Logo

Teories de la Comunicació

Codi: 103840
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Comunicació Audiovisual FB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Jaume Soriano Clemente
Correu electrònic :
jaume.soriano@uab.cat

Equip docent

Santiago Javier Justel Vazquez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No es requereixen coneixements específics.

Objectius

L'assignatura pertany a la matèria Comunicació i està qualificada com a fonamental al grau

de Comunicació Audiovisual. Es considera que existeix una lògica progressiva

entre les assignatures de formació bàsica de la matèria de Comunicació basada en una

llarga experiència docent i estructurada de la manera següent:


1. Història de la Comunicació. Introdueix en l'evolució històrica de la comunicació des dels

primers fenòmens comunicatius fins a les experiències comunicatives actuals.


2. Estructura de la Comunicació. Presenta l'ecosistema comunicatiu, les seves dinàmiques i

lògiques estructurals.


3. Teories de la Comunicació. Presenta i concreta les teories, escoles, autors/es i

perspectives d'anàlisi de la comunicació.


Els objectius formatius generals de l'assignatura són: 1) identificar les principals teories del

camp de la comunicació, les elaboracions conceptuals i els enfocaments teòrics que

fonamenten el seu coneixement; i 2) afavorir la reflexió crítica sobre el paper dels mitjans de

comunicació en la societat i les seves relacions amb les organitzacions socials.

Resultats d'aprenentatge

  • KM01 (Identificar els fonaments de l’estructura, les teories i la història de la comunicació.) Identificar els fonaments de l’estructura, les teories i la història de la comunicació.
  • SM02 (Demostrar un coneixement de les dinàmiques polítiques, socials i culturals actualment existents al món que són el context de qualsevol comunicació.) Demostrar un coneixement de les dinàmiques polítiques, socials i culturals actualment existents al món que són el context de qualsevol comunicació.

Continguts

TEMARI:



Introducció i planificació del curs. Presentació del programa

Comunicació interpersonal

Comunicació interpersonal no verbal

Comunicació mediàtica. Inicis de la recerca en mitjans de comunicació

Comunicació mediàtica. Paradigma funcionalista. Teoria d'usos i gratificacions

Comunicació mediàtica. Teoria crítica

Comunicació mediàtica. Teoria de l'agenda setting

Comunicació mediàtica. Teoria de l'espiral del silenci

Comunicació mediàtica. Mitjans de comunicació i construcció social de la realitat

Comunicació mediàtica. Escola de Birmingham. Economia política de la comunicació.

Comunicació mediàtica. Teoria de la mediatització

Comunicació mediàtica. Economia de l'atenció/Postveritat






Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes magistrals 33 1,32
Seminaris 15 0,6
Tutories 14 0,56
Treballs, estudi personal i lectures orientades 65 2,6

La metodologia docent es basarà en classes teòriques, aprenentatge mitjançant la discussió,

lectures, tutories, realització de treballs i proves. Es fomentarà la capacitat d'anàlisi crítica i

de reflexió.



El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de

presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura,

on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi

convenients i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En

cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats

competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de

l'assignatura i en les metodologies docents.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Participació als seminaris 10 6 0,24 KM01, SM02
Activitats d'avaluació continuada 5 2 0,08 KM01, SM02
Prova 2 22,5 2 0,08 KM01, SM02
Prova 1 22,5 2 0,08 KM01, SM02
Presentació oral de treballs 10 2 0,08 KM01, SM02
Assaig 30 9 0,36 KM01, SM02

Avaluació


A.- Avaluació continuada

L'avaluació continuada de l'assignatura consta de les activitats i els percentatges següents:

1. Dos exàmens parcials (format tipus test) sobre els continguts teòrics, cadascun dels quals representa el 22,5% de la qualificació final. Si s'aproven, tots dos exàmens són alliberatoris de matèria.

Per superar l'assignatura, s'han d'aprovar (Nota mínima: 5) obligatòriament els dos exàmens parcials (condició indispensable). Si no es fa un dels dos exàmens, la qualificació final serà \"no avaluable\".

2. Activitats d'avaluació continuada a les sessions de teoria que representen el 5% de la qualificació final si es fan més de 2/3 de les activitats.

3. Realització d'un treball de curs en el seminari de l'assignatura, que representarà el 30% de la qualificació.

A l'inici del curs el professorat del seminari donarà les indicacions per a la realització i avaluació del treball, juntament amb el calendari. Igualment, el professorat del seminari s'encarregarà de tutoritzar la realització del treball durant el curs i d'avaluar-lo.

La realització i presentació del treball és obligatòria. En cas que un/una estudiant no el presenti, es considerarà com a «No avaluable». Atès que l'assignatura té un model d'avaluació continuada, el «No avaluable» en el treball de curs representarà també un «No avaluable» en l'assignatura.

4. Exposició oral als seminaris, 10%. Als seminaris es presentaran i debatran lectures obligatòries. Aquestes lectures estan planificades per a afavorir l'aprenentatge de l'alumnat i l'aplicació de les teories de la comunicació a l'anàlisi de la realitat i l'actualitat. Les lectures obligatòries seran, juntament amb el contingut de les classes teòriques, un dels eixos principals dels exàmens parcials.

5. Assistència als seminaris, 10% de la nota final


Recuperació

Els dos exàmens són recuperables: no hi ha nota mínima per anar a la recuperació però és imprescindible haver fet la prova (el parcial o els parcials corresponents). L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.

La recuperació consistirà en una prova tipus test. Si no es fa un dels dos exàmens parcials, la qualificació final serà \"no avaluable\".

En el supòsit que no se superi un dels dos exàmens parcials, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).

Les activitats d'avaluació desenvolupades als seminaris (treball, exposició i assistència) no seran recuperables.


B.- Avaluació única

L'avaluació única de l'assignatura consta de les activitats i els percentatges següents:

1. Control de coneixements: 50% - Prova teòrica (tipus test) sobre els continguts teòrics i les lectures obligatòries de l'assignatura. Per superar l'assignatura s'ha d'aprovar obligatòriament la prova teòrica (condició indispensable).

2. Realització, lliurament i defensa oral d'un treball individual de curs: 30%.

3. Exposició oral d'una de les lectures obligatòries del curs. 10%

4. Realització d'una prova d'assaig extens (desenvolupament) sobre les lectures del curs. 10%


Si no es fa alguna de les activitats 1 i 2, la qualificació final serà un \"no avaluable\".


Recuperació

L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.

El control de coneixements o prova teòrica final és recuperable. Per anar a la recuperació, no hi ha nota mínima però és imprescindible haver fet la prova. La recuperació consistirà en una prova tipus test. En el supòsit que no se superi, la qualificació de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen.

Les activitats 2, 3 i 4 no són recuperables.


C.- Alumnat a partir de segona matrícula

A partir de la segona matrícula l'alumnat pot triar entre avaluació continuada (descrita més amunt) o avaluació per prova de síntesi mitjançant un examen final (tipus test) i amb opció de recuperació (no hi ha nota mínima, és imprescindible haver fet l'examen per optar a recuperació). La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. En el supòsit que no se superi la recuperació de l'examen final, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (recuperació).

S'entendrà que l'alumnat a partir de la segona matrícula que no comuniqui explícitament per correu electrònic i en el termini anunciat a principi de curs la seva opció d'avaluació farà la prova de síntesi.


CALENDARI

Les dates de les activitats d'avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l'assignatura. La informació també serà disponible al Campus Virtual.


PLAGI

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.


REVISIÓ DE LES QUALIFICACIONS

Revisió ordinària de la qualificació de les activitats d'avaluació:

En cas de disconformitat amb la qualificació de les diferents activitats d'avaluació, l'alumnat tindrà dret a la revisió ordinària d'aquestes activitats. En les proves test i de síntesi, la revisió ordinària es farà amb el professorat responsable del grup corresponent de teoria. En el treball i de curs i la participació i l'assistència al seminari, la revisió ordinària es farà amb el professorat del seminari corresponent. Les dates i hores de la revisió ordinària es faran públiques a través de l'espai de l'assignatura al Campus Virtual de la UAB.

Revisió extraordinària de la qualificació final de l'assignatura:

En cas de disconformitat amb la qualificació final de l'assignatura, l'alumnat tindrà dret a sol·licitar-ne la revisió extraordinària. Haurà de presentar, en el termini de quinze dies naturals desprès de publicada la qualificació final, una sol·licitud raonada al deganat de la Facultat de Ciències de la Comunicació i lliurar-la a la Gestió Acadèmica. La revisió es farà d'acord amb les instruccions sobre revisió extraordinària aprovades per la Junta de Facultat del dia 5 de maig de 2016, modificades el 14 de maig de 2019 i el 3 de març de 2023, i publicades al web de la Facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/informacio-academica/avaluacio/revisio-extraordinaria-de-la-qualificacio


INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

En qualsevol treball que presenti sospites de tasques que hagin estat generades per IA, elaborades per altres persones o copiades; incloguin contingut generat per IA sense referenciar, o que no es trobin dins els supòsits permesos, se li podrà demanar el treball previ o d'altres materials que puguin demostrar que es tracta d'un treball inèdit i fruit de la seva autoria original. També es podrà sol·licitar que expliqui o justifiqui per separat la seva feina. El professorat també podrà utilitzar sistemes d'identificació d'ús de la IA o portar a terme les tasques de comprovació que consideri convenients. Si després de la revisió es detecta que s’han comès irregularitats, el treball pot ser qualificat amb un zero i l'estudiant pot estar subjecte a més mesures disciplinàries.



Bibliografia

Altheide, David. 2014. Media Edge. Media Logic and Social Reality. Nueva York: Peter Lang.

Andrejevic, Mark.2009. \"Critical Media Studies 2.0: an interactive upgrade\". Interaccions: Studies in Communication and Culture, 1 (1): 35-51.

Austin, John L. 1971. Palabras y acciones: Cómo hacer cosas con palabras. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1962]

Berry, David M. 2014. Critical theory and the digital. Nova York: Bloomsbury Academic.

Boynton, Robert i Richardson Jr, Glenn. 2016. \"Agenda setting in the twenty-first century\". New Media & Society, 18(9): 1916-1934.

Celis Bueno, Claudio 2017 The Attention Economy: Labour, Time and Power in Cognitive Capitalism Londres, Rowman & Littlefield International Ltd.

Curran, James, Michael Gurevitch i Janet Wollacot, eds. 1981. Sociedad y comunicación de masas. Mèxico: Fondo de Cultura Económica. [Ed. original: 1947]

Fuchs, Christian 2020 Communication and Capitalism: A Critical Theory. University of Westminster Press

Curran, James, David Morley i Valerie Walkerdine, comps. 1998. Estudios culturales y comunicación. Análisis, producción y consumo cultural de las políticas de identidad y el posmodernismo. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1996]

Goffman, Erving. 2009. Presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Editorial Amorrortu. [Ed. original: 1959]

Herrero, Esperanza 2025. \"The Women Who Proposed Two-Step Flow: A Gendered Revisit to the Intellectual History of a Mass Communication Theory\", International Journal of Communication 19, 417–436

Igartua, Juan José & María Luisa Humanes, 2004. Teoría e investigación en comunicación social. Síntesis.

Innerarity, Daniel 2025. Una Teoría crítica de la inteligencia artificial (Primera edición). Galaxia Gutenberg.

Jay, Martin. 1974. La imaginación dialéctica. Historia de la Escuela de Frankfurt y elInstituto de Investigación Social (1923-1950). Madrid: Taurus. [Ed. original: 1973]

Knapp, Mark L., Judith A. Hall i Terrence G. Hogan. 2014. Nonverbal Communication in Human Interaction. Wadsworth: Cengage Learning.

Lippman, Walter. 2003. La opinión pública. Madrid: Langre. [Ed. original: 1922]

McCombs, Maxwell. 2006. Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 2004]

Moragas, Miquel. 2011. Interpretar la comunicación. Barcelona: Gedisa.

Morley, David. 1996. Televisión,audiencias y estudios culturales. Buenos Aires: Amorrortu. [Ed. original: 1992]

Murdock, Graham 2018. Refeudalisation Revisited: The Destruction of Deliberative Democracy, Javnost - The Public, 25:1-2, 43-50, DOI:10.1080/13183222.2017.1418993

Musarò, Pierluigi. 2017. \"Mare Nostrum: the visual politics of amilitary-humanitarian operation in the Mediterranean Sea\". Media, Culture & Society, 39 (1): 11-28.

Noëlle-Neumann, Elisabeth. 1995. La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós. [Ed. original: 1984]

Noelle-Neumann, Elisabeth. 1993. La espiral del silencio. La opinión pública y los efectos de los medios de comunicación. Comunicación y Sociedad, Vol. VI (1-2): 9-28.

Nothias, Toussaint. 2018. \"How Western Journalists Actually Write About Africa. Reassessing the myth of Representations of Africa\". Journalism Studies,19 (8):1138-1159.

Rosenberry, Jack i Lauren A. Vicker. 2017. Applied Mass Communication Theory: A Guide for Media Practitioners. ProQuest Ebook Central, https://ebookcentral-proquestcom. are.uab.cat/lib/UAB/reader.action?docID=4862639 (Consulta: 15-06-2018).

Rui, Jian Raymond i Michael A. Stefanone. 2016. “The Desire for Fame: An Extension of Uses and Gratifications Theory”. Communication Studies, 67 (4): 399-418.

Thompson, John B. 2005. \"The New Visibility\". Theory, Culture & Society, 22 (6): 31-51.

Thompson, John B. 2020.\"Mediated Interaction in the Digital Age\". Theory, Culture and Society Vol. 37(1):3-28.

Walsh, Mihael J. i Stephanie A. Baker. 2017. \"The Selfie and the transformation of the publicprivate distinction\". Information, Communication & Society, 20 (8):1185-1203.

Wolf, Mauro 1987 La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas Barcelona, Ediciones Paidós.

Wu, Tim (2020) Comerciantes de atención. La lucha épica por entrar en nuestra cabeza Madrid, Capitán Swing.

Programari

Aquesta assignatura no requereix el domini d'un programari específic més enllà del coneixement informàtic per a la redacció de treballs universitaris i per a la comunicació telemàtica.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 4 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 41 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 42 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 43 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt