hogan. 2014. Nonverbal Communication in Human Interaction. Wadsworth: Cengage Learning.
Lippman, Walter. 2003. La opinión pública. Madrid: Langre. [Ed. original: 1922]
McCombs, Maxwell. 2006. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 2004]
McStay, Andrew 2017. Privacy and the media. ProQuest Ebook Central https://ebookcentral.proquest.com
Moragas, Miquel. 2011. Interpretar la comunicación. Barcelona: Gedisa.
Morley, David. 1996. Televisión,audiencias y estudios culturales. Buenos Aires: Amorrortu. [Ed. original: 1992]
Muñoz López, Blanca. 2007. De las industrias culturales a los circuitos culturales. La metamorfosis de un proceso ideológico. Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, 29: 19-36. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2276199
Murdock, Graham, 2018. Refeudalisation Revisited: The Destruction of Deliberative Democracy, Javnost - The Public, 25:1-2, 43-50, DOI:10.1080/13183222.2017.1418993
Musarò, Pierluigi. 2017.Mare Nostrum: the visual politics of amilitary-humanitarian operation in the Mediterranean Sea. Media, Culture & Society, 39 (1): 11-28. http://journals.sagepub.com.are.uab.cat/doi/full/10.1177/0163443716672296
Noelle-Neumann, Elisabeth. 1995. La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1984]
Noelle-Neumann, Elisabeth. 1993. La espiral del silencio. La opinión pública y los efectos de los medios de comunicación. Comunicación y Sociedad, Vol. VI (1-2): 9-28. http://www.unav.es/fcom/comunicacionysociedad/es/resumen.php?art_id=226
Nothias, Toussaint. 2018. How Western Journalists Actually Write About Africa. Reassessing the myth of Representations of Africa. Journalism Studies,19 (8):1138-1159. https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/1461670X.2016.1262748
Rosenberry, Jack i Lauren A. Vicker. 2017. Applied Mass Communication Theory: A Guide for Media Practitioners. ProQuest Ebook Central, https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/reader.action?docID=4862639 (Consulta: 15-06-2018).
Rui, Jian Raymond; Michael A. Stefanone. 2016. The Desire for Fame: An Extension of Uses and Gratifications Theory. Communication Studies, 67 (4): 399-418. https://www-tandfonline-com.are.uab.cat/doi/full/10.1080/10510974.2016.1156006
Thompson, John B. 2005. The New Visibility. Theory, Culture & Society, 22 (6): 31-51. http://journals.sagepub.com.are.uab.cat/doi/pdf/10.1177/0263276405059413
Walsh, Mihael J.; Stephanie A. Baker. 2017. The Selfie and the transformation of the public-private distinction. Information, Communication & Society, 20 (8):1185-1203. http://www.tandfonline.com.are.uab.cat/doi/full/10.1080/1369118X.2016.1220969
Watzlawick, Paul, Janet H. Beavin & Don D. Jackson. 1985. Teoría de la comunicación humana: interacciones, patologías y paradojas. Barcelona: Herder. [Ed. original: 1967]
Wenner, Lawrence & Andrew C. Billings, eds. 2017. Sport, Media and Mega-Events, ed. Abingdon, Oxon: Routledge. ProQuest Ebook Central. https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/detail.action?docID=4831596
Programari
Ofimàtica
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 11 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 12 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 13 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 21 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 22 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 23 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |